Per a VOX, explicar el franquisme és adoctrinar. Exposar les raons per les quals el règim franquista no s’hauria de repetir mai és motiu d’alarma i denúncia. Així ho ha fet a través d’un vídeo on ha acusat els docents del CIFP Pere de Son Gall d’adoctrinar i de convertir els centres educatius en llocs on es fa “propaganda”. Aquest mural tenia per objectiu posar de manifest les mentides del franquisme (per exemple: que Franco va crear la Seguretat Social, entre altres fal·làcies).
Per a VOX, tornar a un món on no hi ha llibertats civils, on la democràcia no existeix, on les dones necessiten el permís dels seus marits o germans per fer qualsevol cosa, on la policia es dedica a apallissar homosexuals, on es condemna gent a mort sense judici, on no existeix la separació de poders, on parlar el català està prohibit, entre altres aberracions, és un món ideal. Segons VOX, això no s’ha de combatre, i els que ho fan, entre ells el centres educatius, són focus d’adoctrinament.
Doncs sí, així és: els docents adoctrinen cada dia per enfortir la democràcia, per evitar que aquest país torni a caure en l’obscurantisme del feixisme i de la dictadura, per evitar que les minories siguin discriminades, per conscienciar els joves de la importància de defensar els seus drets.
UOB Ensenyament encoratja els docents i tota la societat en general a combatre el feixisme en tots els àmbits. A les escoles i instituts s’ha d’explicar la guerra civil i el franquisme, i s’han de defensar els principis democràtics, i això només es pot fer desemmascarant les mentides del feixisme i denunciat les seves pútrides despulles.
Gabriel Le Senne, el president del Parlament, un fatxa de manual, ha denunciat a través de les xarxes socials, davant l’IES Porto Cristo, un mural que visibilitza la diversitat sexual. Segons aquest subjecte, el mural és una mostra d’adoctrinament.
UOB Ensenyament rebutja qualsevol fet que acusi els centres i els docents de fer pràctiques adoctrinadores i en defensa la llibertat de càtedra i l’autonomia, perquè cada vegada que s’ataca un centre o un docent es posa en el punt de mira tot el col·lectiu.
UOB Ensenyament, que fa temps que defensa la dignificació docent, considera que el fet que un no ningú qüestioni l’escola pública és una mostra que VOX i els seus acòlits tenen com a objectiu primordial desempoderar els docents.
Per aquest motiu, UOB Ensenyament encoratja tota la societat a rebutjar els discursos d’odi d’un partit ignorant, la mostra més gran de cultura del qual és tenir nom de diccionari, i a fer una escola pública de qualitat, en català i oberta per a tothom; precisament el model d’escola que tant desagrada a l’extrema dreta espanyola.
UOB Ensenyament insta tot el col·lectiu docent a lluitar contra les polítiques feixistes que VOX vol instaurar en la societat i que afecten greument els docents i l’escola pública. A més, UOB Ensenyament se solidaritza amb les acusacions patides per l’IES Porto Cristo.
Avui, 10 de març de 2026, el feixisme ha obtingut una victòria al Parlament de les Illes Balears. El Partit Popular de les Illes Balears, que va votar a favor de la llei per la memòria democàtica en el passat, s’ha agenollat indignament davant les exigències de VOX per conservar el poder. El govern de la presidenta Margalida Prohens ha cedit a les pressions del feixisme i ha donat l’esquena a totes aquelles víctimes que lluitaren i moriren en defensa de les llibertats civils i la democràcia.
La ignominia i la vergonya s’han apoderat del Parlament de les Illes Balears. Que una institució democràtica es sotmeti al feixisme sempre és una mala notícia, però que a més ho faci per oblidar aquells que defensaren la democràcia és el summum de la infàmia. La indecència del govern balear no coneix limits, i està disposat a vendre qualsevol cosa per mantenir la cadira del Consolat de Mar.
Unió Obrera Balear, com a membre integrant de la Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears, s’ha manifestat davant el Parlament en contra de la derogació de la llei per la memòria democràtica. Per obscur que sigui el panorama polític, per molt d’impuls que tenguin les forces reaccionàries, per molt que el govern balear supuri feixisme, per molts d’exabruptes que esputin els diputats de VOX, el compromís de Unió Obrera Balear contra el feixisme és ferm i inalterable. Unió Obrera Balear fa una crida a tota la societat a combatre el feixisme a tots els àmbits, sense descans i sense por.
Com si visquéssim al Dia de la Marmota, el pressupost del Govern de les Illes Balears poc ha canviat els darrers cursos, sobretot el que pertoca a l’àmbit educatiu. Un any més s’han prorrogat els pressuposts.
Què implica aquesta pròrroga? Doncs que la despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2026, serà d’un total de 1.416,5 milions d’euros, que equivalen a un 4,2% del PIB.
Es mereix la nostra educació un percentatge tan baix? Volem recordar que la despesa total a l’Estat espanyol en educació respecte al producte interior brut (PIB) és del 5% i, per tant, les Illes queden per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7% del PIB. Així, Balears està per sota, tant de la mitjana estatal com de les recomanacions internacionals.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, 1.416,5 milions d’euros, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. A tall d’exemple, a Catalunya la partida destinada a educació durant l’exercici 2025 va ser de 7.500 milions, al País Basc de 3.247,5 milions i a Andalusia de més de 9.000 milions.
Quin és el resultat de tot això? La despesa mitjana per alumne a l’educació no universitària a l’Estat espanyol se situa aproximadament en 6.622 € per alumne i any, segons el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació del Ministeri d’Educació. La despesa pública que fan les Illes Balears per alumne basades en dades oficials situen el cost mitjà per alumne al voltant de 5.900 € anuals, versus el País Basc o Navarra que poden superar els 8.000 € o els 9.000 € per alumne.
Idò, mentre a les Illes Balears es destinen a educació 998 € per càpita, el País Basc hi consigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem molt per davall la mitjana de l’Estat i en 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa.
Quina ha estat l’execució del pressupost de 2025? Un altre punt que UOB Ensenyament vol deixar palès és quina va ser l’execució dels pressuposts aprovats l’any 2025. Per molt que la dada exacta d’execució final del pressupost d’educació de 2025 a les Illes Balears encara no és pública, sí que es poden donar estimacions bastant fiables basades en el comportament habitual dels pressuposts autonòmics. Així les coses, dels 1.416,5 milions d’euros pressupostats, 1275 milions d’euros haurien estat executats, cosa que equivaldria tan sols a un 3,7% del PIB.
Quina és la reivindicació de UOB Ensenyament? A les darreres eleccions sindicals de 2022, al programa electoral exigíem assolir un pressupost educatiu del 6% del PIB com a mínim, d’acord amb la Declaració Incheon 2030 de la UNESCO i atès l’infrafinançament històric de les Illes Balears.
Quina és la prioritat de la Conselleria d’Educació?
El conseller Antoni Vera menysprea l’educació pública i s’entrega a l’escola concertada. El passat 5 de març anunciava novament més recursos per tal d’equiparar les condicions de les escoles concertades a les de la pública.
Aquest fet ja queda palès als pressupostos aprovats el juliol de 2025 en els quals l’educació pública augmentava un 8,51% el seu pressupost respecte del 2024 i, en canvi, l’educació concertada augmentava el seu pressupost un 13,37%.
En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu. Aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.
El conseller Vera, mentre tanca centres públics, aposta per una reducció d’hores lectives dels docents de la concertada, dota d’Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) cada centre concertat, mentre que els centres públics tenen carències de suport, entre altres mesures.
En conseqüència, aquesta pròrroga deixa poca capacitat per introduir canvis a l’escola pública, la dificultat d’impulsar noves polítiques educatives, de programes innovadors o de trobar-nos en un retard en les millores com, entre altres, un pla d’infraestructures real i la reducció de ràtios.
L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.
El passat dijous, dia 5 de març de 2026, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre altres, la directora general de Personal Docent, senyora Joana Maria Cabrer, la directora general de Planificació i Gestió Educatives, senyora Catalina Ginart, el cap de servei, senyor Albert Flores i el cap de servei del Departament Jurídic de la DGPDOCEN, senyor Luís Riera. L’ordre del dia va ser el següent:
Lectura i aprovació d’actes de reunions anteriors.
Aportacions al Projecte de decret pel qual es regula la selecció de personal docent i la provisió de llocs de treballs dels funcionaris docents no universitaris de les Illes Balears. El passat divendres, dia 20 de febrer es va reunir la MSE en format de Mesa Tècnica i l’Administració va explicar a la part social el primer esborrany d’un decret que aglutina tots els procediments administratius de provisió de personal, processos selectius, normativa relativa a la relació de llocs de treball, així com qüestions que afecten la gestió educativa. És un decret que cerca fixar normativa bàsica que es repeteix a les diferents resolucions que regulen els esmentats processos. Des del principi, UOB Ensenyament ha considerat que la gestió d’aquest procés negociador s’ha fet amb presses, quan és un decret molt delicat, atès que, malgrat que sigui un decret de mínims, el que quedi allà establert ja no serà susceptible de ser negociat en el futur, com sí que ho és, any rere any, quan es negocien les diferents resolucions. La Conselleria va tornar a convocar la MSE ahir dijous, dia 5 de març, ja amb la intenció d’aprovar l’esmentat decret. El darrer esborrany, que podeu consultar aquí, conté més de 100 articles i disposicions. A continuació, es llisten les qüestions generals més rellevants per a UOB Ensenyament:
Mobilitat i atribucions de funcions forçoses Inicialment, l’esborrany contemplava la modalitat forçosa tant de trasllats com de comissions de servei i atribució de funcions, entre altres motius, per raons de servei. UOB Ensenyament es va oposar a la inclusió d’aquestes figures al Decret. L’Administració va eliminar la majoria d’aquests moviments forçosos, i ha mantingut, únicament, l’atribució temporal de funcions sempre que s’hagin exhaurit totes les vies de provisió ordinàries, i que aquesta atribució no comporti canvi de centre.
Indemnitzacions per desplaçament places itinerants i compartides UOB Ensenyament va demanar que les places compartides (dins el mateix municipi) tinguin el mateix tractament pel que fa a les retribucions que les itinerants (municipis diferents). La Conselleria no va admetre aquesta esmena, atès que contravé el decret 16/2016, que regula les indemnitzacions per desplaçament.
Criteris de zonificació geogràfica Actualment, pel que fa a provisió de places, Mallorca està dividida en cinc zones i la resta d’illes són zones úniques. UOB Ensenyament ja va fer una nova proposta de zonificació que va presentar a la MSE d’interins.
El decret contempla la Zona Mallorca Oest de la següent manera: Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Deià, Estellencs, Esporles, Fornalutx, Marratxí, Palma, Puigpunyent, Santa Maria del Camí, Sóller, Valldemossa.
Proposta de UOB Ensenyament: Zona 1 Àrea Metropolitana (1 municipi): Palma
Zona 3 (11 municipis): Raiguer/Tramuntana: Valldemossa, Deià, Sóller, Fornalutx, Bunyola, Marratxí, Santa Maria, Alaró, Consell, Binissalem, Lloseta. No varen acceptar aquesta esmena
Requisit de català UOB Ensenyament va exigir la inclusió en el Decret de referències al coneixement de la llengua catalana com a requisit d’ingrés en el sistema de selecció del personal funcionari docent de carrera, tal com està contemplat a la LEIB. La Conselleria va acceptar aquesta esmena.
Mèrits a la borsa d’aspirants a funcionaris interins docents Inicialment, en el decret s’obria la possibilitat de valorar preferentment la formació permanent adquirida durant els sis darrers cursos, argumentant que és important que els docents es vagin formant. UOB Ensenyament va assenyalar que això ja s’assoleix amb el reconeixement dels sexennis. Per altra banda, s’obria la possibilitat a ampliar encara més el nínxol de mercat de les empreses privades que es dediquen a lucrar-se amb la formació permanent dels docents, amb la connivència de la Conselleria. L’Administració va acceptar aquesta demanda.
Comissions de serveis ordinàries de caràcter voluntari
Motius personals (25 km) En la proposta inicial, per poder al·legar motius personals, era requisit que el domicili habitual del familiar de primer grau, del menor o de la dona embarassada distàs més de 25 quilòmetres del centre on es va obtenir el darrer lloc de treball per concurs de trasllats. UOB Ensenyament va demanar que es reduís aquesta distància fins als 20 quilòmetres, tal com figurava a la resolució que regulava les comissions de servei del curs 25-26. La Conselleria va acceptar l’esmena.
Terminis Inicialment, el decret establia que, en general, es pogués demanar comissió de serveis després d’un mínim de dos cursos en la primera destinació definitiva, i d’un curs a partir de les següents destinacions definitives. UOB Ensenyament va demanar que fos un curs en tots els casos. La Conselleria va acceptar l’esmena.
Trasllat per raons de salut o de rehabilitació El decret establia que el trasllat per raons de salut o de rehabilitació era aplicable al personal funcionari docent que necessiti un trasllat a una altra destinació per raons de protecció de la salut o de rehabilitació sobrevingudes a la incorporació a la plaça docent que ocupa. UOB Ensenyament va demanar que s’inclogués tant el cònjuge, com els fills a càrrec. La Conselleria va acceptar l’esmena.
Ordre de preferència en les adjudicacions L’article referent a l’Ordre de preferència en les adjudicacions estableix un ordre que contravé l’acord assembleari de UOB Ensenyament, el qual estableix que les comissions de servei per conciliació familiar vagin per davant de les de per raó de servei sense titulació (coordinacions sense titulació). Per aquest motiu, UOB Ensenyament va demanar que s’establís l’esmentat ordre o, en tot cas, que se suprimís del decret i es continuàs establint a les resolucions anuals. La Conselleria no va acceptar l’esmena.
Jornada laboral setmanal i distribució de la jornada del personal docent dels centres educatius
Aplicació de la reducció de la jornada laboral setmanal El Decret establia que la jornada laboral setmanal del personal docent a temps complet és de trenta- cinc hores, que d’aquestes trenta-cinc hores, vint-i-nou hores setmanals són de permanència en el centre, i que la resta d’hores, fins a completar la jornada setmanal establerta, no serà d’obligada permanència al centre, tal com estableix les instruccions d’horaris d’aquest curs 25-26. Com ja va explicar en el seu moment, UOB Ensenyament s’oposà a aquesta estafa. Cal recordar que fins al curs passat la jornada setmanal era de trenta-set hores i mitja de les quals trenta (un 80 % de la jornada) eren de permanència obligatòria al centre i les set hores i mitja restants (un 20 % de la jornada) no eren d’obligada permanència al centre. És a dir, que es va aplicar un 60 % de la reducció al 20 % de les hores que no és obligatori romandre al centre, i el 40 % restant al 80 % de permanència. En termes proporcionals la reducció que seria justa i que exigeix UOB Ensenyament s’estableix en els termes següents: vint-i-vuit hores setmanals de permanència en el centre, i les set hores restants que no siguin d’obligada permanència al centre. En resum:
Permanència
No permanència
Fins al curs 24-25
30 hores setmanals
7,5 hores setmanals
Reducció insultant aplicada per Conselleria
29 hores setmanals
6 hores setmanals
Reducció justa proposada per UOB Ensenyament
28 hores setmanals
7 hores setmanals
UOB Ensenyament va exigir aquesta tabulació o, en tot cas, que s’eliminàs el detall de la jornada laboral setmanal i donar l’oportunitat al conseller a esmenar la mentida que va dir el curs passat quant al fet que es tornaria a negociar la jornada després d’escoltar els raonaments de UOB Ensenyament.
Horari de permanència al centre Inicialment, el decret establia que les hores de dedicació a activitats lectives s’havien de distribuir en un mínim de quatre dies laborals. Finalment, s’han afegit les hores complementàries amb la finalitat que hi hagi la possibilitat que les hores de permanència es puguin concentrar en quatre dies.
Com a reflexió final, UOB Ensenyament va reivindicar que el decret se circumscrivís a la regulació de normativa bàsica i exclogués tot allò que sigui susceptible de la negociació col·lectiva amb la finalitat de no deixar establert en caràcter permanent a un decret tot allò que pugui afectar els drets sociolaborals del col·lectiu docent.
Arribats a aquest punt, es va pactar continuar avui dilluns dia 9 de març per votar aquest punt 2, així com per tractar els punts 4 i 5.
Des del punt de vista de UOB Ensenyament, la manera de tractar aquest decret per part de l’Administració ha estat lesiva pel que fa a la negociació col·lectiva. Per altra banda, l’Administració ha vingut a bé a algunes de les esmenes fetes per UOB Ensenyament. No obstant això, aquestes rectificacions no han suposat cap millora respecte del regulat a les darreres resolucions. Pel que s’ha exposat anteriorment, avui dilluns, dia 9 de març, UOB Ensenyament s’ha oposat al decret i hi ha votat en contra. La votació final ha estat de dos vots a favor, dues abstencions, i un vot, el de UOB Ensenyament, en contra.
L’Administració ha contestat que el curs 2026-27 s’implantarà un pla pilot, que s’ha oferit ja a alguns CEPA de les quatre illes; en termes generals, dels 18 centres d’educació per a persones adultes, n’hi ha uns 10 que s’hi han mostrat interessats. Pel que fa al calendari, serà el mateix que l’escolar, tot i que els centres hi podran fer alguns canvis organitzatius, sempre tenint en compte les restriccions temporals relacionades amb les proves lliures (el curs ha d’acabar una setmana abans de la data d’aquestes proves).
Per altra banda, UOB Ensenyament ha demanat si el càrrec de tutor es reconeix o no a efectes de puntuació i retribució. La Conselleria ha dit que és un tema que han d’estudiar. El resultat d’aquesta demanda és incert. UOB Ensenyament ha demanat també que se suprimeixi l’apartat que fa referència a les exempcions de l’avaluació del mòdul de competència en llengua catalana. Aquesta és una reivindicació que UOB ha fet en incomptables ocasions, atès que s’oposa frontalment a les exempcions de la llengua pròpia de les Illes Balears, que ha de competir amb igualtat de condicions amb la llengua castellana, a la qual no s’aplica cap mena d’exoneració.
Finalment, UOB Ensenyament ha volgut saber com es gestionarà aquest augment d’hores en els centres que duguin a terme aquests cursos pel que fa al professorat que s’hi assignarà. La resposta de la Conselleria ha estat que, per començar hi haurà un augment de places de quota i que s’haurà de veure si es consoliden les places fins a arribar a ser de plantilla.
Pel que fa als criteris de desempat, UOB Ensenyament ha demanat si hi hauria possibilitat d’eliminar d’aquests criteris el factor de l’edat; és a dir, que noes prioritzi l’aspirant de menor edat en la data de finalització del termini d’inscripció a l’hora de desempatar, sinó que es faci un sorteig alfabètic, així com es fa als estudis superiors d’arts plàstiques i disseny.
Per altra banda, i pel que fa a les llistes d’alumnes i reclamacions dels ensenyaments esportius, UOB Ensenyament ha demanat que si hi ha més aspirants que places es faci un redactat similar al d’ensenyaments d’idiomes. Aquest redactat implicaria que s’hagués d’efectuar un sorteig públic per establir l’ordre d’admissió en els termes que determini la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives.
Torn obert de paraula.
Implantació del sistema Llull.
UOB Ensenyament ha fet arribar a la Conselleria algunes queixes d’equips directius referides a la implantació del sistema de gestió Llull. Tot i que a hores d’ara l’accés ja està operatiu, els equips directius arrosseguen un retard considerable respecte de les tasques de secretaria, com ara comptabilitat, gestió de partides pressupostàries, facturació, etc.
La Conselleria ha contestat que si els equips directius tenen alguna dificultat concreta relacionada amb aquesta qüestió, els la poden fer arribar per tal de trobar-hi una solució.
Per altra banda, UOB Ensenyament també els ha fet arribar protestes sobre el curs de formació sobre el sistema Llull que han rebut els equips directius i ha demanat si està previst que se’n faci alguna altra o si seria possible obrir un canal directe d’informació i resolució de dubtes quant a l’ús de la nova plataforma.
La Conselleria no ha donat resposta a aquesta demanda.
Transport a les sortides
Finalment, UOB Ensenyament ha volgut fer esment de les dificultats que cada curs els centres i docents tenen a l’hora d’organitzar sortides escolars, tant perquè les empreses de transports veuen els centres escolars com un públic de tercera, com per l’encariment del preu del transport escolar. UOB Ensenyament ha demanat que l’administració cerqui solucions per tal de garantir que tot l’alumnat pugui gaudir de les sortides escolars.
L’Administració ha contestat que els centres ja reben una partida per despeses generals, que, puntualment, pot ser utilitzada per reduir l’impacte d’aquesta despesa en les famílies.
UOB Ensenyament seguirà lluitant i reivindicant perquè, com ha estat al cas de les oposicions a aquest propi Decret, no es menystingui la negociació col·lectiva.
Aquesta legislatura la Conselleria mostra una dèria, que frega l’obsessió, d’equiparar l’escola concertada a la pública. UOB Ensenyament ha denunciat aquest fet en nombroses ocasions. Ahir, dia 5 de març, el conseller de la concertada, Antoni Vera Alemany, anunciava més recursos per tal d’equiparar les condicions de les empreses educatives privades a les de la pública.
En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu i creu que aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.
Entre aquestes mesures proposades hi ha una reducció d’hores lectives dels docents, auxiliars tècnics educatius (ATE) a cada centre, augment del complement de tutoria i increment del nombre de centres d’atenció preferent (CAP). Cal esmentar que a la pública els docents del cos de primària faran més hores lectives que a la concertada, hi haurà centres públics d’atenció preferent que tendran manca d’ATE i de recursos de suport, mentre que els centres concertats sí que en disposaran.
L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.
UOB Ensenyament sap que no farà canviar el rumb d’una Conselleria que no negocia i que té clar que l’objectiu és la promoció d’aquestes empreses privades. Per aquest motiu, UOB Ensenyament insta la Conselleria a treure’s el vel i a canviar el nom de Conselleria d’Educació i Universitats per Conselleria de Concertada i Altres –com l’educació–.
Això no obstant, si a la Conselleria no volen desistir del seu afany d’equiparar la concertada a la pública, UOB Ensenyament els insta a fer alguns canvis que els ajudarien a assolir el seu objectiu: una llista única d’interins a través de la qual es tengui accés als dos models d’escola i que contempli els principis de mèrit, igualtat i capacitat, que els docents interins puguin gaudir dels dies de lliure disposició sense sou i que els docents de la pública puguin disposar de la jubilació parcial.
El punt 25 de l’Acord marc, signat el febrer de 2023, establia que s’havia de negociar una demanda històrica del col·lectiu docent: els dies de lliure disposició (retribuïts i no retribuïts). La Conselleria d’Educació i Universitats, lluny de negociar res, s’ha dedicat a implantar, amb caràcter autoritari, una proposta que no va comptar amb el vot a favor de cap sindicat i que és, manifestament, un insult a la intel·ligència dels docents.
L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) concedeix als treballadors 6 dies de lliure disposició retribuïts. L’Administració, en un poc dissimulat intent de voler complir el punt, ha establert que els docents puguin gaudir 1 dia en períodes lectius, 1 dia en períodes lectius sense alumnes (és a dir, a principis de setembre o a finals de juny) i —atenció— 4 dies en períodes com el Nadal, Pasqua o el juliol. Qui pot necessitar un dia per assumptes propis en una jornada en que no ha de treballar? Què serà el següent? Pagar als docents amb bitllets de 15 euros? Encendre la calefacció al mes de juny?
UOB Ensenyament insta la Conselleria a recular i a negociar de veres els punts de l’Acord marc, així com a establir 6 dies d’assumptes propis retribuïts per als docents sense restriccions arbitràries ni imposicions delirants. Per altra banda, UOB Ensenyament exigeix acabar amb el greuge que suposa que els funcionaris interins i els funcionaris en pràctiques no puguin gaudir de dies sense sou no retribuïts.
Així mateix, UOB Ensenyament encoratja a tots els docents a sol·licitar, cada curs, els 6 dies que els hi pertoquen segons l’EBEP i, a més, fa una crida als equips directius a la insubmissió i a acceptar les sol·licituds que els hi facin els docents dels seus centres en aquest sentit. És hora de que els docents actuïn units contra una Conselleria que els menysprea constantment; és hora que les condicions laborals dels docents millorin ostensiblement; és hora d’actuar.
La premsa ha informat d’una nova agressió patida per un docent de l’IES Alcúdia, que ha estat objecte no només d’un atac físic, sinó que el seu vehicle ha patit actes vandàlics.
És inacceptable que els docents hagin de desenvolupar la seva tasca en un ambient d’inseguretat. La dignificació de la tasca docent és ara mateix una urgència inajornable. La Conselleria d’Educació i Universitats ha de posar en marxa els mecanismes necessaris per garantir la seguretat dels seus treballadors i ha de fer-ho amb caràcter immediat. Aquest tipus d’accions no han de repetir-se sota cap circumstància.
UOB Ensenyament vol mostrar el seu suport al docent agredit i insta l’Administració a prendre les mesures necessàries perquè aquests fets no quedin impunes, així com a engegar iniciatives que puguin ajudar a prevenir situacions com aquesta.
Avui, dijous 26 de febrer de 2026, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) en sessió extraordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre altres, el conseller d’Educació i Universitat, Antoni Vera, la directora general de Personal Docent, senyora Joana Maria Cabrer i el cap de servei, Albert Flores. L’ordre del dia ha estat el següent:
Proposta d’Acord de Consell de Govern mitjançant el qual s’aprova la Relació de llocs de treball de caràcter permanent corresponent al personal funcionari docent al servei de l’Administració de la CAIB.
En aquest punt, la Conselleria d’Educació ens ha presentat la RLT permanent. Aquesta és la mateixa que es va presentar durant el mes de gener emperò Funció Pública obliga a treurer-ho en el format presentat.
Proposta de resolució per la qual es rectifiquen les errades advertides a la resolució per la qual s’aprova la convocatòria pública per formar una borsa d’aspirants a funcionaris interins docents per al curs 2026-2027.
En aquest punt, UOB Ensenyament ha demanat una explicació d’aquest nou redactat i les implicacions que suposa. Conselleria ha respost que s’ha modificat perquè només afectarà al curs 26/27 i no a dos cursos com establia inicialment.
UOB Ensenyament ha manifestat que per aclariment s’especifiques en el curs 26/27. L’administració trobava que de la manera com estava redactat quedava clar. A més, UOB Ensenyament ha fet algunes esmenes al redactactat de la modificació de la resolució.
Proposta de resolució per la qual es determinen les normes que regeixen el sorteig per designar vocals dels tribunals que han d’actuar a les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents.
En aquest punt, UOB Ensenyament ha comprovat que s’havien canviat els criteris per quedar dispensats per no participar en els tribunals. Per aquest motiu UOB Ensenyament ha demanat:
Que es mantigui el que hagin actuat com a membre de tribunal en el concurs oposició de les darreres quatre convocatòries i tenguin 55 anys o més (a data 26/05/2025), excepte que sigui necessari recórrer a aquestes persones per poder conformar els tribunals.
Que s’inclogui que hagin nascut l’any 1961 o amb anterioritat, excepte que sigui necessari recórrer a aquestes persones per poder conformar els tribunals.
A més, ha denfensat que les persones que abans de dia 3 març hagin sol·licitat la jubilació a efectes a dia 1 de setembre quedin dispensats de ser tribunals i no a 30 de juny com preveu l’esborrany. Respecte a aquestes demandes l’administració ha dit que no faria cap canvi.
Davant el canvi del nombre de vocals voluntaris. UOB Ensenyament ha demanat que siguin 2 com era abans (50%), per evitar conflicte d’interessos sobretot per aquelles especialitats petites on els tribunals es solen repetir. A més, UOB Ensenyament ha insistit que s’inclogui de manera obligatòria un inspector en aquells tribunals d’especialitats on els membres dels tribunals es repeteixen convocatòria rere convocatòria. L’Administració ha defensat que el canvi de percentatge és pel fet de garantir que hi hagi tribunal de totes les especialitats.
Finalment, UOB Ensenyament ha demanat si s’han pujat les retribucions per al tribunal d’oposicions i a quina quantia ha quedat fixada.
Negociació dels punts 18, 25 i 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023. Proposta de resolució per la qual s’aproven les instruccions per al gaudi del permís per assumptes particulars per al personal funcionari docent no universitari depenent de la Conselleria d’Educació i Universitats de les Illes Balears.
A la primera intervenció, UOB Ensenyament ha exposat que durant aquest darrer curs hem registrat diverses instàncies reclamant d’una banda, la negociació específica del punt 25 de l’Acord Marc i, d’altra banda, l’aplicació específica al personal docent de les Illes Balears del dret a gaudir assumptes propis retribuïts. Hem sol·licitat que consti en acta que en cap moment hem rebut resposta a les instàncies cursades.
UOB Ensenyament ha fet les consideracions següents:
el dret ja existia a la normativa estatal bàsica i és d’obligat compliment per totes les comunitats autònomes – EBEP art. 48 k) que especifica que regeix també per al personal docent de l’ensenyament no universitari al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
el marge autonòmic és d’organització, el que vol dir que s’ha de regular el procediment de sol·licitud, adaptar-ne l’organització al calendari escolar i concretar criteris de compatibilitat amb el servei.
la situació actual no crea el dret sinó que el fa efectiu, és a dir, la Conselleria està fent un exercici de regularització jurídica, però tardà i políticament estratègic perquè s’emmarca en un context polític de final de legislatura i de resolució de punts pendents de l’Acord Marc i que, jurídicament no és una concessió sinó que és una decisió d’execució.
En conclusió, ja sabíem que era d’obligat compliment l’article 48 k) de l’EBEP, però UOB Ensenyament ha demanat a l’Administració que ens expliqui el motiu pel qual ha tardat tant temps a fer-ho efectiu. L’Administració no ens ha contestat.
Fetes aquestes consideracions i centrant-nos amb el permís retribuït:
Demanem suprimir la classificació en períodes a), b), c) i d) amb una distribució lliure perquè:
La classificació en períodes de gaudi d’aquest punt 3 suposarà una problemàtica quant al professorat que no té la distribució ordinària d’inici i finalització d’activitats lectives amb atenció directa a alumnes. Hi ha estudis, com són els d’FP i EOI, que inicien les classes molt més tard que a primària i secundària o que finalitzen abans degut al fet d’una temporalització diferent dels estudis. Llavors, estarem davant un greuge comparatiu entre docents. Així, els docents de primària i secundària només podríem demanar aquests dies els primers deu dies de setembre o els darrers dies de juny. En canvi, els docents de Formació Professional o els d’EOI, fet que les classes comencen molt més endavant, tenen molts més dies. A uns se’ls disminueix i a altres se’ls amplia els períodes de demanar el gaudi. Reiterem, amb aquest argument, la retirada d’aquesta classificació temporal.
Els docents que treballen a l’equip d’atenció primerenca i EOEP no poden estar subjectes en aquests períodes perquè la seva tasca professional es desenvolupa sobretot durant el mes de setembre i juny, tancant informes i fent el contacte amb les famílies i reunions diverses amb serveis externs.
Demanem que la distribució dels dies sigui de manera lliure sense condicionants pel que fa als períodes de gaudi, ja que es tracta d’un dret individual vinculat a la condició de funcionari/ària, no un instrument de planificació organitzativa del centre. En cas contrari, si el permís per assumptes particulars resta condicionat al calendari escolar es buida el contingut real i el converteix en una figura merament formal. La finalitat del permís hauria de ser facilitar la gestió de necessitats personals inajornables. Si es limita el seu gaudi, en major proporció, en períodes no lectius (Nadal, Pasqua, juliol), es desvirtua la seva funció de conciliació, ja que aquests períodes ja coincideixen amb vacances reglades.
UOB Ensenyament demana un canvi de redactat respecte a les sol·licituds que ha de fer el docent si aquest té una plaça itinerant. Hem demanat que la sol·licitud s’hagi de realitzar només al centre afectat on t’agafaràs els assumptes propis. En els casos en què un docent treballi el mateix dia als dos centres, sí que s’haurà de demanar a ambdós centres.
També, demanem un canvi de redactat respecte a s’ha d’adjuntar la programació de les activitats corresponents a les sessions docents de cada un dels grups d’alumnes afectats per l’absència del sol·licitant. UOB Ensenyament troba que cada centre s’organitza a nivell intern quan un docent s’absenta a la feina, per tant, establir l’obligatorietat d’haver d’adjuntar-ho en la sol·licitud pot resultar doble feina, més burocràcia.
UOB Ensenyament demana que els assumptes propis no retribuïts es facin extensius al personal docent interí i en pràctiques adequant la normativa corresponent. Com sempre ens han contestat que jurídicament no és viable i els hem recordat que per part seva es promogui la modificació de la Llei 3/2007, o l’aprovació d’una nova norma reglamentària o d’un nou acord de Govern, en què es reculli de manera expressa que la llicència sense retribució per assumptes propis és d’aplicació al personal funcionari interí.
De totes les intervencions fetes per la UOB, cap d’elles ha estat acceptada, de fet, no hi ha hagut negociació de cap mena. És per aquest motiu, que UOB Ensenyament ha votat en contra d’aquest esborrany. Cal esmentar que de la manera com està redactat el permís no garanteix que tots els docents d’un claustre si puguin acollir i, a més, només podem gaudir 2 dies d’assumptes propis en períodes lectius dels 6 que ens pertoquen.
Sense haver presentat cap mena de documentació, la Conselleria ha donat per tancat els punts 18, referent a la mitja jornada voluntària i el punt 26, respecte al retorn de les 35 hores i la desconnexió digital.
UOB Ensenyament ha reiterat que el dret a la reducció de jornada sense cap tipus de motiu s’ha d’estendre a tot el personal docent i no només als funcionaris de carrera. Respecte al retorn de les 35 hores, hem insistit que s’han d’aplicar el principi de proporcionalitat, és a dir, que d’aquestes 2,5 hores de reducció, dues hores s’hauria d’aplicar a les hores de permanència al centre mentre que la mitja hora restant que no s’hagin de fer al centre.
El govern de la Comunitat Valenciana, del PP i controlat per VOX, ha decidit que a les escoles del país només s’estudiaran, a l’àrea de llengua catalana, els autors i autores d’origen valencià.
Àngel Guimerà, Ramon Llull, Bernat Desclot, Mercè Rodoreda, Joan Maragall, Joan Alcover, Maria Mercè Marçal, Miquel Costa i Llobera, mossèn Antoni Maria Alcover, Jacint Verdaguer, Bonaventura Carles Aribau, Eugeni d’Ors, Llorenç Villalonga, Maria Antònia Salvà, Guillem Frontera, Maria Antònia Oliver, Victor Català, Marià Villangómez, Joan Ramis i Ramis, Miquel Martí i Pol, Joan Salvà Papasseït, Narcís Oller, entre molts d’altres, no tenen cap importància per al govern valencià.
L’absurd arriba a cotes dignes d’Albert Camus quan el mateix govern valencià, sense cap tipus de pudor, incentiva la inclusió d’autors llatinoamericans a l’assignatura de llengua castellana.
UOB Ensenyament es demana si a Física i Química s’explicaran només els principis i fórmules descoberts per científics valencians, o si a Educació Física es practicaran esports inventats a altres països o si a Filosofia es descartaran, pel fet de no ser valencians, nimietats com ara Plató, Aristòtil, Descartes o Marx. Algú s’imagina que a Andalusia no s’estudiés El Quijote perquè Miguel de Cervantes no era andalús?
El que queda palès és que la persecució del català per part de les administracions governades pel Partit Popular és una realitat indiscutible. UOB Ensenyament insta la societat a defensar la llengua catalana i a oposar-se al procés de minorització al qual es veu sotmesa per part de les forces reaccionàries.
