Etiqueta: Català

UOB Ensenyament defensa el manteniment del reciclatge de català

10 de juliol de 2020
by UOB Ensenyament

El divendres 10 de juliol s’ha duit a terme de manera virtual la reunió tècnica del grup de treball de FOLC amb la participació de representats sindicals de l’ensenyament públic i privat, de la UIB i amb la presència de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa i del secretari general, Tomeu Barceló.

Antecedents

– Per falta de consens a la mesa sectorial de 29/1/20 Conselleria va retirar l’Esborrany de decret
sobre l’acreditació de la competència lingüística en llengua catalana, del personal docent no universitari de les Illes Balears, el qual preveia la supressió del reciclatge de català, que podeu trobar AQUÍ.
– El resultat va ser la creació d’un grup de treball que s’ha reunit avui per primer cop.

Posicionament UOB Ensenyament

– Ens hem refermat en el rebuig a la supressió del reciclatge de català tal com férem a la mesa sectorial del gener passat, el resum de la qual trobareu AQUÍ.

– Cal tenir en compte que:

  • A hores d’ara la normalització lingüística no està assolida
  • És imprescindible la normalització i actualització terminològica.
  • S’ha de garantir la igualtat d’oportunitats entre alumnes que han cursat estudis fora de l’àmbit de la UIB i els propis
  • El model propi de reciclatge està totalment consolidat amb una trajectòria de més de 27 anys de realització de seminaris docents de llenguatge d’especialitat
  • La qualitat de l’ensenyament passa també per uns bons mestres i professors de llengua i tots els docents en són models.
  •  El model propi és prou útil i satisfactori tenint en compte el retorn que en fan els alumnes als professors.


– Això significa que defensarem en mesa sectorial d’educació la modificació de l’Ordre del conseller d’Educació i Universitat de 8 de març de 2018, en aspectes puntuals que permetin:

  • Esmenar la contradicció que representa que els titulats d’altres territoris de parla catalana hagin de complir el requisit del FOLC, si n’acompleixen l’equivalent de la zona d’origen (Catalunya o País valencià).
  • Tenir en compte els estudiants de les Illes Balears que fan els estudis universitaris fora de les Illes per tal que no es vegin obligats a haver d’esperar un any a inscriure’s al FOLC. – També hem estat d’acord, com a mesura organitzativa, a fer més compatible el calendari FOLC amb la convocatòria de les borses d’interins.


Postura de Conselleria

– Tramitar un esborrany d’Ordre d’acreditació de la la competència lingüística en llengua catalana que s’hauria de negociar en mesa sectorial d’ensenyament i a mesa de concertada.
– Demanar l’informe preceptiu al CEIB i a la Universitat de les Illes Balears
– Millorar l’ordre actual amb qualque canvi, per exemple:

  • Permetre que els estudiants de les Illes Balears que estan en el darrer curs dels seus estudis a fora o estiguin realitzant el Màster de Professorat puguin matricular-se al FOLC, si compten amb el C1 de català
  • Engegar un FOLC en modalitat virtual, que s’afegiria al presencial i a les proves lliures
  • Fer possible que les titulacions corresponents del País Valencià (actualment compten allà just com a mèrit) i de Catalunya (no es pot cursar actualment, però sí en anys anteriors) siguin equivalents al FOLC
  • Considerar que als docents funcionaris de carrera que fan l’accés a un cos superior (de primària a secundària, per exemple) ja els és vàlid el FOLC que els pertocava al cos d’origen. 
  • No incloure a l’esborrany la unificació del tres plans de FOLC (infantil 0-3, infantil/primària i secundària) tot i estar oberts a negociar-la.

Quatre anys més pagant la formació permanent

12 de març de 2020
by UOB Ensenyament

A la mesa sectorial d’ahir Unió Obrera Balear no va aprovar l’esborrany del Pla quadriennal de formació personal 2020-2024, entre altres motius perquè no garanteix una oferta suficient per part de l’Administració, la formació continua fent-se fora de l’horari laboral i es consoliden els cursets de pagament dels sindicats STEI, ANPE, CCOO i UGT. Actualment hi ha 60 entitats col·laboradores, prova fefaent que l’Administració no cobreix la demanda.

Respecte a la formació en centres, cal recordar que NO és imprescindible implantar un programa d’innovació pedagògica (P.I.P.) perquè es concedeixi una determinada formació. Respecte als programes d’innovació, vam demanar que es publiqui una avaluació dels resultats.

Pel que fa al redactat del Pla, vam considerar que xoca amb la realitat del dia a dia dels centres educatius i vam fer les següents observacions:

  • La introducció parla de «basar el desenvolupament de la formació en la pràctica reflexiva i compartida«, quan la realitat és que amb els horaris i càrrega de feina que tenim és impossible trobar el temps necessari per reflexionar i compartir.
  • El mateix es pot dir respecte a les «pràctiques col·laboratives«, la «retroacció» i «el treball en equip«, que segons el text «haurien d’estar més arrelades«, i a l’atenció personalitzada a la diversitat dels alumnes, també utòpica amb les ràtios i manca d’ATE actuals.
  • A les propostes de millora, és incomprensible que no hi aparegui la manca d’oferta de formació gratuïta i en horari laboral, quan és la demanda més generalitzada.
  • Ens sembla insultant que l’esborrany afirmi que «El sistema educatiu necessita nous valors en la cultura dels docents: assumir reptes, sortir de la zona de confort, manifestar una voluntat transformadora i experimental, afrontar l’error com a part del procés d’aprenentatge docent i com a possibilitat de millora (…)«. No es pot dir que vivim dins una «zona de confort» perquè els docents som un dels col·lectius amb més estrès professional, com també és injust donar per suposat que no assumim reptes ni afrontam els errors, etc.
  • Vam reclamar un reforç de l’actualització tècnica i científica per a totes les especialitats, i no només per a l’àmbit de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques.
  • La formació tècnica per a F.P. és inviable sense l’actualització de la dotació dels tallers, sovint obsoleta i insuficient.
  • Per al llenguatge inclusiu i no sexista, s’hauria de comptar amb l’assessorament de la UIB.
  • Els experts i ponents haurien de tenir experiència d’aula i no moure’s exclusivament en el terreny de la teoria.
  • Dins les temàtiques de la formació específica per a equips directius, trobam a faltar la formació per motivar, cohesionar i donar suport als docents, individualment i com a col·lectiu.
  • La línia estratègica de Competències lingüístiques hauria d’incloure formació per consolidar i actualitzar els coneixements lingüístiques dels docents.
  • Vam reclamar una pàgina web on poder consultar com tramitar l’homologació i inscripció de la formació, atesa la gran quantitat de normativa que s’hi aplica.
  • Vam insistir en separar en dos el Servei de Normalització Lingüística i Formació, perquè s’ocupa de dues tasques molt diferents i cadascuna amb una gran càrrega de feina. UOB continua reclamant la recuperació del Servei d’ensenyament del català i l’Equip d’immersió lingüística.
  • La coordinació amb la UIB per a la millora de la formació inicial hauria d’incorporar la preparació per a afrontar la docència amb grups d’alumnes majoritàriament no catalanoparlants, i per millorar l’aptitud didàctica en general abans d’incorporar-se als centres.

D’aquest Pla quadriennal hi haurà una versió al BOIB i una altra més divulgativa que es difondrà als centres.

UOB reclama escola en català i accés just a la docència a la llei educativa

9 de març de 2020
by UOB Ensenyament

Circular 168/2020 – 2

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, ha presentat 37 esmenes a l’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears, per assegurar, entre altres coses, l’ensenyament en català i la igualtat d’oportunitats en l’accés a places docents.

Pel que fa a l’ensenyament en català, i atesos els resultats alarmants del nivell d’expressió oral a primària, així com el retrocés del nombre d’exàmens en català a la selectivitat, reclamam que es canviï el concepte de sistema educatiu «plurilingüe» pel d’un model amb el català com a llengua d’aprenentatge i que se suprimeixi la imposició del castellà com a llengua vehicular, dues mesures que suposarien un nou TIL.

Exigim igualment que s’inclogui l’aprenentatge del català com a objectiu de totes les etapes de l’educació obligatòria; que es consideri alumnat amb necessitats especials de suport educatiu (NESE) el que desconeix el català, tant si sap castellà com si no; que s’elimini la possibilitat d’usar una llengua estrangera com a llengua d’ensenyament, perquè es perd el vocabulari en català; que el primer ensenyament s’imparteixi en català; i que el projecte lingüístic dels centres es marqui l’objectiu a curt termini d’assolir un ensenyament íntegrament en català.

Tal com exigim des de la legislatura anterior, volem també que la llei obligui a fer un diagnòstic de l’ensenyament real del català a les aules, a verificar el compliment del Decret de mínims i a prendre les mesures que pertoquin.

Respecte a l’accés a la docència, reclamam que se suprimeixi la possibilitat que els directors requereixin titulacions i capacitacions especials, així com la convocatòria de concursos específics amb entrevistes, per assegurar la transparència, la igualtat d’oportunitats i la lliure concurrència. Pel que fa als directors, volem que siguin elegits per votació
secreta al claustre i consell escolar i que s’estudiïn incentius per a
l’exercici la funció, excloent en tot cas l’actual cobrament de complements un cop cessen en el càrrec.

Per tal de garantir un ensenyament de qualitat, instam a reduir les ràtios d’aula de forma que no sobrepassin en cap cas els 20 alumnes a segon cicle d’infantil i primària, 21 a secundària obligatòria i 26 a batxillerat, prenent com a referent les xifres de Finlàndia. A tal efecte, volem que la disposició referent al finançament estableixi que l’any 2021 la despesa educativa se situarà en el 4,28% del PIB, mitjana de l’estat espanyol, i que pujarà al 7% del PIB en vuit anys, percentatge al qual s’ha compromès el PSOE estatal.

Demanam també que es tingui en compte l’emergència climàtica en els principis
pedagògics, el funcionament dels centres, la formació permanent i la planificació d’infraestructures; una educació laica; que es promoguin i garanteixin uns ensenyaments artístics de qualitat; que els inspectors vetllin per les condicions de treball dels docents pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral; que la formació permanent sigui gratuïta, en horari laboral i amb una oferta suficient per part de l’Administració que facin innecessaris els cursets de determinats sindicats; la gratuïtat de tot l’ensenyament infantil; la col·laboració de la UIB en la millora dels ensenyaments de règim especial; que no s’exclogui els docents dels permisos per assumptes particulars; que es redueixi la càrrega burocràtica dels docents; que no se subvencioni amb doblers públics els centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe; i que s’asseguri la continuïtat de les escoles rurals.

Recordam que Unió Obrera Balear reivindica competències plenes en educació per no haver de dependre del desgavell legislatiu estatal, que ja ens ha duit a set lleis educatives diferents d’ençà de la mort d’en Franco i properament en seran vuit. Recordam igualment el compromís i el suport d’UOB al Col·legi Professional de Docents.

Palma, 9 de març de 2020

Vegeu el plec d’al·legacions AQUÍ.

Diari de Balears:

Última Hora:

10.3.2020

El Consell Escolar de Mallorca aprova la moció d’UOB a favor de l’ensenyament en català

24 de febrer de 2020
by UOB Ensenyament

El passat dijous, 20 de febrer, el plenari del Consell de Mallorca va aprovar la moció d’Unió Obrera Balear a favor de l’ensenyament en català, per 19 vots a favor i 2 en contra.

Recordem que la moció es va aprovar al Consell Escolar de les Illes Balears el 2 de desembre passat amb 23 vots a favor, 3 en contra i 5 abstencions, i que hem sol·licitat igualment la seva tramitació als Consells Escolars d’Eivissa, Formentera i Menorca. També durem la proposta al Consell Escolar de Palma, en procés de renovació i on UOB hi tindrà representació.

La moció aprovada al plenari del CEM va quedar redactada en els següents termes:

Martí March i Cerdà
Conseller d’Educació, Universitat i Recerca
C/ del Ter, 16
07009 Palma


Benvolgut sr.,


El Consell Escolar de Mallorca, reunint en sessió plenària dia 20 de febrer de 2020,
constata:

  • Que l’alumnat d’ensenyament primari finalitza els estudis sense un coneixement suficient de la llengua catalana, tal com ho demostra l’Avaluació de Diagnòstic de 6è d’Educació Primària 2017-2018 de l’Institut d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), segons la qual el 45,3% dels alumnes tenen un nivell baix o molt baix d’expressió oral en català.
  • Que segons dades de l’Universitat de les Illes Balears, només un 77,5% de les proves de selectivitat de 2019 s’han de fet en català, és a dir, 1,5 punts menys que l’any passat i 5,1 menys que el 2014.
  • Que la Conselleria té dificultats per cobrir places de Llengua i Literatura Catalanes per manca d’aspirants.

Davant aquestes dades, que indiquen un clar retrocés de la llengua pròpia de Mallorca a l’ensenyament obligatori i post-obligatori, acorda per (majoria absoluta) instar a la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca a prendre les següents mesures:

  • Primer: Fer un diagnòstic de la realitat de l’ensenyament en català a les aules.
  • Segon: Verificar el compliment en els centres educatius del Decret 92/1997, de 4 d e juliol, que regula l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.
  • Tercer: Establir actuacions específiques per preparar els docents per a l’ensenyament en català amb l’alumnat no catalanoparlant, tant dins la formació universitària dirigida a l’ensenyament com en la formació permanent.
  • Quart: Promoure i incentivar la matrícula al grau de Filologia Catalana i a altres titulacions que habilitin per impartir l’assignatura de Llengua i Literatura Catalanes.
  • Cinquè: Recuperar el Servei d’Ensenyament del català.
  • i Sisè: Fer campanyes de promoció d’us de la llengua catalana a la societat en general.

Palma, 20 de febrer de 2020
Joan Ramon Xamena
President del Consell Escolar de Mallorca

Capacitació de català: UOB s’oposa a la supressió del FOLC

3 de febrer de 2020
by UOB Ensenyament

Dimecres 29/1/20 tengué lloc la Mesa Sectorial Extraordinària per tractar la proposta d’esborrany d’un nou decret per a regular l’acreditació de la competència lingüística en català dels personal docent.

Aquest esborrany ja havia estat tractat a la reunió de la Comissió Tècnica d’assessorament per a l’ensenyament de i en Llengua Catalana (CTAELC) de dilluns 27/1/20 en la qual els representants de la UIB, de la D.G. de Política lingüística i de UOB havíem estat contundents a l’hora de demanar-ne la retirada.

Just a l’inici de la Mesa de dimecres, la Conselleria informà que, després de les posicions exposades a la reunió de dilluns, retirava l’esborrany i presentava la proposta de crear un grup de treball format per la Conselleria, els sindicats, la UIB i la D.G. de Política lingüística entre altres per tal de:

  • Analitzar el funcionament de les capacitacions lingüístiques en les altres comunitats autònomes que també tenen llengua pròpia oficial.
  • Estudiar les anomalies o mancances que pugui presentar l’actual FOLC.
  • Acordar mesures sense rebaixar els requisits de català per a la funció docent.

Després d’expressar la nostra satisfacció per la retirada de l’esborrany i pel fet que la Conselleria es comprometés a no rebaixar els requisits, recordàrem alguns dels arguments principals que UOB ja exposà el 27/1/20 a la Comissió Tècnica:

  • Sense assolir la normalització lingüística del català, és inacceptable que l’Administració rebaixi els requisits d’acreditació de competència i capacitació lingüística en llengua catalana.
  • La Conselleria no ha explicat en cap moment la necessitat d’eliminar el requisit de la capacitació ni quin objectiu pretenia assolir. Que el sistema actual de capacitació pugui necessitar certes revisions no implica ni justifica una rebaixa dels requisits de català.
  • L’esborrany retirat, a més, reflectia que la Conselleria no distingeix entre el que és una acreditació de nivell de coneixements generals segons el MERC, sistema pensat per a acreditar el nivell de competència lingüística en una llengua estrangera, i el que és la necessitat que el personal docent acrediti la seva capacitació per a l’ensenyament en català (amb el coneixement de la terminologia específica, els diferents registres d’ús, les produccions orals i escrites de qualitat excel·lent…), qüestions que no representen el mateix. És imprescindible una formació específica de català per a docents si de veritat es vol millorar la qualitat de l’ensenyament.
  • Només demanar com a requisit de català un C1 i renunciar a la formació específica com a docents, implicaria que el nivell de català del professorat de les Illes seria només le mateix que el d’un alumne de segon de Batxiller que aprova l’assignatura de català amb una nota d’entre 8 i 10.
  • Si se suprimís el requisit del FOLC, el pla d’estudis del qual ja s’inclou al pla d’estudis de Magisteri i del Màster del Professorat de la UIB, es crearia un greuge comparatiu entre els docents formats a la UIB, que comptaria amb la formació que dona la capacitació, i els docents formats en altres territoris, que no haurien cursat aquests continguts.

També remarcàrem la nostra demanda d’esmenar l’anomalia que representa que els titulats d’altres territoris de parla catalana hagin de complir el requisit del FOLC, si n’acompleixen l’equivalent de la zona d’origen (Catalunya o País valencià). La nostra postura és que en el grup de treball que s’ha de constituir es plantegin i s’estudiïn solucions per a aquests casos.

Igualment s’haurien de tenir en compte els estudiants de les Illes Balears que fan els estudis universitaris fora de les Illes per tal que no es vegin obligats a haver d’esperar un any a inscriure’s al FOLC.

Si us interessa, podeu trobar més informació sobre el FOLC clicant AQUÍ.

Primeres adhesions al manifest per l’escola en català. Actualitzam la llista!

24 de gener de 2020
by UOB Ensenyament

El manifest en defensa de l’ensenyament en català davant l’avantprojecte de llei educativa de les Illes Balears ja ha recollit les primeres adhesions!

  • Claustre IES Sineu
  • Claustre IES Inca
  • Claustre CIFP Pau Casesnoves
  • Claustre CEPA Francesc de Borja Moll
  • Claustre CEIP Duran-Estrany
  • Claustre IES Puig de sa Font
    Claustre IES Can Peu Blanc
  • Claustre IES Xarc
  • Unió Obrera Balear
  • STEI Intersindical
  • Alternativa sindicat docent

NOVES ADHESIONS:

  • IES Manacor
  • IES Llucmajor
  • IES Ramon Llull
  • CEIP Son Basca (sa Pobla), Assemblea de docents
  • IES Son Rullan (Palma) , Claustre
  • IES Madina Mayurqa (Palma), Assemblea de docents
  • CEIP Els Molins (Búger), Claustre
  • FE CCOO Illes Balears sindicat
  • IES Damià Huguet (Campos), Claustre
  • IES Santa Maria, Assemblea de docents
  • IES Manacor, Claustre
  • IES Santa Margalida, Claustre
  • IES Binissalem, Claustre
  • IES M. Àngels Cardona (Ciutadella), Claustre
  • CEPA Joan Mir i Mir, Claustre
  • Col·legi Sant Francesc d’Assís (Sa Pobla), Claustre
  • IES Biel Martí (Ferreries), Claustre
  • CEPA Ciutadella, Assemblea de docents
  • IES Baltasar Porcel (Andratx), Assemblea de docents
  • IES Politècnic, 20 adhesions
  • CEIP Bartomeu Pou, Claustre
  • CEIP Sa Torre (Manacor), Claustre
  • IES Port d’Alcúdia, Assemblea de docents
  • IES Joan Alcover, Claustre
  • CEIP Montaura (Mancor de la Vall), Claustre

    Recordam que els companys que ho impulsen demanen que una vegada estigui formalitzada l’adhesió ho comuniqueu a:

    • Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
    • Delfí Mulet delfimulet@gmail.com

    Recordam també que UOB Ensenyament ha donat des del primer moment tot el seu suport a la iniciativa.

    Podeu descarregar el manifest AQUÍ per adaptar-lo al vostre centre. Força i endavant les atxes!

    UH, 31.1.2020

    UOB acusa el PSOE d’asfixiar l’ensenyament públic

    13 de gener de 2020
    by UOB Ensenyament

    Circular 163/2020

    COMUNICAT DE PREMSA

    Unió Obrera Balear considera que les retallades dels fons dels centres educatius, a través de la requisa de romanents de l’exercici anterior, són un botó de mostra sagnant de la manca de finançament de l’ensenyament públic a les Balears i del desinterès del PSOE per aconseguir un ensenyament de qualitat.

    Si bé l’avantprojecte de llei educativa, que el conseller March ha presentat avui a la mesa sectorial, afirma tenir com a objectiu la qualitat de l’ensenyament i promet arribar a invertir un 5% del PIB en vuit anys, cal recordar que el programa electoral del PSOE de 2015 ja deia que s’arribaria progressivament a aquesta xifra durant la legislatura anterior, i en canvi continuam estancats en el 3%. Per pujar fins al 5% del PIB, és a dir uns 1.627 milions d’euros prenent com a referència el PIB de 2018, s’hauria d’augmentar el pressupost educatiu 76 milions més cada any, mentre que enguany l’increment ha estat només de 18 milions. I això a costa del pressupost per a infraestructures, que ha davallat de 35 a 31,5 milions mentre continuam amb més de cent barracons.

    Som víctimes de l’espoli fiscal i de la manca de finançament estatal, i el propi conseller ha declarat que si la Conselleria funciona és gràcies a l’ecotaxa. Però també hi ha una responsabilitat política del Govern, perquè el Pacte de progrés de 2007 va acabar invertint el 22,42% del pressupost total autonòmic, mentre que els 1.018 milions d’euros d’enguany representen només el 17,34%.

    Amb aquests pressuposts continuam condemnats a les ràtios il·legals, als barracons, a la manca de docents i als horaris lectius abusius. De la gratuïtat del transport escolar, que està garantida a autonomies com Extremadura, aquí ni se’n parla. Juntament amb l’increment poblacional, cada vegada ens situarem més enfora de la qualitat educativa. Tot plegat fa que l’avantprojecte de llei no tingui credibilitat en matèria d’inversió, i per aquest motiu, a més d’altres línies vermelles que també s’hi traspassen, com l’afebliment de l’escola en català o la possibilitat que els directors dissenyin places docents a mida, Unió Obrera Balear s’oposa frontalment al seu redactat.

    Palma, 13 de gener de 2020

    AraBalears:

    Diario de Mallorca:

    Campanya de manifests de claustre pel català davant la nova llei educativa

    10 de desembre de 2019
    by UOB Ensenyament

    Circular 161/2019 – 1

    Companys docents promouen un manifest en defensa de l’ensenyament en català davant l’avantprojecte de llei educativa de les Illes Balears, amb l’objectiu d’aprovar-lo als claustres dels centres que es fan a final
    de trimestre. Des del moment que és un tema pedagògic cap director no té per què negar-se a incorporar-lo a l’ordre del dia. En tot cas, si és necessari, se’n pot sol·licitar la inclusió a l’ordre del dia mitjançant un terç de signatures, i en darrer extrem es pot aprovar en assemblea.

    Els companys demanen que una vegada estigui formalitzada l’adhesió ho comuniqueu a:

    • Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
    • Delfí Mulet delfimulet@gmail.com

    UOB Ensenyament dóna tot el seu suport a aquesta iniciativa.

    Podeu descarregar el manifest AQUÍ per adaptar-lo al vostre centre.

    MANIFEST DOCENT DE SUPORT A LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE AL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 

    La llengua pròpia de les Illes Balears és un patrimoni fonamental de la nostra cultura, constitueix un dels elements d’identitat i de cohesió social més importants del nostre país. Des dels anys vuitanta l’educació, l’escola i la comunitat educativa han estat un pilar bàsic en la transmissió de la nostra llengua com a patrimoni comú per a tots els habitants de les Illes Balears. La tasca que milers de docents han fet a tots els nivells i durant els darrers quaranta anys per generalitzar l’adquisició, estendre l’ús de la llengua catalana i construir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat, no solament s’ha de mantenir, sinó que també s’ha de consolidar i reforçar constantment.

    Davant la proposta d’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears presentada recentment per la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, pel que fa concretament al model lingüístic, consideram necessari des de l’àmbit docent manifestar els següents punts:


    – Qualsevol proposta de llei educativa o modificació de normativa actual ha de tenir caràcter progressiu i respectar l’esperit de l’actual marc de protecció, normalització i foment de la llengua pròpia de les Illes Balears, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, conegut com a Decret de mínims.


    – La Conselleria d’Educació ha de reforçar la garantia de l’ús normal i vehicular de la llengua catalana a l’educació. Convé destacar que les normes abans esmentades disposen que s’ha de garantir el coneixement de la llengua però que també se n’ha de promoure l’ús.


    – La Conselleria d’Educació ha de multiplicar els recursos per incentivar l’ús del català en tots els sectors i centres educatius, tant públics com privats concertats, i s’han d’establir mesures perquè el català sigui més present en tots els àmbits d’actuació del sistema educatiu i arribi a ocupar el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears. És ben cert que si en els altres àmbits socials no s’apliquen mesures que, amb coherència, apuntin en el mateix sentit, el sistema educatiu no és suficient, però és primordial en la consolidació social de la nostra llengua.


    – La normalització lingüística als centres educatius no es pot considerar assolida amb la implantació del 50 % de l’ensenyament en català i menys quan aquesta situació no s’ha aconseguit encara de manera efectiva al nostre àmbit educatiu. En aquest sentit, seria una greu equivocació crear un marc legal que posi en perill aquest mínim bàsic.


    – Una futura llei d’educació hauria d’establir els mecanismes eficients per a mantenir i desenvolupar de manera progressiva l’ús del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge al centres educatius. Únicament d’aquesta manera s’estarà en condicions de garantir el coneixement efectiu de les dues llengües oficials, la igualtat plena que marca l’Estatut d’autonomia, l’aprenentatge necessari de llengües estrangeres i es farà possible la igualtat d’oportunitats.


    – Per aconseguir que el català sigui la llengua d’ús habitual, l’entorn escolar hi ha de contribuir. És responsabilitat de les institucions crear i mantenir les condicions perquè el català sigui la llengua d’ús habitual i normal de l’àmbit educatiu general. D’altra banda, s’ha de propiciar la integració de la població nouvinguda mitjançant la immersió lingüística i cultural, per aconseguir una cohesió social veritable i duradora. En aquest sentit, s’han d’incentivar i implantar els plans d’acolliment lingüístic i cultural en català a tots els centres que ho necessitin.
     

    (Claustre professors/Assemblea docents…) del Centre

    ________________________________________________


    s’adhereix al Manifest docent de suport a la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge al sistema educatiu de les Illes Balears.

    _________________, ___________________ de 2019

    Una vegada estigui formalitzada l’adhesió us demanem que ho comuniqueu a:


    Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
    Delfí Mulet delfimulet@gmail.com

    El pressupost d’Educació per al 2020 al Plenari del CEIB

    5 de desembre de 2019
    by UOB Ensenyament

    Dilluns, 2 de desembre va tenir lloc un Plenari de Consell Escolar de les Illes Balears amb la participació del Conseller d’Educació, Universitat i Recerca, que va presentar i defensar el pressupost d’Educació per al 2020. Aquest i altres temes varen ser els objectes del debat.

    Pressuposts d’Educació per al 2020

    El conseller March fa la seva exposició assegurant que «aquest és el millor pressupost possible» però tanmateix es veu obligat a reconèixer: «Madrid convida i nosaltres pagam»

    La previsió és de 1.033, 31 milions €  desglossats d’aquesta manera:

    • 1019 per a Educació i Universitat
    • 14 per recerca
    • 3 milions per Política Lingüística 

    Valoram que l’augment previst és molt poc rellevant, d’un minvat 0,50 %, i que tanmateix no és real, ja que Política Lingüística i Investigació s’han inclòs a la Conselleria d’Educació en la nova legislatura. A més a més representa just un 3,1 € del PIB tenint en compte que l’objectiu mínim és arribar al 5%.

    Des d’UOB Ensenyament demanam al conseller com serà possible, amb els números que ens planteja, que desapareguin els grups amb ràtios il·legals i els barracons, s’executi el Pla d’infraestructures previst fins al 2023, es retorni a les 18 hores lectives a secundària, es reduesquin les de primària, en definitiva revertir les retallades i augmentar la inversió per millorar la qualitat del nostre sistema educatiu.

    També l’interpel.lam sobre l’exigència a Madrid que acabi amb l’espoli fiscal, tenint en compte que anualment el 14,20 % del PIB de les Illes Balears se’n va cap a Madrid i no torna.

    Protocol de coapció de les personalitats de reconegut prestigi


    S’ajorna l’aprovació d’aquest protocol a petició de COAPA. Es demanarà un informe jurídic a Conselleria per saber si el càrrec de president o presidenta del CEIB podrà ser remunerat, davant la possibilitat o no que una d’aquestes personalitats opti a la presidència.

    Aprovació de la proposta de resolució d’UOB per reclamar mesures a favor del’escola en català

    Per una majoria àmplia, 23 vots a favor, 5 abstencions i 3 encontra, surt endavant la resolució que insta la conselleria d’Educació a prendre mesures clares per aturar i revertir el retrocés del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.


    Avantprojecte de Llei d’educació de les Illes Balears


    El torn obert de paraula no es va obrir, ja que, segons el president en funcions del CEIB, Sr. Carrió no era possible disposar per més temps de l’espai de reunió. La primera valoració d’urgència no va ser possible fer-la durant el plenari però sí davant les càmeres de TV3 en aquests termes:

    • Així com estan les coses no descartam mobilitzacions massives. Aquesta vegada no serien contra el TIL de José Ramon Bauzà, sinó contra el del Martí March i el PSOE.
    • Nosaltres defensam el català com a element de cohesió social i com a llengua vehicular i hegemònica dins l’ensenyament.
    • Amb el model lingüístic de l’avantprojecte es preveu una davallada del català en l’ús social en general i dins l’àmbit educatiu.
    • A tall d’exemple recordam que segons dades de la Conselleria el 45,3 % dels alumnes de 6è de primària tenen un nivell baix o molt baix de català i que, segons la UIB, només un 77,5 % de les proves de selectivitat del 2019 s’han fet en català (5,1 punts menys que el 2014).