Mes: maig de 2016

49 aspirants a places de CEP

Ahir va tenir lloc a la Direcció General de Formació del Professorat la comissió de selecció de places de CEP en comissions de serveis. Els sindicats hi han pogut assistir com a observadors després de tenir-ho prohibit la legislatura anterior amb govern del PP.

De les 32 places que hi ha als sis CEP de les Balears se n’han tret 19 a concurs, 16 d’assessor i 3 de director. L’any que ve està previst treure la resta de les que acabin la comissió de serveis, que en el cas dels CEP és de dos anys les dues primeres i de quatre la tercera, en cas que siguin consecutives.

Dels 49 aspirants 9 ho són per a director. Cada aspirant pot sol·licitar més d’una plaça i més d’un CEP.

Una de les sol·licituds s’ha desestimat per presentació fora de termini, una altra per no haver-se pogut verificar l’experiència docent per problemes burocràtics aliens a l’interessat, que s’espera poder esmenar a les reclamacions, i una tercera per no acreditar el sis anys d’experiència docent.

S’aprovà la llista provisional i s’obri un termini de reclamacions fins 27 de maig. Es preveu que la comissió de resolució de reclamacions es reuneixi el 2 de juny.

Tota la informació a la web del Servei de Formació del Professorat.

Iniciat el procés de renovació del CEIB amb un any i mig de retard

Després de les eleccions sindicals d’ensenyament del 4/12/14, moment en què entràrem en escena dos nous sindicats, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha estat funcionant d’esquena als resultats democràtics que situaren aquests nous sindicats com a segona i tercera força representativa dels docents de les Illes. Exactament el mateix passa amb el Consell Escolar de Mallorca, el Consell Escolar de Menorca i el Consell Escolar d’Eivissa; no amb el Consell Escolar de Formentera ja que aquest ni tan sols existeix.

Ara, aquesta situació de discriminació vergonyosa toca quedar solucionada abans del 20 de juny, data en què farà un mes que s’haurà publicat al Boib la llei que ha de permetre la renovació de la composició del CEIB i la nostra entrada com a membres de ple dret amb veu i vot.

Recordem que mentre no formam part del CEIB, no podem presentar-hi esmenes sobre cap dels documents a discutir, fet que no ens ha permès defensar-hi les nostres posicions en aspectes tan importants com els currículums Lomce, el Decret de Llengües estrangeres; el Decret, l’Ordre i el Pla de Formació Permanent del Professorat; la Resolució que regula l’escolarització…

Facem una mica de cronologia del recorregut d’aquesta discriminació:

  • el 30/7/12, després que el Decret Llei 5/2012 (conegut com el Decret de les Retallades) redueixi el nombre de persones que integren el CEIB, aquest es veu obligat a constituir-se de nou. Segons el Reglament, tot i que el nomenament dels consellers té una vigència de quatre anys, cada dos anys s’ha de renovar la meitat de cada un dels grups que conformen el CEIB; així, la propera renovació seria a punt d’arribar, tocaria dur-se a terme el proper 30/7/16 com a  molt tard.
  • el 4/12/14 es realitzen les eleccions sindicals amb els resultats que ja coneixem.
  • al llarg del 2015 intentam que se’ns reconegui el dret a formar part del CEIB sense haver d’esperar al juliol de 2016 però els nostres esforços no aconsegueixen resultats. 
  • el 13/3/15 rebem la comunicació que ens sol·licita que designem representants per al Consell Escolar de Mallorca. Els designam i, incomprensiblement, no tornam a tenir-ne notícies.
  • el 7/10/15 sol·licitam formalment la nostra entrada al Consell Escolar de Mallorca i al consell Escolar de les Illes Balears amb escrits dirigits als presidents de cada entitat i al Conseller d’Educació. De les sol·licituds dirigides al Conseller Martí March, encara no en tenim resposta escrita a dia d’avui.
  • el 20/10/15 rebem resposta del president del CEIB, Pere Carrió: la nostra incorporació al CEIB passa per dues vies, o bé esperam a la renovació bianual o bé la Conselleria es decideix a deixar sense efecte la retallada del 2012 i aprova la modificació de la llei; mentre tant, se’ns ofereix la possibilitat d’assistir als plenaris com a convidats, és a dir, sense veu ni vot. D’assistir a les comissions de treball específiques, ni en parlem, no hi tenim accés.
  • el 15/01/16 rebem la comunicació que ens sol·licita que designem representants per al Consell Escolar d’Eivissa. Del CEIB i el Consell Escolar de Menorca, encara no hi ha notícies
  • el 9/3/16 el plenari del CEIB aprova l’informe favorable a la modificació de la composició anterior. A la fi una primera passa! Si no fan via, ja no haurà servit per res perquè tanmateix el juliol del 2016 ja hi haurà la renovació bianual.
  • l’1/4/16, ja ha passat un altre mes, el Consell de govern aprova el projecte de llei per a modificar la composició del CEIB.
  • el 3/5/16, un altre mes més, el Parlament aprova la Llei 7/2016 que permetrà la nova composició del CEIB.
  • el 19/5/16 es publica la Llei 7/2016 al Boib.
  • el 20/5/16 ens arriba la comunicació, signada pel president del CEIB, sol·licitant que nomenem els nostres representants.
  • abans del 20/6/16, el nou CEIB ha d’estar constituït per llei. Suposam que no esperaran mamballetes pel fet d’arribar a la nova composició un mes abans de la renovació bianual.

Podeu ampliar informació als següents enllaços:

Decret legislatiu 112/2001 de 7 de setembre pel qual s’aprova la llei de consells escolars de les Illes Balears.

Decret llei 5/2012 d’1 de juny de retallades

Llei 7/2016 de 17 de maig que modifica la composició del CEIB i ha de permetre-hi la nostra entrada.

Nota de premsa de la Conselleria de l’1/4/16

Nota de premsa del Parlament del 3/5/16

Nota de premsa de la Conselleria del 4/5/16

Web del CEIB

Blog del CEIB

 

La Conselleria qualifica els currículums LOMCE de “participatius”

Després de negar-se a explorar la via del decret llei per minimitzar al màxim la LOMCE, i de descartar esmenes i al·legacions que anaven en la línia de defensar les matèries artístiques i tecnològiques, Filosofia, Llengua i cultura catalanes, etc., la Conselleria considera els currículums fruit d’un “procés participatiu” i que el poder que s’atorga als equips directius per definir hores és una “aposta per l’autonomia” dels centres.

I què més!

Nota de premsa de la Conselleria:


El Consell de Govern dona el vist i plau als nous currículums educatius que s’aplicaran el proper curs

Darrera actualització: 20/05/2016

El Consell de Govern ha aprovat avui els nous currículums
d’educació primària, secundària i batxillerat. Es tracta de la
darrera passa després d’un procés participatiu que ha suposat el
seu debat a la Mesa Sectorial d’Educació, el Consell Escolar de
les Illes Balears i finalment la seva aprovació per part del
Consell Consultiu. D’aquesta manera la Conselleria d’Educació i
Universitat ha culminat el procés d’elaboració, tal i com es va
comprometre, dels nous currículums LOMQE a tots els nivells
educatius per a substituir els que s’han hagut d’aplicar en el
curs 2015/16, elaborats pel govern anterior.

L’objectiu principal d’aquesta nova proposta que s’aplicarà
el proper curs 2016/17 és, sense sortir del marc legal de la LOMQE,
aprofitar totes les possibilitats per reduir l’impacte negatiu
d’aquesta llei sobre el dia a dia dels centres. A més, sha
potenciat la llibertat i l’autonomia dels centres per afavorir els
projectes innovadors.

Autonomia de centres per impulsar la innovació

Aquesta aposta per a l’autonomia es fa especialment evident a
l’Educació Primària. En aquest nivell educatiu
la nova proposta facilita l’adaptació al context i a la  realitat
social i cultural de cada centre, a través d’una llibertat per a
la distribució horària que incentiva la innovació educativa i els
canvis metodològics, en la línia d’altres iniciatives similars a
dins i fóra de l’estat espanyol i possibiliten l’adaptació de la
distribució de continguts curriculars a les necessitats i
característiques dels alumnes.

Permeten el disseny de projectes propis de centre, (projectes
lingüístics, projectes de participació ciutadana, projectes de
temes transversals, projectes multidisciplinaris, projectes de
currículums integrats…). Aquesta opció també permet, si es
prefereix, fer servir una distribució més “tradicional” o més
tancada de matèries i hores per reforçar les àrees que es
consideri oportú.

Aquesta nova manera d’organitzar l’ensenyament a cada centre
precisa de nous mecanismes  d’avaluació en termes
competencials dels projectes d’innovació que es proposaran amb la
col·laboració i assessorament del Departament d’Inspecció
Educativa i l’IAQSE.

14’5 hores de lliure disposició a Primària i
tractament globalitzat de cicle

A l’Educació Primària, es mantenen les 25 hores setmanals de
classe (en total 75 hores per cada cicle) però per primera vegada
els centres disposaran de 14’5 hores de lliure disposició per a
tot el primer cicle i 11’5 per a tot el segon cicle que es poden
distribuir a diferents àrees o al treball per projectes de
contingut competencial. La proposta de currículums de Primària
parteix del mínim horari que estableix la LOMQE per a cada matèria
però permet un plantejament més obert. Així els centres podran
donar més pes a matèries que han quedat molt reduïdes amb la
LOMQE com l’Educació Física o les matèries artístiques oferint
un major marge d’autonomia als centres i facilitant la innovació
pedagògica.

La nova normativa preveu que es faci un tractament globalitzat
per als tres cursos de cada cicle el que suposa una necessària
coordinació entre aquests a través d’un coordinador de cicle.
Aquestes mesures permeten fer projectes globalitzats amb continguts
de diferents àrees. Per això els centres hauran de mantenir la
mateixa distribució horària lectiva al llarg d’un cicle, per tal
que la proposta coincideixi amb la durada d’una promoció d’alumnes.
Aquesta només es podrà modificar per a aquells alumnes que
comencen un nou cicle.

Horari setmanal educació primària

Horari setmanal educació primària
Assignatura/Curs 1r 2n 3r 4t-6è
Llengua catalana i literatura 8 9
Llengua castellana i literatura 8 9
Llengua estrangera 6 7
Matemàtiques 10 10
Ciències naturals 4 4
Ciències socials 4 4
Educació física 5 5
Religió/valors socials i cívics 3 3
Educació artística 5 5
Temps d’esplai 7,5 7,5
Lliure disposició: 14,5 11,5
Total 75 75

La càrrega horària assignada a les àrees de ciències
naturals, ciències socials, llengua castellana i literatura,
matemàtiques i llengua estrangera: anglès haurà de ser com a
mínim del 50% del total a cada curs, tal i com estableix la LOMCE.

Una ESO amb 30 hores, amb més pes de la tecnologia
i de les matèries artístiques, i grups reduïts d’anglès

En el cas de l’Educació Secundària Obligatòria els nous
currículums preveuen reduir l’horari setmanal dels alumnes de 32
a 30 hores. D’aquesta forma s’aconsegueix racionalitzar l’horari de
l’alumnat d’aquests nivells, que està per damunt del de la majoria
de comunitats autònomes.  Això suposarà que l’alumnat d’ESO,
quan l’horari sigui de jornada continuada, comenci i acabi les
classes cada dia a la mateixa hora. El rendiment dels alumnes es veu
afectat per un horari excessivament llarg i per això el  fet
de tenir més hores de classe no és garantia de millors resultats.

Els currículums que ara es presenten reforcen les matèries
artístiques (música, plàstica) i la tecnologia que es veuen 
compensades en relació a l’horari actual ja que tots els alumnes
de Secundària n’hauran de fer. No hi haurà cap alumne que no
hagi fet alguna d’aquestes matèries a l’ESO.

A primer, segon i tercer d’ESO els centres disposen de dues hores
setmanals de lliure disposició per completar l’horari . Aquestes
hores es podran destinar a reforçar determinades matèries o a
projectes interdisciplinars.  Es contempla la coordinació en
les programacions de les matèries de Llengua catalana i literatura
i Llengua castellana i literatura que hauran de reflectir el treball
conjunt en aquestes matèries en relació amb els continguts,
objectius, metodologia i avaluació.

L’ensenyament de l’anglès es veurà reforçat no amb més
hores lectives, sinó amb desdoblaments de totes les hores en grups
de 8 a 15 alumnes, la qual cosa permetrà reduir les ràtios i
millorar la qualitat de l’ensenyament, ja que aquest és l’element
que té incidència més directa en l’aprenentatge d’una llengua. A
més d’això, els centres podran incrementar les hores de classe
fent servir alguna de les hores de lliure disposició setmanal.

Atesa la reducció de l’horari setmanal a 30 h, a 4t ESO no hi
ha hores de lliure disposició.

 ESO

Horari setmanal educació secundària obligatòria 
Assignatura/Curs 1r 2n 3r 4t
Llengua catalana i literatura 3 3 3 3,5
Llengua castellana i literatura 3 3 3 3,5
Primera llengua estrangera 3 3 3 3
Matemàtiques 3 4 4 4
Geografia i història 3 3 3 3
Biologia i geologia 3 2 3
Física i química 3 2 3
Educació física 2 2 2 2
Religió/valors ètics 1 1 1 1
Educació Plàstica 3
Música 3
Tecnologia 3
específica 1 2* 2 3
Tutoria 1 1 1 1
Lliure disposició 2 2 2
Total 30 30 30 30

* s’ha de triar una matèria d’entre: educació plàstica,
visual i audiovisual II, música II i segona llengua estrangera

Batxillerat amb història de la filosofia obligatòria
per a tots els alumnes dels batxillerats de Ciències i Humanitats i
Ciències Socials

A 1r de Batxillerat es redueix la càrrega lectiva de 34 a 32h
setmanals, encara per damunt de la majoria de comunitats autònomes,
que solen fer 30h de classe setmanals.

L’assignació horària a Castellà i Català és la mateixa que
l’adoptada a Catalunya. La programació d’aquestes dues matèries ha
de reflectir el treball conjunt en aquestes matèries en relació
amb els continguts, objectius, metodologia i avaluació.

S’eliminen els períodes de lliure disposició i s’incrementa el
nombre d’hores setmanal de les matèries troncals d’opció, atenent
les recomanacions que va fer el Consell Escolar de les Illes Balears
en les al•legacions presentades als currículums actuals.

Es recupera la Història de la Filosofia com a matèria
obligatòria a 2n de Batxillerat per a tots els alumnes dels
batxillerats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials.

1r batxillerat 2n de batxillerat
Específiques (6 hores a repartir entre 2
matèries, segons l’itinerari del centre):

La Història de la filosofia és
obligatòria en els batxillerats de Ciències i Humanitats i
Ciències Socials/Específica 2 en el batxillerat d’Arts

Troncals d’opció

Anàlisi musical

Cultura científica

Dibuix artístic

Llenguatge i pràctica musical

Religió

Segona llengua estrangera

TIC I

Volum

Específica (4 hores) poden ser:

Troncals d’opció

Ciències de la terra i el medi
ambient

Dibuix artístic II

Fonaments d’administració i
gestió

Història de la música i la
dansa

Imatge i so

Psicologia

Segona llengua estrangera II

Tècniques d’expressió
graficoplàstica

Tecnologia industrial II

Tecnologies de la informació i la comunicació II

Podeu consultar tots els currículums no universitaris vigents a les Illes AQUÍ

Consultau també les modificacions de les ordres de desplegament publicades el 24/5/16:

-de Primària

-de Secundària

-de Batxillerat

Més LOMCE als nous currículums

El Govern balear ha aprovat els nous currículums LOMCE. Des del primer moment s’han elaborat a porta tancada i prescindint d’un autèntic consens i diàleg amb la comunitat educativa, consens i diàleg que tant havien promès durant la campanya electoral de les passades eleccions autonòmiques. Crida l’atenció com, per a aquest Govern, hi continua havent matèries de primera i de segona.

Per començar, a Secundària només serà obligatori cursar, durant el primer curs, 3 hores setmanals de Música i Educació plàstica. Després l’alumnat podrà continuar els seus estudis de 2n, 3r i 4t d’ESO sense tornar a cursar aquestes dues matèries. En altres territoris, com al País Valencià, s’han destinat moltes més hores obligatòries a les matèries artístiques.

Queda clar que per a la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears les matèries artístiques són de segona. I ho són tant que, de cada vegada més, els alumnes que volen estudiar el batxillerat d’Arts tenen més impediments. Aquests dies hem observat com el departament d’Educació visual i plàstica, el claustre, l’alumnat i els pares de l’IES Berenguer d’Anoia han manifestat preocupació i malestar perquè la Conselleria els vol reduir mig grup del batxillerat d’Arts, un batxillerat que, en aquest centre, té més de quinze anys d’història. L’excusa de l’Administració és la mateixa que ha emprat en el moment de fulminar el batxillerat nocturn de l’IES Ramon Llull i l’IES Mossèn Alcover, la “previsió de nombre de matrícules de cara al proper curs” o allò que anomenen “optimització de recursos” en lloc de retallades. Si de per sí ja era prou ridícula l’escassa oferta d’estudis de batxillerat d’Arts i de batxillerat nocturn a les Balears, ara pretenen acabar-s’ho de carregar del tot per estalviar-se, en definitiva, places docents.

Amb les matèries humanístiques l’Administració tampoc es talla. Finalment, Història de la filosofia no serà obligatòria en el batxillerat d’Arts. Recordem que, fins no fa gaire, s’estudiava Filosofia a totes les modalitats i cursos de batxillerat, inclòs el d’Arts. A diferència de les Balears hi ha territoris, com Catalunya, on continua essent obligatori a totes les modalitats i cursos de batxillerat.

I què passa amb les matèries lingüístiques? Segons la Conselleria “l’ensenyament de l’Anglès es veurà reforçat no amb més hores lectives, sinó amb desdoblaments de totes les hores en grups de vuit a quinze alumnes”. El que no sabem és com ho durà a terme, sobretot en aquells centres on hi ha manca d’espai i moltes de les classes s’imparteixen dins barracons. Tampoc entenem per què aquests desdoblaments no s’aplicaran a altres matèries, com per exemple a Català.

Un altre aspecte que crida l’atenció és el nombre d’hores de lliure disposició i el seu repartiment per cursos, cicles i etapes educatives. Els centres d’educació primària disposaran de 14,5 hores setmanals durant el primer cicle i 11,5 hores setmanals durant el segon cicle. Per tant, un total de 26 hores setmanals de lliure disposició. A l’ESO hi haurà 6 hores setmanals repartides a parts iguals entre els tres primers cursos; a 4t no n’hi haurà cap. No queda clar el criteri que s’ha seguit però s’intueix quin és l’objectiu final. Amb una quota tan elevada d’hores de lliure disposició es corre el risc que alguns directors se n’aprofitin en el moment de perfilar places docents, convertint les adjudicacions en un mercadeig més típic de l’ensenyament privat que no pas públic.

En definitiva, sembla que ens hem de seguir empassant com la Conselleria continua fent passes de gegant cap enrere amb la complicitat absoluta d’aquells que vingueren per “millorar el sistema i escoltar” als vertaders professionals.

PRIMÀRIA:

ESO:

BATXILLERAT:

     

Podeu consultar tots els currículums no universitaris vigents a les Illes AQUÍ

Consultau també les modificacions de les ordres de desplegament publicades el 24/5/16:

-de Primària

-de Secundària

-de Batxillerat

Canvis a les titulacions d’interins d’FP del curs 16-17

L’annex
4 de la convocatòria pública per formar borses d’aspirants a
funcionaris interins docents ha sofert canvis respecte al curs passat
pel que fa a les titulacions que capaciten per accedir a cada
especialitat o funció.

Al cos d’FP hi ha novetats en les titulacions
que permeten impartir les següents matèries: Cuina i pastisseria,
Estètica, Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat,
Instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i fluids, Mecanització i
manteniment de màquines, Oficina de projectes de fabricació mecànica,
Perruqueria, Processos comercials, Processos de gestió administrativa,
Producció d’arts gràfiques, Serveis a la comunitat i Serveis de
restauració.

  

1- Titulacions afegides enguany:

  • Cuina i pastisseria:

-Diplomat en turisme (**)

-Diplomat en empreses i activitats turístiques (**)

-Graduat en gastronomia i arts culinàries

-Graduat en turisme (**)

-Tècnic superior en direcció de cuina (*)

  • Estètica:

-Graduat en biologia

-Tècnic superior en estètica integral i benestar

  • Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat:

-Tècnic superior en disseny i moblament

  • Instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i fluids:

-Graduat en edificació

  • Mecanització i manteniment de màquines:

-Tècnic superior en programació de la producció en fabricació
mecànica (*)

  • Oficina de projectes de fabricació mecànica:

-Graduat en enginyeria electrònica i automàtica industrial

  • Perruqueria:

-Tècnic superior en assessoria d’imatge personal i corporativa
(*)

-Tècnic superior en estilisme i direcció de perruqueria (*)

  • Processos comercials:

-Graduat en relacions laborals i ocupació

  • Processos de gestió administrativa:

-Graduat en relacions laborals i ocupació

  • Producció d’arts gràfiques:

-Tècnic superior en disseny i gestió de la producció gràfica
(*)

  • Serveis de restauració:

-Tècnic superior en direcció de serveis de restauració (*)

2- Nous requisits afegits enguany:

  • Cuina i pastisseria:

-Graduat en ciència i tecnologia dels aliments (**)

-Llicenciat en ciència i tecnologia dels aliments (**)

  • Estètica:

-Diplomat en fisioteràpia (**)

-Diplomat en infermeria (**)

-Diplomat en podologia (**)

-Graduat en farmàcia (**)

-Graduat en fisioteràpia (**)

-Graduat en infermeria (**)

-Graduat en medicina (**)

-Graduat en podologia (**)

-Llicenciat en biologia (**)

-Llicenciat en farmàcia (**)

-Llicenciat en medicina (**)

-Llicenciat en química (**)

  • Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat:

-Tècnic especialista ebenista (*)

  • Perruqueria:

-Diplomat en fisioteràpia (**)

-Diplomat en infermeria (**)

-Diplomat en podologia (**)

-Graduat en biologia (**)

-Graduat en bioquímica (**)

-Graduat en farmàcia (**)

-Graduat en fisioteràpia (**)

-Graduat en infermeria (**)

-Graduat en medicina (**)

-Graduat en podologia (**)

-Graduat en química (**)

-Llicenciat en biologia (**)

-Llicenciat en bioquímica (**)

-Llicenciat en farmàcia (**)

-Llicenciat en medicina (**)

-Llicenciat en química (**)

  • Serveis de restauració:

-Diplomat en activitats i empreses turístiques (**)

-Diplomat en turisme (**)

-Graduat en ciència i tecnologia dels aliments (**)

-Graduat en enologia (**)

-Graduat en turisme (**)

-Llicenciat en ciències i tecnologia dels aliments (**)

3- Titulacions eliminades enguany:

  • Serveis a la comunitat:

-Diplomat en relacions laborals

-Graduat en relacions laborals

-Graduat en relacions laborals i recursos humans

-Graduat en ciències del treball

-Llicenciat en ciències del treball

Com
podeu veure, de cara al proper curs s’han afegit noves titulacions de
tècnic superior, diplomatures i graus per poder impartir certes funcions
en règim d’interinitat del cos d’FP. La Conselleria també ha afegit
nous requisits, fins ara inexistents, en algunes titulacions. Però allò
que crida més l’atenció és que continua havent-hi moltes contradiccions.

Encara hi ha interrogants sobre els següents casos:

  • Els llicenciats en gastronomia i arts culinàries no poden impartir Cuina i pastisseria
    i en canvi els graduats en gastronomia i arts culinàries sí. Tampoc
    poden els llicenciats en nutrició i ciència dels aliments, graduats en
    nutrició humana i dietètica, etc. D’altra banda els graduats en ciència i
    tecnologia dels aliments i els llicenciats en ciència i tecnologia dels
    aliments a partir d’enguany han d’acreditar un altre requisit (**) i,
    en canvi, els graduats en gastronomia i arts culinàries són els únics
    aspirants per aquesta funció que no han d’acreditar altres requisits
    (*)(**).
  • Els enginyers aeroespacials no poden impartir la matèria Equips electrotècnics
    i en canvi els enginyers aeronàutics sí. El mateix passa amb els
    graduats en enginyeria de sistemes de telecomunicació i els graduats en
    enginyeria de so i imatge, no poden. En canvi els graduats en enginyeria
    de sistemes de telecomunicació, so i imatge i els graduats en
    enginyeria en so i imatge en telecomunicació, sí poden.
  • Per poder impartir la matèria Estètica, els diplomats en
    fisioteràpia, diplomats en infermeria, diplomats en podologia, graduats
    en farmàcia, graduats en fisioteràpia, graduats en infermeria, graduats
    en medicina, graduats en podologia, llicenciats en biologia, llicenciats
    en farmàcia, llicenciats en medicina i llicenciats en química a partir
    d’enguany han d’acreditar un altre requisit (**). Cal destacar que els
    llicenciats en química podran seguir impartint aquesta matèria però els
    graduats en química, no.
  • Els tècnics especialistes ebenistes a partir d’enguany han d’acreditar un altre requisit (*) per poder impartir la matèria Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat.
  • En la matèria Oficina de projectes de construcció, els graduats en edificació i els graduats en arquitectura tècnica i edificació seguiran sense poder impartir aquesta matèria.
  • Els llicenciats en geologia podran seguir impartint la matèria Operacions i equips de producció agrària però els graduats en geologia, no.
  • Per poder impartir la matèria Perruqueria, els diplomats en
    fisioteràpia, diplomats en infermeria, diplomats en podologia, graduats
    en biologia, graduats en bioquímica, graduats en farmàcia, graduats en
    fisioteràpia, graduats en infermeria, graduats en medicina, graduats en
    podologia, graduats en química, llicenciats en biologia, llicenciats en
    bioquímica, llicenciats en farmàcia, llicenciats en medicina i
    llicenciats en química a partir d’enguany han d’acreditar un altre
    requisit.
  • Els llicenciats en veterinària seguiran sense poder impartir la matèria Procediments de diagnòstic clínic i ortoprotètic.
  • Els llicenciats en ciències polítiques i de l’administració podran seguir impartint la matèria Processos de gestió administrativa però els graduats en ciències polítiques i de l’administració, no.
  • La Conselleria ja no permetrà seguir impartint Serveis a la comunitat
    als diplomats en relacions laborals, graduats en relacions laborals,
    graduats en relacions laborals i recursos humans, graduats en ciències
    del treball i llicenciats en ciències del treball.
  • Per impartir Serveis de restauració, els diplomats en
    activitats i empreses turístiques, diplomats en turisme, graduats en
    ciència i tecnologia dels aliments, graduats en enologia, graduats en
    turisme i llicenciats en ciències i tecnologia dels aliments a partir
    d’enguany han d’acreditar un altre requisit. És important destacar que
    els llicenciats en enologia no poden impartir aquesta matèria i en canvi
    els graduats en enologia, sí.
  • Els llicenciats en publicitat i relacions públiques i els enginyers tècnics en so i imatge podran seguir impartint la matèria Tècniques i procediments d’imatge i so, però els graduats en publicitat i relacions públiques i els graduats en enginyeria del so i imatge, no.

Altres requisits:

(*) Sempre que
s’acrediti experiència professional d’un mínim de dos anys en un camp
laboral relacionat amb la família professional corresponent.

(**) Sempre que s’acrediti un dels següents requisits:

  • a. Un mínim de dos anys en un camp laboral relacionat amb la família professional corresponent.
  • b. Un mínim d’un any d’experiència docent com a funcionari
    interí/professor especialista en centres educatius públics dependents de
    la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears en la
    família professional corresponent.
  • c. Estar en possessió d’un títol de tècnic o de tècnic superior de la família professional corresponent.

Per tot això i moltes altres contradiccions, continuam insistint a la Conselleria d’Educació i Universitat que es creï una comissió de revisió, amb profunditat, i actualització de l’annex 4.

Agrairíem
contacteu amb nosaltres per a totes aquelles contradiccions que hàgiu
localitzat en l’annex 4 de la convocatòria d’interins.

Enllaç convocatòria d’interins curs 2016-2017:

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10474/578513/resolucio-de-la-directora-general-de-personal-doce

El president d’Adesma no recorda que els claustres votaven els directors

A les declaracions a Ona Mediterrània, el president d’ADESMA, Llorenç Llop, diu (minut 20) que “el claustre mai ha decidit a mà
alçada que jo recordi
“, quan se li ha demanat per la pèrdua de drets
democràtics que ha suposat el nomenament dels directors a través d’una
comissió avaluadora.

Doncs bé, recordarem que d’ençà de 1985 amb la LODE  (article 37), passant per la LOPEG
de 1995 (article 17) i fins el 2002, quan la LOCE d’Aznar imposà les
comissions avaluadores, els directors eren elegits pel consell escolar.
No hi havia obligació de fer la votació al claustre, però durant aquells 17 anys era impensable que un director no consultàs els docents abans de
dur la votació al consell escolar. No cal dir que la consulta del
claustre es feia per vot secret i no “a mà alçada”. 

És
a dir que amb la LOCE d’Aznar de 2002 (ratificada en aquest aspecte per la LOE de Zapatero i la LOMCE de Rajoy) hem reculat als preceptes de la
“Ley Orgánica por la que se regula el Estatuto de Centros Escolares” (LOECE), de 1980!, que deia a l’article 25: “Reglamentariamente, se determinará el
procedimiento por el que la Administración seleccionará y nombrará al
director, de acuerdo en todo caso con los principios de mérito,
capacidad y publicidad.
“.

Adesma i Adipma insisteixen en nomenar interins del centre

El president d’ADESMA, Llorenç Llop, ha declarat al programa Taula Educativa, d’Ona Mediterrània (minut 7,40) que no volen elegir docents a dit, tot i que continua lamentant que no puguin nomenar interins que ja hagin treballat al centre, després que l’11 de maig DM es fes ressò del comunicat de premsa on demanaven «més marge per elegir a part del professorat» dins el nou pla d’innovació i millora.

Sobre aquesta qüestió, el president d’ADESMA podria donar explicacions pel que fa a la gestió dels perfils de places d’interins al seu centre. Es dóna el cas que a les adjudicacions del curs 15-16 hi van perfilar una plaça de Castellà amb horari de matí i tarda, quan el centre no té horari de tarda. Un cop ho advertírem a la Conselleria la plaça va aparèixer a les vacants definitives sense aquest perfil, però amb el B2 d’Anglès com a nou requisit. Finalment la plaça va anar a parar a un membre del seu equip directiu que no fa cap hora de d’Anglès ni en anglès.

Per altra banda llegim a DM que la presidenta d’ADIPMA, Joana Maria Mas, també vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears nomenada pel conseller d’Educació, Martí March, dóna suport a les declaracions d’Adesma, reclama poder fer una selecció de personal “amb garanties” i també es plany que determinats interins el curs següent “se n’han d’anar”. Una vegada més veim que es confon l’autonomia dels centres per establir perfils degudament justificats amb el nomenament a dit de persones amb noms i llinatges per part dels directors. També ens demanam el motiu de l’exigència de nomenar persones concretes per a un projecte determinat, si qualsevol docent que aspira a una plaça amb la titulació i perfil corresponents està capacitat per prestar el servei.

Continuarem denunciant el nomenament a dit, sigui encobert o no, perquè trenca el principi d’igualtat d’oportunitats i es una font perillosa d’amiguismes i mobbing.

DM, 18.5.16:

Conferència del Dr. David Sánchez Llull sobre burnout, mobbing i salut laboral

Ahir va tenir lloc al Centre de Professors de Palma la conferència del Dr. David Sánchez Llull, “Noves problemàtiques psicosocials als IES de les Illes Balears“, organitzada per UOB Ensenyament.

El Dr. Sánchez va parlar de les causes i conseqüències de l’estrès crònic dels docents, es va mostrar molt crític amb la passivitat de l’Administració a l’hora de fer fer-hi front i va explicar l’experiència del projecte Escola saludable. Va exposar també els resultats de la seva tesi doctoral, un treball de camp exhaustiu que revela que una tercera part del col·lectiu docent de les Balears pateix estrès laboral. La ponència es va alternar amb intervencions del públic, que hi participà molt activament.

Notícia Última Hora:

UH, 18.5.16:

Jornades formatives de normalització lingüística

La Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat ha organitzat unes jornades formatives per a professorat de primària i secundària emmarcades en la línia d’accions que presentà la conselleria per afavorir la normalització lingüística del català.

Aquesta jornada es durà a terme a Mallorca el 30/5/16 (a l’edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB), a Eivissa el 31/5/16 (a la seu universitària de la UIB) i a Menorca el 7/6/16 (a la seu universitària de la UIB a Alaior). El programa és el mateix per a cada illa, tot i que varien alguns ponents, i inclou els següents punts:

  • presentació del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) L’Acadèmia Oberta i de la nova Gramàtica de la llengua catalana, també de l’IEC
  • presentació de la Guia per a l’elaboració dels projectes lingüístics de centre (PLC) elaborada pel departament d’Inspecció Educativa
  • taller sobre actituds sociolingüístiques
  • conferència de clausura

La inscripció a les jornades s’ha de fer des del Portal del personal i el termini per inscriure’s és fins al 22/5/16 per a Mallorca i Eivissa i fins al 29/5/16 per a Menorca.

Trobareu tota la informació als següents enllaços:

– carta de presentació de les jornades

programa de Mallorca

programa d’Eivissa

programa de Menorca

Si us interessa, també podeu consultar AQUÍ el document sobre les primeres accions i propostes per a la normalització lingüística del català als centres docents que la Conselleria presentà a la mesa tècnica d’educació (MTE) de 28/4/16

Liciten les obres de retirada d’amiant del CEPA Llevant de Manacor

L’expedient es tramitarà per la via d’urgència i el pressupost total és de 213.530,15€. Les empreses tenen 13 dies a partir d’ahir. per presentar ofertes. Les obres s’hauran d’executar en de 4 mesos.

BOIB:

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10490/580206/anunci-de-licitacio-del-contracte-per-a-les-d-obre

Nota de premsa:

La Conselleria d’Educació i Universitat treu a licitació obres a dos centres de les Illes Balears

Darrera actualització: 17/05/2016 La Conselleria d’Educació i Universitat
mitjançant l’IBISEC publica avui al BOIB la licitació per via d’urgència
de dues obres a centres educatius de les Illes Balears. Per una banda
reformarà part de la coberta, amb retirada d’elements de fibrociment amb
amiant del Centre Educatiu de Persones Adultes (CEPA) Llevant de
Manacor i per l’altra realitzarà les obres d’implantació del CFGB de
cuina i restauració a l’IES Marc Ferrer de Formentera. Els dos projectes
sumen més de  325.800 euros.

Retirada d’amiant al CEPA Llevant

L’obra prevista al CEPA Llevant de Manacor és una de les actuacions
de retirada de cobertes  i porxades de fibrociment amb amiant als
centres educatius de les Illes Balears que està previst fer al llarg de
l’estiu de 2016. El projecte que surt a licitació avui és per a la
reforma de la coberta inclinada de l’edifici principal – que data de
l’any 1965- i de l’ampliació de l’any 1976 situada a la façana nord de
l’edifici principal.

Les obres consisteixen en la impermeabilització de la coberta. El
pressupost és de 213.530 euros, el termini d’execució de les obres és de
4 mesos i es farà durant l’estiu per les característiques de
l’actuació.

Recordam que el compromís adoptat per la Conselleria a l’inici
d’aquesta legislatura contempla la retirada de tots els elements de
construcció que continguin aquest material dels centres de totes les
illes abans de que acabi la legislatura.  El pressupost per dur a terme
aquestes obres és de més d’1,2 milions d’euros.

Projecte a l’IES Marc Ferrer

L’objecte de l’actuació a l’IES Marc Ferrer de Formentera són les
obres d’implantació d’un segon grau de FP bàsica de cuina i restauració.
Les obres comprenen aixecar uns envans simples, treballs de revestiment
i pintura dels paraments existents, així com la dotació de fontaneria,
sanejament, electricitat, gas i aportació i extracció d’aire necessaris
per l’equipament de cuina que s’ha d’instal·lar al local. 

Aquesta obra surt a licitació amb un pressupost de 112.343 euros i el termini d’execució és de 8 setmanes.

Una vegada publicat al BOIB totes les empreses interessades poden presentar-se al procés de licitació.

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2615689&coduo=7&lang=ca