Mes: febrer de 2016

Circular informativa: Què cal saber de les ràtios 2015-2016

Vegeu AQUÍ la nostra circular 26/2016 sobre les ràtios vigents per al curs actual.

El proper divendres, dia 19, a les 9:00h, es constituirà la Comissió de Ràtios a la Direcció General de Personal Docent, on actuarà com a representant un membre de cada sindicat.

L’ordre del dia és el següent:

1. Constitució de la mesa tècnica

2. Actuacions realitzades el present curs 2015-16

3. Informació específica, si cal, de les ràtios actuals

4. Ràtios generals dels diferents ensenyaments per al curs 2016-17

5. Ràtios específiques dels centres incomplets per al curs 2016-17

6. Altres criteris complementaris per a les ràtios del curs 2016-17

7. Creació, si escau, de les subcomissions de Pitiüses i Menorca

8. Torn obert de paraules

Convocatòria de sol·licituds d’auxiliars de conversa 2016-2017

Maria Francisca Alorda, directora general de Formació del Professorat i FP

El Servei de Projectes Lingüístics ha enviat als centres la convocatòria de sol·licituds d’auxiliars de conversa per al curs 2016-2017. Recordam que el curs actual només 265 d’uns 380 centres que ho havien sol·licitat han comptat amb els ajuts de la Conselleria.

Enllaç a la convocatòria dins les Novetats del Servei de Projectes Lingüístics:

http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/novetats_.htm

Accés directe a la fitxa de la convocatòria:

http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/fitxes/fitxa_acollida_auxiliars_conversa_estrangers_cec_1617.html

Resolució (inclou bases de la baremació de sol·licituds)

http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/convocatories/auxconversa1617/Resolucio_convocatoria_centres.pdf

Plantilla orgànica i vacants d’Inspectors

Amb data de 8 de febrer s’han publicat les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants dels cossos
d’inspectors al servei de l’Administració educativa i d’inspectors
d’educació. De les 29 places de plantilla, actualment n’hi ha 10 d’ocupades amb la següent distribució per illes:

Seu territorial Inspecció Mallorca:

  • Plantilla: 24
  • Ocupades: 8

D.T. d’Educació a Eivissa-Formentera:

  • Plantilla: 3
  • Ocupades: 2

D.T. d’Educació a Menorca:

  • Plantilla: 2
  • Ocupades: 0

Inspecció diu que contribuirà a potenciar el castellà

Els inspectors d’Educació reunits amb el conseller Martí March i amb el cap d’Inspecció, Antoni Arbós (a la seva esquerra). Foto: CAIB 7.10.15

El Pla quadriennal d’Inspecció 2015-2019, aprovat pel conseller Martí March el passat 2 de febrer, es proposa “Contribuir
a potenciar l’ús i aprenentatge de la llengua catalana, pròpia de les
Illes Balears, i de la llengua castellana i a fomentar la competència en
llengües estrangeres.
” Aquesta directriu contravé el Decret de mínims, que recorda que és la normalització del català la que ha de ser
“un objectiu dels poders públics”, tal com diu l’Estatut d’autonomia, i no la potenciació del castellà, una llengua que de potència en va més que sobrada a la nostra terra. De fet és molt preocupant que entre la normativa citada al Pla quadriennal no s’esmenti en cap moment el Decret de mínims.

La directriu cinquena, desenvolupada a l’Annex 2, també atorga al castellà la categoria d'”element de cohesió social“, “acolliment” i “integració” de l’alumnat nouvingut (objectiu 3):

“DIRECTRIU 5

Contribuir a potenciar l’ús i aprenentatge de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i de la llengua castellana i fomentar la competència en llengües estrangeres.

Objectius:

1. Assessorar i revisar els projectes lingüístics dels centres i supervisar la seva aplicació.
2. Assessorar els centres i la comunitat educativa en matèria d’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.
3. Controlar que les llengües oficials, com a elements de cohesió social, siguin un element essencial per a l’acolliment i la integració de l’alumnat nouvingut.
4. Fomentar les bones pràctiques docents i d’hàbits lingüístics als centres, tot afavorint actituds positives entre tots els membres de la comunitat educativa.
5. Fomentar el tractament pedagògic de la cultura de les Illes Balears com a element constitutiu de la societat illenca en el marc d’una societat multicultural.”

Aquest objectiu també passa per alt l’Ordre de 14 de juny de 2002
que regula el Programa d’acolliment
lingüístic i cultural (PALIC), que estableix que la llengua d’integració
ha de ser la catalana: 

  • “Els centres han de possibilitar que els alumnes accedeixin a la llengua catalana, que els ha de permetre comunicar-se i seguir els aprenentatges escolars, és a dir, integrar-se en la comunitat escolar, i
    els ha de servir, com a llengua pròpia de les Illes Balears, de vehicle
    de comunicació i d’integració en la societat que els acull.”

Com es pot veure a l’objectiu 5, la cultura de les Illes Balears tampoc no és per a Inspecció un element de cohesió social, acolliment i integració, sinó simplement un “element constitutiu de la societat illenca en el marc d’una societat multicultural”.

Després d’aquesta declaració d’intencions tan decebedora haurem de veure en què queda, a l’hora de la veritat, la supervisió de l’aplicació dels Projectes lingüístics de centre, que, aquests sí, s’han d’ajustar al Decret de mínims.

Tampoc no hem trobat, ni dins el Pla quadriennal 2015-2019 ni al Programa d’actuació 2015-2016, cap referència a la detecció de deficiències i necessitats dels centres en qüestió d’espais, recursos humans, infraestructures, etc. degudes sovint a l’incompliment de la normativa per part de l’Administració, ni la tasca de transmetre-les a la Conselleria.

Malament comença Inspecció aquest quadrienni, per tant, si realment vol contribuir
a la millora de la qualitat de l’aprenentatge i complir amb les seves obligacions.

Vegeu AQUÍ el Pla quadriennal 2015-2019 i el Programa d’actuació 2015-2016 d’Inspecció Educativa.

Nota de premsa del Govern:

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2559690&coduo=7&lang=ca

Riscos laborals registra 182 accidents entre els docents el 2015

El Servei de prevenció de riscos laborals (SPRL) ha publicat la Memòria corresponent a 2015, que podeu consultar al final d’aquest text. Tot seguit explicam diversos apartats referents a l’àmbit docent.

Segons l’Informe de sinistrat laboral l’any passat es produïren 100 accidents amb baixa, 34 sense baixa i 48 in itinere, amb una plantilla mitjana de 11988 docents i 20.956.318 hores treballades. Això va suposar un total 3969 jornades laborals perdudes.

L’Informe publica taules i gràfics amb els índex de freqüència, incidència i gravetat, tot a partir d’aquesta distribució de la plantilla:

Pel que fa a la distribució dels accidents segons la categoria professional, els professionals de l’ensenyament infantil, primari, secundari i altres suposen el 33,3% del total.

Durant l’any 2015 s’han rebut 13 sol·licituds d’investigació de possibles malalties professionals. El tipus de patologies es distribueixen en dos grups:

  • Tipificades com a malalties provocades per postures forçades i moviments repetitius en el treball en la categoria de netejadora.
  • Nòduls de les cordes vocals a causa dels esforços sostinguts de la veu per motius professionals en els docents.

Els accidents es classifiquen a l’informe de la següent manera, en funció de les causes relacionades amb els riscs laborals:

  • Els accidents en jornada: Aquell accident que hagi ocorregut durant la realització de les tasques encomanades per l’empresari, o realitzades de forma espontània pel treballador/a en interès del bon funcionament de l’empresa, encara que aquestes siguin diferents de les de la seva categoria professional. Accidents soferts en el lloc i durant el temps de treball.
  • Els accidents in itinere: són els accidents de treball que tenen lloc en el trajecte d’anada i tornada del lloc de treball.
  • Els accidents in missio: són els accidents de treball que es produeixen en el trajecte que s’ha de fer per complir una missió encomanada per l’Administració.
  • Causes relatives a postures de treball (forçades): són els accidents causats per certes feines que exigeixen unes determinades postures de treball, que obliguen que una o unes quantes regions anatòmiques deixin d’estar en una posició natural per passar a una posició ergonòmicament incompatible amb la persona accidentada.
  • Causes relatives a manipulació manual de càrregues: són els accidents causats per qualsevol operació de transport o subjecció d’una càrrega per part d’un o més treballadors, que per les seves característiques o condicions ergonòmiques inadequades comporti una lesió dorsolumbar.
  • Caigudes (al mateix o distint nivell): són causades per relliscades, desnivells o pels desperfectes existents en els llocs de treball.
  • Moviments repetitius: els accidents causats per moviments continus i similars durant una feina que implica l’acció conjunta del mateix grup osteomuscular i realitzat en un cicle predeterminat.
  • Causes relatives a cops (agressions, fuetades, eines…): estan relacionades amb cops que reben els empleats públics, sigui per un objecte que cau, un usuari que és atès o qualsevol altra causa aliena.
  • Causes relatives al disseny del lloc de feina (espai, superfície, altura, il·luminació, condicions inadequades, vibracions…).
  • Causes relatives a equips (eines, estris de feina, pes, eines inadequades, mal estat…): són els accidentes que tenen a veure amb l’ús de màquines, eines i equips en general.
  • Causes relatives al treballador (treballador/a sensible, embaràs, imprudència…).
  • Causes relatives al treball en PVD (taula, cadira, pantalla, espai insuficient, enlluernaments, càrrega postural…): són els accidents causats per l’ús continuat de les pantalles de visualització de dades.
  • Causes relatives a agents biològics, químics o físics (animals, incendis, contactes elèctrics,…): és tota lesió corporal que pateix la persona a conseqüència del treball per compte d’altri en el qual implica l’exposició a agents biològics, químics o físics
  • Altres tipus de causes.

L’Informe indica entre altres conclusions que “Del total del tipus d’accidents de treball a l’Administració del Govern de les Illes Balears, continuen destacant les lesions musculoesquelètiques relacionades amb la manipulació de càrregues i els sobreesforços. Les dislocacions, subluxacions, esquinçaments i torçades suposen un 52,4% del total dels accidents. Aquest percentatge és el mateix de 2014.”

Dins la Memòria d’activitats del SPRL, l’apartat dels Expedients administratius de canvi/adaptació del lloc de feina, registra cinc sol·licituds avaluacions extraordinàries de personal docent, tres de les quals resoltes, una desestimada i una pendent.

No hi consta la relació de revisions de centres educatius, de les quals el Servei de prevenció va informant puntualment els sindicats. Després de cada una d’aquestes revisions es fa una sessió de prevenció de riscos amb el claustre de professors.

El passat 5 de febrer assistírem com a convidats a la Comissió paritària de Prevenció de Riscos Laborals, a la qual de moment no podem pertànyer perquè l’Acord del Consell de Govern de l’any 2000, que s’ha vingut renovant periòdicament, limita la participació als sindicats CCOO, UGT, CSI-CSIF, STEI-i, USO i CEMSATSE. En principi se’ns hi inclourà a la propera actualització, però també queda per veure si serà necessari en cas que Educació acabi disposant del seu propi Servei de Prevenció. Recordam que la Conselleria n’està elaborant l’esborrany de Decret.

A l’esmentada comissió de dia 5, el president Rigoberto Pons (CCOO) cessà en el càrrec i fou substituït pel director general de Funció Pública, Pedro Jiménez Ramírez.

Documents de la Memòria del SPRL 2015:

L’Assemblea de Docents acorda desconvocar la vaga indefinida

Reproduït del blog de l’Assemblea de Docents:

L’Assemblea de Docents acorda desconvocar la vaga indefinida


La desconvocatòria no s’ha de confondre amb l’acceptació de les retallades de l’acord March o de la implantació de la LOMCE

La consulta sobre la desconvocatòria de la vaga indefinida ha tengut un
resultat clar. Després del primer recompte, que sempre pot estar
subjecte a petits canvis una vegada es revisin les actes de votació
durant els pròxims dies, tenim que 3.253 docents han participat en
aquesta consulta en 136 urnes de les quatre illes.

Més enllà de
la valoració del resultat, cal tornar a remarcar com, una altra vegada,
per a la presa d’una decisió important com la desconvocatòria de la vaga
indefinida de docents, s’ha posat en marxa un procés participatiu que
res té a veure amb consultes telemàtiques virtuals ni amb anuncis de
decrets consensuats en els quals la comunitat educativa no ha participat
en la seva elaboració.

La convocatòria d’aquesta votació sobre
la continuïtat de la vaga indefinida respon a una demanda d’una part
dels docents per un canvi d’estratègia. El resultat ha estat clar amb un
76% dels vots que opten per la desconvocatòria de la vaga (2457 vots).
Encara així, hi ha un 21%, una xifra que no es pot ignorar (699 vots),
que pensa què la vaga indefinida encara hauria de ser l’eina amb la qual
els docents ens hauríem de protegir de les actuals polítiques
educatives. A més hi ha hagut un 3% de vots en blanc (87) i 11 vots
nuls.

Ara, obrim un període de reclamacions per a què les
assemblees de centre puguin esmenar qualsevol error que s’hagi pogut
produir en el procés de recompte. Aquest període es tancarà el pròxim
dimarts 16 de febrer a les 14 hores. Així, aquell mateixa horabaixa
donarem els resultats definitius.

Una vegada coneguts aquests
resultats, el comitè de vaga comunicarà la fi de la vaga indefinida de
docents a la Conselleria de Treball i a la Conselleria d’Educació.

A
partir d’aquí s’obre una nova etapa en la qual el comitè de vaga
s’haurà de dissoldre i l’Assemblea de Docents entrarà en un temps de
debat i de transformació. Una transformació que marcarà la pròpia
Assemblea i que és necessària per a fer perdurar el moviment
assembleari, un moviment que ha sabut ser independent i conseqüent. Un
moviment que ha dit no a la prolongació de les retallades que representa
l’acord March, especialment crític amb la massificació a les aules i
amb la manca de suports educatius i que ha qüestionat activament
l’arribada de la LOMCE a les nostres escoles.

Aviat es convocarà
una Assemblea General de Docents, per abordar tots els reptes que se’ns
plantegen, i serà important recordar que encara no hem arribat al port
que volíem i que la participació i l’acció reivindicativa són
fonamentals per a la millora de la nostra feina, de les condicions dels
nostres alumnes i estudiants i per a la nostra pròpia condició com a
treballadors.

Des del comitè de vaga pensam que avui és un dia
important per a tot el col·lectiu docent. Avui es tanca un procés de
lluita que començà avalat per milers de companys i companyes de manera
activa i directa, i acaba amb el vot de milers de companys i companyes
de manera activa i directa. Un tancament que no és una retirada, sinó un
canvi de cicle i d’estratègia en la llarga batalla per la millora del
sistema educatiu i de les nostres condicions de feina com a docents.

El Consell Escolar ens impedeix aportar esmenes al Decret de llengües

Avui dematí, un cop hem presentat al registre del Consell Escolar les nostres propostes d’esmenes al Decret de llengües estrangeres, hem rebut una notificació d’aquest organisme on se’ns diu que: 

“D​​’acord amb l’article 38.2 del Reglament del Consell Escolar del les Illes Balears, només poden fer aportacions als projectes legislatius els consellers del CEIB.

Si vol realitzar qualque suggeriment, ho pot fer a través d’alguns membres del CEIB.”

Aquesta comunicació contrasta amb la que vam rebre el 22 de gener del Servei de Projectes lingüístics, que ens va remetre l’esborrany de Decret amb un escrit que deia:

“Us trametem adjunt l’esborrany, que està pendent de correcció gramatical i ortogràfica, per al vostre coneixement i efectes oportuns. Podeu fer les vostres aportacions i suggeriments a través del Consell Escolar de les Illes Balears.”

Recordarem un cop més que si UOB no s’ha incorporat encara al CEIB és perquè ni aquest organisme, ni el conseller d’Educació, Martí March, no han instat els sindicats a presentar les seves propostes de representants perquè el conseller els nomeni en proporció a la nova representativitat sorgida de les eleccions de desembre de 2014. Ara aquesta discriminació flagrant i antidemocràtica es veu agreujada per la prohibició ja no tan sols de defensar les nostres esmenes dins el CEIB, sinó d’aportar-les perquè siguin tingudes en compte i, si s’escau, aprovades.

Davant això, hem sol·licitat al CEIB que sigui el mateix president d’aquest organisme, Pere Carrió, qui exposi i sotmeti a votació les nostres esmenes.

En resum, el que demanam amb les esmenes, que reproduïm al final d’aquest text, és el següent:

  • La integració del coordinador de llengües estrangeres dins la Comissió de Normalització Lingüística.
  • Una dotació de recursos suficients per a aquests ensenyaments, en especial pel que fa a les aules amb ràtios més elevades.
  • L’obligatorietat d’impartir en català les matèries que així ho estableix el Decret de mínims.
  • La inclusió de la traducció al català del vocabulari propi de la matèria com a contingut avaluable.
  • La intervenció dels departaments de la llengua estrangera i de la matèria a impartir en l’accés dels alumnes a aquests ensenyaments.
  • L’assessorament pedagògic de la Conselleria.
  • L’adjudicació d’hores complementàries per preparar les classes, com a les Seccions Europees.
  • L’adjudicació d’un auxiliar de conversa com a mínim a tots els centres.
  • La creació d’una Comissió tècnica de seguiment com hi havia en el programa de Seccions Europees.

Tot seguit les reproduïm íntegres per a coneixement de tothom:

PROPOSTES D’ESMENES

a l’esborrany del Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres educatius sostinguts amb fons públics a les Illes Balears:

1) A l’Article 2, Projecte Lingüístic de Centre, al punt 1, AFEGIR-HI AL FINAL:

«És competència del coordinador de la Comissió de Normalització Lingüística gestionar i dinamitzar el projecte lingüístic: redacció, modificació, actualització, objectius anuals i difusió.»

2) A l’Article 2, al punt 5 sobre avaluació del projecte lingüístic, AFEGIR-HI AL PRINCIPI:

«L’avaluació interna del projecte lingüístic és responsabilitat de la Comissió de Normalització lingüística i la direcció del centre.»

3) A l’Article 3, Ensenyament de llengües estrangeres, al punt 1, sobre la llengua vehicular que s’ha d’usar en l’ensenyament de llengües estrangeres, ALLÀ ON DIU:

«Excepcionalment es pot utilitzar la llengua vehicular del centre com a llengua de suport»

HAURIA DE DIR:

«Excepcionalment es pot utilitzar la llengua catalana com a llengua de suport»

4) A l’Article 3, Ensenyament de llengües estrangeres, CANVIAR EL PUNT 3, pel següent redactat:

«3. La Conselleria d’Educació i Universitat facilitarà la dotació de recursos que permetin desenvolupar els projectes lingüístics de cada centre, prioritzant aquells que comptin amb ràtios d’aula més elevades.»

5) A l’Article 4, Ensenyament d’àrees, assignatures o mòduls no lingüístics en llengües estrangeres, al punt 3, sobre les àrees a què es podrà aplicar l’ensenyament en llengua estrangera, AFEGIR-HI AL FINAL:

«A l’educació primària no es podrà aplicar a l’àrea del Coneixement del medi natural, social i cultural, i a l’educació secundària no es podrà aplicar a les àrees de Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la naturalesa, que s’impartiran en llengua catalana tal com estableix el Decret 92/1997.»

6) A l’Article 4, al punt 6, sobre les programacions didàctiques de les matèries no lingüístiques que s’imparteixin en llengua estrangera, AFEGIR-HI AL FINAL:

«Dins les programacions s’inclourà i serà objecte d’avaluació la traducció del vocabulari propi de la matèria a la llengua catalana.»

7) A l’Article 5, Igualtat d’oportunitats i no discriminació, al punt 2, sobre el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, ALLÀ ON DIU:

«2. Cada centre educatiu ha d’establir el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, que haurà de comptar amb l’acord de les famílies o els representants legals.»,

AFEGIR-HI, de forma similar al programa les Seccions Europees:

«2. Cada centre educatiu ha d’establir el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, que haurà de comptar amb un informe favorable previ, conjunt i individualitzat per a cada alumne, dels departaments de la llengua estrangera i de l’àrea o matèria objecte d’impartir-se en la llengua estrangera i amb l’acord de les famílies o els representants legals.»

8) A l’Article 5, Igualtat d’oportunitats i no discriminació, AFEGIR-HI UN PUNT 5:

«5. La Conselleria d’Educació i Universitat oferirà assessorament pedagògic, metodològic i didàctic al professorat implicat i a tots els alumnes, en especial als alumnes amb necessitats educatives derivades de l’ensenyament i aprenentatge de llengües.»

9) A l’Article 6, Professorat que imparteix ensenyament en llengües estrangeres, AFEGIR-HI UN PUNT 4, de forma similar al programa les Seccions Europees:

«4. El personal docent que imparteixi aquests ensenyaments disposarà d’un màxim de dues hores complementàries al seu horari personal per a la preparació de classes.»

10) A l’Article 7, Coordinació del professorat, al punt 3, AFEGIR AL FINAL:

«Aquest coordinador formarà part de la Comissió de Normalització Lingüística.»

11) A l’Article 9, Auxiliars de conversa, CANVIAR EL PUNT 2 per aquest redactat:

«2. Els centres disposaran com a mínim d’un auxiliar de conversa en llengua estrangera en les condicions que es determinin.»

12) AFEGIR UN ARTICLE 11, sobre Comissió tècnica de seguiment, anàloga a la de l’article 7 del programa de Seccions Europees:

«Article 10. Comissió tècnica de seguiment

1.El seguiment de l’ensenyament de matèries en llengües estrangeres es farà per una comissió tècnica formada per les persones següents:

  • La persona titular de la Direcció General de la qual depengui el servei de Projectes Lingüístics, o persona en qui delegui, que presidirà la comissió.
  • Un representant del Departament d’Inspecció Educativa.
  • Un assessor o assessora de llengües estrangeres d’un Centre de Professorat, designat per la persona titular de la Direcció General de Formació del Professorat.
  • Un representant del Servei de Projectes Lingüístics que actuarà com a secretari o secretària.

2. Aquesta comissió emetrà un dictamen de l’activitat desenvolupada i resultats obtinguts en finalitzar el curs escolar. Per a la realització d’aquesta valoració final, la comissió comptarà amb l’assessorament d’un funcionari o funcionària del Servei d’Ensenyament del Català.»

D. Pere Carrió Villalonga

President del Consell Escolar de les Illes Balears

Conselleria d’Educació i Universitats

Decret de llengües: la Conselleria convocarà una mesa tècnica de normalització lingüística

La directora general de Formació del Professorat i FP, Maria Francisca Alorda, va anunciar a la Mesa sectorial d’ahir dematí que es constituirà una “mesa tècnica o grup de treball” sobre normalització lingüística i model lingüístic als centres educatius. Han hagut de passar sis mesos d’ençà del nomenament del conseller Martí March, i ha fet falta molta pressió a força de reivindicacions i denúncies perquè la Conselleria s’hagi decidit a fer aquesta passa. Us tindrem informats de totes les novetats que es produeixin al respecte.

Pel que fa a la Mesa, que oficialment s’havia convocat per a la “Ratificació de l’esborrany del Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres educatius, previ a l’informe del Consell Escolar de les Illes Balears, una vegada valorades, i si s’escau incorporades les aportacions de les organitzacions sindicals“, va servir perquè la directora general de Formació del Professorat informàs de les modificacions que la pròpia Conselleria introduirà al primer esborrany, i que aportarà com a esmenes al document que envià al Consell Escolar. No hi va haver, per tant, tal ratificació, i tot queda pendent del dictamen del Consell Escolar i una nova Mesa sectorial.

Aquí teniu un resum de les modificacions explicades per la directora general, que no se’ns donaren per escrit:

  • S’eliminaran al preàmbul les referències a la llengua catalana, per considerar que el Decret no és el lloc adient on tractar aquesta qüestió. En aquest punt la directora general anuncià la constitució de la mesa tècnica de normalització lingüística.
  • A l’article 2, sobre projectes lingüístics, s’eliminaran les referències a l’aprovació per part del Claustre i Consell Escolar i s’hi especificarà que el PLC s’ha d’atendre “al Decret de mínims i altres normatives”. Segons la directora general, es parla d'”altres normatives” perquè el Reglament Orgànic de Centre serà reformat properament. Caldrà vigilar que el Claustre no perdi poder de decisió sobre el PLC. Recordem que el Decret de mínims estableix a l’article 10 que “El Projecte lingüístic, inserit en el Projecte educatiu, serà elaborat per l’equip directiu o per les persones docents en qui delegui, que tendran en compte les aportacions del claustre de professors i dels altres representants de la comunitat educativa, i haurà de ser aprovat per majoria qualificada del consell escolar del centre.“, però no fa cap referència a la PGA. Pel que fa a l’actual ROC, article 24, el claustre “eleva propostes” per al projecte educatiu i “aprova” els aspectes docents de la PGA. El primer esborrany del nou Decret de llengües sí que establia que el PLC s’ha d’incloure dins la PGA, caldrà veure com queda el definitiu.
  • A l’article 3 s’eliminarà la referència a poder fer servir “la llengua vehicular del centre” com a llengua de suport.
  • A l’article 4 s’eliminarà la possibilitat d’aplicar l’ensenyament en llengua estrangera, total o parcialment, a una àrea d’educació infantil. La llengua estrangera es podrà continuar treballant a infantil de forma puntual per altres vies.
  • A l’article 5 s’eliminarà l’aprovació de les famílies, degut a què a Primària l’aprovació és fa via Consell Escolar, i es farà “d’acord amb els criteris generals que determini la Conselleria.” Els criteris possiblement es concretaran amb unes instruccions.
  • A l’article 6, pel que fa a titulacions dels docents, a l’acreditació del nivell B2, C1, etc. s’hi afegirà “o estar-ne habilitat.” A FP la titulació mínima continua essent B2 en aplicació de la normativa específica.
  • Als articles 7, Coordinació del professorat; 8, Formació del professorat; 9, Auxiliars de conversa; i 10, Altres actuacions de la Conselleria, la directora general digué que no es modificarien “perquè no és el moment”.
  • S’eliminarà la Disposició addicional segona, sobre el British Council, i de la primera, sobre programes específics, també se n’eliminarà la referència que s’hi fa.
  • A la Transitòria segona, sobre requisits transitoris del professorat, es passarà de cinc a sis anys per acreditar el C1 “a partir del curs immediatament posterior a l’entrada en vigor del Decret”. S’eliminarà la referència a FP perquè segons normativa específica només se’ls demana el B2.

Per part d’UOB ens ratificàrem la nostra postura de no oposar-nos als ensenyaments en llengües estrangeres, mentre es dotin dels recursos necessaris i es respecti el Decret de mínims. Vam insistir que el nou Decret de llengües hauria de recordar que, segons el Decret de mínims, determinades matèries de Primària i Secundària s’han d’impartir en català, i que les excepcions que concedeix la Conselleria no es poden convertir en norma. Vam demanar que la coordinació de llengües s’incorporàs a la Comissió de Normalització Lingüística, en lloc de funcionar en paral·lel, i vam advertir que continuam veient poca concreció normativa que reforci la normalització del català, en contraposició a la redacció d’aquest decret de llengües estrangeres. S’haurà de veure el recorregut que tindrà la mesa tècnica anunciada per la Directora General.

Per altra banda explicàrem que presentam al Consell Escolar una dotzena d’esmenes a l’esborrany, tal com el Servei de Projectes Lingüístics ens va comunicar que podíem fer. D’aquestes esmenes n’informam en una altra entrada d’aquest blog.

Pla de formació del professorat 2016-2020

Avui dematí s’ha reunit al CEP de Palma la Comissió de Formació Permanent del Professorat de les Illes Balears, on s’ha presentat un informe sobre detecció de necessitats de formació, l’avaluació del Pla Quadriennal de la Formació Permanent del Professorat 2012-2016 i l’esborrany del Pla 2016-2020. Hi han estat presents la directora general de Formació Professional, Maria Francisca Alorda, el cap del Servei de Formació del Professorat, Bartomeu Barceló, i l’assessor del Servei Ferran Juan. La Comissió s’havia reunit per darrera vegada el novembre de 2013.

Els representants de l’Administració han explicat que l’esborrany de Pla quadriennal s’ha redactat a partir d’unes jornades amb docents, que han rebut la primera versió per poder-hi fer més aportacions, tot seguit s’ha passat a les diferents Direccions Generals i finalment s’ha remès a la Comissió i al Consell Escolar.

Al mateix temps s’està treballant en la modificació del Decret de formació de 2001, que també serà remesa al Consell Escolar.

La directora general ha exposat els apartats al seu parer més destacables de l’esborrany, entre d’altres:

  • Formació del professorat amb les mateixes metodologies de participació i interactuació que llavors es volen aplicar a l’aula.
  • Potenciació dels projectes educatius.
  • Formació per a la millora de la convivència dins l’aula i l’atenció a la diversitat.
  • Aprenentatge de llengües com a eina de comunicació i actualització de projectes lingüístics.
  • Noves tecnologies de comunicació i informació.
  • Actualització científica i didàctica, etc.
  • Possibilitat de formació en aspectes més concrets, puntuals i específics.
  • Centres en xarxa.
  • Diferents vies de formació: a través de jornades, CEP, dissenyada per centres, EBAP, UIB (màsters, etc), entitats, empreses, etc.

També s’ha referit a la necessitat que la formació del professorat sigui aplicable als centres i es tradueixi en una millora de l’aprenentatge, la satisfacció de la feina dins l’aula i la millora dels resultats acadèmics, i ha incidit en les dificultats per aplicar mètodes innovadors i donar-los continuïtat si la resta de docents no s’hi impliquen.

Dins el torn obert de paraula, des d’UOB hem exposat que la dificultat per aplicar els nous mètodes, estratègies i coneixements dins l’aula és deguda sobre tot a les mancances d’espai i recursos tecnològics i les ràtios elevades. Per altra banda, hem demanat que el Pla prengui mesures per millorar les competències en Tradició i cultura popular de les Illes Balears, que són les pitjor valorades dins l’Avaluació del Pla 2012-2016.

A l’esborrany de Pla de formació 2016-2020, de 35 pàgines, i dins l’apartat 3.5, titulat “La formació per a la millora dels processos d’aprenentatge en llengües, des de l’actualització pedagògica i didàctica, en metodologies que vinculin l’aprenentatge a les situacions de la vida quotidiana i a partir dels projectes lingüístics de cada centre.“, hi ha un sol paràgraf que hi fa referència:

“- Formació en l’elaboració de recursos i en la pràctica metodològica per incidir en la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’àmbit escolar.”

El cap de Servei ha contestat que cal recuperar aquests anys de retrocés i ha informat que trauran una convocatòria específica per a foment i normalització del català el mes de maig.