Categoria: Acció sindical

MSE: Moltes promeses i pocs fets

Ahir, dilluns dia 16 de juny de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; o la cap de departament de Planificació i Centres, Sra. Antònia Serra.

L’ordre del dia de la reunió era el següent:

  1. Informació Acord Pressuposts.

    Com ha estat habitual d’ençà que la Conselleria d’Educació i Universitats va iniciar els seus atacs contra la llengua catalana amb l’aprovació de l’infame Pla de Segregació Lingüística, les explicacions del conseller Antoni Vera varen ser insatisfactòries i delirants. S’escudà en què el sistema educatiu no ha de salvar tot sol la llengua catalana, que és un problema que transcendeix l’àmbit educatiu i que s’han de fer passes des de tots els fronts.

    UOB Ensenyament li va replicar que estava bé que el conseller fos conscient que el català està en retrocés a tots els àmbits, però que no entenia com minvar-ne la presència al sistema educatiu pot ajudar en res a millorar la seva situació.
    Amb tot, el conseller va sentenciar que les Illes Balears necessitaven aprovar els pressupostos, i amb això va enterrar el mort.

    UOB Ensenyament també li va retreure al conseller el fet que l’acord suposés la derogació de la llei de memòria democràtica, llei que té per objectiu retre el degut homenatge a les víctimes de la guerra civil i la repressió, a aquelles persones que defensaren —sovint amb la vida— els drets i les llibertats civils i democràtiques de les persones.
    El conseller ni tan sols es va molestar en respondre a aquest retret.
  2. Proposta de canvis en les instruccions d’horaris pel canvi de 37,5 hores setmanals a 35 (punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023).

    La proposta de la Conselleria consisteix a reduir la jornada setmanal en dues hores i mitja, passant de trenta-set hores i mitja a trenta-cinc. D’aquestes dues hores i mitja imputaran una i mitja —és a dir, un 60 % de la reducció— sobre les set hores i mitja de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, etc. que no han de ser necessàriament presencials, passant a sis. UOB Ensenyament ha apuntat dues coses: aplicar una reducció del 60 % de les dues hores i mitja en un 20 % de la jornada és un insult a la intel·ligència de tot el col·lectiu; sobretot tenint en compte que aquestes set hores i mitja són del tot insuficients. En termes relatius, la reducció hauria de ser de mitja hora —i les dues restants de les de permanència al centre—. Si en comptes de mitja hora, se’n redueix una i mitja, l’Administració se n’aprofitarà —encara més— de la responsabilitat i professionalitat del col·lectiu, que fa les hores a casa que faci falta.

    En resum, per realitzar una reducció equilibrada en termes relatius, UOB Ensenyament exigeix que es redueixin dues hores de permanència al centre —una d’elles necessàriament de docència directa— i mitja hora de les tasques que es poden fer no necessàriament al centre (hores de preparació de classes, correccions, etc.).

    Davant les enèrgiques queixes i la forta pressió exercida per UOB Ensenyament, el conseller s’ha compromès a títol personal a no tancar aquest punt 26 del segon Acord Marc i a tornar-lo a negociar el curs que ve, com a tard, el mes de febrer, i de cara que apliqui el curs 26-27, abans de tancar la quota de l’esmentat curs, obrint així la possibilitat a dur a terme una reducció efectiva de la càrrega lectiva que suporten els docents.

    A la ronda de votacions, s’han aprovat aquestes modificacions per unanimitat amb l’abstenció d’UOB Ensenyament. Tot i la seva intenció inicial de votar en contra, UOB Ensenyament ha decidit abstenir-se a causa del fet que la Conselleria s’ha compromès a estudiar les propostes d’UOB Ensenyament de cara a la revisió que es farà el curs vinent.

    UOB Ensenyament romadnrà vigilant i farà tota la pressió que sigui capaç per garantir que el retorn a les 35 hores, a partir del curs 2026-27, no sigui una quimera.

  3. Proposta de convocatòria de concurs públic per a la concessió de llicències per estudis durant el curs 2025-2026, destinades als funcionaris de carrera dels cossos docents al servei de l’Administració educativa (punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023).

    A causa de les aportacions que varen fer els sindicats i de la manca de preparació prèvia de l’esborrany per part de la Conselleria d’Educació i Universitats, el conseller demanà la participació en la reunió del director general d’Universitats, el senyor Sebastià Massanet i del Cap del Servei de Formació Permanent del Professorat, Sr. Rafel Maura. Finalment, el conseller proposà que els sindicats enviessin les propostes per correu al DG d’Universitats. Es tornarà a reunir la comissió tècnica i, posteriorment, es tornarà a convocar la MSE. Cal destacar que és la segona vegada que es posposa la negociació d’aquest “mig punt” 15 de l’Acord marc, tenint en compte que les llicències retribuïdes semblen haver-se perdut pel camí.

  4. Proposta de modificació de la convocatòria de comissions de serveis per cobrir places docents en els camps d’aprenentatge de les Illes Balears.

    L’administració ha explicat que s’ha modificat aquesta convocatòria per poder fer un altre procés de selecció, atès que el primer havia quedat desert. El problema rau en el fet que per cobrir aquestes places es requereix un treballador especialitzat i amb uns coneixements previs, i volen facilitar que algú amb aquestes característiques pugui sol·licitar la plaça abans que treure-la al procés d’adjudicacions.

  5. Proposta de convocatòria per proveir, mitjançant el sistema de comissió de serveis de caràcter voluntari, dos llocs de feina docent al Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (PORT-UIB).

    En aquest punt, UOB Ensenyament va demanar que els sindicats poguessin enviar un representant a la Comissió de Valoració, així com està establert per a altra comissions, és a dir, un representant amb veu però sense vot.
    L’Administració hi va venir a bé i ho inclouran en la resolució.

    Per altra banda, va demanar a veure què passaria si aquestes places quedaven desertes, si s’obriria un nou termini de sol·licituds o anirien a les adjudicacions. Així com el cas dels camps d’aprenentatge, s’obrirà un nou termini.

  6. Proposta de convocatòria per proveir, mitjançant el sistema de comissió de serveis de caràcter voluntari, de mitja jornada de feina docent per a l’organització de les proves Cangur dins el marc del Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (PORT-UIB).

    Les preguntes de UOB Ensenyament varen ser les mateixes que per al punt anterior, i les respostes de la Conselleria també.
    Per altra banda, l’Administració va explicar que aquestes places s’oferien a mitja jornada perquè la càrrega de feina no era suficient com per oferir-les a jornada completa.
  7. Proposta d’instruccions per a l’organització i funcionament dels graus D i E de Formació Professional a les Illes Balears per al curs 2025-2026.

    En aquest punt s’han negociat les instruccions d’organització i funcionament dels Graus D, en els nivells de Grau Bàsic, Grau Mitjà i Grau Superior, i dels Graus E, cursos d’especialització, de Formació Professional a les Illes Balears per al curs escolar 2025-2026.

    Hi ha hagut poques novetats respecte de les instruccions que regulaven el curs 24-25.

    UOB Ensenyament va apuntar les següents qüestions:
    • Mòduls professionals susceptibles de ser impartits en llengua estrangera
      Aquests mòduls han de ser impartits pel professorat que tingui atribució docent en els mateixos cicles i, a més, posseeixi el nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües com a mínim. Per a la preparació d’aquests mòduls, el professorat titular disposa d’una hora lectiva setmanal, així com de les hores complementàries que estableixi el centre, d’acord amb la seva organització interna.
      UOB Ensenyament va apuntar que, per un docent amb un nivell B2, una hora lectiva setmanal per a la preparació d’activitats de la resta d’hores setmanals per l’esmentat mòdul, és del tot insuficient.
      La Conselleria hi va estar d’acord, però no ho canviaran de cara al curs 25-26. Ho tindran en compte en el futur.
    • Mòduls optatius
      • Segona llengua estrangera
        L’Institut d’Ensenyament a Distància de les Illes Balears (IEDIB) ha de posar a disposició de l’alumnat mòduls optatius transversals, entre els quals s’inclouen Català Professional Bàsic, Català Professional Intermedi i Segona Llengua Estrangera (alemany), que seran de lliure elecció per a qualsevol estudiant matriculat en un cicle formatiu de grau mitjà o superior a les Illes Balears.
        En el cas de la segona llengua estrangera s’ha fixat que sigui la d’alemany.
        UOB Ensenyament va demanar quins criteris s’han seguit per determinar que la segona llengua estrangera sigui la d’alemany. A llocs com a Menorca, el francès té més demanda.
        L’administració va explicar que ha estat la Conselleria qui ha establert que la segona llengua estrangera sigui l’alemany a causa del fet que no es poden oferir dues opcions i l’alemany té més demanda que el francès o altres llengües.
      • Català Professional Bàsic
        El mòdul optatiu de Català Professional Bàsic està reservat per a l’alumnat que no hagi cursat l’ESO a les Illes Balears ni en una altra comunitat autònoma amb llengua cooficial català o valencià.
        UOB Ensenyament va demanar que en aquest mòdul hi tingui prioritat l’alumnat que s’especifica, però no únicament aquest. Existeix la possibilitat que hagi pocs alumnes en aquesta situació. Si passa això, hi ha la possibilitat que el mòdul no s’ofereixi.
        La Conselleria va explicar que aquesta mesura ve motivada per evitar la picaresca que l’alumnat sol·liciti cursar el mòdul de Català Professional Bàsic per, en la pràctica, cursar un mòdul menys —a causa de la seva poca dificultat—.
        UOB Ensenyament va demanar que l’alumnat que hagi titulat sense haver aprovat l’assignatura de català, o alumnat amb dificultats manifestes en competència lingüística en llengua catalana -amb informe preceptiu del seu centre d’origen-, com per exemple alumnat que hagi fet PALIC, etc. també pugui cursar el mòdul de Català Professional Bàsic.
        L’Administració estudiarà la proposta de UOB Ensenyament.
  8. Proposta d’instruccions per a l’organització dels ensenyaments de determinats cicles formatius de formació professional en modalitat virtual per al curs 2025- 2026.

    En aquest punt es varen negociar alguns aspectes que no venen recollits a la normativa general quant a la modalitat virtual de determinats cicles formatius de formació professional.
    • Activitats en règim presencial

      Hi ha mòduls professionals amb activitats presencials al centre educatiu que s’han de fer de forma obligatòria per obtenir-ne l’avaluació del mòdul igual o superior a 5. El nombre d’hores d’activitats presencials que hi consta és, com a màxim, el 25% de les hores totals assignades al mòdul d’acord amb el currículum vigent del cicle formatiu al qual pertany. També hi ha mòduls que tenen activitats d’aprenentatge obligatòries en anglès. Aquesta informació ha de formar part de les concrecions curriculars de les programacions dels mòduls professionals del grau i ha d’estar a l’abast de les persones interessades. També es pot consultar a la pàgina web dels centres educatius.
      UOB Ensenyament va apuntar que, tenint en compte que els grups poden ser de 60 alumnes, les ràtios per activitats presencials podrien ser massa elevades. Va demanar a l’Administració si està previst desdoblar grups i, en tal cas, amb quins criteris.
      La Conselleria va dir que aquestes qüestions organitzatives són de l’àmbit de l’autonomia de centre, atès que cada centre té les seves casuístiques concretes que determinen com tractar aquesta qüestió, com ara la capacitat dels tallers on es realitzen les pràctiques presencials, etc.

    • Requisit de competència digital

      El professorat de modalitat virtual ha de tenir, preferentment, formació relacionada amb aquests tipus d’ensenyaments i amb l’ús d’entorns virtuals. El professorat d’una mateixa especialitat que compti amb aquesta formació té preferència a l’hora de triar mòduls que s’imparteixin virtualment, assignats al departament al qual pertanyen.
      En aquest sentit, UOB Ensenyament va apuntar que la formació permanent per l’ensenyament virtual (cursos IEDIB, etc.) està adreçada, exclusivament, a funcionariat de carrera. UOB Ensenyament va demanar que el funcionariat interí també pugui realitzar aquestes formacions, atès que, per exemple, les places IEDIB són de quota, i no de plantilla.
      La Conselleria va informar que al professorat que accedeixi a places IEDIB no se li exigirà haver realitzat aquest curs, i que hi accedirà per puntuació. En cap cas seran places amb perfilació.

    • Horaris

      A aquesta resolució hi ha molts aspectes que fan referència als horaris lectius, de coordinacions, etc. que afecta al professorat de FP. UOB Ensenyament demana que s’incloguin a les Instruccions generals per a l’elaboració d’horaris. L’Administració va reconèixer que UOB Ensenyament tenia raó i va afirmar que mirarien de fer una modificació de la resolució pertinent perquè reculli tots aquests aspectes.


  9. Torn obert de paraules.
  • Pujada salarial del 0,5%: D’acord amb informacions publicades a premsa, s’ha aprovat en l’àmbit estatal l’increment del 0,5 % que hi quedava pendent. UOB Ensenyament va demanar a veure si aquest increment es farà efectiu a la nòmina d’aquest mes o ja serà a la de juliol.

    L’Administració va respondre no tenir ni idea sobre aquesta qüestió. Quan els hi arribi la informació des del govern central, la faran arribar als sindicats. 
  • Aplicació Llull. UOB Ensenyament va demanar informació sobre aquest nou aplicatiu i si suposarà una descàrrega real de feina per als docents.

    L’Administració va contestar que l’any que ve s’inicia un Pla Pilot però únicament per als equips directius, per dur a terme la gestió dels centres.
  • Adjudicacions: Al torn obert de paraula, UOB Ensenyament va demanar per la convocatòria de la Mesa per negociar el procés d’adjudicacions d’enguany, fent èmfasi en el fet que ja s’ha posposat en dues ocasions. 

    L’Administració es va excusar en una sobrecàrrega de feina, i no va dir una data exacta, sinó que ho va aclarir amb un “pròximament”.

Matriculacions. Al BOIB de dissabte 14 de juny es va publicar el següent:
Per tal que les famílies dels alumnes que ja han estat matriculats al centre en el curs 2024-2025 puguin accedir al tràmit telemàtic corresponent, els centres han d’haver activat les prematrícules de l’alumnat de promoció interna abans de l’inici del període de matriculació.

UOB Ensenyament va demanar aclariments sobre això. Aquells alumnes que estan a un centre i no canvien d’etapa, hauran de fer la matrícula cada any? Això podria suposar un problema per a les famílies, que no veurien la matrícula assegurada, per exemple, quan un infant passa de segon de primària a tercer.

L’Administració va admetre que la redacció era inexacte, però que això no canviarà a com era fins ara: els alumnes que no canviïn de centre o d’etapa tendran la plaça assegurada.

Palma, 17 de juny de 2025

L’ofensiva proposta de 35 hores de la Conselleria

La proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats respecte al punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i millores educatives està lluny de ser una veritable millora, es tracta d’una operació de maquillatge comunicatiu. El que es presenta com una reducció de 37,5 a 35 hores setmanals, és en realitat, una enganyifa estadística que no afavoreix a les treballadores i treballadors d’aquestes illes.

Ahir, 16 de juny de 2025, la Conselleria d’Educació i Universitats va convocar la Mesa Sectorial per fer el que més o menys ha fet els darrers dos anys: garantir poques millores reals i fer moltes promeses de futur. Un dels cavalls de UOB Ensenyament ha estat el compliment de l’Acord marc, tot i la desídia de l’Administració, especialment pel que fa als tempos.

La negociació feia referència a un punt vital: el retorn a la jornada de 35 hores (punt 26 de l’Acord marc). La proposta de la Conselleria, minsa i enganyosa —atès que la quota per al curs següent ja es va aprovar i el marge de canvi, per tant, era mínim— suposa una millora molt lleu: una hora menys de permanència al centre. UOB Ensenyament denuncia que la proposta no implica una distribució proporcional del temps de feina entre el treball presencial al centre i el treball que es pot dur a terme des de casa. L’excés de càrrega presencial no s’ajusta a la flexibilitat que la jornada de 35 hores hauria de garantir. Així doncs, es redueix majoritàriament les hores de dedicació —les 7’5 actuals ja són insuficients— a preparar materials didàctics i classes, a corregir i a desenvolupar totes aquelles tasques que els docents poden fer fora del centre, tasques que lluny de minvar, augmenten a cada any que passa.

Així i tot, la pressió de UOB Ensenyament va forçar al conseller Antoni Vera a comprometre’s a convocar els sindicats durant el curs que ve per negociar una millora real i efectiva de les condicions laborals dels docents, amb un retorn a les 35 hores que suposi una veritable reducció de l’excés de càrrega lectiva que suporten actualment els docents.

UOB Ensenyament es va abstenir, però romandrà vigilant perquè aquesta promesa es compleixi i no afluixarà en la seva pressió per establir una jornada de 35 hores que suposi una millora explícita de les condicions laborals dels docents.

17 de juny de 2025

El conseller Vera cançoneja amb el Pla de Climatització

El curs passat, l’acalorada Conselleria del conseller Vera va anunciar que posava en marxa el pla de climatització als centres, punt 36 de l’Acord Marc. Després de mesos de reclamar en quin estat es trobava la qüestió i sense obtenir cap informació detallada, UOB Ensenyament va engegar una  campanya de reivindicació del pla de climatització per denunciar l’endarreriment que Conselleria duia amb el pla de climatització (ho podeu llegir aquí). UOB Ensenyament es demana si aquesta campanya ha fet apressurar la Conselleria en aquest aspecte.

El passat 12 de juny, el conseller va anunciar en roda de premsa el pla de climatització. En la presentació només es va exposar l’estudi fet a 19 centres amb les actuacions que s’havien de fer, però cap mesura presa fins al moment. L’acte públic, encapçalat pel conseller Vera, pretenia mostrar la gran feina feta, però l’única cosa deduïble de tot el que es va dir és que els docents continuaran passant calor. A més, des d’UOB Ensenyament lamentem que no s’hagi informat degudament els representants del professorat via Mesa Sectorial subestimant, una vegada més, la importància del procés de negociació col·lectiva.

Els meteoròlegs de l’Aemet preveuen un estiu més calorós (un grau més elevat que els anteriors) i aquestes pujades de temperatura ja s’han notat dins les aules. Això ha fet que centres que no han estat objecte d’estudi reclamin urgentment mesures de climatització per sobreviure a un final de curs i a un setembre de 2025 que es preveuen molt calorosos. Fer classe i rebre aprenentatges és una tasca intel·lectual que requereix de condicions adequades per al seu desenvolupament. En situacions de temperatures extremes no es pot prestar un servei de qualitat i les escoles es converteixen en centres de guarda que cal tenir present, no és la seva funció. 

UOB Ensenyament insta a la Conselleria d’Educació i Universitats a posar fil a l’agulla amb la climatització dels centres educatius. La situació és insostenible i les temperatures que s’han d’aguantar en alguns casos són del tot inacceptables.

16 de juny de 2025

Dignificació de la tasca docent (IX). Llibertat de càtedra

Circulars

Circular 331/2025

Circular 331/2025

Hi ha una afirmació del tot certa que, com a societat, sovint se’ns oblida, o que alguns intenten que se’ns oblidi —qui sap si per ignorància, mala voluntat o una combinació d’ambdues—, que és la següent: abans que qualsevol llei educativa, hi havia mestres que ensenyaven.

L’etimologia de les paraules, en aquest sentit i tal com ens recorda Irene Vallejo en aquest article, és clarificadora: mestre prové de magister, i aquesta de magis, és a dir, allò gran, allò que és important. Per contra, ministre prové de minus, és a dir, de menys. Així doncs, el mestre s’ocupa d’allò que és important, mentre que el ministre s’ocupa de les minúcies. En cap cas UOB Ensenyament vol dir que les lleis educatives no siguin importants; però és imprescindible que les lleis siguin una eina útil, no un entrebanc, com han demostrat ser durant les darreres dècades. Per altra banda, ensenyar té una definició molt clara: Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Avui en dia, l’obsessió dels polítics per controlar, regular i fiscalitzar allò que fan els docents dins l’aula ha arribat a límits malaltissos: lleis i més lleis que, lluny de resoldre els múltiples problemes que té el sistema educatiu, empantanen la tasca dels docents mitjançant directrius poc clares, normes i metodologies etèries i burocràcia a manta. Per si tot això fos poc, el sector més reaccionari de l’espectre polític demana una intervenció —ehem, censura— directa de les famílies en els continguts que s’han d’ensenyar a l’escola, fet que UOB Ensenyament ha denunciat amb insistència (ho podeu llegir aquí i aquí).

A tot això, s’hi afegeix un altre fenomen preocupant: la progressiva pèrdua de llibertat metodològica. Molts docents es veuen obligats a aplicar metodologies “innovadores”, sovint imposades des dels despatxos de l’Administració o des d’assessoraments externs allunyats de la realitat d’aula. Aquestes metodologies, presentades com la panacea educativa, esdevenen en molts casos una nova forma de control, que ignora el criteri professional dels docents i desautoritza pràctiques contrastades per l’experiència. En lloc de fomentar l’autonomia pedagògica, es promou una uniformització forçada que buida de sentit la llibertat de càtedra.

El docent és el que sap de la seva matèria, i és el que sap com i què ha d’ensenyar; no requereix de lleis fetes per gent sense coneixement de causa. Un dels nombrosos motius de la falta crònica de docents que s’està escampant per l’estat espanyol i per Europa (ho podeu llegir aquí, aquí, aquí, aquí…) és precisament que s’ha desvirtuat l’essència de la feina docent. Cada dia és més una realitat que als docents no se’ls permet ensenyar: les hores necessàries per preparar les classes i els materials, així com corregir amb garanties, són minses i insuficients, i les han de malgastar amb paperassa inútil i reunions estèrils. A això cal afegir-hi que la consideració social dels docents ha caigut en picat: les manques de respecte cap als professionals de l’educació, així com les agressions, augmenten cada dia (ho podeu llegir aquí). A pesar que s’ha reduït dràsticament el nivell d’exigència amb el pas dels anys, les taxes d’abandonament escolar continuen essent alarmants (ho podeu llegir aquí). Als docents ja no se’ls demana que ensenyin, basta que entretinguin els infants mentre els seus pares treballen.

Per altra banda, i això és especialment greu, en els darrers anys la societat en general ha experimentat un retrocés en l’àmbit ideològic, que es reflecteix, com és d’esperar, a l’àmbit educatiu. El creixement de l’extrema dreta i el seu discurs tradicionalista ha naturalitzat comentaris xenòfobs, homòfobs i sexistes entre l’alumnat (podeu veure’n un exemple recent aquí). Cada cop és més habitual que determinades actituds discriminatòries es manifestin amb impunitat, ja sigui a través de comentaris ofensius, rebuig a determinats continguts curriculars o fins i tot boicot a activitats educatives que promouen la igualtat i la diversitat. Les aules, que haurien de ser espais de diàleg, esdevenen escenaris de confrontació ideològica que dificulten la tasca docent i l’aprenentatge en valors democràtics.

Així mateix, les intromissions dels dogmes religiosos interfereixen en la llibertat dels docents. UOB Ensenyament sempre ha defensat una educació laica (ho podeu llegir aquí i aquí). Les creences religioses imposen límits ideològics al desenvolupament de continguts curriculars. No hi ha un dogma més perillós que un altre: l’integrisme religiós toca a la porta a través del PIN parental que el partit feixista VOX pugna per introduir al sistema educatiu o de denúncies interposades pels cans de presa de l’extrema dreta (ho podeu llegir aquí). Per altra banda, importants temes socials com l’avortament, la igualtat de gènere o el matrimoni homosexual són temes considerats tabú per moltes religions. Tot això genera pressions cap al professorat a l’hora de tractar aquestes qüestions, que són transversals. Aquesta realitat té conseqüències en la qualitat educativa i provoca que els docents limitin la seva llibertat d’expressió i s’autocensurin, adaptant els continguts o obviant allò que saben que a les aules pot resultar polèmic per la intolerància d’una part dels alumnes o de les seves famílies.

L’Administració i Inspecció Educativa també són responsables d’aquesta deriva, perquè no protegeixen la llibertat de càtedra dels docents de forma ferma i clara davant d’aquestes situacions. El professorat ha de poder abordar amb rigor i esperit crític aquells continguts que consideri rellevants sense por de patir represàlies, ni per part de les famílies ni per part de l’Administració. 

A les Illes Balears hi ha però encara una dificultat afegida: l’ús de la llengua pròpia, el català. Sovint, els docents que usen el català pateixen els retrets i rebuig de part de l’alumnat i de les famílies (ho podeu llegir aquí) que menystenen el Projecte Lingüístic de Centre i que han de sentir a dir, encara, que aprendre la llengua de la nostra terra és un desavantatge o un impediment inútil. Per pegar l’estocada final, la Conselleria d’Educació i Universitats no ha tengut altra idea que posar en marxa un Pla de Segregació Lingüística que, emparant-se en una suposada llibertat d’elecció de llengua, no farà altra cosa que obligar a part dels docents a fer les classes en castellà.

Les lleis educatives en vigor, com ara la Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) o la LOMLOE fan referències, per bé que sovint velades, a la llibertat de càtedra i a l’autonomia docent. Així, la primera estableix, només a tall d’exemple, a l’article 3 i com a principis generals, pedagògics i organitzatius:

  • g) El respecte a la llibertat d’ensenyament i la llibertat de creació de centres. 
  • h) La llibertat acadèmica del professorat en el marc dels ensenyaments regulats en aquesta llei […]
  • i) El pluralisme educatiu dins els límits d’aquesta llei i la normativa vigent.

Així mateix, a l’article 58, punt 4, estableix: El personal docent ocupa la posició preeminent en l’exercici de les seves funcions docents i gaudeix d’autonomia, dins els límits que determinen la legislació i el projecte educatiu de centre.

Per la seva banda, la LOMLOE estipula (Pàgina 13, U bis, 2.)
«2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, humans i materials, les condicions ambientals i de salut del centre escolar i el seu entorn, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.»

Tot això queda molt bé sobre el paper, però la realitat és una altra: burocràcia, censura, sobrecàrrega de treball i limitació cada dia major de la llibertat acadèmica, així com una falta de recursos —tant materials com humans— flagrant. Així mateix, la llibertat metodològica que aquestes lleis aparentment garanteixen queda sovint en paper mullat, atès que es dilueix sota la pressió per aplicar models pedagògics concrets, sovint desconnectats de la realitat educativa i imposats com a condició per accedir a formació, finançament o reconeixement institucional. L’Administració es preocupa molt per la llibertat de centre (generalment per eludir les seves responsabilitats o per evitar conflictes amb les famílies o els equips directius), però no promociona ni protegeix com toca la llibertat de càtedra dels docents.

UOB Ensenyament defensa que els docents puguin ensenyar amb llibertat i sense pressions ni imposicions provinents d’altres sectors, i que el pluralisme ideològic sigui una eina essencial per a garantir una educació crítica, laica i compromesa amb els valors democràtics. Per aquesta raó, UOB Ensenyament exigeix a l’Administració que garanteixi el dret del professorat a la llibertat de càtedra, que és un dret reconegut en l’article 20.1 apartat c de la Constitució espanyola, i que faci palesa aquesta defensa de facto. Això inclou no només la llibertat d’expressió i de tractament dels continguts, sinó també la llibertat metodològica: cada docent ha de poder decidir com transmetre el coneixement, en funció del seu context, experiència i criteri professional, sense imposicions ni modes pedagògiques uniformitzadores.

Palma, 12 de juny de 2025


UOB Ensenyament abandona la Mesa Sectorial d’Educació

El passat dimecres 4 de juny de 2025, UOB Ensenyament va decidir abandonar la Mesa Sectorial d’Educació (podeu llegir el resum aquí) pocs dies després que el govern balear s’agenollés davant VOX per aprovar els pressupostos. Uns pressupostos especialment perjudicials per a la llengua catalana en el sistema educatiu i que suposen la derogació de la llei de memòria democràtica.

Davant aquests atacs indiscriminats a dos pilars ideològics fonamentals, UOB Ensenyament va negar-se a negociar el retorn a les 35 hores i les llicències per estudis no retribuïdes i, en conseqüència, va abandonar la Mesa. Així doncs, UOB Ensenyament i la força sindical amb major representació a la Mesa Sectorial van liderar aquesta acció contra la Conselleria, a la qual, amb posterioritat, varen sumar-s’hi la resta de les forces sindicals de la Mesa.

UOB Ensenyament considera la derogació de la llei de memòria democràtica un míssil a la línia de flotació de les institucions democràtiques. Així mateix, UOB Ensenyament no tolera cap retrocés ni atac a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

6 de juny de 2025

UOB Ensenyament rebutja les 30 monedes de plata falsa que ofereix la Conselleria

Avui, dimecres 4 de juny de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente. 

L’ordre del dia de la reunió era el següent:

1. Proposta de convocatòria per proveir, mitjançant el sistema de comissió de serveis de caràcter voluntari, dos llocs de feina docent al Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (PORT-UIB).

2. Proposta de convocatòria per proveir, mitjançant el sistema de comissió de serveis de caràcter voluntari, de mitja jornada de feina docent per a l’organització de les proves Cangur dins el marc del Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (PORT-UIB).

3. Proposta de convocatòria de concurs públic per a la concessió de llicències per estudis durant el curs 2025-2026, destinades als funcionaris de carrera dels cossos docents al servei de l’Administració educativa (punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023).

4. Proposta de canvis en les instruccions d’horaris pel canvi de 37,5 hores setmanals a 35 (punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023).

5. Torn obert de paraula.

Abans de començar la reunió, l’Administració ha entregat una nova resolució per la qual s’aprova la convocatòria pública per cobrir, en comissió de serveis, les places de docents per als camps d’aprenentatge de les Illes Balears, atès que la convocatòria anterior havia quedat, segons han explicat, deserta.

Seguidament, UOB Ensenyament, en el seu torn, ha volgut fer una intervenció abans que s’iniciés la negociació dels punts de l’ordre del dia.

UOB Ensenyament ha posat de manifest el seu profund descontentament i malestar per dos motius referents a la convocatòria d’aquesta Mesa Sectorial. En primer lloc, els tempos. UOB Ensenyament fa mesos que demana la convocatòria de la mesa per negociar dos punts que considera vitals i que estaven a l’ordre del dia d’avui: el retorn a les 35 hores i les llicències per estudis, punts 26 i 15 de l’Acord marc, respectivament. Que després de passar amb cançons durant mesos, amb excuses de mal pagador (ho podeu llegir aquí), la convocatòria arribi, justament, pocs dies després de l’ignominiós acord entre el Partit Popular i VOX per aprovar els pressupostos a canvi de minoritzar encara més la llengua catalana al sistema educatiu i derogar la llei de memòria democràtica (tal com ja es va denunciar) fa sospitar a UOB Ensenyament que la Conselleria d’Educació i Universitats pretén convertir aquests dos punts de negociació en una moneda de canvi perquè els atacs al català passin per alt. En segon lloc, les propostes que ha presentat la Conselleria, tant de les 35 hores com de les llicències per estudi són una vergonya i un insult a la intel·ligència del col·lectiu docent.

Quant a les llicències: 20 llicències no retribuïdes és insuficient (tenint en compte que hi ha uns 15.000 docents) i dona una idea de la importància que la Conselleria dona a la formació dels docents. Per altra banda, i això no és nou, les llicències retribuïdes s’han perdut pel camí, i així ho ha denunciat UOB Ensenyament a la Mesa Sectorial.

Quant a les 35 hores: la proposta de la Conselleria és reduir una hora de permanència al centre (ni tan sols es comprometen a llevar una hora lectiva) i la resta (1’5 hores) es resten de les hores que els docents han de dedicar fora del centre a tasques de preparació de materials, classes, correccions, etc. UOB Ensenyament considera aquesta proposta absolutament indecorosa i un atemptat contra la dignitat dels docents. UOB Ensenyament ha fet veure a l’Administració que 7’5 hores ja eren insuficients, i que 6 rònegues hores de treball fora del centre era un insult. El director general ha argumentat demanant als representants de UOB Ensenyament si sabien quina era la situació anterior, quan els docents estaven a 35 hores. UOB Ensenyament ha contestat que estaven allà per negociar el futur dels docents, no el passat. Seguidament, i a causa de tot el que s’ha exposat, UOB Ensenyament ha manifestat la seva intenció d’abandonar la Mesa Sectorial.

El director general ha demanat als sindicats una mica de paciència perquè havia de venir el conseller d’Educació (Concertada) i Universitats, senyor Antoni Vera, a donar explicacions. UOB Ensenyament ha fet veure que la convocatòria de la Mesa era a les 11:00 hores, i que en aquell moment eren les 11:26 minuts. UOB Ensenyament considera que això denota un desdeny dels representants dels treballadors i, per tant, s’ha negat a quedar a la Mesa.

Així doncs, UOB Ensenyament ha abandonat la Mesa Sectorial d’Educació. UOB Ensenyament no està disposada a negociar propostes que menystenen la dignitat del col·lectiu docent. UOB Ensenyament tampoc no tolera més atacs cap a la llengua catalana.

Palma, 4 de juny de 2025.

PD: UOB Ensenyament ha tengut coneixement, unes hores després d’abandonar la Mesa Sectorial, que aquesta s’ha posposat, atès que la totalitat de la part social ha decidit abandonar-la.

Els turistes davant l’escola: un cas més de marginació del col·lectiu docent

Les sortides i les activitats extraescolars són un aspecte bàsic de l’educació dels infants. Són l’oportunitat de conèixer el món que els envolta i d’experimentar i reconèixer allò que han vist a les aules durant el curs. Per altra banda, l’organització d’aquestes activitats suposa una feina extra que sovint no es veu retribuïda ni recompensada degudament.

Moltes d’aquestes sortides, com és tradició, s’organitzen a final de curs perquè és el moment idoni perquè s’han treballat la major part dels continguts, el clima permet fer segons quin tipus d’activitats, fa molta calor dins les aules i, en definitiva, per als alumnes és una forma de motivació en un moment crític de cansament acumulat. 

Ja fa un grapat d’anys que els centres es veuen perjudicats amb les sortides de final de curs perquè no hi ha disponibilitat de transport (ho podeu llegir aquí). El problema passa perquè les empreses s’estimen més transportar turistes que no alumnes i perquè els costos dels trajectes encareixen en excés la contractació del transport. Ara, demanen a la Conselleria d’Educació una major planificació i una menor concentració en el temps d’aquestes activitats. 

Quan un docent organitza una activitat i,  en sol·licitar transport, li diuen que no pot ser, o fins i tot l’abandonen a darrera hora —com ha passat en alguna ocasió— demostra una vegada més el menyspreu que pateix l’escola, aquesta vegada a causa del monocultiu econòmic que pateixen les Illes Balears. Però aquest no és l’únic problema: la falta de transport públic fa que, en la majoria dels casos, els centres hagin de dependre de les empreses privades, i ja se sap que el mercat no té pietat: qui paga, mana. 

UOB Ensenyament vol recordar que docents i alumnat són persones de primera com qualsevol ciutadà de la nostra terra. UOB Ensenyament insta l’Administració a cercar solucions a curt i llarg termini per pal·liar aquest problema i a no cedir davant el xantatge d’empreses privades. 

3 de juny de 2025

Que la terra et sigui lleu, Jaume.

Hi ha persones que marquen un abans i un després de passar per aquest món. Una d’elles ha estat, sens dubte, en Jaume Santandreu Sureda. Nascut a Manacor fa vuitanta-sis anys, va dedicar la seva vida a ajudar a aquells que més ho necessitaven.

Fou comprensiu i amable amb els que menys tenien i combatiu contra els poderosos. Tristament, ahir ell va acabar la seva noble guàrdia. Però queden les seves idees i reivindicacions. Ell va marcar el camí; és responsabilitat dels que quedam mantenir la seva lluita.

Que la terra et sigui lleu, Jaume.

2 de juny de 2025

El govern Prohens s’agenolla davant el feixisme

Des de feia mesos s’anunciava la funesta crònica: el català i la llei de memòria democràtica estan avui més a prop de la tomba. 

Durant els darrers mesos, UOB Ensenyament ha denunciat amb insistència la persecució, per part del govern de les Illes Balears, no només del català, sinó també de la llei de memòria democràtica (ho podeu llegir aquí i aquí). La presidenta de la comunitat autònoma, Margalida Prohens, lluny d’asserenar el conflicte lingüístic i de rendir un digne record a aquelles persones que moriren en lluita i defensa dels valors democràtics, fa gala d’una indigna submissió en rendir-se davant les desaforades propostes de l’extrema dreta. El preu a pagar que ha posat el partit feixista VOX a l’aprovació dels pressupostos és el de sempre: derogació de la llei de memòria democràtica i minoració de la llengua catalana. 

D’una plomada, VOX esbandeix tot allò que li fa nosa gràcies a un Partit Popular dèbil i incapaç que, amb l’únic objectiu de mantenir-se en el poder, accedeix als deliris persecutoris dels seus “socis”. Modificar la llei per incloure el castellà com a llengua vehicular al sistema educatiu i escampar les desferres putrescents del Pla de Segregació Lingüística de primària a secundària és la manera que té el Partit Popular de tractar la llengua pròpia de la nostra terra. Condemnar a un oblit ominós a totes aquelles persones perseguides i represaliades per la dictadura feixista és la manera que té el Partit Popular d’agrair a les persones que lluitaren per la democràcia el seu sacrifici. 

Què serà el següent? El Partit Popular s’apuntarà a la moda de definir el cop d’estat del 36 com a “cruzada de liberación nacional”? Veurem la senyora Prohens envoltada de banderes amb àguiles com fan els seus amics de VOX?

UOB Ensenyament insta tota la societat a lluitar contra el feixisme en tots els àmbits de la vida, i a rebutjar les polítiques reaccionàries del govern de les Illes Balears. Així mateix, encoratja als docents a lluitar cada dia i sense descans dins cada aula, departament, claustre i pati en defensa del català i dels valors democràtics.

Dignificació de la tasca docent (VIII). Millora de la imatge docent

Circulars

Circular 330/2025

Circular 330/2025

En els darrers anys, la imatge dels docents ha passat de considerar-se com la d’uns professionals clau per al futur i un pilar per a la societat, a convertir-se en la d’un cos de funcionaris que es queixen per vici i sense cap motiu, amb moltes vacances i una suposada manca de dedicació. Aquesta percepció distorsionada, alimentada per tòpics i generalitzacions injustes, ha anat arrelant en l’opinió pública fins al punt que la professió ha perdut prestigi, la confiança en la figura del docent s’ha afeblit i, el que és més preocupant, la societat sembla donar poc valor a la tasca que duen a terme.

Des de UOB Ensenyament denunciem aquest empitjorament de la imatge dels professionals de l’ensenyament i exigim el reconeixement social i institucional que mereix una professió fonamental per al futur.

El deteriorament de la figura docent

Avui en dia, aquesta imatge professional desprestigiada s’ha estès també a les famílies, que posen en dubte la professionalitat del docent, fet que posa en evidència una preocupant manca de confiança en la seva figura. A més, aquest desprestigi també es fa palès en l’alumnat, amb actituds despectives o desafiants que han augmentat considerablement. En ignorar l’autoritat del docent, aquestes actituds dificulten greument la construcció d’un clima propici per a l’aprenentatge. En part, aquesta falta d’autoritat prové de les instruccions poc clares que dona l’Administració. Aquest fet fa que sovint el professorat estigui mancat d’eines eficients per gestionar la disciplina dins l’aula. Si hi afegim una societat que confon educar en valors amb ser permissiu, el resultat és una desconfiança creixent i una motivació cada cop més baixa entre molts docents. 

A tot això s’ha d’afegir que el terme de “vocació docent” s’empra, per part de l’Administració, com a excusa imperial per sobrecarregar els docents de tasques burocràtiques i responsabilitats que excedeixen les possibilitats reals de la seva capacitat. Per citar alguns exemples: les famoses proves IAQSE, els informes de tutoria, les formacions i reunions, les estadístiques trimestrals, els claustres ordinaris, els claustres pedagògics, la resolució de conflictes interns i externs dels alumnes i un llarg etcètera. Fa l’efecte que les 7,5 h estipulades (que no basten ni per començar) perquè el docent faci tasques a casa, l’Administració les veu com un excés d’hores o un privilegi i s’oblida que aquestes hores són per al que veritablement és la tasca docent: preparar classes i corregir proves. 

Conseqüències: saturació i manca de relleu generacional

Aquesta sobreexplotació té conseqüències evidents: més malestar, estrès, ansietat i esgotament de tot el claustre, entre d’altres. Quan aquesta situació deriva en un cas de burnout i acaba en una baixa mèdica, sovint no es percep com un missatge d’alerta, sinó com un nou pretext per alimentar els tòpics que menystenen la professió. Així, es perpetua un cercle viciós que afebleix encara més la dignitat docent i la seva imatge social.

A més, aquestes baixes docents triguen setmanes o mesos en cobrir-se pel fet que les llistes d’interins de moltes especialitats  —sobretot les de les matèries científiques com matemàtiques, física i química, tecnologia o branques tècniques d’FP— estan buides. De la mateixa manera, no és d’estranyar que el nombre d’aspirants opositors sigui menor al de les places convocades en moltes matèries.   

Aquestes dades evidencien que el valor de la tasca docent ha decaigut en picat, ja no és una professió atractiva. Els nous titulats universitaris es decanten per les condicions sociolaborals i econòmiques més beneficioses de l’empresa privada. Tanmateix, damunt paper, la legislació reconeix la importància del col·lectiu docent en l’article 104 de la LOE on estableix que “les administracions educatives vetllaran perquè el professorat rebi el tracte, consideració i respecte d’acord amb la importància social de la seva tasca i adoptin les mesures necessàries per desenvolupar adequadament la seva funció”. UOB Ensenyament es demana on són aquestes mesures i ja es cansa de veure com tot això queda en paper banyat. Per tal d’evitar que el Protocol d’agressions als docents es converteixi en un simple tràmit i, únicament, s’empri per abocar dades en l’àmbit de la professió docent, UOB Ensenyament restarà vigilant a l’evolució i al grau de consecució de l’objectiu principal d’aquest (articular els mecanismes de protecció, assessorament, assistència i suport al personal docent).

El paper dels mitjans de comunicació

A més dels factors interns al sistema educatiu, també cal destacar el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció de la imatge docent. Malauradament, alguns mitjans de comunicació no ajuden a revertir aquesta percepció. Només cal comparar les notícies relacionades amb el funcionariat d’altres àmbits (com el sanitari, la seguretat o la justícia) dels quals es projecta una imatge d’imprescindibles, valuosos i essencials per a la societat. En canvi, algunes  informació que es difon sobre l’àmbit educatiu sovint projecta una imatge negativa, allunyada de la realitat i de la complexitat de la nostra feina. UOB Ensenyament ja va fer front en el passat al populisme que vol desacreditar la imatge docent mitjançant un comunicat de premsa. De la mateixa manera, ho fa visible a través de #docentsenelpuntdemira, un recull de notícies de premsa difamatòries en el mateix sentit.  

Així mateix, la societat no qüestiona la diagnosi d’un metge o la sentència d’un jutge. Emperò, en el cas dels docents, sí que se senten amb total impunitat de dubtar de la metodologia emprada, el tipus d’activitats, la forma d’explicar i la forma d’avaluar. Això suposa un menyspreu de la nostra professionalitat i autoritat en l’exercici de la nostra tasca educativa.

Conviure diàriament dins d’aquest clima d’hostilitat no és beneficiós per a ningú. Per això, UOB Ensenyament veu imprescindible i urgent retornar la dignitat i recuperar la bona imatge social que es mereix la figura del docent. Si no, la conseqüència d’això no serà només un problema laboral dels docents, sinó una emergència educativa que afectarà tota la societat del present i del futur. 

Si un docent no és respectat, és evident que alguna cosa falla en l’educació en valors. En aquest sentit, el sentiment de desprotecció es fa palesa quan s’exigeix als docents escolta activa, empatia i comprensió davant la manca d’esforç i la poca tolerància a la frustració de l’alumnat. Aquest sentiment de desprotecció i impotència és real. Tanmateix, UOB Ensenyament es demana: qui escolta els docents?

Per tot això, UOB Ensenyament considera imprescindible reivindicar la millora la imatge docent. 

Conclusions

Ha fet Conselleria la reflexió de quins resultats de futur es poden preveure si seguim aquesta tendència de desprotecció i desprestigi cap a la professió docent? La figura del docent és  —i ha de continuar essent— un pilar essencial per a construir i conviure en una societat de futur.

Posar la primera pedra per mantenir dret i fort aquest pilar fonamental deteriorat és feina de l’Administració. Per començar, ha de fer tota la feina que té pendent, des de donar un veritable suport i poder als claustres, és a dir, l’autoritat dins l’aula; millorar les condicions sociolaborals a l’altura de la seva responsabilitat i que torni a ser una feina atractiva i ben considerada. 

Finalment, UOB no vol dir que els docents hagin de ser glorificats o venerats, perquè tampoc ho necessiten. Però sí que necessiten la col·laboració objectiva dels mitjans de comunicació per, com a mínim, difondre una imatge justa i realista de la seva veritable tasca i de la responsabilitat que comporta la dedicació i bona voluntat —dins i fora l’aula— per elevar la qualitat educativa dins aquest clima d’hostilitat actual.

Palma, 22 de maig de 2025