Etiqueta: Català

La conselleria anuncia accions de normalització lingüística

Aquest dijous 28/4/16 es reuní en primera sessió de treball la nova Mesa Tècnica per a la normalització lingüística en els centres educatius, amb representació de la Direcció General de Formació Professional i Formació Permanent, la Direcció General de Política lingüística, la Direcció General de Personal Docent i dels sindicats educatius.

La impressió general amb què en sortírem és que l’Administració vol començar a fer algunes passes però trobàrem a faltar concreció de temporització i de recursos.

A la MSE del 10/4/16, la Conselleria ja destacà tres vies d’actuació:

– La creació d’una Comissió d’experts amb la finalitat que proposin un possible model lingüístic escolar per a les Illes Balears, a partir de la situació actual i que serveixi de guia per a la posterior negociació d’aquest model en MSE

– Un projecte de col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)

– La creació d’una Mesa Tècnica per tal de fer un seguiment de les accions normalitzadores que ha de dur a terme l’Administració, de presentar noves propostes per part dels sindicats i, posteriorment, consensuar el model lingüístic escolar.

A l’ordre del dia de la MTE d’ahir s’anunciaven els següents punts:

1- Composició de la Comissió d’experts

2- Primeres accions de la Conselleria

3- Calendari

MODEL LINGÜÍSTIC ESCOLAR

La Conselleria presentà els noms del experts que han de formar la Comissió d’Experts per a l’elaboració del model lingüístic, que han estat seleccionats a partir de les propostes de diferents sindicats i de l’Administració mateixa; així, la Comissió queda integrada per: Antoni quintana, Bàrbara Sastre, Bartomeu Canyelles, Bartomeu Quetglas, Bernat Sureda, Joan Melià, Margalida Coll, Maria Juan, Miquel Sbert i Nicolau Dols (aquest darrer proposat per UOB Ensenyament)

Segons la directora general de Formació Professional i Formació Permanent, Maria F. Alorda, s’ha indicat als membres de la Comissió que la seva tasca serà assessorar l’Administració i la Mesa Tècnica sobre la situació lingüística actual de l’ensenyament a les Illes i recomanar un model cap a on encaminar-se. Segons la Conselleria, el model lingüístic escolar hauria de quedar establert com a molt a mitjan legislatura.

En aquest punt, UOB tornà a demanar que s’ajorni la publicació del Decret de Llengües Estrangeres (DLE) fins que no quedi definit el model lingüístic i que, a més, s’elabori i es publiqui un nou decret que superi el Decret de Mínims i estableixi l’ensenyament 100% en català (manco en les matèries d’altres llengües o en les no lingüístiques impartides en llengua estrangera).

LÍNIES DE TREBALL DE LA CONSELLERIA

La Conselleria aportà també un document que enumera les línies d’acció en què ha començat a treballar i les que no s’iniciaran fins al curs que ve o més endavant, llistat que queda obert a les propostes que l’Administració pugui rebre tant de la Comissió d’experts com de la MTE però tot en conjunt, una vegada més, condicionat per la disponibilitat pressupostària.

Aquestes línies de treball, que podeu consultar més àmpliament aquí , són:

  1. Guia d’elaboració de Projectes Lingüístics de Centre (PLC)
  2. Línia de formació del professorat als centres
  3. Recuperació de les Comissions de Normalització Lingüística (CNL)
  4. Creació de la Mesa Tècnica (MTE)
  5. Col·laboració amb l’IEC
  6. Commemoració Any Ramon Llull
  7. Recuperació de material didàctic
  8. Recuperació de competències en funcions lingüístiques pròpies de la Conselleria d’Educació
  9. Jornades per a coordinadors de CNL
  10. Aconseguir un Servei de Normalització Lingüística
  11. Revisió del Pla d’Acollida Lingüística i Cultural (PALIC)
  12. Previsió d’elaboració d’un pla pilot de becaris dinamitzadors lingüístics als centres
  13. Recuperar els enllaços amb els serveis de català del Principat i el País Valencià.

Sobre aquests punts, UOB demanà, entre altres aspectes:

– que els criteris de plantilla i quota prevegin desdoblaments de català a tots els nivells d’ESO, fet que venim reivindicant durant tot el curs i que també presentàrem com a al·legació als currículums Lomce

–  que els CEPs ofereixin formació permanent sobre normativa linguística del català, sobre metodologies d’ensenyament del català com a llengua materna i com a llengua estrangera (de cara als nouvinguts) i que la formació per a coordinadors de CNL sigui oberta a tot el professorat.

– que les instruccions de principi de curs 2016-17 recullin les indicacions necessàries per a la recuperació de les CNL i per al retorn a les tres hores de reducció per al coordinador de CNL. Sobre aquest darrer aspecte, la Conselleria digué que no és la seva idea cedir aquestes tres hores sinó que la Direcció General de Planificació preveu donar una quota d’hores al centre perquè aquest les distribueixi segons les seves prioritats internes.

-que Inspecció Educativa (IE) vetlli especialment pel compliment del PLC i de la programació de la CNL, a més de realitzar reunions periòdiques de seguiment i avaluació amb la CNL

–que el PALIC es reactivi ja en el curs 2016-17 com a línia prioritària d’actuació, tal com ja demanàrem també en les al·legacions als currículums Lomce. Segons l’Administració, la revisió del PALIC és un dels punts que queden sense temporització.

Pel que fa a la col·laboració amb l’IEC, de moment es limitaria a presentar la nova Acadèmia Oberta de l’IEC, portal web que permetrà al professorat de primària i secundària resoldre dubtes lingüístics.

UOB demanà que aquesta col·laboració vagi més enllà d’una presentació i permeti organitzar activitats de formació permanent al llarg de tot el curs.

La presentació de l’Acadèmia Oberta de l’IEC tancarà les jornades que ha de convocar la Conselleria a Mallorca (30/5/16), Eivissa (31/5/16) i Menorca (7/6/16) per presentar la guia d’elaboració de PLC i la catalogació del material didàctic.

Us mantindrem informats.

Si us interessa, també podeu veure la nota de premsa de la Conselleria sobre la MTE d’ahir i la presentació dels noms dels experts que han de formar la Comissió.

Els nous representants dels docents, un cop més marginats al Consell Escolar

Segons la Conselleria ahir el Consell Escolar va votar «per unanimitat» el projecte de Decret de llengües estrangeres, i així ho destaca en negreta la nota de premsa.

Aquesta «unanimitat» és una fal·làcia des del moment que encara no es permet participar al Consell Escolar com a membre de ple dret els nous representants dels docents, sorgits de les eleccions sindicals de desembre de 2014. Un cop més no hem pogut presentar propostes ni hem tingut veu ni vot al debat del plenari.

Aquesta marginació, setze mesos després de les eleccions sindicals, és un escàndol antidemocràtic i un motiu més perquè ens refermem en la reclamació que s’ajorni l’aprovació d’aquest Decret fins que la comissió d’experts emeti el seu informe sobre el model lingüístic.

Nota de premsa de la Conselleria:

El Consell Escolar de les Illes Balears aprova per unanimitat l’informe sobre el projecte de Decret en llengües estrangeres

Darrera actualització: 06/04/2016

El ple del Consell Escolar de les Illes Balears va aprovar ahir, dimarts 5 d’abril, per unanimitat l’informe sobre el projecte de Decret
per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües
estrangeres en els centres educatius sostinguts amb fons públics.

La Conselleria d’Educació i Universitat agraeix al Consell Escolar de
les Illes Balears la tasca feta per les aportacions i suggeriments que
s’han realitzat i que milloren el text inicialment presentant. En aquest
sentit, la Conselleria assumirà totes les esmenes presentades a
l’esborrany de decret ja que compten amb l’aprovació del conjunt de la
comunitat educativa representada en el Consell Escolar.

Cal
recordar que l’objectiu d’aquesta normativa és el de donar seguretat
jurídica als centres educatius que actualment viuen realitats
lingüístiques diverses. El Decret per al desenvolupament de la
competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres
educatius sostinguts amb fons públics a les Illes Balears derogarà la
normativa que fins ara regula aquestes iniciatives i posarà en marxa un
model aplicable a tots els centres sostinguts amb fons públics a les
Illes Balears. A més completa un àmbit que no preveu el Decret de Mínims
ja que aquesta normativa no contempla l’ensenyament de matèries no
lingüístiques en llengua estrangera.

Una vegada escoltades les
recomanacions del Consell Escolar, ara es trametrà al Consell Consultiu i
posteriorment serà aprovat al Consell de Govern.

Amb aquest decret s’atorga autonomia als centres educatius per
a l’organització de les llengües d’ensenyament del centre, a partir
dels continguts mínims establerts a la normativa vigent per mitjà del
projecte lingüístic que ha de ser elaborat d’acord amb el Decret 92/1997
(Decret de mínims).

Els centres podran incorporar total o parcialment i de manera voluntària una assignatura en llengua estrangera a partir dels primers cursos de l’educació primària sense
afectar les competències en lectoescriptura de les llengües. A partir
de quart de primària podran sol·licitar la incorporació d’una segona
àrea presentant un informe pedagògic adaptat al context i als recursos
del centre.

L’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengües estrangeres s’ha de basar en els principis d’igualtat d’oportunitats i no discriminació.
Així mateix, aquesta modalitat ha d’incloure situacions d’aprenentatge i
activitats en llengües estrangeres amb la finalitat de potenciar-ne la
competència lingüística.

El professorat que imparteixi aquestes
àrees, a més de tenir la titulació requerida en relació als nivells que
s’estableixen del MECR ha d’estar format en metodologies d’aprenentatge de llengües estrangeres contrastades amb evidències pedagògiques científiques a nivell internacional.

Per això, la Conselleria d’Educació i Universitat oferirà, a partir del proper curs escolar, formació gratuïta al professorat tant
pel que fa referència als nivells requerits del MECR, com per a
l’acreditació de la formació en les metodologies d’aprenentatge de i en
llengües estrangeres

UOB reclama l’ajornament del decret de llengües

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, reclama a la Conselleria d’Educació que ajorni l’aprovació del Decret de llengües estrangeres fins que es disposi del model lingüístic, que ha d’elaborar el grup d’experts de la Universitat de les Illes Balears i la mesa tècnica.

Des d’UOB consideram que la implantació d’un Decret que regularà la llengua amb que s’impartiran determinades matèries, sense haver aclarit abans quin és el model lingüístic necessari per garantir el coneixement de la llengua pròpia de les Balears, és passar l’arada davant el bou. Demanam, per tant, que s’esperi el dictamen de la comissió d’experts, anunciada per la directora general de Formació del Professorat, Maria Francisca Alorda, durant la mesa tècnica per al tractament del model lingüístic escolar de les Illes Balears del passat 10 de març.

Informam també al respecte que UOB ha proposat el professor de la UIB Nicolau Dols per formar part de la comissió d’experts.

Mentre s’elabora el model lingüístic, instam que s’agilitzi el diagnòstic de la situació real del català a les aules, i que es posi en marxa el més aviat possible el pla de mesures urgents que s’ha d’acordar dins la mesa tècnica.

Així mateix, hem demanat a l’Administració un estudi estadístic dels permisos concedits als centres que han demanat, per al curs 15-16, la impartició en llengua estrangera de matèries que, segons el Decret de mínims, s’han de fer en català: Coneixement del medi natural, social i cultural a l’educació primària, i Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la naturalesa a l’educació secundària, per tal de verificar que l’excepció no s’ha convertit en norma.

Finalment manifestam la nostra preocupació per la intenció del departament d’Inspecció de contribuir per igual a potenciar l’ús i del català i el castellà, expressada a la directriu cinquena del Pla quadriennal 2015-2019, quan és evident que és la llengua pròpia de les Balears la que necessita ser potenciada per assolir un ús i coneixement equiparables als del castellà.

Palma, a 6 d’abril de 2016

Notícies relacionades:

Última Hora 7.4.2016

 

Aprovat el Pla quadriennal de formació permanent 2016-2020

Ahir es publicà al BOIB l’aprovació del Pla quadriennal de formació permanent 2016-2020. S’haurà de veure si l’oferta real serà suficient per a les necessitats de formació dels docents, més tenint en compte l’augment del pes d’aquest apartat a la baremació dels interins.

Pel que fa a les peticions que formulàrem des d’UOB, no s’ha incorporat un quart àmbit de formació referent a l’aplicació pràctica i seguiment dels projectes lingüístics de centre a la formació dels equips directius, si bé hi ha diverses mesures referents als projectes lingüístics i la llengua catalana:

A l’apartat 4. DIAGNÒSTIC DE LES NECESSITATS FORMATIVES, s’hi esmenta que «És necessari millorar la competència lingüística de l’alumnat en les diferents llengües del centre i generar projectes lingüístics adaptats a la realitat sociolingüística que s’hi troba.»

A l’apartat 5. NOUS REPTES FORMATIUS PER A L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI, hi consta «Contribuir, en el procés d’autonomia dels centres, al desenvolupament dels projectes de millora i dels projectes lingüístics que dissenyin.»

A l’apartat 6. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DE FORMACIÓ 2016-2020, el cinquè punt diu:

5. La formació per a la millora dels processos d’aprenentatge de llengües, des de l’actualització pedagògica i didàctica, en metodologies que vinculin l’aprenentatge amb les situacions de la vida quotidiana, a partir dels projectes lingüístics de cada centre.

Els àmbits i els continguts de la formació d’aquesta línia s’han de materialitzar en:

  • Formació en metodologies d’aprenentatge de llengües.
  • Formació en l’elaboració i la implementació de projectes lingüístics de centre.
  • Formació en l’elaboració de recursos i en la pràctica metodològica per incidir en la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en l’àmbit escolar.
  • Formació en l’impuls de la dimensió europea de l’educació i per participar en programes europeus.

I a l’apartat 11. MESURES PER AL DESPLEGAMENT DEL PLA, es preveu «Fomentar l’elaboració de recursos i la pràctica metodològica per incidir en la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en l’àmbit escolar.»

Caldrà comprovar si aquesta declaració d’intencions es tradueix en actuacions reals.

Un cop publicades l’Ordre que regula els Centres de Professors i aquesta resolució de Pla quadriennal, queda pendent la publicació del Decret de formació permanent, respecte al qual recordam que també vam proposar modificacions, entre les quals la supressió de les organitzacions sindicals com a entitats col·laboradores dins l’oferta de cursos homologats.

La Conselleria anuncia un pla de mesures urgents d’ensenyament del català

Les directores generals de Política Lingüística i Formació del Professorat

Ahir va tenir lloc a la Conselleria la «Mesa tècnica per al tractament del model lingüístic escolar de les Illes Balears», amb la presència de Maria Francisca Alorda, directora general de Formació del Professorat i FP, Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística, Mercedes Isern, cap de Servei de projectes lingüístics, Joana Lladó, del departament d’Inspecció, Antònia Serra, cap de Servei de Planificació Educativa, Apol·lònia Bonet, de Personal Docent, i Isabel Simon i Tomàs Oliver, assessors tècnics docents de Projectes Lingüístics.

La directora general anuncià el projecte d’elaboració d’un model lingüístic escolar a partir del Decret de mínims i amb la participació de la UIB, per assegurar el coneixement del català i del castellà al final de l’etapa educativa. Aquest model hauria de quedar enllestit a mitjà termini de la legislatura i hi col·laboraria una comissió d’experts. Al mateix temps va anunciar un pla de mesures urgents que s’acordarà dins la Mesa tècnica amb representants de l’Administració i dels sindicats.

Explicà que ja s’està fent feina per impulsar una revisió dels projectes lingüístics de centre i que es publicarà una guia per orientar els equips directius i les comissions de normalització lingüística, que també comptaran amb l’assessorament i seguiment d’Inspecció.

Informà també d’una Acadèmia oberta d’ensenyants, fruit de la coordinació amb la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estudis Catalans, per facilitar l’actualització de la normativa lingüística del català dins la tasca docent.

Els representants d’UOB vam demanar un diagnòstic real de la situació de partida del català a les aules, i destacàrem el fet que d’ençà de la publicació del Decret de mínims de 1997 no s’ha fet mai un estudi ni un seguiment seriosos per verificar el seu compliment. Aquesta negligència ha comportat que el Decret s’hagi pogut ignorat sense cap conseqüència, amb casos extrems com els de l’illa d’Eivissa, per exemple, on és sabut que més de la meitat dels centres no el respecten. També demanàrem un suport efectiu de la Conselleria a les comissions de normalització lingüística dels centres, que fins ara han hagut de fer la seva tasca des del voluntarisme i amb mitjans molt limitats.

Insistírem també en la necessitat de recuperar el Servei d’Ensenyament del Català i denunciàrem les reduccions horàries de Llengua Catalana i la inseguretat del model de PALIC en els currículums LOMCE.

Pel que fa al diagnòstic de la situació actual, la cap de Servei de Planificació Educativa anuncià que els equips directius hauran d’informar del còmput horari de matèries en català de cada centre via GESTIB. Des d’UOB vam advertir del perill d’un possible maquillatge dels resultats i vam demanar que siguin verificats posteriorment pel servei d’Inspecció.

Proposàrem també que dins el grup d’experts que seran consultats per al model lingüístic es tingui en compte els coordinadors de les CNL, com a principals coneixedors de la seva aplicació als centres. En aquest sentit la Directora general de Formació del Professorat anuncià una reunió de coordinadors per al primer trimestre del proper curs.

Finalment demanàrem que l’actualització de la normativa lingüística de la Llengua Catalana formi part de l’oferta de la Formació Permanent, i sol·licitàrem que la Mesa tècnica recuperi el nom amb que es va anunciar en nota de premsa el 22 de febrer: «Mesa tècnica per a la dinamització i la normalització de la llengua catalana als centres públics.»

S’acordà que la propera reunió tindrà lloc d’aquí a un mes. Vos tindrem informats.

Projecte de col·laboració de la Conselleria amb l’Institut d’Estudis Catalans

Nota de premsa de la Conselleria:

L’Acadèmia Oberta: projecte de col·laboració conjunta amb l’Institut d’Estudis Catalans

Darrera actualització: 08/03/2016

La directora general de Formació Professional i
Formació del Professorat, Maria F. Alorda, i la directora general de
Política Lingüística, Marta Fuxà, es varen reunir el passat 4 de març
amb la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans (IEC), Maria Teresa Cabré.

Durant el transcurs de la reunió es varen establir les bases de
col·laboració entre aquests organismes i la Universitat de les Illes
Balears per executar el projecte L’Acadèmia Oberta. Aquest nou projecte
de la Secció Filològica de l’IEC pretén establir una línia de
comunicació directa entre l’IEC, entitat de referència pel que fa a la
normativa lingüística en llengua catalana, i el professorat que ha de
transmetre aquests coneixements normatius a les aules. El contacte
permanent amb el col·lectiu docent permetrà a l’IEC, d’una banda,
recollir les inquietuds i dificultats generades en l’ensenyament de la
llengua a les escoles per així poder-les tenir en compte en el disseny
de material didàctic i, de l’altra, possibilitarà informar els
ensenyants dels treballs que la Secció Filològica tingui en curs.

Mitjançant aquest projecte, que s’aplicarà de manera conjunta a les
tres comunitats catalanoparlants de l’Estat espanyol, es duran a terme
diverses activitats. En aquest sentit, els professors arribaran a tenir
un portal al web de l’IEC on es podran resoldre dubtes, fer propostes i
compartir idees entre docents. D’aquesta manera, s’aconseguirà un major
apoderament dels ensenyants per la relació directa amb la institució
normativa i s’augmentarà la fluïdesa a l’hora de transmetre a l’aula les
novetats i els canvis que es vagin produint en la normativa catalana.

Convé subratllar que s’ha previst organitzar una jornada formativa
per donar a conèixer aquest projecte al professorat de primària i de
secundària. Amb aquesta col·laboració conjunta, la Direcció General de
Formació Professional i Formació del Professorat i la Direcció General
de Política Lingüística mostren la seva predisposició a treballar per
millorar l’ensenyament de la llengua catalana als centres educatius i la
interrelació entre els territoris de parla catalana.

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2576001&coduo=944322&lang=ca

Notícia relacionada:

Feina conjunta amb la Direcció General de Política Lingüística per reclamar més recursos per a l’ensenyament en català 

 

Darrera actualització: 22/02/2016 

La Direcció General de Política
Lingüística formarà part de la Mesa tècnica per a la dinamització i la
normalització de la llengua catalana als centres públics que la
Conselleria d’Educació i Universitat té previst crear per avançar en la
normalització lingüística en l’àmbit escolar. La decisió de crear
aquesta Mesa tècnica es va fer pública el passat 11 de febrer, després
de la celebració de la Mesa Sectorial d’Educació sobre el Decret per al
desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres
en els centres educatius. De fet, l’esborrany de l’esmentat decret s’ha
consultat amb la Direcció General de Política Lingüística que, al seu
torn, va fer arribar a la Direcció General de Formació Professional i
Formació del Professorat una sèrie d’aportacions amb l’objectiu de
millorar-ne el text.

En aquest sentit, la directora general de Política
Lingüística, Marta Fuxà, vol agrair la predisposició i la bona voluntat
de la directora general de Formació Professional i Formació del
Professorat, Maria F. Alorda, de fer feina conjuntament per garantir la
presència que li pertoca al català com a llengua vehicular de
l’ensenyament i perquè s’avanci en la normalització lingüística en el
món educatiu. El contacte entre Marta Fuxà i Maria F. Alorda és constant
i continu ja que cal recordar que mentre la Conselleria de
Participació, Transparència i Cultura té la competència en tot allò
referent a la normalització de la llengua catalana, la competència
específica quant a la normalització del català en l’àmbit educatiu recau
en la Conselleria d’Educació i Universitat.

Tant la directora general de Formació Professional i
Formació del Professorat com la de Política Lingüística estan d’acord
que és important unir esforços per reclamar més recursos per a
l’ensenyament en català.

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2562188&coduo=944322&lang=ca

 

UOB reclama formació permanent gratuïta i en horari laboral

COMUNICAT DE PREMSA

UOB reclama formació permanent gratuïta i en horari laboral

S’oposa a la subvenció i homologació dels cursos de formació dels sindicats

Davant la propera aprovació del nou Decret de Formació Permanent del Professorat, des d’UOB Ensenyament reclamam que la formació dels docents corri a càrrec de l’Administració i s’imparteixi dins la franja horària laboral. Demanam, per tant, que se suprimeixi l’homologació dels cursos impartits pels sindicats, prevista a l’Article 19, 2c de l’esborrany de Decret.

Consideram que la formació impartida pels sindicats, que computa per als sexennis, pot rebre subvencions i sovint és de pagament, és una via de finançament irregular que pot ser utilitzada per domesticar-los i tapar-los la boca i, com s’ha demostrat, convertir-se en un focus de malversació de fons.

Pel que fa a l’oferta de la formació, demanam que s’adapti a les necessitats reals dels docents i s’imparteixi als centres sempre que sigui possible. També creim necessària una formació especialitzada per matèries, tant pel que fa a la didàctica com als continguts, que es pot dur a terme als Centres de Professors en funció de les peticions dels docents.

Reclamam també un pla de formació per als coordinadors de les Comissions de Normalització Lingüística, atès el compromís de la Conselleria de potenciar els Projectes Lingüístics de Centre, i per als docents de català i en català, a fi de compensar els quatre anys d’agressió de l’anterior Administració contra la nostra llengua. També és imprescindible que la normalització lingüística, regulada al Decret de mínims, formi part de la formació dels equips directius.

Finalment denunciam que continuam sense tenir veu ni vot al Consell Escolar de les Illes Balears, que tractarà l’esborrany de Decret de Formació permanent al plenari de dia 9 de març.

Palma, a 2 de març de 2016

Cursos i proves lliures de capacitació de català

 

S’ha publicat la convocatòria dels cursos i les proves lliures per obtenir els certificats de
les assignatures i els seminaris inclosos en el Pla de Formació
Lingüística i Cultural de 2016.

  • Termini d’inscripció: del 2 al 15 de març de 2016.
  • Començament dels cursos: setmana de l’11 d’abril de 2016.
  • Presentació de treballs i proves orals: del 16 al 20 de maig de 2016.
  • Proves lliures: del 2 al 6 de maig de 2016.

Tota la informació al BOIB:

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10454/576830/resolucio-de-la-directora-general-de-politica-ling

La Direcció General de Formació del Professorat aposta per la formació en centres

Amb motiu de la propera reforma del Decret de Formació Permanent UOB ha traslladat als responsables del Servei les propostes i preguntes que ens heu fet arribar. Vos resumim tot seguit el que ens han respost:

  • Formació Permanent ha rebut unes 300 peticions de formació en centres
    i de xarxa de centres, una modalitat que per una banda facilita la
    participació però per altra obliga a la transversalitat dels continguts.
    Es preveu publicar una nova convocatòria dins aquest curs.
  • La formació especialitzada per matèries, pel que fa a didàctica, continguts, etc, està prevista dins el pla quadriennal. El Servei està obert a les peticions de grups de docents que presentin propostes conjuntes.
  • Pel que fa a la proposta de fer formació en juliol, per facilitar la participació dels docents que tenen poca disponibilitat horària durant el curs escolar, es podria dur a terme durant la primera quinzena, sempre que es faci una petició concreta per part d’un grup de docents.
  • La formació dels docents de Cicles formatius es vehicula principalment a través dels cursos de l’EBAP. Properament publicaran l’oferta del 2n semestre.
  • En el cas de la FP bàsica l’oferta es planifica amb el Departament de Formació Professional. Els representants del Servei reconeixen que la FPB requereix una formació específica tant pel que fa al contingut de les matèries com a la tipologia d’alumnat.
  • La sol·licitud de formació d’equips directius ha obligat a duplicar-ne l’oferta.
  • Hi haurà formació metodològica i didàctica per als interins amb contracte de feina i docents en pràctiques que superin les oposicions.

Durant l’entrevista hem reclamat una oferta de formació per als coordinadors de les Comissions de Normalització Lingüística, atès el compromís de la Conselleria de potenciar els Projectes Lingüístics de Centre, i per a l’ensenyament del català i en català. També consideram imprescindible que la normalització lingüística, regulada al Decret de mínims, formi part de la formació per als equips directius.

Aquí teniu l’esborrany de Decret de Formació del Professorat, que es tractarà el proper 9 de març al plenari del Consell Escolar de les Illes Balears (on els nous sindicats continuam sense tenir-hi representació).

Inspecció diu que contribuirà a potenciar el castellà

Els inspectors d’Educació reunits amb el conseller Martí March i amb el cap d’Inspecció, Antoni Arbós (a la seva esquerra). Foto: CAIB 7.10.15

El Pla quadriennal d’Inspecció 2015-2019, aprovat pel conseller Martí March el passat 2 de febrer, es proposa «Contribuir
a potenciar l’ús i aprenentatge de la llengua catalana, pròpia de les
Illes Balears, i de la llengua castellana i a fomentar la competència en
llengües estrangeres.
» Aquesta directriu contravé el Decret de mínims, que recorda que és la normalització del català la que ha de ser
«un objectiu dels poders públics», tal com diu l’Estatut d’autonomia, i no la potenciació del castellà, una llengua que de potència en va més que sobrada a la nostra terra. De fet és molt preocupant que entre la normativa citada al Pla quadriennal no s’esmenti en cap moment el Decret de mínims.

La directriu cinquena, desenvolupada a l’Annex 2, també atorga al castellà la categoria d'»element de cohesió social«, «acolliment» i «integració» de l’alumnat nouvingut (objectiu 3):

«DIRECTRIU 5

Contribuir a potenciar l’ús i aprenentatge de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i de la llengua castellana i fomentar la competència en llengües estrangeres.

Objectius:

1. Assessorar i revisar els projectes lingüístics dels centres i supervisar la seva aplicació.
2. Assessorar els centres i la comunitat educativa en matèria d’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.
3. Controlar que les llengües oficials, com a elements de cohesió social, siguin un element essencial per a l’acolliment i la integració de l’alumnat nouvingut.
4. Fomentar les bones pràctiques docents i d’hàbits lingüístics als centres, tot afavorint actituds positives entre tots els membres de la comunitat educativa.
5. Fomentar el tractament pedagògic de la cultura de les Illes Balears com a element constitutiu de la societat illenca en el marc d’una societat multicultural.»

Aquest objectiu també passa per alt l’Ordre de 14 de juny de 2002
que regula el Programa d’acolliment
lingüístic i cultural (PALIC), que estableix que la llengua d’integració
ha de ser la catalana: 

  • «Els centres han de possibilitar que els alumnes accedeixin a la llengua catalana, que els ha de permetre comunicar-se i seguir els aprenentatges escolars, és a dir, integrar-se en la comunitat escolar, i
    els ha de servir, com a llengua pròpia de les Illes Balears, de vehicle
    de comunicació i d’integració en la societat que els acull.»

Com es pot veure a l’objectiu 5, la cultura de les Illes Balears tampoc no és per a Inspecció un element de cohesió social, acolliment i integració, sinó simplement un «element constitutiu de la societat illenca en el marc d’una societat multicultural».

Després d’aquesta declaració d’intencions tan decebedora haurem de veure en què queda, a l’hora de la veritat, la supervisió de l’aplicació dels Projectes lingüístics de centre, que, aquests sí, s’han d’ajustar al Decret de mínims.

Tampoc no hem trobat, ni dins el Pla quadriennal 2015-2019 ni al Programa d’actuació 2015-2016, cap referència a la detecció de deficiències i necessitats dels centres en qüestió d’espais, recursos humans, infraestructures, etc. degudes sovint a l’incompliment de la normativa per part de l’Administració, ni la tasca de transmetre-les a la Conselleria.

Malament comença Inspecció aquest quadrienni, per tant, si realment vol contribuir
a la millora de la qualitat de l’aprenentatge i complir amb les seves obligacions.

Vegeu AQUÍ el Pla quadriennal 2015-2019 i el Programa d’actuació 2015-2016 d’Inspecció Educativa.

Nota de premsa del Govern:

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2559690&coduo=7&lang=ca