Després de cinc sessions, al voltant de 18 hores de negociació i cinc esborranys els sindicats presents a la Mesa Sectorial d’Educació hem rebut la proposta definitiva del Segon Acord Marc. El proper dimarts 7 de març, com a tard, els diferents sindicats hauran de comunicar a la Conselleria d’Educació i FP si signen el segon acord marc.
Segon-Acord-Marc-proposta-definitivaLa imminència de la dissolució del Parlament de les Illes Balears (4 d’abril) i en conseqüència el darrer Consell de Govern que podria oficialitzar el Segon Acord Marc negociat a la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) (Consell de Govern de Govern de dilluns 27 de març) fan que sigui precís tancar el redactat final de l’acord i decidir l’adhesió al mateix o no. Aquesta antelació es deu a la necessitat que hi hagi prou temps perquè es puguin sol·licitar els pertinents informes als serveis jurídics i d’intervenció econòmica de la CAIB. Aquests informes, que són prescriptius, serveixen perquè a dia d’avui, es determini la viabilitat jurídica i econòmica d’un acord que s’ha d’anar desplegant al llarg dels propers quatre anys.
A UOB Ensenyament no ens n’amagam: estam satisfets amb la feina feta i els progressos obtinguts respecte del primer esborrany. Hem encarat una negociació tan important com la d’un acord marc amb fermesa, rigor i compromís amb les demandes històriques d’UOB Ensenyament. A l’hora de negociar les diferents propostes que implicaven gran mobilització de recursos econòmics hem seguit les següents premisses:
- Orientar els recursos cap aquelles mesures que permetessin que un major nombre de companys i companyes se’n poguessin beneficiar.
- En cas de no ser possible, prioritzar la dotació de recursos per a propostes que cerquin compensar aquells perfils docents que estan en pitjors condicions sociolaborals.
Així les coses, ja des de la primera reunió bilateral Conselleria – UOB Ensenyament (6 d’octubre de 2022) vàrem posar damunt la taula un seguit de propostes moltes de les quals finalment s’han inclòs dins el text definitiu. L’esforç de repicar, el fet que les darreres eleccions ens hagin permès continuar a la MSE i la convicció que les reivindicacions per les quals lluitàvem eren extrapolables a la major part del col·lectiu han tengut els seus fruits.
Tot i que som conscients que queden reivindicacions per les quals haurem de seguir lluitant i d’altres que caldrà concretar a l’hora de desplegar aquest segon acord marc, veiem amb bons ulls l’evolució que ha tengut el text des del seu primer esborrany. En aquest sentit, la unitat sindical que hi ha hagut per part de tots els sindicats amb representació a la MSE amb l’única adhesió de fora de la Mesa del sindicat Alternativa ha fet possible fer un front comú a l’hora d’anar conduint les negociacions per arribar al millor acord possible i sobretot, viable, d’acord amb la disponibilitat pressupostària tan actual com prevista per als propers anys.
Després de quasi una dècada d’existència a UOB Ensenyament l’experiència ens ha ensenyat que una cosa és pensar en el sindicat i l’altra ben diferent és pensar com a sindicat i per tant lluitar per a la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents. El professorat al centre, en exclusiva, sense entrar en comèdies electoralistes ni cercar cap altre rèdit que no sigui el millor acord possible per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents. Aquest ha estat el principi que ha regit en tot moment la nostra actuació al llarg de la negociació.
Des d’UOB Ensenyament, sempre hem estat partidaris de centrar bé el tir, no frissar en les negociacions i sobretot no caure en la temptació de fer cartes als reis que finalment no es puguin complir. Al mateix temps, hem exigit la calendarització de totes les propostes que figuren dins l’acord a fi de poder seguir calendari en mà totes les actuacions de la Conselleria. És important deixar clar que l’acord marc no significarà cap renúncia a les demandes històriques d’UOB Ensenyament ni a les que puguin anar sorgint al llarg de la legislatura sindical 2022-2026. Aquest acord s’ha d’entendre com una concreció, priorització i calendarització d’una sèrie de propostes per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents, en cap cas com una llista tancada.
El gran condicionant per a la cristal·lització de l’acord ha estat la vigència de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera de 2012 (Llei Montoro), que el PSOE no s’ha dignat a derogar en tots aquests anys i que incideix en el límit de l’augment de la massa salarial al qual pot fer front la CAIB. Així les coses, i com que moltes de les mesures implicaven augment de massa salarial (ja fos per l’augment de les retribucions o per la contractació de més docents) s’han hagut de prioritzar algunes propostes per damunt d’altres. L’ altre factor conjuntural que ha fet orientar les negociacions cap a la proposta final (directament relacionat amb la qüestió anterior) ha estat el fet que a partir de l’1 de gener de 2025 s’acabin els fons finalistes Next Generation de la UE que han servit d’ençà de la pandèmia per augmentar la contractació de docents per a programes temporals. Això farà que el 2025, la Conselleria d’Educació hagi d’assumir dins el seu pressupost la contractació d’aquests docents si no volem que s’eliminin totes aquestes places. Per posar xifres a l’assumpte això representa al voltant de 300 professors que estan treballant lligats a programes temporals (95 PROA+, 25 PTSC i 175 professors d’FP). Aquesta casuística és la que explica que la calendarització d’algunes propostes s’hagi hagut de dilatar una mica més en el temps.
Des d’UOB Ensenyament demanam a tots els docents que llegeixin atentament la proposta del Segon Acord Marc i en especial a la nostra afiliació que finalment serà qui decidirà si el nostre sindicat signa o no signa l’acord.
Què implicaria la signatura del Segon Acord Marc per a UOB Ensenyament?
Si el Segon Acord Marc és signat per la majoria de les forces sindicals presents a la MSE aquest acord, que es materialitzarà com a Acord de Govern, compromet l’administració que es configurarà a partir de les eleccions autonòmiques del proper mes de maig a respectar i dur endavant els compromisos heretats de l’anterior legislatura.
A nivell sindical, els sindicats que finalment signin el Segon Acord Marc obtindran representació a dos òrgans que es creen a partir de les propostes incloses en el text final:
- Comissió de seguiment: a diferència del primer acord marc de 2015, aquest segon acord tanca les propostes amb la creació d’una comissió de seguiment on hi tendran representació els sindicats que finalment signin l’acord. A instàncies d’UOB Ensenyament s’ha aconseguit tancar el text amb el requisit de convocatòria de la comissió de dues vegades (com a mínim) cada curs. Aquesta comissió tendrà com a objectius el seguiment de les diferents propostes de l’acord així com la calendarització i priorització per cada curs de mesures a implementar.
A més, concretament la proposta 13 (Reducció de ràtios) assigna a la comissió el seguiment de la situació de les ràtios el segon trimestre de cada curs escolar.
Amb aquest mecanisme es pretén evitar la signatura d’un acord marc on els sindicats no tenguin cap presència al llarg del desenvolupament del mateix i puguin participar i fer complir els compromisos adquirits per l’administració. - Subcomissió de seguiment específica del Pla d’Infraestructures 2023-2027: la proposta 35 inclou aquesta nova eina que permetrà als sindicats que signin l’acord seguir l’estat d’execució de les diferents infraestructures programades per la Conselleria d’Educació. D’aquesta manera es tendrà accés directe a una informació que molt sovint arribava via notícies de premsa. Cal valorar la importància d’aquesta subcomissió des del punt de vista sociolaboral ja que algunes de les mesures (com pot ser la qüestió de les ràtios) depenen en bona mesura de que s’executin les infraestructures planificades.
En cas que l’acord no fos signat per la majoria de forces de la MSE, la Conselleria d’Educació quedaria lliure d’aplicar o no les propostes fetes. En aquest escenari l’administració no tendria cap compromís ni estaria sotmesa a cap control per part dels sindicats quant a l’aplicació de les propostes.
Algunes propostes i quina ha estat la posició d’UOB Ensenyament
Cada una de les 36 propostes tenen valor per sí mateixes i milloren d’una manera o altra les condicions sociolaborals actuals dels docents. Tot i que hem participat de totes les propostes i acceptam totes les mesures que finalment s’han inclòs, us destacam algunes de les propostes més significatives i quin ha estat el paper d’UOB Ensenyament.
La numeració es correspon amb la numeració original de cada proposta que figura a la proposta definitiva:
1. Carrera Professional.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
– Priorització de dotació econòmica de la part consolidable de la Carrera Professional (CP). Respecte del primer esborrany les quantitats s’han augmentat notablement: 1r tram (6a anys) 360e/any –> 600e, 2n tram (12 anys) 720e/any –> 960e, 3r tram (18 anys) 1.080e/any –> 1.440e.
Des d’UOB entenem que els recursos econòmics, en tant que finits, s’havien de mobilitzar per aquelles mesures que poguessin arribar a un major nombre de companys i companyes.
– Avançament de la calendarització en el cobrament de la CP. S’ha aconseguit avançar el cobrament del primer tram a l’inici del curs 2023-2024.
– Relacionat amb l’anterior: inici del cobrament “a compte” de la CP encara que no s’hagin definit els ítems d’avaluació que regiran les avaluacions que permetin consolidar els diferents trams. S’ha aconseguit que l’inici de la percepció del 1r tram estigui calendaritzada en el temps (setembre de 2023) al marge que l’administració hagi iniciat el procés de negociació dels ítems a avaluar.
– Desvincular la CP dels resultats de l’avaluació de centre. Aquesta ha estat una línia vermella d’UOB Ensenyament pel que fa al model de CP. S’ha aconseguit eliminar qualsevol referència al fet que, per consolidar algun dels tres trams, l’avaluació a la qual se sotmet voluntàriament el docent també anés lligada als resultats de l’avaluació de centre.
– Definir una CP que tendeixi vers l’equiparació amb les carreres professionals d’altres sectors de l’administració pública. D’aquesta manera, la CP serà revisable en funció de l’evolució econòmica de la CAIB. Per a nosaltres era molt important no acceptar una CP congelada en el temps.
4. Supressió de la incompatibilitat del cobrament simultani dels complements de tutoria i cap de departament.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Aquesta i d’altres mesures varen ser proposades en un inici per UOB Ensenyament. En tot moment ha estat una prioritat per al nostre sindicat augmentar el reconeixement econòmic a la funció tutorial. Fa anys que denunciam l’augment de la càrrega de feina per part dels tutors i el poc reconeixement econòmic d’aquesta tasca. La nostra reivindicació al llarg de la negociació de l’acord marc ha estat molt clara en aquest sentit: duplicació de la quantitat del complement de tutoria.
Tot i que ara no hàgim aconseguit exactament aquesta reivindicació la porta queda oberta ja que tant la concreció del tram no consolidable de la CP com la proposta 22 deixen entreoberta la possibilitat d’incrementar les retribucions econòmiques que perceben els tutors així com millorar les condicions en les que s’exerceix la funció tutorial.
És a dir, el pla original seria pujar el complement singular i en cas que per limitacions pressupostàries això no fos possible, hi ha la porta oberta a incloure el cobrament de l’acció tutorial com a part de la carrera professional.
El que sí hem aconseguit és que a Secundària el període de tutoria que no és d’atenció directa al grup es consideri també de docència directa, fet que permetrà a la gran majoria de tutors d’aquesta etapa tenir el dret a una hora de compensació d’hora lectiva (CHL) per al curs 2023-2024 (es pot veure a la proposta 10).
8. Finalització del procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de secundària, equiparació salarial del cos a extingir de PTFP.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Ja fa temps que des d’UOB Ensenyament defensam la creació d’un complement econòmic que permeti equiparar salarialment als funcionaris de carrera del cos de PTFP que no disposen de titulació universitària (perquè en el moment del seu ingrés en el cos no era un requisit). El redactat de la proposta 8 ha recollit el compromís de regular aquesta circumstància que s’haurà de concretar a la MSE.
10. Reducció de càrrega lectiva (ESO).
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
– Mentre no s’arribi al càlcul de la quota del professorat a 18 hores lectives, que s’estableixin mecanismes de compensació d’hores lectives per aquells professors que vagin més carregats tant d’hores com de nombre d’alumnes total que estan sota la seva docència. Alguns d’aquests mecanismes de compensació finalment s’han concretat dins la proposta 10.
– Establiment d’un mínim d’hores de docència directa amb alumnes per evitar l’acumulació d’hores i hores de coordinacions. Amb aquesta mesura el que volem és redistribuir els recursos per evitar greuges comparatius entre companys. Aquest mínim s’ha establert en 12 hores com es pot veure a la proposta 10.
– La compensació d’hores lectives als docents que assumeixen un major nombre d’alumnes a causa del no desdoblament de les seves matèries, tot i que no s’hagi concretat damunt el text definitiu sí que hi ha possibilitats d’avançar en aquest sentit ja que la proposta 26 inclou el compromís de la Conselleria a una nova regulació (prèvia negociació a la MSE) de les instruccions sobre l’horari dels docents.
11. Reducció de càrrega lectiva a Infantil i Primària (cap a les 23h de docència directa).
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
– La calendarització de la fita de les 23h lectives per a Infantil i Primària. Segurament aquesta sigui una de les grans fites d’aquest segon acord marc, la reducció de 2 hores lectives de docència directa per als mestres de primària per al curs 2024-2025. En aquest cas podem parlar d’un avanç significatiu en les condicions de feina d’aquesta etapa ja que sempre s’ha estat a 25 hores.
– Així mateix, de la mateixa manera que per a ESO, per al curs 2023-2024 s’estableixen mesures de compensació d’hores lectives mentre no s’arriba a la plena implementació d’aquesta mesura.
La redacció final de les propostes 10 i 11 ha estat possible gràcies a la concreció que es va proposar des de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.
13. Reducció de ràtios.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Que la reducció de ràtios no es plantegi en % sinó en nombres absoluts. Sempre hem defensat que en qüestió de ràtios les mateixes condicions de feina per a tots els grups d’una mateixa etapa educativa. De fet, com es pot veure a la proposta 13, aquest compromís s’ha aconseguit.
24. Eliminació de la penalització retributiva per les absències per malaltia inferiors a 5 dies.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Conscients del perjudici que ha generat a molts de companys aquesta regulació de l’època de les retallades. Des del nostre sindicat hem defensat que la mesura contemplàs tant les absències que sí que constitueixen baixa mèdica com aquelles en les quals només es prescriu repòs domiciliari (generalment fins a un màxim de 3 dies). Celebram que s’hagi inclòs aquesta mesura amb el redactat exacte que defensàvem des d’UOB Ensenyament.
15. Restabliment de les llicències per estudis.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Aquesta proposta ha estat una proposta liderada en tot moment pel nostre sindicat. Celebram que s’hagi inclòs dins el text final de l’acord. La nostra posició és que es recuperin les llicències per estudis (retribuïdes i no retribuïdes) així com es concedien el 2011 abans de les retallades.
18. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Que tot el professorat (funcionaris de carrera i interins) pugui acollir-se a aquesta reducció voluntària sense haver de justificar cap circumstància particular. Celebram que finalment s’hagi inclòs aquesta possibilitat, sempre amb la condició que es pugui proveir la substitució. Això serà possible sempre que per aquella especialitat hi hagi alguna persona a la llista d’interins.
20. Regulació del gaudi del permís de maternitat/paternitat a mitja jornada.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
La inclusió d’aquesta mesura correspon a una iniciativa del nostre sindicat que vàrem fer a la penúltima sessió de la negociació de l’acord. L’existència de regulació prèvia dins el sector públic d’aquesta modalitat de gaudi del permís de maternitat/paternitat va fer que Conselleria veiés clar que no hi havia cap impediment per a regular-ho. Amb aquest reconeixement les 10 setmanes que actualment succeeixen a les 6 de gaudí immediat al naixement es podran gaudir a mitja jornada amb el conseqüent allargament a 20 setmanes.
21. Regulació de l’any sabàtic.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Aquesta reivindicació també ha estat una de les reivindicacions històriques d’UOB Ensenyament que hem aconseguit materialitzar dins aquest segon acord marc. A falta de concretar la regulació a la MSE, la idea és poder gaudir d’un any sabàtic amb el cobrament del % de la nòmina que resulti de la minoració de les percepcions retributives els 4 anys anteriors.
26. Revisió de les instruccions sobre l’horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, límit d’assistència al centre per al personal a mitja jornada i dret a la desconnexió digital fora de l’horari laboral.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
La inclusió del dret a la desconnexió digital ha estat una mesura inclosa in extremis a l’última sessió de la MSE. Conscients de la càrrega fora d’horari a la qual molts docents estan sotmesos per mor de la hiperconnexió causada principalment pels smartphones, des d’UOB Ensenyament volem posar punt i final a aquests mal vicis que l’únic que fan és augmentar de facto la jornada laboral del treballador docent.
Aquestes només són algunes de les reivindicacions que hem fet des d’UOB Ensenyament i com s’han concretat. Per una qüestió de síntesi no ens estendrem més. Restam a disposició de tot el professorat per explicar quin ha estat el paper del nostre sindicat al llarg d’aquestes 6 sessions de la MSE que han donat com a fruit les 36 propostes que conformen el text definitiu del segon acord marc. No obstant això, i per les fortes implicacions que pot tenir aquest acord (en cas que sigui aprovat per la majoria dels sindicats de la MSE), recomanam a tot el professorat la lectura del document.