Mes: desembre de 2016
Informe: Homologació del nivell de Català a l’alumnat d’ESO i Batxillerat
Quins nivells de certificat de català atorguen els diferents estudis de secundària?
Actualment, poden sol·licitar l’homologació del nivell de coneixement de Català:
- els graduats en ESO a les Illes Balears a partir del curs 1999-2000
- els titulats en Batxiller a les Illes Balears a partir del curs 2000-2001
- els que hagin obtingut els títols anteriors a Catalunya o la Comunitat Valenciana i que compleixin els requisits que veureu a continuació.
El nivell de Català que té l’alumnat d’ESO i Batxillerat en acabar aquests estudis depèn de variables diverses com ara:
- l’any en què s’obtingué el títol,
- la nota final de l’assignatura de Català,
- haver comptat amb Adaptació Curricular,
- haver cursat un Programa de diversificació,
- haver-se titulat per Educació d’adults (ESPA),
- haver-se titulat via PQPI
En general, els barems d’homologació són els següents:
- Per a ESO:
|
SEGONS EL CURS d’ESO |
SUPÒSITS |
CERTIFICAT DE NIVELL |
|
|
De curs 1999-00 al curs 2002-03 |
Qualificació de Català a 4t d’ESO |
Suficient o Bé |
B1 |
|
Notable o Excel·lent |
B2 |
||
|
De curs 2003-04 al curs 2010-11 |
Català de 4t d’ESO aprovat |
B2 |
|
|
A partir del curs 2011-12 |
Qualificació de Català a 4t d’ESO |
De 5 a 7 |
B1 |
|
De 7 a 10 |
B2 |
||
|
Titulats amb Adaptació Curricular significativa |
A2 |
||
|
Titulats per diversificació Curricular |
B1 |
||
|
Titulats en PQPI * |
A 3r i 4t |
A2 |
|
|
A 4t |
B1 |
||
|
Titulats per ESPA |
B1 |
||
|
* Pendent de confirmar les equivalències a FPB |
|||
- Per a Batxillerat:
|
SEGONS EL CURS |
QUALIFICACIÓ DE CATALÀ A 2n DE |
CERTIFICAT DE NIVELL |
|
Del curs 2000-01 al curs 2002-03 |
De 5 a 7 |
B2 |
|
De 8 a 10 |
C1 |
|
|
Del curs 2003-04 al curs 2010-11 |
Català aprovat |
C1 |
|
A partir del curs 2011-12 |
De 5 a 7 |
B2 |
|
De 8 a 10 |
C1 |
En canvi, a dia d’avui, no s’homologuen coneixements de Català en finalitzar:
- un Cicle Formatiu de FP, ja sia de Grau Mitjà o Superior
- la prova d’accés a la UIB per a majors de 25 anys
- la prova general de Selectivitat per accedir a la UIB. En aquest
cas, obtingueren l’homologació del B2 els que aprovaren l’assignatura de
Català a Selectivitat entre els cursos 1988-89 i 2010-11
Per a més informació, us pot interessar visitar els enllaços següents:
- Homologacions de Català
- Equivalències de Català
- Exempcions de l’assignatura de Català a l’educació no universitària
L’ensenyament en català supera les mitjanes PISA
Els estudiants de Catalunya, on l’ensenyament és 100% en català, se situen per primer cop per sobre de l’Estat, la UE i l’OCDE en les proves PISA. Vegeu la notícia:
Per altra banda, segons la nota de premsa del Govern que reproduïm més avall, a les Balears també hi ha una evolució positiva, malgrat l’altíssim percentatge d’alumnat nouvingut (un 14,4% a les Balears enfront del 8,8% de mitjana estatal), les ràtios disparades, etc.
Nota de premsa del Govern:
Dia i hora d’emissió: 06/12/2016, 11:15
Els resultats de la darrera edició de les proves PISA confirmen una evolució positiva a les Illes Balears
La millora es fa especialment evident en competència lectora i es constata la necessitat de millorar en competència matemàtica
Aquest dimarts s’han presentat els resultats de l’examen PISA
(Programa Internacional per a l’Avaluació d’Alumnes) que fa cada tres
anys l’OCDE a alumnes de 15 anys de 72 països. Els resultats de la
darrera edició de PISA confirmen una evolució positiva a les Illes
Balears que poc a poc es van acostant a la mitjana espanyola i
coincidint amb l’informe del resultats acadèmics del curs passat
presentat recentment per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema
Educatiu (IAQSE). A Espanya els resultats es troben pràcticament en la
mitjana de la UE, detectant-se també la necessitat de millorar en
competència matemàtica.
La millora es nota especialment en
competència lectora ja que es passa dels 476 punts de 2012 als 485 de
2016. PISA també confirma la necessitat d’incidir en la competència
matemàtica, on es fa molt més lenta la millora, fet que també detectava
l’informe de l’IAQSE.
El conseller d’Educació i Universitat,
Martí March ha valorat positivament el darrer informe PISA “ens acostam a
la mitjana espanyola en totes les competències avaluades i ara el repte
es consolidar aquesta línia de millora i aplicar mesures que dotin
d’estabilitat i qualitat al sistema educatiu de les Illes”. March ha
afegit que “el nostre objectiu en acabar la legislatura és el de
situar-nos com a mínim a la mitjana estatal, però no només això, també
hem de impulsar les mesures a tots els àmbits per crear un entorn
educatiu estable i equitatiu i per això resultaran essencials tant el
Pacte Educatiu com el Pla d’Èxit,amb el suport de tota la comunitat
educativa i els sectors polítics, econòmics i socials de les Illes.
| Resultats PISA Illes Balears | ||
| 2012 | 2016 | |
| Competència Científica | 483 | 485 |
| Competència Lectora | 476 | 485 |
| Competènca Matemàtica | 475 | 476 |
| Mitjana PISA | ||
| Espanya | Europa | |
| Competència Científica | 493 | 495 |
| Competència Lectora | 496 | 494 |
| Competènca Matemàtica | 486 | 493 |
En Competència Científica:
L’increment respecte de 2009 és de 24 punts, mentre a Espanya els
resultats han millorat de manera poc significativa (+5 punts) i han
disminuït lleugerament de promig a l’OCDE. En aquesta competència ens
trobam en nivells similars al País Basc, Luxemburg, Itàlia o Rússia.
En Competència Lectora:
És en aquesta competència on es produeix el creixement més significatiu
des de 2009 (+28 punts), mentre a Espanya en el mateix període el
creixement és molt més moderat (+15 punts) i es produeix un estancament
en el conjunt de països de l’OCDE de mitjana. S’ha de tenir en compte
que 40 punts de resultats PISA equivalen més o menys a un curs complet, i
per tant aquesta millora és molt significativa. Destaquen els
excel·lents resultats de les nines sobre els nins en general a tots els
països.
En Competència Matemàtica: L’increment
respecte de 2009 és en el cas d’aquesta competència més moderat (+12
punts) mentre es produeix un lleuger increment a Espanya en el mateix
període (+3 punts) i una disminució en el conjunt de països de l’OCDE de
mitjana de més de 10 punts.
PISA també constata que els alumnes immigrants
obtenen pitjors resultats que els nadius. En aquest sentit es constata
que les comunitats autònomes espanyoles amb major proporció d’alumnat
immigrant en edat PISA són Madrid, Catalunya, Illes Balears i La Rioja. A
totes les comunitats autònomes els alumnes nadius rendeixen més que els
d’origen immigrant, essent la diferència superior a la que es produeix
a l’OCDE i a l’UE.
L’informe destaca les altes xifres de
repetició de l’alumnat espanyol, un de cada tres alumnes de 15 anys
repeteix curs, 20 punts per damunt de la mitjana europea. Balears és la
comunitat amb mes alumnes repetidors (40%) juntament amb Múrcia,
Extremadura, Canàries i Andalusia. Curiosament les puntuacions mitjanes
dels alumnes repetidors espanyols són més altes que la mitjana de l’OCDE
i de l’UE i quant al nivell de competències adquirides es demostra que
una gran part d’aquests alumnes han adquirit les competències bàsiques
en ciències, obtenint bons resultats a PISA. L’informe recomana revisar
les polítiques de repetició de curs a l’ensenyament obligatori.
L’informe
PISA avalua alumnes de 15 anys, independentment del curs en el que es
trobin, de ciències, matemàtiques i lectura. PISA és una prova que
avalua competències i per tant no està dissenyada per avaluar
l’aprenentatge dels continguts específics fixats en els currículums. En
aquest sentit, l’elevat percentatge d’alumnes repetidors que hi ha al
nostre sistema educatiu afecta negativament els resultats.
L’informe
parteix de la consideració de que les competències dels alumnes es
deuen a factors familiars, socials, culturals i escolars i, per això, a
més de les proves que fan els alumnes també es recullen informacions
del seu entorn. Les proves PISA ofereixen moltes dades complementàries
com els resultats per sexe, per àrea de coneixement, per origen social,
els estudis dels pares, els llibres que hi ha a casa, si són repetidors,
immigrants, etc.
En les properes setmanes, abans de les vacances
de Nadal, l’IAQSE elaborarà i publicarà un informe detallat referit a
les Illes Balears.
*S’adjunta l’informe PISA corresponent a Espanya
Diari de Balears:
Esborrany d’orientació educativa i professional
La Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa (DGICE) ha preparat l’esborrany d’una nova ordre que regularà l’orientació educativa i professional.
Ara aquest esborrany es troba en la seva primera versió i els
sindicats ja hi hem pogut fer algunes primeres aportacions abans que
sigui tractat a la Mesa Sectorial o al Consell Escolar de les Illes
Balears.
Des de UOB hem fet les següents observacions:
- No hi apareix cap referència explícita i desenvolupada al PALIC, a acollida lingüística o a programes per a alumnat nouvingut. Només es parla a les funcions generals dels Serveis de “afavorir i participar en els processos d’acolliment dels alumnes d’incorporació tardana i en especial dels alumnes NESE” (Article 10, punt 1.j.). Recordem que el PALIC ja va quedar tocat amb els criteris de grups i quotes, tal com vam denunciar en els seu moment.
- No es desenvolupa contingut sobre l’orientació a Cicles Formatius.
- No es parla dels alumnes amb necessitats associades a una malaltia ni a l’atenció educativa hospitalària i domiciliària.
- Quan es fa referència al fet que l’atenció de certs serveis als
centres serà en funció de les seves característiques i necessitats o que
s’afegiran als equips altres professionals que es considerin
necessaris, no se’ns concreta com s’estableix el diagnòstic ni amb quines característiques o necessitats ens podríem trobar.
Per altra banda hi ha tot un seguit de normativa vigent sobre orientació educativa que no apareix esmentada a l’esborrany.
Hem demanat a la Conselleria que, si un cop aprovada l’ordre aquesta
normativa ha de continuar vigent, s’hi faci referència explícita en
el redactat. Parlam de normativa o instruccions referents a:
- els horaris dels Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP),
- les instruccions sobre les funcions específiques dels ATE,
- la resolució sobre les Unitats Tècniques Educatives de Suport (UTES),
- les orientacions per facilitar l’aplicació per a les adaptacions curriculars no significatives,
- les orientacions per emplenar informes NESE i introduir les dades al Gestib
- les funcions dels AL, treballadors socials i fisioterapeutes als CEE.
Segons l’esborrany, els Serveis especialitzats d’orientació educativa, social i professional s’estructuraran de la següent manera:
- Equips d’Atenció Primerenca (EAP), per a centres d’educació infantil.
- Unitats d’Orientació (UO), per a centres d’educació infantil i primària.
- Equips d’Orientació Educativa (EOE), servei de suport extern al centre, per a segon cicle d’infantil i per a primària.
- Departaments d’Orientació (DO), als centres d’educació secundària.
- Equips Específics (EE), servei extern al centre per a l’atenció de l’alumnat NESE.
- Centres d’Educació Especial (CEE), entorn educatius molt especialitzats per a alumnat NEE que no pot ser atès amb les mesures ordinàries d’atenció a la diversitat.
En general, aquestes estructures estaran integrades per:
- Professorat de secundària de l’especialitat d’Orientació Educativa.
- Professorat tècnic d’FP de l’especialitat de Serveis a la Comunitat.
- Mestres especialitzats en Pedagogia Terapèutica (PT) i/o Audició i Llenguatge (AL).
- Altres professionals que es considerin necessaris com ara Auxiliars Tècnics Educatius (ATE), fisioterapeutes, intèrprets de llengua de signes .
L’esborrany detalla també el concepte i l’estructura de cada servei així com llurs finalitats i funcions específiques o alguns altres aspectes com coordinació i funcionament d’alguns d’aquests serveis.
Reclamam mesa sectorial per actualitzar les ajudes del Fons social
A la Comissió d’Acció social d’Educació d’avui dematí els representants de l’Administració s’han compromès a lliurar a la directora general de Personal Docent les peticions d’actualització del Decret 128/2002, que segons consta a l’acta de la reunió de 16 de novembre són les següents:
1.- Recuperació de les ajudes per orfandat i viduïtat.
2.- Ajudes per estudis:
- ampliar el període de lliurament de les sol·licituds al 30 de juny.
- incloure els estudis de Formació Professional de grau superior.
- canviar el concepte “ajudes per llibres” pel de “material didàctic i de pràctiques”.
- pel que fa als estudis per fills majors de 18 i menors de 25 anys, que es tengui en compte l’any de naixement, no el dia.
3.- Bestretes:
- ampliar el termini de devolució de les bestretes.
4.- Despeses sanitàries:
- incloure aquestes ajudes als funcionaris docents interins, que no estan inclosos al règim de MUFACE.
5.- Fer un estudi comparatiu de les ajudes que reben els tres col·lectius de la Mesa General de Funció Pública per tal d’equiparar les ajudes que reben (règim general CAIB, sanitari i docent)
Atès que el decret ja té catorze anys, i que ja fa estona que aquesta reclamació es reitera a l’Administració actual, hem reclamat la compareixença de la directora general de Personal Docent a la propera reunió mensual de la Comissió i la inclusió d’aquest assumpte a l’ordre del dia de la propera mesa sectorial.
Durant la reunió se’ns ha informat de les ajudes concedides per als fills menors de 18 anys (cinquanta-dues), així com 12 bestretes ordinàries i 7 extraordinàries.
S’han desestimat per motius diversos una ajuda per a l’atenció de la discapacitat, una per despeses d’assistència sanitària i tres per a estudis (aquestes darreres per haver-se demanat abans del termini).
**RECORDAU** que a partir de l’1 de gener s’obri el termini per sol·licitar ajudes per a estudis, que acaba el 30 d’abril.
UOB reclama plenes competències en Educació
COMUNICAT DE PREMSA
Unió Obrera Balear, Sectorial d’Ensenyament, insta el Govern de les Illes Balears a reclamar plenes competències en Educació per evitar dependre contínuament dels canvis del color polític del Govern espanyol i el consegüent caos legislatiu.
Les competències educatives transferides el gener de 1998 van suposar el traspàs de les funcions administratives de l’antiga Direcció Provincial i poca cosa més, mentre Madrid es reservava els ensenyaments mínims dels currículums, els requisits bàsics d’avaluació i l’ordenació del sistema educatiu, entre molts altres.
La potestat del Ministerio sobre l’avaluació és la que ha estat a punt d’imposar les revàlides, ara pendents d’un hipotètic pacte educatiu entre PP, PSOE i Ciudadanos que si s’arriba a assolir, cosa que està per veure, penjarà d’un fil fins que algun partit recuperi la majoria absoluta al congrés de diputats i torni a fer i desfer al seu gust.
Pel que fa a l’eufòria d’alguns davant la notícia de la supressió de les revàlides, cal no oblidar que la LOMCE continua aplicant-se a tota màquina i impedeix, per exemple, la formació integral dels alumnes amb la reducció d’hores de matèries artístiques i filosofia, elimina l’assignatura d’Història i Cultura de les Illes Balears a Batxillerat, obliga a estudiar la Corona de Castella, de la qual mai no n’hem format part, o fa possible acabar l’ESO sense haver vist la Guerra de Successió i Felipe V de Borbón, origen de l’actual configuració del l’Estat espanyol.
Per tot plegat des de la Sectorial d’Ensenyament d’Unió Obrera Balear reclamam competències plenes en Educació i un pacte educatiu a les Illes que permeti planificar amb tranquil·litat, sense haver d’estar pendents de la inestabilitat política d’Espanya i els interessos espuris dels partits polítics de torn.
Palma, 1 de desembre de 2016
Diari de Balears:
Diario de Mallorca:
AraBalears:
Curs de formació: Eines i estratègies per als coordinadors lingüístics
Reproduït de la web de la Direcció General de Formació del Professorat i FP:
Curs de formació: Eines i estratègies per als coordinadors lingüístics
Darrera actualització: 01/12/2016
Aquesta activitat de formació d’una durada de
vint hores s’adreça als coordinadors i membres de la comissió de
normalització lingüística dels centres educatius de primària i
secundària de les Illes Balears.
Organitzada pel Servei de Formació del
Professorat, tindrà lloc en el CEP de Palma Jaume Cañellas Mut i a les
seus universitàries de Menorca i d’Eivissa en diferents dies dels mesos
de novembre i desembre de 2016 i de gener de 2017.
Entre d’altres, els objectius del curs són:
- millorar les actituds lingüístiques del professorat i de l’alumnat en l’àmbit escolar.
- conscienciar el professorat que l’aprenentatge de la llengua catalana es fa des de totes les àrees del currículum.
- aprendre a elaborar un pla de dinamització lingüística real i assequible.
- dinamitzar la llengua catalana a través d’activitats escolars i
culturals per aconseguir un ensenyament més comprensiu i arrelat a
l’entorn social del centre.
Els formadors seran Bartomeu Abrines, Margalida Barceló, Maria Josep
Carrasco, Pere Garau, Bernat Joan, Magdalena Oliver, Joan Planas, Joan
Ramírez, Antònia Pol i Gemma Sanginés.
Termini d’inscripció: de dia 28 d’octubre a dia 6 de novembre de 2016 a través del Portal de personal.
Documents: Vegeu informació a la web de la Direcció General.
L’Assemblea de Docents reclama més informació i rigor en la perfilació de les places d’interins
 |
| Foto: Assemblea de Docents |
Reproduït del blog de l’Assemblea de Docents:
L’Assemblea de Docents reclama a la Conselleria d’Educació més informació i rigor en la perfilació de les places ofertades en el procès d’adjudicació del personal docent interí
L’Assemblea de docents donam veu a les reclamacions del col·lectiu
d’interins que demanen més informació en l’oferta de les les places a
les adjudicacions i rigor en la correspondència d’aquestes amb les
funcions que detalla la convocatòria.
Aquesta reclamació de les condicions en les adjudicacions d’interins
permetria als aspirants conèixer les característiques específiques de
les places i tenir la informació necessària per garantir l’èxit de la
tria. Tenir la informació sobre la funció del treball proposat és la
primera condició per garantir la satisfacció i la qualitat de la feina.
Quines són les reclamacions dels col·lectiu d’interins?
Pel que fa al perfil de les funcions:
Quan els docents interins seleccionam una de les funcions següents:
Suport a l’Àrea de Ciències i Tecnologia (0590059), Suport a l’Àrea de
Llengua i Ciències Socials (0590058) i Suport a l’Àrea Pràctica
(0591026) ens podem trobar davant situacions professionals tant
distintes com: fer suports de ciències a matemàtiques i biologia, fer
àmbits a PMAR, fer FP bàsica, fer una especialitat en un grup ordinari, i
molt sovint ens trobam davant una plaça mixta on hem d’afrontar alhora
dues funcions diferents de les explicades abans. Aquest fet, fa que la
docent hagi d’assumir matèries d’una especialitat diferent de la seva
especialitat, i hagi de formar part de dos o tres departaments didàctics
diferents (departament de les especialitats i departament
d’orientació). Tot i que són funcions per les quals estam habilitats,
són característiques a tenir en compte a l’hora de fer la tria.
Pel que fa als horaris:
Les places en horari de tarda i matí i tarda s’haurien d’especificar
“sempre” i verificar que es corresponguin amb la realitat de la feina
que es desenvoluparà al centre educatiu. Acceptar una plaça d’aquest
tipus sense estar-ne assabentat/da amb anterioritat pot impossibilitar
compaginar la vida professional i personal de la treballador. Per aquest
motiu, una vegada realitzada la tria no pot quedar pendent de la
organització del centre, sinó que s’ha d’haver previst abans.
Per tot l’exposat fins ara, demanam que tota aquesta informació
específica aparegui en la convocatòria d’adjudicacions i que la
Conselleria d’Educació vetli per l’acompliment de les característiques
dels perfils que s’oferten per part dels centres.
Publicats els Indicadors de Resultats Acadèmics i l’Anuari de l’Educació 2016
L’Institut d’avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) acaba de publicar el document dels Indicadors dels Resultats acadèmics de les I.B. del curs 2015-16, al que podeu accedir clicant AQUÍ
S’hi poden consultar dades tant de Primària com de Secundària i Batxillerat sobre:
- Matrícula escolar.
- Resultats acadèmics per àrees.
- Promoció dins l’etapa.
- Idoneïtat de l’etapa.
- Repetició de cursos.
Us pot interessar també consultar:
- Els indicadors del 2014
- El mapa d’indicadors entre el 2010 i el 2013
- La nota de premsa de la Conselleria sobre els indicadors del curs passat.
A més, la Fundació Guillem Cifre de Caixa Colonya ha penjat a la seva web l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, presentat el passat 23 de novembre, on hi trobareu articles diversos sobre una gran quantitat de temes com ara:
- L’FP actual.
- Conservatoris professionals de Música i Dansa.
- PMAR.
- Ensenyaments superiors de Disseny.
- Absentisme crònic a l’ESO de les Illes.
- Assetjament escolar
- etc.
Podeu accedir a l’anuari clicant AQUÍ