Mes: setembre de 2016

El Consell Escolar reclama un mínim de 1000 milions per a Educació

Reproduït del blog del CEIB:

Dimarts, 27 de setembre de 2016

RESOLUCIÓ DEL CEIB

APROVADA PER UNANIMITAT PEL PLE DEL CEIB DIA 26 DE SETEMBRE DE 2016

Atès la naturalesa del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) recollida a l’article 1 del Reglament d’organització i funcionament de l’organisme i segons la qual és l’òrgan superior de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació general de l’ensenyament no universitari a les Illes Balears, en tot aquell aspecte que faci referència a planificació, finançament, execució i avaluació dels temes educatius de l’àmbit no universitari de la nostra comunitat.
Atès el contingut de l’article 4, sobre Informacions preceptives, relacionat amb l’obligació del titular de la conselleria competent en matèria d’educació d’informar el CEIB sobre l’execució del pressupost de l’exercici anterior i sobre l’avantprojecte del pressupost de la Conselleria previst per a l’any següent.

Aquest Ple aprofitant la presència del Sr. Martí March es considera amb el dret i l’obligació de transmetre al titular de la conselleria d’Educació i Universitat, a la presidència del govern autonòmic, a la presidència del Parlament de Illes i a totes les forces polítiques amb representació parlamentària i responsabilitat política sobre l’aprovació dels propers pressupostos autonòmics la necessitat d’establir una inversió adequada i suficient per a l’atenció de l’àmbit educatiu en tota la seva extensió.

El CEIB no ignora ni les dificultats econòmiques pròpies de les Illes ni la realitat del dèficit en el finançament estatal per la nostra comunitat autònoma, i que aquestes qüestions no faciliten la nostra petició però tampoc no podem oblidar les promeses electorals amb què els partits que avui governen varen guanyar la confiança de la majoria de la ciutadania per a la materialització d’un canvi polític.
D’igual forma manifestam que ens posarem a l’abast de totes les entitats i organismes que denunciïn el maltractament del poble balear en matèria de finançament estatal i que exigeixin la dignificació de la inversió estatal sobre la nostra comunitat autònoma.

Finalment, per no deixar aquesta petició en una declaració inconcreta i purament política, consideram que atesos els percentatges que indicaven els distints programes electorals i tenint en compte que hem de plantejar una progressió raonable de la inversió, la partida que aquest govern hauria de preveure per a la Conselleria d’Educació i Universitat no hauria de ser inferior a 1000 milions d’euros per al pressupost del 2017 (3,6% del PIB del 2015).

El conseller d’Educació diu que s’han “potenciat les assignatures artístiques”

El conseller Martí March i el director general de Política Universitària i d’Ensenyament Superior, Juan José Montaño, assistiren al Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) d’aquest dilluns 26/9/16 per parlar sobre els estudis artístics superiors i la seva problemàtica a la nostra comunitat.

March remarcà el fet que a l’estat espanyol no hi ha hagut encara cap llei que hagi abordat els estudis superiors artístics amb profunditat i que, per tant, per tal de poder explotar al màxim les competències en educació, la Conselleria creà la Direcció General de Política Universitària i d’Ensenyament Superior a fi de consolidar aquests estudis que no tenen una legislació adequada i pateixen una certa inestabilitat, segons les seves paraules, i amb l’objectiu de donar-los un enfocament cada vegada més universitari.

Segons March, pretenen avançar en tres eixos principals d’actuació:

  • que els estudis superiors artístics tenguin el reconeixement oficial de grau universitari
  • que el professorat que els imparteixi respongui a la mateixa classificació que el professorat universitari, distingint entre professorat permanent, professors associats i professors visitants o convidats
  • que l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB), el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears (EASDIB) estableixin relacions sòlides amb la UIB pel que fa a màsters, doctorats, currículums i creació i coordinació de grups de recerca

Per la seva part, el director general J.J. Montaño enumerà les següents línies d’actuació en què se centra la seva direcció general:

  • Tot i que els actuals estudis superiors són equivalents a un grau universitari, consideren que la formació que ofereixen és general i bàsica i que cal, per tant, oferir una formació més especialitzada i avançada, tant a nivell professional, acadèmic com de recerca, mitjançant la creació de màsters artístics
  • Implantar una estructura docent el més semblant possible a la universitària (professors permanents, associats, visitants)
  • Redactar un conveni de col·laboració entre la UIB i  les escoles d’art i el conservatori
  • Optimitzar els recursos i millorar l’estructura interna d’aquestes escoles. A tal efecte, en el 2016 ja s’han fusionat les dues fundacions del Conservatori i de l’ESADIB i faltaria que s’hi fusionàs també l’EASDIB per tal de donar una imatge d’unió entre les tres branques artístiques dels ensenyaments superiors.

Segons explicà el conseller, el fet de funcionar sota la figura de fundacions es deu al fet de donar a les Escoles i al conservatori un estatus jurídic que els permeti gestionar-se autònomament i amb més flexibilitat de la que disposa l’administració a l’hora de combinar, per exemple, contractes laborals i contractes de funció pública. Defensà el format de fundació pel fet que és la forma amb que les competències en educació de què es disposen permeten que el procés d’inserció d’aquests estudis dins la UIB sigui gradual fins a aconseguir que tant les Escoles d’Art com el conservatori acabin com a centres adscrits a la UIB.

Martí March tancà la seva intervenció afirmant que la Conselleria vol uns centres d’ensenyaments artístics de prestigi que atreguin estudiants d’altres comunitats, i que la Conselleria aposta per l’educació artística, tal com, segons diu, ho demostra el fet que en els currículums LOMCE de les Illes Balears s’han “potenciat les assignatures artístiques” i que enguany el Batxillerat Artístic s’ofereix a més centres, ja que els estudis d’humanitats han de ser ben presents a primària, secundària, batxillerat i universitat.

LA CRUA REALITAT

Fins aquí les declaracions dels representants del la Conselleria. Passem ara a recordar com estan realment les coses:

  • Al mateix plenari del CEIB, una professora del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, demanà al conseller quines inversions en infraestructures es tenen previstes ja que no es disposa d’espai: “Tenim alumnes de dansa ballant dins aules prefabricades”.
  • Segons el currículum Lomce de secundària a les Illes Balears, des de 1r a 4t d’eso només és obligatori estudiar tres hores setmanals de música i plàstica al primer curs. Han desaparegut les assignatures de Taller de Teatre, Taller d’Artesania i Taller d’Imatge i Expressió.
  • En el Batxillerat artístic, no és necessari cursar les assignatures de Anàlisi Musical, Dibuix Artístic, Llenguatge i Pràctica Musicals, Volum, Història de la Música i la Dansa, Història de la Filosofia,  etc.
  • L’augment d’oferta del Batxillerat Artístic es redueix a dos grups nous entre totes les Illes sempre que no tenguem en compte els grups eliminats.
  • El coordinador d’Ensenyaments Artístics de Règim Especial no compleix les funcions acordades entre el conseller i la Plataforma CREA (elaborar un mapa dels recursos, coordinar estudis entre centres, nivells i entorns, etc.).
  • No es fan desdoblaments a les matèries artístiques per contrarestar les ràtios excessives per a una classe pràctica.
  • No es coneix el mapa escolar d’estudis artístics.
  • S’ha perdut un terç de les places de música d’interins a Mallorca.
  • Manca de transparència en la validació de funcions dels docents de règim especial, atès que no podem accedir als informes, i en conseqüència opacitat en el procés d’adjudicació.
  • No s’ofereix formació en cinema a l’ESADIB.
  • L’alumnat pot acabar l’educació obligatòria (un període mínim de deu anys) sense haver estudiat mai filosofia ni valors ètics.
  • No s’ha establert una correlació entre els estudis artístics de cada etapa educativa obligatòria o no.
  • Tampoc existeix un itinerari artístic dins secundària.

Queda molt camí per córrer, per tant, perquè les declaracions del conseller es corresponguin amb la realitat.

Altres enllaços d’interès relacionats:

L’ensenyament en anglès a fracassa a Madrid

Un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid conclou que els alumnes de Primaria de centres públics a través de programes d’educació castellà/anglès presenten pitjors resultats acadèmics a les matèries en anglès que els que les fan totes en castellà.

I després PP i Ciudadanos insisteixen a enroscar-nos el TIL! Quina barra!!

Notícia a Última Hora:

Los alumnos de educación bilingüe en Primaria en la pública consiguen peores resultados académicos

Europa Press | Madrid | 26/09/2016

Los alumos que estudian Primaria en centros públicos a través de programas de educación bilingüe presentan peores resultados académicos en las asignaturas que se imparten en ingéls que aquellos que sólo cursan sus estudios en castellano, según un estudio elaborado por la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M).

Para analizar estos programas, que se encuentran plenamente
implantados desde hace años en países como India, España o Estados
Unidos, los investigadores evaluaron el programa que la Comunidad de
Madrid introdujo en la enseñanza primaria en un conjunto de escuelas
públicas en 2004.

Uno de los investigadores del departamento de Matemáticas de la UC3M, Jesús Carro explica que han encontrado un efecto negativo
sobre el nivel de competencias. El estudio, publicado recientemente en
la revista Economic Inquiry, usa los datos de la prueba de conocimientos
indispensables que realiza la Comunidad de Madrid al terminar la
educación primaria.

«Estos alumnos y profesores están haciendo un esfuerzo adicional
por el hecho de tener que enseñar y aprender las materias en un idioma
que no es el suyo. Tienen que dedicar más tiempo y esfuerzo al
aprendizaje del inglés,
lo que puede afectar al aprendizaje de los contenidos específicos de
materias como Ciencia, Historia o Geografía», explican los
investigadores.

Por otro lado, valoran que estos alumnos realizan los exámenes oficiales en castellano,
dado que es la misma prueba para todos los alumnos de la Comunidad de
Madrid. «Aun así sigue siendo un resultado relevante, porque en su
progreso en el sistema educativo en España estos alumnos van a ser
evaluados en castellano y necesitan, además de tener unos conocimientos,
ser capaces de expresarlos también en este idioma», indican.

Este resultado negativo aparece, sobre todo, en aquellos alumnos cuyos padres tienen un menor nivel educativo, mientras que apenas se aprecia en los estudiantes cuyos progenitores tienen un mayor nivel de estudios.

Así, el estudio establece muchas hipótesis sobre las razones por las
que ocurre: los niños reciben más ayuda en casa, tienen más recursos,
están más expuestos a entornos donde se usan más otras lenguas o donde
hay mayor riqueza lingüística.

«Como el efecto negativo está tan localizado en un grupo específico
de alumnos, sería fácil establecer algún programa de refuerzo que lo
solucionara», plantea. Además, destaca que ninguno de estos alumnos del
programa bilingüe obtiene peores resultados en su capacidad de
comprensión lectora en lengua española.

Los investigadores señalan que esta evaluación se refiere solo al
programa bilingüe que se ha realizado en centros públicos, pues aunque
el programa se ha ido implementando en centros privados concertados, los
resultados del estudio no son extrapolables a los mismos porque no está
claro que cuenten con el mismo nivel de docentes preparados para
implementar el programa.

Además, en el estudio se refleja que hay varias cuestiones muy
importantes por abordar como saber qué ha pasado con estos alumnos en
las siguientes etapas educativas. «Es posible que ese efecto negativo
que hemos detectado desaparezca entonces, porque en educación secundaria
el nivel de inglés ya es mejor en el alumno», señala Carro.

Asimismo, Carro considera que es importante conocer los factores que
pueden influir en el resultado del programa, como la importancia del
nivel de inglés
de los maestros. «Esto es relevante tanto para ver si eso podría
mejorar los resultados, como para tener una mejor idea de lo que puede
estar pasando con el programa en los años siguientes a los que nosotros
analizamos», subraya.

Informe revàlides LOMCE (3a part): De què s’examinaran els alumnes?

El passat 9 de setembre vam publicar un primer informe on explicàvem com es comptaran les qualificacions de les revàlides per obtenir el títol, el calendari de publicació de l’Ordre i implantació, etc. Ara vos en passam un altre amb les matèries que s’avaluaran a ESO, Batxillerat i Educació de persones adultes. També informam sobre què passa si els alumnes no superen les revàlides.

El podeu consultar clicant AQUÍ.

Formació Permanent: esmenes aprovades a la Comissió d’ordenació del Consell Escolar

El passat dijous 22 de setembre es va reunir la Comissió específica d’ordenació i innovació del sistema educatiu del Consell Escolar de les Illes Balears, on per primera vegada hem pogut assistir els representants d’UOB. Les propostes consensuades a la Comissió específica es traslladaran a la Comissió Permanent.

S’hi van estudiar els següents documents:

1) Esborrany de Decret que regula la Mesa sectorial de diàleg permanent amb pares i mares d’alumnes.

Es va acordar proposar:

  • Substituir “pares i mares” per “famílies”, això implica el canvi en el nom d’aquesta Mesa.
  • Que els membres de prestigi reconegut designats pel president de la Mesa
    tindran veu, però no vot.
  • Canviar el redactat per assegurar que el nombre de representants de
    famílies sigui sempre superior al de la Conselleria d’Educació i
    Universitat.

2) Esborrany d’Ordre sobre Formació permanent.

El ponent de l’informe 08/2016 és Miquel Oliver, el qual fa propostes
sobre l’acceptació, o debat en comissió, de les diferents aportacions. Des d’UOB en presentàrem vuit.

Algunes de les que s’accepten plenament:

a) Afegir els principals tipus d’activitats formatives, però incloure-les a Consideracions Generals (proposta d’UOB).

b) Article 4.

Pel que fa a les formes d’accés a les activitats de formació
permanent, és molt remarcable que les persones que no disposin d’accés a
Portal del Personal també podran accedir
a la matriculació a les
activitats (UOB).

c) Article 5.5.

L’assistència és
obligatòria com mínim al 80% de la durada total de les activitats
anteriors. En el redactat anterior el mínim era el 85%

d) Article 8.3.f.

Se suprimeix part d’un paràgraf. D’aquesta manera les entitats
col·laboradores podran presentar sense límit activitats a homologar,
fora dels plans anuals o semestrals. La condició és que ho facin amb un
més d’antelació i justifiquin la no inclusió al pla.

e) Article 12.1

Se suprimeix que s’ha de sol.licitar i certificar l’activitat de
formació en un termini màxim de 12 mesos, per la qual cosa no es preveu
termini
.

f) Article 13.1.

En relació als
projectes de recerca s’especifiquen més possibles entitats
organitzadores
(Decret 41/2016), com és ara EBAP, altres conselleries,
universitats de la Unió Europea etc. (UOB).

g) Article 15.3.

Aquest article 15 es refereix a participació en activitats d’innovació,
en programes internacionals, pràctiques en empreses.

Es
considera que hi ha un excés de remissions a eventuals INSTRUCCIONS de
la direcció general. Les instruccions no tenen valor normatiu. Els
elements essencials cal que es regulin mitjançant una Ordre.

Passa a Consideracions Generals.

h) Article 15.4.

S’afegeix
que als alliberats sindicals que treballen en el camp educatiu els
seran reconegudes, per les funcions realitzades en els seus llocs de
feina, 20 hores de formació per cada curs complet de serveis efectius en
la modalitat de Programes d’Experiència Formativa. Cal tenir present que els docents que desenvolupen tasques administratives a la Conselleria tenen reconegudes aquestes 20 hores de formació per curs (UOB).

i) Article 25.3.

En
relació al procediment de sol.licitud d’inscripcions al Registre (es
refereix a les activitats de formació), s’acorda suprimir aquest
paràgraf:

  • “La sol·licitud s’ha de presentar en el termini de
    dotze mesos com a màxim des de la finalització de l’activitat homologada
    o des de la notificació del reconeixement corresponent”

Es valora que les persones que han obtingut una certificació, han de poder presentar-la quan ho considerin oportú.

Algunes de les que s’accepten parcialment o amb modificacions:

a) Article 4.5.

De
l’enunciat, que es proposava: “Cas que una persona realitzi més de dues
activitats a distància que coincideixin totalment o parcial en el
temps, només es podran reconèixer les dues activitats de major nombre
d’hores, la suma de les quals no podrà superar les 100 hores” Es canvia
de 100 a 80 hores
.

b) Article 10.g.

En relació a
les obligacions que assumeix l’entitat que opte l’homologació de
l’activitat, es demandava l’eliminació de “preferentment” en: “Utilitzar
preferentment la llengua catalana en el desenvolupament de
l’activitat
“, però s’acorda afegir que excepcionalment es podran
proposar ponents de fora de l’àmbit lingüística català. A més a més, la
idea és que, si hi ha servei de traducció, haurà de ser en llengua
catalana.

Informe revàlides LOMCE (2a part): Reunió del conseller March amb els sindicats d’ensenyament públic

Divendres 23 de setembre horabaixa va tenir lloc una reunió del conseller Martí March amb els sindicats de l’ensenyament públic, dins la ronda de trobades amb els diferents sectors de la comunitat educativa. Segons va explicar el conseller la primera reunió va ser amb la FAPA i queden per fer-ne amb patronal i sindicats de concertada, Assemblea de Docents, alumnes i associacions de directors.

La conclusió a què hem arribat els representants d’UOB que hi vam assistir és que caldrà una gran mobilització contra la LOMCE i les revàlides per enviar un missatge clar de rebuig a Madrid, a fi d’evitar que la LOMCE es consolidi i les revàlides passin a tenir efectes acadèmics el curs 16-17.

Resumim tot seguit les declaracions del conseller (al final explicam quina ha estat la nostra intervenció):

  • Divendres el consell de Govern va aprovar la presentació del recurs contra les revàlides al Tribunal Supremo, al·legant bàsicament invasió de competències. Altres CCAA també ho han fet o ho faran.
  • Han demanat una conferència sectorial d’Educació per parlar-ne però el govern espanyol no la convoca amb l’excusa que estan en funcions. Segons diu el conseller, les CCAA que s’hi oposen treballen coordinadament.
  • Ha recordat que el curs passat les revàlides de primària no es van fer com a tals sinó que es van validar les avaluacions internes dels centres, i que això ha comportat un requeriment del Ministerio contra la Conselleria. La previsió és que aquest curs es tornin a fer igual.
  • La legislació de normativa de revàlides pel que fa a Batxillerat s’ha redactat sense comptar amb les CCAA i el CRUE (“Consejo de Rectores de Universidades Españolas”).
  • A les Balears s’ha creat una comissió mixta UIB-Conselleria d’Educació per preparar les proves de Batxillerat, que enguany encara no tindran efectes acadèmics però sí comptaran com a selectivitat. Es duran a terme com sempre a la UIB.
  • Les universitats si volguessin ja podrien fer proves d’accés pròpies però ho consideren poc probable.
  • L’ordre de desplegament de les proves ha de passar pel Consejo Escolar del Estado, que ara no és operatiu per jubilació del president i vicepresident i mort del secretari. El govern espanyol en funcions no té atribucions per renovar els càrrecs, però el conseller dóna per segur que els serveis jurídics de l’Estat trobaran la manera de fer les revàlides.
  • Les revàlides d’ESO, que aquest curs no tenen efectes acadèmics, duren cinc dies. El conseller ha destacat que és molt difícil o impossible motivar els alumnes que han aprovat l’ESO perquè les facin.
  • Les revàlides de Batxillerat afecten uns 3.000 o 4.000 alumnes i les d’ESO uns 7.000 o 8.000, i han de ser controlades i corregides per funcionaris. Queda per veure com es farà a la concertada, quin serà el cost per a la Conselleria, com es gestionaran les reclamacions sense que això afecti al calendari escolar, etc.
  • Davant aquestes dificultats de gestió, la intenció de la Conselleria és fer les revàlides d’ESO com es fan les de Primària. Si els alumnes no fan les proves perquè els pares no ho volen “no passa res”.
  • El conseller ha dit que a les Balears fins i tot el PP no està còmode amb les revàlides i que si pogués se les llevaria de damunt.
  • Ha recordat que la Conselleria treballa en el seu propi model d’avaluació externa mitjançant el IAQSE per fer proves mostrals.
  • Igualment ha recordat que la LOMCE està recorreguda al TC per part de CCAA com Catalunya, País Basc, Canàries i Andalusia.

Els representants d’UOB vam exposar la incertesa de no conèixer el temari de Batxillerat mentre no es publiqui l’ordre de desplegament, que encara té de temps per aprovar-se fins el 30 de novembre, quan a mitjan octubre ja s’ha de presentar les programacions.

Pel que fa a la desaparició de la comissió d’experts de la selectivitat, el director de Planificació va dir que a la comissió mixta UIB-Conselleria hi haurà un especialista per matèria.

Vam recordar que amb el PP els docents vam boicotejar les revàlides de primària, i que es pot dur a terme una mobilització semblant amb les d’ESO.

Davant la nostra pregunta de si s’han plantejat fer una declaració d’intencions com a Catalunya, on han anunciat que no faran les revàlides LOMCE, el conseller va dir que enguany Catalunya farà les seves pròpies proves, d’una manera semblant com es volen fer aquí en un futur, i es va demanar què passarà si la LOMCE es consolida i el curs 17-18 passen a tenir efectes acadèmics.

Tots els sindicats van manifestar el seu rebuig a la LOMCE amb diferents matisos. La majoria vam coincidir que la resposta a les revàlides ha de ser política i que serà necessària una gran mobilització per aturar la LOMCE.

Compleixen el Decret de mínims les matèries en anglès?

A partir d’aquest curs 2016-17 els centres introduiran al GESTIB la llengua en què s’imparteix cada matèria
d’acord amb el PLC. Això permetrà conèixer, almanco oficialment, quines matèries es fan en català, anglès i castellà.

Cal recordar que segons el Decret de Mínims, tant a primària com a secundària, les matèries de Socials i Naturals s’han d’impartir en català. Tot i així és de domini públic que en alguns centres aquestes assignatures són impartides en anglès o castellà.

Quan demanàrem explicacions en mesa sectorial pel que fa a la impartició d’aquestes matèries en anglès, els representants de la Direcció General Planificació respongueren que es pot fer excepcionalment i mitjançant permís concedit per la Conselleria. Aquesta excepcionalitat, però, no ve indicada al Decret de Mínims ni al Decret de llengües estrangeres.

El 6 d’abril passat registràrem aquestes preguntes a la Conselleria:

  • Quants centres havien demanat durant el curs 2015-16 permís per a aplicar la suposada excepcionalitat per a no impartir Socials i/o Naturals en català.
  • Quina quantitat total d’alumnes s’havien vist afectats per aquesta suposada excepcionalitat.
  • Quin percentatge d’alumnat de les Illes Balears rebia aquestes matèries en llengua estrangera.

Pel que fa a la primera pregunta, el passat 20 de setembre representants de la Direcció General de Formació Permanent ens digueren que el curs 2015-16 la Conselleria no rebé cap sol·licitud de permís per a impartir Socials i Naturals en anglès, i que no disposaven de dades per respondre la resta de preguntes.

Ara que el GESTIB permetrà a Inspecció controlar si es compleix oficialment el Decret de mínims esperam que també serveixi per saber si es compleix pel que fa a les matèries en anglès.

Informe: Comissió del Consell Escolar per al Pacte per l’Educació

Foto: http://ceibcaib.blogspot.com.es/

El 21 de setembre es va reunir la “Comissió Específica Temporal per a l’elaboració del document del Pacte per l’Educació”. Aquí teniu un resum de com va anar:

PRIMER

– En primer lloc se’ns proposa un calendari provisional per a les properes reunions:

  • 5 d’octubre
  • 25 d’octubre
  • 10 de novembre
  • 24 de novembre

Totes estan previstes fer-se d’horabaixa al CEP de Palma. Si no s’acabàs la tasca, es farien més reunions. El termini màxim d ‘acabament serà el desembre de 2016.

SEGON

– En relació al sistema de funcionament:

  • S’accepta com a punt de partida el document enviat per la Conselleria
  • Es discuteixen les aportacions presentades per les diferents entitats, en cas de consens, s’accepta el text alternatiu.
  • Si de la discussió no en surt un acord, el tema queda damunt la taula I passa a la Comissió Permanent del CEIB,  que resol.

TERCER
– Es discuteixen les propostes de canvi als següents punts:

  • Introducció
  • Punt 1.2. Que es refereix a l’educació com a servei públic basat en l’equitat i la qualitat
  • Punt 1.3. Participació democràtica
  • Punt 2.3. Societat, entorn escolar i centre educatiu i, en concret, ajuntament i recursos comunitaris

No hi ha hagut temps per acabar i es continuarà en la propera reunió.

QUART

– Principals canvis consensuats:

La majoria són matisacions, propostes de millora en el redactat, etc. Per posar exemples aportats per dos sindicats:

  • S’accepta afegir que l’abandonament escolar és un problema greu en el camp de l’educació.
  • Es canvia que l’educació és un servei públic per un dret que s’ha de garantir com a servei públic.

En la majoria de propostes de canvi no hi ha consens.

Els dos sindicats que presentaren la majoria de propostes varen ser els mes bel·ligerants.

Fins ara no s’ha consensuat cap canvi substancial del text inicial.

La postura mantinguda per la representant d’UOB
Ensenyament va ser la d’assumir el text original, el qual va ser aprovat
per l’Assemblea de Docent de les Illes Balears.

Nota de premsa del blog del Consell Escolar:
http://ceibcaib.blogspot.com.es/2016/09/reunio-de-la-comissio-del-pacte.html

Informe: Normalització lingüística, centres i professorat. Com queda tot plegat

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat (DGFPFP) ens informaren a la Mesa tècnica per a la normalització lingüística que tengué lloc aquest dimarts 20/9/16 dels canvis organitzatius que s’estan duent en terme en la distribució de les competències que afecten tant la normalització lingüística com els centres educatius i el personal docent no universitari.

Després que a la passada legislatura fossin derivades a l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) les competències en ensenyament del català, normalització lingüística en l’àmbit educatiu, la gestió i certificació de les proves de coneixements de llengua catalana per a adults, la gestió dels cursos i de les proves lliures incloses en el Pla de formació Lingüística i cultural (FOLC) i l’expedició dels corresponents certificats de notes i de capacitació, entre altres, un cop desmantellada la DGPL, ara, ja recuperada aquesta Direcció General a partir del Decret 24/2015 i del Decret 11/2016 que el modifica, l’actual govern vol retornar a l’antiga distribució de tasques.

Així, les coses queden de la següent manera pel que fa al col·lectiu docent i respecte de la normalització lingüística:

  • Properament es posarà a disposició del públic un telèfon específic per contactar amb el FOLC.

Recordem que per accedir al FOLC o Reciclatge i aconseguir la capacitació de català per a poder exercir de docent, el professorat de primer cicle d’infantil ha d’acreditar un B2 de català i el de segon cicle d’infantil, de primària i de secundària, ha d’acreditar un C1.

Segons representants del Servei de Formació del Professorat, la finalitat d’aquesta línia de formació serà la normalització en l’us i la vehiculació del català als centres.

JORNADES INFORMATIVES PER A COORDINADORS LINGÜÍSTICS DE CENTRE

Una de les primeres accions que es duran a terme seran les jornades informatives per a coordinadors lingüístics de centre que es realitzaran:

  • a Menorca, el 10/10/16 a les 11.00 h a la seu de la UIB a Alaior.
  • a Mallorca, l’11/10/16 a les 9.30 h al CEP de Palma.
  • a Eivissa, el 13/10/16 a les 11.00 a la seu de la UIB a Eivissa.

SERVEI DE PROJECTES LINGÜÍSTICS

Aquesta mateixa DGFPFP compta amb el Servei de Projectes Lingüístics que té entre les seves funcions:

  • assessorar els centres sobre els PLC, per a la qual cosa ofereix una Guia per a l’elaboració del PLC
  • gestionar l’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalana en l’ensenyament reglat no universitari, regulada actualment per l’Ordre de 28/7/14 que també és la que regula el FOLC. Segons aquesta direcció general, en aquests moments s’està treballat en el redactat d’un esborrany de nova ordre per millorar la vigent del 2014. Aquest esborrany encara no s’ha difós però us el farem arribar quan ens el remetin per tractar-lo en Mesa Sectorial.

INSPECCIÓ EDUCATIVA

El Departament d’Inspecció Educativa, segons el seu programa d’actuació publicat aquest 20/9/16, haurà de tenir com a segona línia prioritària d’actuació la supervisió i el seguiment dels PLC.

Segons la DGFPFP, s’ha indicat a inspecció Educativa que prioritzi el seguiment del compliment del Decret de Mínims, en primer lloc, i del Decret de llengües Estrangeres a continuació, sobretot en els centres plurilingües.

Pel que se’ns ha dit, a partir del mes de gener es podria comptar amb un informe d’Inspecció Educativa sobre el compliment del Decret de Mínims.

A més d’altres aspectes, Inspecció Educativa també és l’encarregada de vigilar que el professorat dels centres concertats estigui en possessió de la certificació de capacitació de català, on encara es detecten mancances importants.

LLENGUA DE LES MATÈRIES AL GESTIB

La Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, per la seva banda, i a partir de les instruccions referides a la introducció de dades al Gestib a principi de curs que s’enviaren als centres durant la primera setmana de classes, recollirà informació referida, entre altres aspectes, a:

  • La llengua del primer ensenyament als centres que imparteixen infantil. Recordem que els pares tenen dret a elegir si volen que la llengua del primer ensenyament del seu fill sigui diferent a la indicada en el PLC, dret que ve regulat per l’Ordre de 13/9/04, les instruccions sobre l’aplicació d’aquesta Ordre, i la Resolució de 28/5/12 que la fa efectiva.
  • La primera llengua estrangera de l’educació infantil.
  • Els alumnes de programes de llengües estrangeres (Seccions Europees, British, EOIE…) a primària i secundària.
  • La llengua en què s’imparteix cada matèria segons el PLC.

La verificació que aquestes dades es corresponen amb la realitat serà tasca d’Inspecció Educativa.

Continuarem informant.