Etiqueta: Català

El Consell Escolar ens impedeix aportar esmenes al Decret de llengües

Avui dematí, un cop hem presentat al registre del Consell Escolar les nostres propostes d’esmenes al Decret de llengües estrangeres, hem rebut una notificació d’aquest organisme on se’ns diu que: 

«D​​’acord amb l’article 38.2 del Reglament del Consell Escolar del les Illes Balears, només poden fer aportacions als projectes legislatius els consellers del CEIB.

Si vol realitzar qualque suggeriment, ho pot fer a través d’alguns membres del CEIB.»

Aquesta comunicació contrasta amb la que vam rebre el 22 de gener del Servei de Projectes lingüístics, que ens va remetre l’esborrany de Decret amb un escrit que deia:

«Us trametem adjunt l’esborrany, que està pendent de correcció gramatical i ortogràfica, per al vostre coneixement i efectes oportuns. Podeu fer les vostres aportacions i suggeriments a través del Consell Escolar de les Illes Balears.»

Recordarem un cop més que si UOB no s’ha incorporat encara al CEIB és perquè ni aquest organisme, ni el conseller d’Educació, Martí March, no han instat els sindicats a presentar les seves propostes de representants perquè el conseller els nomeni en proporció a la nova representativitat sorgida de les eleccions de desembre de 2014. Ara aquesta discriminació flagrant i antidemocràtica es veu agreujada per la prohibició ja no tan sols de defensar les nostres esmenes dins el CEIB, sinó d’aportar-les perquè siguin tingudes en compte i, si s’escau, aprovades.

Davant això, hem sol·licitat al CEIB que sigui el mateix president d’aquest organisme, Pere Carrió, qui exposi i sotmeti a votació les nostres esmenes.

En resum, el que demanam amb les esmenes, que reproduïm al final d’aquest text, és el següent:

  • La integració del coordinador de llengües estrangeres dins la Comissió de Normalització Lingüística.
  • Una dotació de recursos suficients per a aquests ensenyaments, en especial pel que fa a les aules amb ràtios més elevades.
  • L’obligatorietat d’impartir en català les matèries que així ho estableix el Decret de mínims.
  • La inclusió de la traducció al català del vocabulari propi de la matèria com a contingut avaluable.
  • La intervenció dels departaments de la llengua estrangera i de la matèria a impartir en l’accés dels alumnes a aquests ensenyaments.
  • L’assessorament pedagògic de la Conselleria.
  • L’adjudicació d’hores complementàries per preparar les classes, com a les Seccions Europees.
  • L’adjudicació d’un auxiliar de conversa com a mínim a tots els centres.
  • La creació d’una Comissió tècnica de seguiment com hi havia en el programa de Seccions Europees.

Tot seguit les reproduïm íntegres per a coneixement de tothom:

PROPOSTES D’ESMENES

a l’esborrany del Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres educatius sostinguts amb fons públics a les Illes Balears:

1) A l’Article 2, Projecte Lingüístic de Centre, al punt 1, AFEGIR-HI AL FINAL:

«És competència del coordinador de la Comissió de Normalització Lingüística gestionar i dinamitzar el projecte lingüístic: redacció, modificació, actualització, objectius anuals i difusió.»

2) A l’Article 2, al punt 5 sobre avaluació del projecte lingüístic, AFEGIR-HI AL PRINCIPI:

«L’avaluació interna del projecte lingüístic és responsabilitat de la Comissió de Normalització lingüística i la direcció del centre.»

3) A l’Article 3, Ensenyament de llengües estrangeres, al punt 1, sobre la llengua vehicular que s’ha d’usar en l’ensenyament de llengües estrangeres, ALLÀ ON DIU:

«Excepcionalment es pot utilitzar la llengua vehicular del centre com a llengua de suport»

HAURIA DE DIR:

«Excepcionalment es pot utilitzar la llengua catalana com a llengua de suport»

4) A l’Article 3, Ensenyament de llengües estrangeres, CANVIAR EL PUNT 3, pel següent redactat:

«3. La Conselleria d’Educació i Universitat facilitarà la dotació de recursos que permetin desenvolupar els projectes lingüístics de cada centre, prioritzant aquells que comptin amb ràtios d’aula més elevades.»

5) A l’Article 4, Ensenyament d’àrees, assignatures o mòduls no lingüístics en llengües estrangeres, al punt 3, sobre les àrees a què es podrà aplicar l’ensenyament en llengua estrangera, AFEGIR-HI AL FINAL:

«A l’educació primària no es podrà aplicar a l’àrea del Coneixement del medi natural, social i cultural, i a l’educació secundària no es podrà aplicar a les àrees de Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la naturalesa, que s’impartiran en llengua catalana tal com estableix el Decret 92/1997.»

6) A l’Article 4, al punt 6, sobre les programacions didàctiques de les matèries no lingüístiques que s’imparteixin en llengua estrangera, AFEGIR-HI AL FINAL:

«Dins les programacions s’inclourà i serà objecte d’avaluació la traducció del vocabulari propi de la matèria a la llengua catalana.»

7) A l’Article 5, Igualtat d’oportunitats i no discriminació, al punt 2, sobre el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, ALLÀ ON DIU:

«2. Cada centre educatiu ha d’establir el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, que haurà de comptar amb l’acord de les famílies o els representants legals.»,

AFEGIR-HI, de forma similar al programa les Seccions Europees:

«2. Cada centre educatiu ha d’establir el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, que haurà de comptar amb un informe favorable previ, conjunt i individualitzat per a cada alumne, dels departaments de la llengua estrangera i de l’àrea o matèria objecte d’impartir-se en la llengua estrangera i amb l’acord de les famílies o els representants legals.»

8) A l’Article 5, Igualtat d’oportunitats i no discriminació, AFEGIR-HI UN PUNT 5:

«5. La Conselleria d’Educació i Universitat oferirà assessorament pedagògic, metodològic i didàctic al professorat implicat i a tots els alumnes, en especial als alumnes amb necessitats educatives derivades de l’ensenyament i aprenentatge de llengües.»

9) A l’Article 6, Professorat que imparteix ensenyament en llengües estrangeres, AFEGIR-HI UN PUNT 4, de forma similar al programa les Seccions Europees:

«4. El personal docent que imparteixi aquests ensenyaments disposarà d’un màxim de dues hores complementàries al seu horari personal per a la preparació de classes.»

10) A l’Article 7, Coordinació del professorat, al punt 3, AFEGIR AL FINAL:

«Aquest coordinador formarà part de la Comissió de Normalització Lingüística.»

11) A l’Article 9, Auxiliars de conversa, CANVIAR EL PUNT 2 per aquest redactat:

«2. Els centres disposaran com a mínim d’un auxiliar de conversa en llengua estrangera en les condicions que es determinin.»

12) AFEGIR UN ARTICLE 11, sobre Comissió tècnica de seguiment, anàloga a la de l’article 7 del programa de Seccions Europees:

«Article 10. Comissió tècnica de seguiment

1.El seguiment de l’ensenyament de matèries en llengües estrangeres es farà per una comissió tècnica formada per les persones següents:

  • La persona titular de la Direcció General de la qual depengui el servei de Projectes Lingüístics, o persona en qui delegui, que presidirà la comissió.
  • Un representant del Departament d’Inspecció Educativa.
  • Un assessor o assessora de llengües estrangeres d’un Centre de Professorat, designat per la persona titular de la Direcció General de Formació del Professorat.
  • Un representant del Servei de Projectes Lingüístics que actuarà com a secretari o secretària.

2. Aquesta comissió emetrà un dictamen de l’activitat desenvolupada i resultats obtinguts en finalitzar el curs escolar. Per a la realització d’aquesta valoració final, la comissió comptarà amb l’assessorament d’un funcionari o funcionària del Servei d’Ensenyament del Català.»

D. Pere Carrió Villalonga

President del Consell Escolar de les Illes Balears

Conselleria d’Educació i Universitats

Decret de llengües: la Conselleria convocarà una mesa tècnica de normalització lingüística

La directora general de Formació del Professorat i FP, Maria Francisca Alorda, va anunciar a la Mesa sectorial d’ahir dematí que es constituirà una «mesa tècnica o grup de treball» sobre normalització lingüística i model lingüístic als centres educatius. Han hagut de passar sis mesos d’ençà del nomenament del conseller Martí March, i ha fet falta molta pressió a força de reivindicacions i denúncies perquè la Conselleria s’hagi decidit a fer aquesta passa. Us tindrem informats de totes les novetats que es produeixin al respecte.

Pel que fa a la Mesa, que oficialment s’havia convocat per a la «Ratificació de l’esborrany del Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres educatius, previ a l’informe del Consell Escolar de les Illes Balears, una vegada valorades, i si s’escau incorporades les aportacions de les organitzacions sindicals«, va servir perquè la directora general de Formació del Professorat informàs de les modificacions que la pròpia Conselleria introduirà al primer esborrany, i que aportarà com a esmenes al document que envià al Consell Escolar. No hi va haver, per tant, tal ratificació, i tot queda pendent del dictamen del Consell Escolar i una nova Mesa sectorial.

Aquí teniu un resum de les modificacions explicades per la directora general, que no se’ns donaren per escrit:

  • S’eliminaran al preàmbul les referències a la llengua catalana, per considerar que el Decret no és el lloc adient on tractar aquesta qüestió. En aquest punt la directora general anuncià la constitució de la mesa tècnica de normalització lingüística.
  • A l’article 2, sobre projectes lingüístics, s’eliminaran les referències a l’aprovació per part del Claustre i Consell Escolar i s’hi especificarà que el PLC s’ha d’atendre «al Decret de mínims i altres normatives». Segons la directora general, es parla d'»altres normatives» perquè el Reglament Orgànic de Centre serà reformat properament. Caldrà vigilar que el Claustre no perdi poder de decisió sobre el PLC. Recordem que el Decret de mínims estableix a l’article 10 que «El Projecte lingüístic, inserit en el Projecte educatiu, serà elaborat per l’equip directiu o per les persones docents en qui delegui, que tendran en compte les aportacions del claustre de professors i dels altres representants de la comunitat educativa, i haurà de ser aprovat per majoria qualificada del consell escolar del centre.«, però no fa cap referència a la PGA. Pel que fa a l’actual ROC, article 24, el claustre «eleva propostes» per al projecte educatiu i «aprova» els aspectes docents de la PGA. El primer esborrany del nou Decret de llengües sí que establia que el PLC s’ha d’incloure dins la PGA, caldrà veure com queda el definitiu.
  • A l’article 3 s’eliminarà la referència a poder fer servir «la llengua vehicular del centre» com a llengua de suport.
  • A l’article 4 s’eliminarà la possibilitat d’aplicar l’ensenyament en llengua estrangera, total o parcialment, a una àrea d’educació infantil. La llengua estrangera es podrà continuar treballant a infantil de forma puntual per altres vies.
  • A l’article 5 s’eliminarà l’aprovació de les famílies, degut a què a Primària l’aprovació és fa via Consell Escolar, i es farà «d’acord amb els criteris generals que determini la Conselleria.» Els criteris possiblement es concretaran amb unes instruccions.
  • A l’article 6, pel que fa a titulacions dels docents, a l’acreditació del nivell B2, C1, etc. s’hi afegirà «o estar-ne habilitat.» A FP la titulació mínima continua essent B2 en aplicació de la normativa específica.
  • Als articles 7, Coordinació del professorat; 8, Formació del professorat; 9, Auxiliars de conversa; i 10, Altres actuacions de la Conselleria, la directora general digué que no es modificarien «perquè no és el moment».
  • S’eliminarà la Disposició addicional segona, sobre el British Council, i de la primera, sobre programes específics, també se n’eliminarà la referència que s’hi fa.
  • A la Transitòria segona, sobre requisits transitoris del professorat, es passarà de cinc a sis anys per acreditar el C1 «a partir del curs immediatament posterior a l’entrada en vigor del Decret». S’eliminarà la referència a FP perquè segons normativa específica només se’ls demana el B2.

Per part d’UOB ens ratificàrem la nostra postura de no oposar-nos als ensenyaments en llengües estrangeres, mentre es dotin dels recursos necessaris i es respecti el Decret de mínims. Vam insistir que el nou Decret de llengües hauria de recordar que, segons el Decret de mínims, determinades matèries de Primària i Secundària s’han d’impartir en català, i que les excepcions que concedeix la Conselleria no es poden convertir en norma. Vam demanar que la coordinació de llengües s’incorporàs a la Comissió de Normalització Lingüística, en lloc de funcionar en paral·lel, i vam advertir que continuam veient poca concreció normativa que reforci la normalització del català, en contraposició a la redacció d’aquest decret de llengües estrangeres. S’haurà de veure el recorregut que tindrà la mesa tècnica anunciada per la Directora General.

Per altra banda explicàrem que presentam al Consell Escolar una dotzena d’esmenes a l’esborrany, tal com el Servei de Projectes Lingüístics ens va comunicar que podíem fer. D’aquestes esmenes n’informam en una altra entrada d’aquest blog.

Pla de formació del professorat 2016-2020

Avui dematí s’ha reunit al CEP de Palma la Comissió de Formació Permanent del Professorat de les Illes Balears, on s’ha presentat un informe sobre detecció de necessitats de formació, l’avaluació del Pla Quadriennal de la Formació Permanent del Professorat 2012-2016 i l’esborrany del Pla 2016-2020. Hi han estat presents la directora general de Formació Professional, Maria Francisca Alorda, el cap del Servei de Formació del Professorat, Bartomeu Barceló, i l’assessor del Servei Ferran Juan. La Comissió s’havia reunit per darrera vegada el novembre de 2013.

Els representants de l’Administració han explicat que l’esborrany de Pla quadriennal s’ha redactat a partir d’unes jornades amb docents, que han rebut la primera versió per poder-hi fer més aportacions, tot seguit s’ha passat a les diferents Direccions Generals i finalment s’ha remès a la Comissió i al Consell Escolar.

Al mateix temps s’està treballant en la modificació del Decret de formació de 2001, que també serà remesa al Consell Escolar.

La directora general ha exposat els apartats al seu parer més destacables de l’esborrany, entre d’altres:

  • Formació del professorat amb les mateixes metodologies de participació i interactuació que llavors es volen aplicar a l’aula.
  • Potenciació dels projectes educatius.
  • Formació per a la millora de la convivència dins l’aula i l’atenció a la diversitat.
  • Aprenentatge de llengües com a eina de comunicació i actualització de projectes lingüístics.
  • Noves tecnologies de comunicació i informació.
  • Actualització científica i didàctica, etc.
  • Possibilitat de formació en aspectes més concrets, puntuals i específics.
  • Centres en xarxa.
  • Diferents vies de formació: a través de jornades, CEP, dissenyada per centres, EBAP, UIB (màsters, etc), entitats, empreses, etc.

També s’ha referit a la necessitat que la formació del professorat sigui aplicable als centres i es tradueixi en una millora de l’aprenentatge, la satisfacció de la feina dins l’aula i la millora dels resultats acadèmics, i ha incidit en les dificultats per aplicar mètodes innovadors i donar-los continuïtat si la resta de docents no s’hi impliquen.

Dins el torn obert de paraula, des d’UOB hem exposat que la dificultat per aplicar els nous mètodes, estratègies i coneixements dins l’aula és deguda sobre tot a les mancances d’espai i recursos tecnològics i les ràtios elevades. Per altra banda, hem demanat que el Pla prengui mesures per millorar les competències en Tradició i cultura popular de les Illes Balears, que són les pitjor valorades dins l’Avaluació del Pla 2012-2016.

A l’esborrany de Pla de formació 2016-2020, de 35 pàgines, i dins l’apartat 3.5, titulat «La formació per a la millora dels processos d’aprenentatge en llengües, des de l’actualització pedagògica i didàctica, en metodologies que vinculin l’aprenentatge a les situacions de la vida quotidiana i a partir dels projectes lingüístics de cada centre.«, hi ha un sol paràgraf que hi fa referència:

«- Formació en l’elaboració de recursos i en la pràctica metodològica per incidir en la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’àmbit escolar.»

El cap de Servei ha contestat que cal recuperar aquests anys de retrocés i ha informat que trauran una convocatòria específica per a foment i normalització del català el mes de maig.

Intercanvi de llengua catalana de l’IES Baltasar Porcel amb un centre andorrà

Rebut de l’Equip de relacions socials del centre IES Baltasar Porcel:

L’IES
Baltasar Porcel i el centre andorrà de Segona Ensenyança d’Encamp han
iniciat un intercanvi cultural en català anomenat “Les 7 claus i sa
Dragonera” que té l’objectiu de fomentar les competències lingüístiques
en català a través de la convivència amb famílies de parla catalana a
Andorra, així com amb la realització d’un projecte final destinat a
infants de Primària de 6 a 7 anys. En aquest projecte hi participen de
15 a 20 alumnes del centre mallorquí i andorrà amb edats compreses entre
els 15 i els 18 anys.

El
projecte que realitzaran els alumnes de Secundària consisteix en la
dramatització, davant d’una audiència d’alumnes de Primària d’entre 6 i 7
anys,  de dues llegendes tradicionals de cadascun dels indrets d’on són
originaris; en l’edició d’un quadernet que contindrà els dos contes i
en l’especificació del material didàctic necessari, en el qual hi haurà
una cançó que els infants acompanyaran amb una coreografia -ideada pels
alumnes que participen en el projecte- adient a la seva edat.

La
naturalesa eclèctica d’aquest projecte fa que els alumnes tinguin
l’oportunitat de treballar en diverses àrees competencials
interdisciplinarment, ja que s’hauran de fer càrrec de l’adaptació de la
rondalla original al llenguatge teatral, hauran de presentar el
projecte als equips directius de Primària en què s’hagin de representar,
hauran de crear-ne els equips escenogràfics, els atrezzos o el
vestuari, i n’hauran de fer un recull audiovisual.

Per rebre més informació sobre aquest intercanvi poden adreçar-se a les7clausisadragonera.cat .

Presses a la Conselleria per aprovar el decret de llengües estrangeres

Circular 25/2016

Ahir
dimecres va tenir lloc la Mesa Sectorial on es va presentar
l’esborrany de “Decret per al desenvolupament de la competència
comunicativa en llengües estrangeres”. Segons se’ns va informar,
ara mateix el document és en mans de la UIB, el Consell
Escolar
i altres entitats i avui horabaixa hi ha prevista una
reunió amb representants del comitè de vaga de l’Assemblea de
Docents
.

Els
representants d’UOB expressàrem el nostre desacord amb la forma com
es va presentar l’esborrany per part de la presidenta Armengol,
que el va anunciar com un document fruit del consens quan a la seva
redacció només hi ha intervingut personal de l’Administració, i
vam advertir que l’Assemblea de Docents ha rebut fa poc el document i
no hi ha hagut temps de recollir aportacions dels centres.
Mentrestant, la permanent del Consell Escolar tenia previst tancar
demà mateix el període d’al·legacions, que avui han allargat a dia
12. Ahir es va arribar a l’acord d’obrir una negociació que anirà
en paral·lel dins el Consell Escolar i en Mesa Sectorial, i avui
se’ns ha comunicat que dijous 11 hi ha una Mesa Sectorial per
ratificar l’esborrany
i que els sindicats tenen fins dilluns per
fer aportacions. Moltes presses per aconseguir el consens que no hi
ha hagut de bon principi.

Tornant
a la Mesa d’ahir, després de manifestar que no ens oposam a la
impartició de matèries en llengües estrangeres per afavorir el seu
aprenentatge, sempre que es faci des de la voluntarietat, amb els
recursos necessaris i respectant el Decret de mínims, vam fer
constar el nostre desacord amb la presentació d’un projecte per
regular aquest ensenyament quan al mateix temps, tal com venim
denunciant, la Conselleria incompleix la normativa vigent de
l’ensenyament en llengua catalana.
Vam recordar que si el
setembre de 2013 van sortir cent mil persones al carrer, que van
tenir molt a veure amb el tomb polític que s’ha produït al Govern,
va ser precisament en defensa de l’escola en català, i que és
inadmissible que a hores d’ara no s’hagi recuperat del tot la
situació anterior al TIL.

Vam
esmentar que la normativa no es respecta com a mínim en aquests
punts:

  • Inspecció,
    tal com hem denunciat públicament, no
    compleix amb el deure de verificar el compliment del Decret de
    mínims
    ni tenim notícies seves que indiquin un canvi de
    rumb.

  • L’esborrany
    crea la figura del coordinador de llengües estrangeres quan enguany
    la Coordinació de la Comissió de
    Normalització Lingüística no ha aparegut a les instruccions
    principi de curs
    .

  • La
    Conselleria crea un Servei de Projectes Lingüístics que només
    s’ocupa de les llengües estrangeres i manté l’eliminació
    del Servei d’Ensenyament del Català
    .

De
la mateixa manera exposàrem un seguit de greuges comparatius, entre
els quals:

  • Els
    criteris per consolidar places de plantilla computen 2
    hores de desdoblament per a Anglès, d’acord amb la LOMCE, i cap per
    a Català
    .

  • Els
    currículums LOMCE, en el seu redactat actual, mantenen
    la reducció d’hores de català a primer i segon d’ESO
    i
    Batxillerat, desestimant les al·legacions presentades.

  • Els
    currículums tampoc no garanteixen
    la continuïtat del model vigent de PALIC
    .

També
vam apuntar que el Decret de mínims de Secundària estableix que les
Ciències Naturals, Ciències Socials i Geografia i Història
s’han de fer en català
, i que les excepcions que concedeix la
Conselleria no es poden convertir en norma. Demanarem un estudi
estadístic dels permisos que s’han donat fins ara i dels que es
donin quan el Decret entri en vigor.

A
continuació vam presentat una bateria de preguntes sobre l’esborrany
del Decret, que podreu trobar al nostre blog
amb una informació més completa de la Mesa. La directora general de
Formació del Professorat i FP, Maria Francisca Alorda, i la
resta de representants de l’Administració no les van contestar
totes, argumentant que la concreció d’un Decret no arriba a la del
desplegament posterior a les instruccions. Queden a l’aire qüestions
bàsiques com la dotació econòmica, l’estabilitat de plantilles, el
suport i incentivació als centres amb més necessitats, la manca
d’auxiliars de conversa, la formació dels docents, etc.

Se’ns
va assegurar que es recuperarà el Servei d’Ensenyament del Català,
que Inspecció farà el seguiment i avaluació dels PLC i que les
instruccions del proper curs recuperaran les CNL. Haurem d’estar
vigilants.

Palma,
a 4 de febrer de 2016

Mesa Sectorial sobre el Decret de llengües estrangeres

La directora general de Formació del Professorat, Maria Francisca Alorda, el dia de la presentació de l’esborrany de Decret

Avui dematí ha tingut lloc a la Conselleria la Mesa Sectorial extraordinària amb el punt únic a l’ordre del dia «Presentació del Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres«. Tot seguit vos en feim un resum, que com veureu és prou extens. En tot cas no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres si hi trobau a faltar qualque informació.

Read More

Taula rodona: Ensenyament en català i plurilingüisme?

Nota de la Societat Catalana de Pedagogia i l’Institut d’Estudis Catalans:

Taula rodona

Ensenyament en català i plurilingüisme?

Encara ensenyem català, castellà, anglès o francès per separat, sense identificar les coincidències i marcar les diferències. Els tractaments uniformes per a totes les escoles i per a tots els alumnes han mostrat una eficàcia molt limitada. No tenen en compte les diferents realitats sociolingüístiques, ni la proximitat entre llengües, ni les diferències individuals, tot presentant tres o més llengües per separat.

Als països de llengües romàniques, la presencia social de diverses llengües i els elements comuns entre elles són una oportunitat per a una competència plurilingüe interromànica necessària a tots els ciutadans doncs afavoreix l’aprenentatge d’una i altra llengua.

Si aprendre llengües és una oportunitat i una necessitat, per què el seu aprenentatge ha resultat tan ineficaç i complicat?

És a partir de cada realitat lingüística que cal dissenyar un model propi per a l’ensenyament. És possible i ho hem de fer a cada centre educatiu amb el millor fonament científic.

Aquest tema serà tractat a la taula rodona organitzada per la Societat Catalana de Pedagogia i la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a les Illes Balears. S’escaurà el propvinent dimarts 2 de febrer de 2016, a les 19 h al Club Diario de Mallorca de Palma (c/ de Puerto Rico, 15. Polígon de Llevant. Palma)

Presidirà: Damià Pons, filòleg i delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a les Illes Balears.

Intervindran: Daniel Adrover, doctor en psicologia; Pere Carrió, president del Consell Escolar de Balears; Jaume Corbera, doctor en filologia; Martí Teixidó, doctor en pedagogia i president de la Societat Catalana de Pedagogia-IEC.

Moderarà: Ramon Bassa, doctor, professor de Didàctica de les habilitats lingüístiques, de la Universitat de les Illes Balears.

Col·labora: Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació – UIB

El Govern presenta l’esborrany de Decret de llengües estrangeres

El Govern va presentar ahir l’esborrany de «Decret que regularà l’ensenyament de i en llengües estrangeres als centres educatius de les Illes Balears». Bàsicament el Decret suposa un retorn a la voluntarietat per impartir àrees en llengües estrangeres que hi havia abans de la implantació del TIL i, sobre el paper, la recuperació del Decret de mínims.

Els docents que imparteixin matèries no lingüístiques en llengua estrangera hauran de tenir el nivell B2 o superior per a infantil i primària i el nivell C1 o superior en el cas de secundària i formació professional. El professorat de secundària amb titulació B2 disposarà de 5 anys per acreditar el nivell C1 o superior del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR). Els centres que participen a les Seccions Europees disposaran del curs escolar 2016-2017 per adaptar-se al que estableix el Decret.

La proposta de Decret s’ha tramès al Consell Escolar de les Illes
Balears i serà tractat en Mesa Sectorial extraordinària el proper
dimecres 3 de febrer.

Després de la presentació d’aquest esborrany, des d’UOB continuam trobant a faltar el compliment de la llei i l’aplicació de mesures efectives a favor de l’ensenyament en català, que fou, cal no oblidar-ho, el motiu principal de la manifestació històrica del 29 de setembre de 2013 i una de les causes de la pèrdua del Govern per part del PP. Crida l’atenció que el Decret ordeni el nomenament d’un docent coordinador de llengües estrangeres, al mateix temps que la Conselleria ha suprimit de les instruccions de principi de curs el Coordinador de la Comissió de Normalització Lingüística, tal com hem denunciat des d’UOB.

Segons l’esborrany presentat, «El projecte lingüístic, com a document que forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC), ha de ser aprovat pel director del centre, d’acord amb els criteris pedagògics aprovats pel Claustre i amb la valoració positiva del Consell Escolar. La concreció anual del projecte lingüístic s’ha d’incloure dins la Programació General Anual (PGA).» Pot ser un bon moment, per tant, per posar al dia els
Projectes Lingüístics de Centre, verificar que es compleix el Decret de mínims i avaluar els
resultats de l’aprenentatge de la llengua catalana.

Nota de premsa del Govern:

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2544851&coduo=2&lang=ca

Esborrany de Decret de llengües estrangeres:

https://drive.google.com/file/d/0B2JBZIy87nFIeGhoeENqOTc2aWs/view?usp=sharing

Recull de premsa:

Diari de Balears:

AraBalears:

Última Hora:

Diario de Mallorca:

UOB acusa el conseller March d’incomplir la normativa del català

Del Servei d’Ensenyament del Català només en queda una placa a l’edifici dels Geranis

  

COMUNICAT DE PREMSA

Des
d’Unió Obrera Balear acusam el conseller d’Educació, Martí March, de no
haver fet cap passa per impulsar l’ensenyament en català després de sis
mesos d’exercici del càrrec, fins al punt d’incomplir la normativa
vigent.

Les instruccions que la Conselleria remet als centres a principi de curs no han recuperat la figura del Coordinador de la Comissió de Normalització Lingüística (CNL),
un òrgan de coordinació docent regulat al Reglament Orgànic de Centres
que va ser present a les instruccions de cursos passats fins que el PP
la va canviar per una “Comissió de tractament integrat de llengües
(TIL)” els cursos 13-14 i 14-15. La desaparició del TIL no ha comportat
la seva reincorporació a les instruccions, que la ignoren per complet.

Entre
les competències de les CNL, fixades al mateix Reglament Orgànic, hi ha
la d’“Establir i mantenir contacte amb la Conselleria d’Educació i
Cultura, (…) per tal d’establir relacions i col·laboracions que puguin
ajudar a la millor consecució dels objectius del projecte lingüístic de
centre i, en general, de la normalització lingüística del centre”. Des
de la Conselleria tampoc no s’ha emès cap instrucció al respecte.

Així mateix, el Servei d’Ensenyament del Català continua desmantellat d’ençà que fou suprimit pel PP a l’anterior legislatura.
Segons Decret de 1997, aquest Servei ha d’assessorar els centres en
l’elaboració i aplicació dels projectes lingüístics de forma coordinada
amb la Inspecció d’Educació.

L’ensenyament del català va quedar
relegat el mes d’agost a una de les competències de la Direcció General
de Formació Professional i Formació del Professorat, sota direcció de Maria Francisca Alorda Villarrubias.
Des d’aleshores no ha recuperat la categoria de Servei ni ha tingut un
responsable al capdavant, i ara mateix l’únic que hi ha és un nou
“Servei de projectes lingüístics” que s’ocupa exclusivament de les
llengües estrangeres.

Per altra banda la Conselleria tampoc no
compleix el Decret de mínims, que al seu article 12 estableix que
l’Administració educativa ha d’avaluar els projectes lingüístics dels
centres, la seva aplicació i efectivitat, i fer un seguiment dels
resultats i adoptar les mesures necessàries
. En concret, des d’Inspecció Educativa no s’ha vetllat mai pel compliment del Decret de mínims,
tot i que entre les funcions que li corresponen per llei hi ha la de
“controlar el compliment adequat de la legislació que afecta el sistema
educatiu”.

Des d’UOB consideram que aquest cúmul de
negligències i incompliments de les lleis vigents demostren un
desinterès deliberat per l’ensenyament en la llengua pròpia de les
Balears
, que encara és molt lluny d’una normalització homologable,
per exemple, a la del castellà a Castella. Exigim la recuperació del
Servei d’Ensenyament del Català, el compliment de les funcions
d’Inspecció pel que fa al Decret de mínims, i unes noves instruccions de
principi de curs que incloguin i reactivin les Comissions de
Normalització Lingüística dels centres educatius.

Reclamam també que
l’Administració faci un diagnòstic de la situació real de l’ensenyament
en català a les nostres aules i emprengui les mesures necessàries per
fer efectiu el Decret de mínims
, tal com ordena aquest mateix. En cas contrari ens reservam el dret a emprendre les accions legals que considerem oportunes.

Palma, a 20 de gener de 2016

Presentació de la Unitat Didàctica d’ESO sobre el Tricentenari

Dijous 17 de desembre es presenta la Unitat Didàctica d’ESO sobre el Tricentenari. No hi falteu!

«La llengua i la historia són el botí més preuat a l’hora de sotmetre un poble».
Àngel Guimerà

Notícia relacionada: L’Assemblea Sobiranista reclama a la presidenta Armengol que els fets succeïts ara fa 300 anys siguin incorporats al currículum educatiu de l’ensenyament secundari.

http://dbalears.cat/especials/2015/11/30/287834/tricentenari-arriba-consolat-mar.html