Etiqueta: FOLC

UOB s’oposa a fer passes enrera en la capacitació del català

 

Dimecres dia 9 de desembre ha tingut lloc la Mesa per a la Modificació de l’ordre del 8 de març de 2018, la qual ja s’orientava a la supressió del FOLC i que rectifica aquella voluntat de Conselleria de suprimir-lo incorporant-hi modificacions. Vegeu el posicionament d’UOB aquí. En aquesta nova Mesa de negociació, Conselleria ha presentat una nova proposta que determina alguns canvis en el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), així com també la composició definitiva de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana amb la incorporació d’un funcionari del Servei de Formació Homologada i Capacitació.

Si bé UOB està totalment a favor de facilitar l’obtenció del FOLC al professorat amb mesures que incorpora Conselleria com l’obtenció de la capacitació a distància o la matrícula el darrer curs de carrera per tot aquell alumnat que estigui en possessió del C1 de llengua catalana, entén com un retrocés i un greuge comparatiu que un sector del professorat quedi exempt de conèixer el llenguatge terminològic específic o bé de l’etapa de primària o bé de l’etapa de secundària.

Com a solució, UOB ha demanat l’elaboració d’un curs pont que simplifiqui l’obtenció de la capacitació per aquest col·lectiu de professorat i que, en qualsevol cas, asseguri la igualtat de coneixements de català entre tots els docents. Pensam que en els casos concrets en el quals el professorat pot canviar d’etapa hauria de realitzar obligatòriament la part específica del cos al qual té accés per tal d’assolir els coneixements lingüístics específics. A més a més, es va recordar que UOB veu amb bons ulls el disseny d’un FOLC únic que serviria per a tot el professorat. És un mite que s’hagi de realitzar un FOLC de secundària específic. Se podria dissenyar perfectament un FOLC semblant al de primària. El sindicat posa de relleu que en aquest context actual de retrocés de la llengua catalana, vegeu aquí, rebaixar l’exigència del coneixement de la llengua és una passa enrere que no ens podem permetre.  

Per aquest fet insistim que no es tracta de fer pegats i de proposar anomalies en l’obtenció de la capacitació del català, sinó que aquesta capacitació ha de ser igual o equivalent per a tothom. Es per això que vam estar d’acord a demanar un informe de valoració a la Universitat sobre la pertinença del FOLC únic, a més d’encoratjar la tasca de dissenyar un FOLC que unifiqui els criteris de capacitació.

Per altra banda, UOB ha demanat alguns aclariments sobre l’Ordre que regula el FOLC: 

  •  Quins seran els altres espais i centres autoritzats per a organitzar la formació lingüística i cultural i les proves lliures? Sembla que si la universitat de les Illes Balears, amb qui es té el conveni per a la realització dels cursos, no s’encarrega del disseny dels cursos a distància ho farà l’IEDIB: l’Institut d’Estudis a Distància de les Balears.
  • Hem demanat en què es basa el règim específic aplicable en matèria de capacitació en llengua catalana als Ensenyaments Artístics Superiors que afecten concretament a la selecció del professorat del Conservatori Superior de Música i Dansa i de l’Escola d’Art Dramàtic de les Illes Balears. Conselleria ens ha respost que és un inici de regulació ja que fins ara no hi ha cap marc legal per aquests estudis en matèria de capacitació de llengua catalana i que serà equivalent al que es demana a secundària. 
  • Sobre quan es preveu que entri en vigor aquesta disposició addicional única no han sabut donar resposta, ja que es troba a l’inici del procés de regulació.

Finalment, volem recordar que UOB Ensenyament està en desacord amb totes les exempcions del català que preveu l’Ordre del 8 de març de 2018,  ja que impedeix l’assoliment d’un bon domini de la llengua pròpia de les Illes Balears.

Capacitació de català: UOB s’oposa a la supressió del FOLC

Dimecres 29/1/20 tengué lloc la Mesa Sectorial Extraordinària per tractar la proposta d’esborrany d’un nou decret per a regular l’acreditació de la competència lingüística en català dels personal docent.

Aquest esborrany ja havia estat tractat a la reunió de la Comissió Tècnica d’assessorament per a l’ensenyament de i en Llengua Catalana (CTAELC) de dilluns 27/1/20 en la qual els representants de la UIB, de la D.G. de Política lingüística i de UOB havíem estat contundents a l’hora de demanar-ne la retirada.

Just a l’inici de la Mesa de dimecres, la Conselleria informà que, després de les posicions exposades a la reunió de dilluns, retirava l’esborrany i presentava la proposta de crear un grup de treball format per la Conselleria, els sindicats, la UIB i la D.G. de Política lingüística entre altres per tal de:

  • Analitzar el funcionament de les capacitacions lingüístiques en les altres comunitats autònomes que també tenen llengua pròpia oficial.
  • Estudiar les anomalies o mancances que pugui presentar l’actual FOLC.
  • Acordar mesures sense rebaixar els requisits de català per a la funció docent.

Després d’expressar la nostra satisfacció per la retirada de l’esborrany i pel fet que la Conselleria es comprometés a no rebaixar els requisits, recordàrem alguns dels arguments principals que UOB ja exposà el 27/1/20 a la Comissió Tècnica:

  • Sense assolir la normalització lingüística del català, és inacceptable que l’Administració rebaixi els requisits d’acreditació de competència i capacitació lingüística en llengua catalana.
  • La Conselleria no ha explicat en cap moment la necessitat d’eliminar el requisit de la capacitació ni quin objectiu pretenia assolir. Que el sistema actual de capacitació pugui necessitar certes revisions no implica ni justifica una rebaixa dels requisits de català.
  • L’esborrany retirat, a més, reflectia que la Conselleria no distingeix entre el que és una acreditació de nivell de coneixements generals segons el MERC, sistema pensat per a acreditar el nivell de competència lingüística en una llengua estrangera, i el que és la necessitat que el personal docent acrediti la seva capacitació per a l’ensenyament en català (amb el coneixement de la terminologia específica, els diferents registres d’ús, les produccions orals i escrites de qualitat excel·lent…), qüestions que no representen el mateix. És imprescindible una formació específica de català per a docents si de veritat es vol millorar la qualitat de l’ensenyament.
  • Només demanar com a requisit de català un C1 i renunciar a la formació específica com a docents, implicaria que el nivell de català del professorat de les Illes seria només le mateix que el d’un alumne de segon de Batxiller que aprova l’assignatura de català amb una nota d’entre 8 i 10.
  • Si se suprimís el requisit del FOLC, el pla d’estudis del qual ja s’inclou al pla d’estudis de Magisteri i del Màster del Professorat de la UIB, es crearia un greuge comparatiu entre els docents formats a la UIB, que comptaria amb la formació que dona la capacitació, i els docents formats en altres territoris, que no haurien cursat aquests continguts.

També remarcàrem la nostra demanda d’esmenar l’anomalia que representa que els titulats d’altres territoris de parla catalana hagin de complir el requisit del FOLC, si n’acompleixen l’equivalent de la zona d’origen (Catalunya o País valencià). La nostra postura és que en el grup de treball que s’ha de constituir es plantegin i s’estudiïn solucions per a aquests casos.

Igualment s’haurien de tenir en compte els estudiants de les Illes Balears que fan els estudis universitaris fora de les Illes per tal que no es vegin obligats a haver d’esperar un any a inscriure’s al FOLC.

Si us interessa, podeu trobar més informació sobre el FOLC clicant AQUÍ.