Etiqueta: Drets laborals

El marcatge no és el problema

Publicat a Diario de Mallorca, 9 d’octubre de 2019

Des que s’ha iniciat el present curs escolar 2019-2020, es parla d’una qüestió que ha generat polèmica dins i fora dels centres educatius: el nou sistema de registre de la jornada laboral dels treballadors i treballadores dels ensenyaments no universitaris. La conselleria d’Educació i Cultura ha volgut implantar com a flamant i innovadora mesura de control d’assistència del professorat el marcatge digital. D’aquesta manera, a partir de principis del mes de setembre, els docents estam obligats a donar fe virtualment de la nostra presència als centres.

Des d’aleshores som molts els treballadors que ens demanam quina és la vertadera raó que ha portat la conselleria a implantar aquesta mesura sense que per part dels nostres equips directius ni de la pròpia institució haguem obtingut una resposta satisfactòria.

Ben coneguda és la justificació de l’aplicació del reial decret llei de mesures urgents de protecció social i laboral 8/2019 de 8 de març: el marcatge té com a objectiu intentar frenar els excessos i abusos que les empreses cometen amb els seus empleats en aquest país, paradigma de la precarietat laboral. Tots sabem que la realització d’hores extra sense remunerar ha arribat a ser una constant indigna inherent a la nostra societat. És raó de pes, per tant, per donar la benvinguda a una llei que té com a pretensió protegir els drets dels treballadors i impedir l’explotació laboral.

Per altra banda, la normativa estatal de Funció Pública sobre jornades i horaris (resolució del 28 de febrer de 2019) estableix que el registre horari exclou del fitxatge el personal docent, els militars de les Forces Armades, les Forces de Seguretat de l’Estat i el personal de les institucions penitenciàries i sanitàries per la seva «naturalesa singular». Ara bé, què significa aquesta «naturalesa singular»?

Per als docents, l’horari presencial dins les aules conforma només una part de la nostra jornada laboral. En contra de la creença popular, les particularitats del nostra feina ens aboquen contínuament a la realització d’hores extra, ja que les tasques burocràtiques i pedagògiques que hem d’assumir sobrepassen, en infinitat d’ocasions, les set hores i mitja no presencials que se’ns assignen fora de les aules per completar el total de 37,5 del nostre horari setmanal. Fins ara no hem tengut mai notícia que un docent hagi reclamat a la conselleria d’Educació un reconeixement econòmic per compensar aquestes hores de més treballades. Més aviat acceptam sense cap tipus de qüestionament que, per exemple, hem d’acompanyar els nostres alumnes als viatges d’estudis durant les vint-i-quatre hores del dia; que les reunions d’equips docents o d’avaluacions excedeixin l’horari prèviament establert; que les entrevistes amb les famílies s’hagin de fer fora del temps que marca el nostre horari per incompatibilitat amb les jornades de feina de mares, pares o tutors legals; o que per organitzar i muntar la festa de final de curs que desitgen celebrar els alumnes de la nostra tutoria haguem de romandre aquell dia al centre de treball des de primeres hores del matí fins al vespre.

Aleshores, si mai se’ns han reconegut aquests excedents, quina és la justificació de la implantació de l’actual sistema de marcatge? Si un docent no es presenta al seu lloc de feina, els centres ja compten amb el seu mecanisme de control intern per detectar aquesta absència de manera quasi immediata. Així, la deriva «georgeorwelliana» promoguda per l’administració ha provocat que part del col·lectiu docent haguem mostrat el nostre desacord. Ho hem fet apostant per la insubmissió al temps que esperam una resposta institucional intel·ligible i articulada.

La sensatesa ens obliga a recordar-los, senyors de la conselleria, que millor seria que dedicassin els seus esforços a idear fórmules efectives per poder combatre la incultura, el flagrant fracàs escolar i la manca de recursos que patim dia a dia dins les aules. Definitivament, el marcatge no és el problema.

Professors: Intel·lectuals o buròcrates?

Publicat a Diario de Ibiza (6 d’octubre de 2019)

El dia 26 setembre el professor Ignasi Palmer publicava un article a Diario de Mallorca titulat ‘Educació i antiintel·lectualisme’, on aprofundia en alguns aspectes d’una de les qüestions més desenfocades, des del meu punt de vista, del nostre sistema educatiu. La tesi de Palmer, en poques paraules, era que la Conselleria d’Educació carrega els mestres i els professors de secundària amb tot un feix de tasques burocràtiques que impedeixen completament la seua funció d’intel·lectuals. Clar i ras: que algú ha decidit que només poden ser intel·lectuals els que ensenyen a la universitat, i que tota la resta s’han de convertir en mers buròcrates (o guardadors de criatures, o certificadors d’estudis, o com se’n vulgui dir per maquillar la qüestió del fracàs escolar).

Quan es parla d’accions per millorar el nostre sistema educatiu, gairebé mai no es fa referència a qüestions d’estructura o de pràctiques que tenguin a veure amb la documentació. En parlar d’estructura, naturalment, em referesc a quin pren les decisions sobre l’Educació a les nostres illes. Som immersos en un sistema educatiu espanyol que no ens convé ni ens entén (a hores d’ara, i malgrat la suposada autonomia en aquest camp, més de la meitat dels curricula educatius queden reservats a l’Estat: curiosa competència ‘exclusiva’ de la comunitat dita autònoma de les Illes Balears!). Això, pel que fa a l’estructura. I les pràctiques que se’n deriven solen estar-hi en consonància.

Ensenyar implica, abans de res, conèixer la matèria que s’ensenya. «Ja en saben, de català, els jóvens que comencen a ensenyar-ne?», em demanava, fa uns anys, un vell professor de la nostra universitat. La resposta correcta hauria set: segurament, però no poden continuar aprenent-ne (i una llengua, la que siga, s’ha d’aprendre al llarg de tota la vida) perquè han d’aprendre tota la parauleria que els pedagogs han inoculat dins el sistema i això els treu el noranta per cent del temps de dedicar-se a allò que pertocaria. Acomodar-se a la jerga del sistema és cosa llarguíssima, i rasca molt de temps que hom podria dedicar a aprendre. O a pensar.

Teòricament, un dels objectius del nostre sistema educatiu és que els alumnes desenvolupin el pensament crític, que sàpiguen quan els estan ensarronant a les xarxes (o als llibres de text), que puguin destriar el gra de la palla i que no els passin sistemàticament bou per bèstia grossa. Però això esdevé pràcticament impossible des del moment que existeix això que en diuen ‘programacions d’aula’. Les ‘programacions d’aula’ impliquen que, en algun lloc, has de tenir programat (i apuntat) el que fas cada dia… I les coses sobrevingudes? Si un dia estic explicant la poesia de Joan Maragall i això ens porta a parlar de Nietzsche en la literatura catalana m’ho he de carregar perquè la ‘programació d’aula’ no ho té previst, perquè ‘ara no toca’? I si Nietzsche ens porta a parlar de la condició humana i dels perills que sobrevenen quan intentam millorar el que sigui (la societat, la Humanitat)? No toca que en parli, probablement, perquè això no forma part del currículum de Llengua i Literatura Catalanes. Qui és millor professor: el que es deixa dur per aquestes qüestions sobrevingudes (que potser poden interessar els estudiants) o el buròcrata que viu presoner de la seua ‘programació d’aula’?

Quant a l’esperit crític, potser val més deixar-ho estar. Teòricament, el nostre sistema educatiu hauria de preparar ciutadans i no estrictament robots. Preparar ciutadans vol dir promoure en els nostres joves l’interès per l’actualitat, per les coses que passen al nostre voltant, per la cosa pública, per la política… Evidentment, avui cap professor de secundària no s’atreveix a fer cap tipus de comentari polític a les seues classes, perquè de seguida tendrà l’extrema dreta i els jutges (perdó per la repetició de conceptes) al clatell, deixant-li anar el seu alè perillós. Per això, no hi ha ni un sol llaç groc a les façanes dels instituts eivissencs, ni balears, per molt que, al Regne d’Espanya, igual que a Turquia, hi hagi presos polítics. No hi ha estudiants que pensin que s’hi hauria de posar. Ni professors que ho promoguin. Ni tan sols ningú que, dins un centre educatiu, parli d’aquestes qüestions. Em diran que no és el lloc. Però, no hem d’educar per a la ciutadania? En què consisteix, idò, formar ciutadans responsables?

Per començar a revertir la situació que patim es podrien prendre, amb molta facilitat i a cost zero, un parell pagès de decisions elementals: a) prohibir qualsevol programació de departament de més de quinze pàgines, b) eliminar les programacions d’aula, c) qualificar numèricament o alfabèticament amb qualificació única i senzilla, d) eliminar la censura a les aules, e) recuperar la llibertat de càtedra (liquidada per polítics i pedagogs), f) fer formació del professorat exclusivament a través de classes magistrals, g) eliminar les guàrdies dels professors, h) no fer reunions de més d’hora i mitja, i) reduir les reunions al màxim, j) eliminar la majoria de les ‘coordinacions’ (deixant només les estrictament necessàries). Ara mateix se m’acuden una vintena més de mesures. Però em faria massa pesat.

NEL MARTÍ: «Marca l’hora i educaràs (docentment)»

Publicat a l’AraBalears (4 d’octubre de 2019)

El curs escolar ja ha començat. Enguany –curs 2019-2020–
s’ha incorporat un nou sistema de registre de jornada de treball per
als docents dels centres escolars no universitaris, basat en el marcatge
digital d’entrades i sortides. A partir d’ara, el primer que fan els
professors abans de donar el bon dia és marcar, a través de l’ordinador o
de l’app del telèfon mòbil personal, una ‘entrada’. Ara sí, bon dia!

Però què aporta al sistema educatiu el nou marcatge? Serveix per
millorar i facilitar la gestió del centre? Serveix per reduir
l’absentisme o l’incompliment d’horari? Servirà per reduir la
precarietat laboral o garantir millor els drets dels treballadors? Per a
què servirà realment?

L’actuació del marcatge
d’horari, pensada en global i en abstracte, pot tenir una intenció
virtuosa: controlar per defecte (retards i absentisme) o per excés
(excessos de jornada i hores extres) l’horari i la jornada laboral dels
docents. De fet, aquest és el sentit de la legislació europea quan
afirma que el registre és necessari per garantir la seguretat i la salut
dels treballadors. I aquesta és també la voluntat del legislador quan
va modificar l’Estatut del Treballador –a través del Reial decret llei
8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita
contra la precarietat laboral a la jornada de treball– per establir com
a obligatòria i sense excepcions la implementació del registre de la
jornada de treball a tots els ens públics i privats.

Ara bé, cal dir també de manera clara que aquesta virtualitat es
desdibuixa –i desvirtua– quan s’intenta implementar en els centres
docents. I és que la mesura s’ha dissenyat des de l’òptica laboral, i
especialment des del servei d’inspecció de treball i seguretat social
per facilitar la seva pròpia tasca i no la dels docents o equips
directius. Sembla com si ningú hagués repensat després la virtuosa
mesura perquè tingués també efectes virtuosos en els centres educatius i
en el tan maltractat imaginari col·lectiu sobre el docent.

El problema no és, per tant, de registre, sinó del sistema elegit –el
marcatge d’entrada i sortida– per dur a terme aquest registre. Des de
‘sempre’ els centres d’ensenyament han duit a terme a través de
múltiples mecanismes (formals i informals) un eficient sistema de
control per defecte, en relació amb l’horari que cada professor a
principi de curs accepta i signa, i en el qual només es marquen,
s’informen i es justifiquen les absències, no les presències. I deu
haver funcionat molt bé perquè el nivell d’absentisme a Educació és
mínim, i el retard és pràcticament inexistent.

En
aquest sentit, la nova llei, certament, hauria pogut ser més flexible.
Però tanmateix pens que a la mateixa llei hi ha un marge d’interpretació
suficient per actuar sense perdre de vista l’objectiu principal. La
legislació obliga a articular un registre d’entrades i sortides, però no
determina el sistema de registre. L’article 34.9 del nou Estatut dels
Treballadors diu: “L’empresa ha de garantir el registre diari de
jornada, que ha d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la
jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la
flexibilitat horària que estableix aquest article”. També diu que
l’organització d’aquest registre s’ha de consultar als treballadors i
als seus representants.

La Conselleria d’Educació ha
dit, per la seva banda, que la intenció del nou sistema de registre era
facilitar la tasca dels equips directius, però la realitat no ha estat
aquesta. El marcatge digital, especialment quan és en diferit,
incrementa i burocratitza molt la tasca del director i el cap d’estudis,
i no aporta cap informació addicional respecte de l’anterior sistema,
que permet una ràpida detecció i resolució d’absències. Per altra banda,
veim com la implementació d’aquest nou sistema no només no ha estat
sol·licitada pels equips directius, sinó que, a més, aquests n’han
demanat la retirada perquè no és efectiu.

Ara bé, més
enllà de la manca d’efectivitat del marcatge em preocupa moltíssim més
el seu defecte –simbòlic, si es vol, però no per açò menys important– de
focalitzar l’atenció en un problema que no existeix –l’absentisme– i en
el temps laboral presencial del docent i no en la qualitat del temps
educatiu, que depèn d’altres coses, com la formació del professorat, la
seva motivació, la seva estabilitat, l’elaboració de materials per
atendre la diversitat, l’impuls de projectes educatius innovadors i
l’estabilitat del marc normatiu. I és ben cert que una cosa no lleva
l’altra, però la devalua, i molt. L’error del marcatge ja no és només
una qüestió de poca efectivitat del nou sistema (per la qual cosa el més
raonable seria suspendre’l i mantenir el sistema de registre per
defecte vigent fins ara), sinó de poca oportunitat dins el context
socioeducatiu en el qual vivim i on el docent necessita, reclama i
espera, amb candeletes, el suport i el reconeixement explícit per poder
exercir, activament i orgullosament, com a professional de
l’ensenyament.

Última Hora, 4 d’octubre de 2019

Celebram que altres forces sindicals s’hagin sumat a l’oposició al marcatge horari, i que STEI demani expressament, amb comunicat de premsa publicat avui, que la Conselleria suspengui la mesura, tal com Unió Obrera Balear ja va reclamar a la mesa sectorial de l’1 de juliol (vegeu AQUÍ esborrany d’acta aprovada a la mesa de 5 de setembre i extracte a la foto al final).

Dit això, no és de rebut afirmar reiteradament que «la proposta de marcatge horari no ha estat objecte en cap moment de negociació amb la part social». La instrucció del marcatge horari va inclosa a les instruccions d’inici de curs, document que fou tractat a la mesa esmentada de l’1 de juliol. En aquella taula de negociació ni STEI ni la resta de sindicats no va demanar la retirada de la mesura, només ho va fer UOB. Com ja hem explicat, si aleshores STEI ens hagués fet costat la Conselleria s’hauria trobat amb l’oposició de la majoria de la part social i potser s’ho hauria pensat dues vegades.

Que cadascú assumeixi els seus actes i a cadascú allò que és seu!

Ultima Hora, 2.10.2019:

De l’acta de la mesa sectorial d’1 de juliol:

Última Hora, 3.10.2019:

Podeu descarregar el cartell per imprimir aquí:

• Cartell NO AL MARCATGE A3
• Cartell NO AL MARCATGE A4

Model de recollida de signatures per convocar claustre, AQUÍ.

1) El
claustre del CIFP Pau Casesnoves ha tractat el marcatge horari i en una
assemblea posterior s’ha votat amb aquest resultat: 38 vots en contra de
la mesura, cap a favor.

2) Votació a l’assemblea de l’IES Santanyí, prèvia al claustre demanat pels docents: 51 en contra, 3 a favor.

3) CEPA La Balanguera: el claustre ha votat en contra del marcatge horari.

4) Al CEPA Camp Rodó se’n va parlar en claustre i ni directiva ni professors manifestaren estar-hi a favor. La directiva traslladarà l’oposició al marcatge horari a la reunió amb Conselleria. Faran assemblea
de professors.

5) Al CEPA Son Canals el claustre extraordinari ha votat en contra del marcatge horari: 14 a favor de no fitxar i 5 abstencions.

6) Claustre de l’IES Sineu: 88 vots a favor del manifest en contra del marcatge horari i només un vot en contra.

7) IES Esporles: el claustre ha votat per àmplia majoria contra el marcatge horari i han enviat carta a la conselleria demanant-ne la retirada.

Actualitzam a 4.10.2019:

8) El CEIP Ca’n Pastilla enviarà a Conselleria el manifest en contra del marcatge aprovat en claustre.

9) IES Sa Blanca Dona: El claustre va votar contra el marcatge horari. 98 vots en contra, 10 abstencions i cap vot a favor.

10) IES Inca: Han acordat en assemblea oposar-se al marcatge horari per 35 vots contra el marcatge i 2 a favor. Aproximadament la meitat del claustre no signa.

Actualitzam a 7.10.2019:

11) IES Son Ferrer, votació en assemblea: 36 vots contra el marcatge, 4 a favor i 4 en blanc.

Actualitzam a 8.10.2019:

12) IES Emili Darder, votació en assemblea: 23 vots contra
el marcatge: 3 abstencions, cap vot a favor.

13) Escola d’Art de Menorca: el Claustre de s’ha posicionat en contra del Sistema de marcatge (15 vots en contra de marcar i 3 a favor).

14) IES Son Pacs: El claustre ha acordat per unanimitat demanar al conseller d’Educació la derogació d’aquest sistema de control, o que sigui opcional per a cada centre educatiu. A més a més han fet constar la precarietat d’espais, infraestructures i mitjans.

Actualitzam a 9.10.2019:

15) CEPA Francesc Borja Moll (Inca): El claustre ha votat per unanimitat
en contra del marcatge i l’assemblea ha signat un manifest en contra. Vegeu-lo AQUÍ.

16) IES Ses Estacions: tot i haver-se convocat el claustre, el director no ha deixat votar. Acabat el claustre, els companys reunits en assemblea han decidit per amplíssima majoria enviar una carta a Conselleria expressant el rebuig al marcatge.

Actualitzam a 15.10.2019

17) IES Baltasar Porcel:  Es convoca a petició del professorat un claustre per parlar d’aquest tema. La votació final és la següent: 40 vots en contra del marcatge i a favor d’enviar un document per tal de sol·licitar la derogació de la mesura, 4 abstencions. No hi ha vots a favor del marcatge.

Actualitzam a 17.10.2019:

18) IES Politècnic: L’assemblea de docents comunicarà a la Conselleria que demana la retirada immediata del marcatge, amb 71 vots a favor, 3 abstencions i 0 en contra.

Actualitzam a 18.10.2019:

19) IES Llucmajor: votació online, de les 77 persones que han respost a la pregunta, 67 estan en contra del marcatge, 8 a favor i 2 indiferent. Això significa que hi ha un 87% de professors en contra, un 10,4% a favor i un 2,6% indiferent. La setmana vinent es farà una assemblea per discutir la possibilitat de no fitxar com a col·lectiu o de deixar que cadascú faci el que cregui més oportú.

20) IES Marratxí: Un grup de companys no fitxa i així ho han manifestat. No ens consta que hagin tingut cap problema per aquest motiu.

21) CEPA Calvià: Votació en assemblea, perquè la inspectora va dir que no era tema de claustre. El resultat: dels 24 docents presents, 18 varen signar en contra del marcatge.

Actualitzat a 29.10.2019:

22) IES Santa Maria: Votació en assemblea: 30 vots de 38 rebutgen el marcatge. El director no ho ha deixat votar a claustre.

Actualitzat a 30.10.2019:

23) IES Llorenç Garcias i Font: Els
professors del centre reunits en assemblea el passat dimecres dia 18
d’octubre acordaren per unanimitat el posicionament contrari a la mesura
del marcatge horari. Entre
vots presencials i delegats (24 vots presencials i 20 delegats, tots a
favor, cap en contra i cap abstenció) sumaren la meitat del claustre.

Actualitzat a 9.12.2019:

24) CEPA Pitiüses: Els docents reunits en assemblea, amb 11 assistents d’un total de 19, van acordar per unanimitat no marcar. Van demanar convocatòria de claustre i el director no va deixar votar cap resolució per instruccions de la inspectora.

Si el director del vostre centre es nega a sotmetre a votació un manifest o resolució sobre el marcatge horari, cosa que excedeix les seves
atribucions perquè un director no pot impedir que un claustre aprovi els
manifests o les resolucions que consideri oportunes, recordau que vos podeu manifestar mitjançant votació
en una assemblea de centre. Passau-nos el resultat de la votació en
qualsevol cas!

ACTUALITZACIÓ 3.10.2019:

• Ja hi ha cinc claustres, com a mínim, que han comunicat a la conselleria que no faran viatges d’estudis a conseqüència del marcatge horari i perquè són hores extres que no se cobren.

Circular 152/2019 – 2

Segons hem pogut saber, el
claustre de l’IES Pau Casesnoves ha tractat el marcatge horari i en una
assemblea posterior s’ha votat amb aquest resultat: 38 vots en contra de
la mesura, cap a favor.

Votació a l’assemblea de l’IES Santanyí, prèvia al claustre demanat pels docents: 51 en contra, 3 a favor.

A
l’IES Josep Maria Llompart, s’ha fet el claustre demanat pels docents
però el director no ha permès votar cap resolució. Això excedeix les
atribucions del director, que no pot impedir que un claustre aprovi els
manifests o les resolucions que consideri oportunes. Si vos trobau amb
aquest entrebanc, recordau que vos podeu manifestar mitjançant votació
en una assemblea de centre. Passau-nos el resultat de la votació en
qualsevol cas!