Etiqueta: Directors

El president d’Adesma no recorda que els claustres votaven els directors

A les declaracions a Ona Mediterrània, el president d’ADESMA, Llorenç Llop, diu (minut 20) que «el claustre mai ha decidit a mà
alçada que jo recordi
«, quan se li ha demanat per la pèrdua de drets
democràtics que ha suposat el nomenament dels directors a través d’una
comissió avaluadora.

Doncs bé, recordarem que d’ençà de 1985 amb la LODE  (article 37), passant per la LOPEG
de 1995 (article 17) i fins el 2002, quan la LOCE d’Aznar imposà les
comissions avaluadores, els directors eren elegits pel consell escolar.
No hi havia obligació de fer la votació al claustre, però durant aquells 17 anys era impensable que un director no consultàs els docents abans de
dur la votació al consell escolar. No cal dir que la consulta del
claustre es feia per vot secret i no «a mà alçada». 

És
a dir que amb la LOCE d’Aznar de 2002 (ratificada en aquest aspecte per la LOE de Zapatero i la LOMCE de Rajoy) hem reculat als preceptes de la
«Ley Orgánica por la que se regula el Estatuto de Centros Escolares» (LOECE), de 1980!, que deia a l’article 25: «Reglamentariamente, se determinará el
procedimiento por el que la Administración seleccionará y nombrará al
director, de acuerdo en todo caso con los principios de mérito,
capacidad y publicidad.
«.

Adesma i Adipma insisteixen en nomenar interins del centre

El president d’ADESMA, Llorenç Llop, ha declarat al programa Taula Educativa, d’Ona Mediterrània (minut 7,40) que no volen elegir docents a dit, tot i que continua lamentant que no puguin nomenar interins que ja hagin treballat al centre, després que l’11 de maig DM es fes ressò del comunicat de premsa on demanaven «més marge per elegir a part del professorat» dins el nou pla d’innovació i millora.

Sobre aquesta qüestió, el president d’ADESMA podria donar explicacions pel que fa a la gestió dels perfils de places d’interins al seu centre. Es dóna el cas que a les adjudicacions del curs 15-16 hi van perfilar una plaça de Castellà amb horari de matí i tarda, quan el centre no té horari de tarda. Un cop ho advertírem a la Conselleria la plaça va aparèixer a les vacants definitives sense aquest perfil, però amb el B2 d’Anglès com a nou requisit. Finalment la plaça va anar a parar a un membre del seu equip directiu que no fa cap hora de d’Anglès ni en anglès.

Per altra banda llegim a DM que la presidenta d’ADIPMA, Joana Maria Mas, també vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears nomenada pel conseller d’Educació, Martí March, dóna suport a les declaracions d’Adesma, reclama poder fer una selecció de personal «amb garanties» i també es plany que determinats interins el curs següent «se n’han d’anar». Una vegada més veim que es confon l’autonomia dels centres per establir perfils degudament justificats amb el nomenament a dit de persones amb noms i llinatges per part dels directors. També ens demanam el motiu de l’exigència de nomenar persones concretes per a un projecte determinat, si qualsevol docent que aspira a una plaça amb la titulació i perfil corresponents està capacitat per prestar el servei.

Continuarem denunciant el nomenament a dit, sigui encobert o no, perquè trenca el principi d’igualtat d’oportunitats i es una font perillosa d’amiguismes i mobbing.

DM, 18.5.16:

Adesma vol nomenar docents a dit

Foto: DM, 11,5,16

Circular 34/2016

La democràcia mai no està guanyada del tot. Si fa 14 anys Aznar va acabar amb l’elecció dels directors a través del Claustre i Consell Escolar, i va imposar que fossin nomenats per una comissió controlada per l’Administració, ara Adesma i Adesme, beneficiaris d’aquella mesura antidemocràtica, exigeixen el privilegi de nomenar a dit treballadors de l’ensenyament públic.

Segons hem llegit a la premsa (DM, 11.5.16), els directors d’institut troben a faltar «més marge per elegir a part del professorat» dins el nou pla d’innovació i millora implantat per la Conselleria i afirmen que aquest punt forma part del document d’Illes per un Pacte.

Anem a pams. En primer lloc, el document Illes per un pacte, de 23 gener de 2016, diu a l’apartat Autonomia de gestió del personal que els directors poden elevar al Consell Escolar «propostes de plantilla i de perfil del professorat», no que puguin elegir professors.

Pel que fa al pla d’innovació, els directors tenen la paella pel mànec, per exemple, a l’hora d’adjudicar comissions de serveis. La resolució de 25 d’abril de 2016 estableix que la sol·licitud ha d’aportar un informe del director i del consell escolar. I si el problema és la manca de continuïtat quan la plaça és ocupada per un interí, la solució no és un nomenament a dit, que aniria en contra del principi d’igualtat d’oportunitats per accedir a places de funció pública, sinó la convocatòria d’oposicions.

Que els directors sempre han tingut marge de maniobra per adjudicar places amb noms i llinatges ho demostra el fet que enguany, per primera vegada, algunes comissions de serveis hauran de comptar amb el vistiplau del consell escolar «per evitar suspicàcies», segons va justificar la Conselleria en mesa sectorial. El requisit s’aplicarà tant al pla de millora com a places per raons de servei (entre elles, tasques de coordinació, programes i projectes de centre i nous estudis al centre). Per a places d’equips directius, en canvi, continuarà bastant l’acord del director amb l’Administració.

Que Adesma qualifiqui d’«interlocutors privilegiats» els representants sindicals, elegits pels treballadors a través d’un procés democràtic a diferència dels directors, és un tic dictatorial que no podem admetre de cap manera, però que agraïm perquè mostra les seves cartes. En prenem nota.

Palma, a 13 de maig de 2016

Llista definitiva de directors que consoliden complement

 

S’ha fet pública la llista de directors que consoliden el complement.
La podeu consultar al següent enllaç (el
darrer Annex 1):

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2504408&coduo=38&lang=ca 

Com ja sabeu des d’UOB ens oposam a aquesta mena d’incentius per
exercir tasques directives. Es dóna el cas que entre els beneficiaris hi ha quatre càrrecs de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

Antonio Morante talla el bacallà en el nomenament de directors

Segons la resolució del concurs de mèrits per seleccionar directors, la comissió avaluadora encarregada de puntuar els projectes de direcció ha d’estar formada per cinc membres, dels quals tres els nomena el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante:

  • un inspector d’educació a proposta del Cap del Departament d’Inspecció Educativa, que actuarà com a president.
  • un director del mateix tipus de centre docent per al qual es fa el procés de selecció.
  • un membre de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, que actuarà com a secretari.

Els altres dos membres són:

  • un representant elegit pel claustre.
  • un representant del consell escolar que no ho pot ser dels docents.

Els components de la comissió puntuen els projectes de direcció d’1 a 10 i es fa la mitjana descartant les puntuacions que es desviïn més de tres punts. S’ha de treure un 5 com a mínim per ser nomenat.

Com es pot veure hem passat de sotmetre els projectes i la tasca dels directors a la voluntat sobirana i democràtica del claustre i del consell escolar, tal com es va fer fins a la LOCE de José María Aznar (2002), a una participació dels docents testimonial i per salvar les aparences en una comissió en mans de la Direcció General de Planificació i Centres, a la vegada àmpliament dominada pels dirigents de les associacions de directors ADESMA i ADIPMA.

Tot plegat ens carrega de raons per continuar reivindicant que els directors de centre tornin a ser elegits democràticament pels claustres i els consells escolars.

AQUÍ podeu veure els membres de les comissions designats pel director de Planificació i centres,  Antonio Morante el passat 4 d’abril.

AQUÍ trobareu tota la informació sobre el procés de selecció de directors de 2016.

Noves sol·licituds de consolidació de complement de director

La Conselleria ha publicat les llistes provisionals de la consolidació personal parcial del complement de director 2015-2016, que podeu veure AQUÍ.

Es dóna el cas que entre els 29 admesos hi ha quatre càrrecs de la Conselleria: el director general i el cap de Departament de Planificació i Centres i els caps de Servei de Planificació Educativa i de Centres Educatius.

Recordam un cop més que ens continuam oposant a aquesta mena d’incentiu per a la funció directiva, que suposa el cobrament de retribucions per una tasca que s’ha deixat d’exercir.

La renovació de directors, un cop més al marge dels claustres i consells escolars

Antoni Morante, director general de Planificació i Centres

Una vegada més els directors que han completat el mandat de quatre anys no s’hauran de sotmetre a la consulta democràtica dels claustres i consells escolars per renovar el càrrec, sinó que ho faran de forma automàtica si tenen el vistiplau del servei d’Inspecció, dirigit per Antoni Arbós, i de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez. El procediment de la renovació és competència del director general de Planificació i Centres, Antoni Morante.

Vegeu AQUÍ la relació de centres on el director pot renovar automàticament. Els centres afectats són 22 CEIP, 1 EI, 8 IES, L’Escola d’Art i Superior de Disseny de Palma i 1 CEPA.

Reproduïm el que ja vam publicar al respecte el 19 novembre de 2015:

Des de la la LOCE d’Aznar de 2002, passant per la LOE de 2006 de
Zapatero i arribant a la LOMCE de Wert i Rajoy, els directors ja no
només han deixat de ser elegits pel Claustre i el Consell Escolar, sinó
que poden renovar l’exercici del càrrec sense la intervenció dels òrgans
democràtics del centre. Concretament la LOMCE estableix al seu article
vuitanta-cinc que «El nombramiento de los directores podrá renovarse,
por períodos de igual duración, previa evaluación positiva del trabajo
desarrollado al final de los mismos.»

Al mateix article, s’afegeix que «Las Administraciones educativas podrán fijar un límite máximo para la renovación de los mandatos«.
Des del 2010 el límit màxim establert a les Balears és de tres mandats
consecutius (BOIB núm. 30, de 23 de febrer), i l’avaluació es
competència d’Inspecció. El paper de la comunitat escolar es limita a
l’obligació per part dels inspectors de recollir «La informació
contrastada de tots els sectors de la comunitat educativa del centre de
referència i l’anàlisi de la documentació pertinent.
«

A la pràctica, aquest procediment deixa en mans dels inspectors la
renovació del càrrec i evita al director sotmetre la seva gestió al
veredicte dels òrgans democràtics del centre. És a dir que s’impedeix el
debat, la reflexió i l’autèntica avaluació de la tasca directiva. Un
cop més, des d’UOB reivindicam el retorn a les votacions als Claustres i Consells Escolar per elegir els directors al final de cada mandat.

Resolució del conseller de 12 de novembre de 2015 on consta que la renovació en el càrrec de director depèn d’inspecció i les direccions generals de Personal Docent i de Planificació i Centres:

https://intranet.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST5425ZI199388&id=199388

UOB reclama formació permanent gratuïta i en horari laboral

COMUNICAT DE PREMSA

UOB reclama formació permanent gratuïta i en horari laboral

S’oposa a la subvenció i homologació dels cursos de formació dels sindicats

Davant la propera aprovació del nou Decret de Formació Permanent del Professorat, des d’UOB Ensenyament reclamam que la formació dels docents corri a càrrec de l’Administració i s’imparteixi dins la franja horària laboral. Demanam, per tant, que se suprimeixi l’homologació dels cursos impartits pels sindicats, prevista a l’Article 19, 2c de l’esborrany de Decret.

Consideram que la formació impartida pels sindicats, que computa per als sexennis, pot rebre subvencions i sovint és de pagament, és una via de finançament irregular que pot ser utilitzada per domesticar-los i tapar-los la boca i, com s’ha demostrat, convertir-se en un focus de malversació de fons.

Pel que fa a l’oferta de la formació, demanam que s’adapti a les necessitats reals dels docents i s’imparteixi als centres sempre que sigui possible. També creim necessària una formació especialitzada per matèries, tant pel que fa a la didàctica com als continguts, que es pot dur a terme als Centres de Professors en funció de les peticions dels docents.

Reclamam també un pla de formació per als coordinadors de les Comissions de Normalització Lingüística, atès el compromís de la Conselleria de potenciar els Projectes Lingüístics de Centre, i per als docents de català i en català, a fi de compensar els quatre anys d’agressió de l’anterior Administració contra la nostra llengua. També és imprescindible que la normalització lingüística, regulada al Decret de mínims, formi part de la formació dels equips directius.

Finalment denunciam que continuam sense tenir veu ni vot al Consell Escolar de les Illes Balears, que tractarà l’esborrany de Decret de Formació permanent al plenari de dia 9 de març.

Palma, a 2 de març de 2016

UOB s’oposa un cop més a la consolidació del complement de director

Avui dematí s’ha reunit a la Conselleria la Comissió de Valoració de la consolidació parcial del complement de director. S’han admès a tràmit trenta sol·licituds dinou corresponents a directors de CEIP, vuit de IES, dues de CEPA i una d’EI. El percentatge del complement que consoliden varia entre el 25%, el 40% i el 60 per cent en funció dels períodes exercits. Un cop s’han aprovat a la Comissió les sol·licituds són trameses a Inspecció.

Tal com vam fer a la convocatòria de l’any passat, els representants d’UOB hem fet constar en acta la nostra oposició a la consolidació d’aquest complement. En uns moments en que s’està avançant cap a la supressió del complement 33, que s’atorga de forma vitalícia als funcionaris que han exercit càrrecs polítics, ens refermam en la nostra postura de cercar altres vies per incentivar la funció directiva que no passin per cobrar per uns serveis que ja no es presten.

No a la renovació automàtica de directors!

Avui es publica al BOIB el procediment que permet als directors continuar en el càrrec, prèvia avaluació de l’Administració, un cop acabat el període pel qual estaven nomenats. La resolució afecta els directors de vint-i-dos CEIP, un centre d’Educació Infantil, vuit IES, una Escola d’art i un CEPA.

Des de la la LOCE d’Aznar de 2002, passant per la LOE de 2006 de Zapatero i arribant a la LOMCE de Wert i Rajoy, els directors ja no només han deixat de ser elegits pel Claustre i el Consell Escolar, sinó que poden renovar l’exercici del càrrec sense la intervenció dels òrgans democràtics del centre. Concretament la LOMCE estableix al seu article vuitanta-cinc que «El nombramiento de los directores podrá renovarse, por períodos de igual duración, previa evaluación positiva del trabajo desarrollado al final de los mismos.»

Al mateix article, s’afegeix que «Las Administraciones educativas podrán fijar un límite máximo para la renovación de los mandatos«. Des del 2010 el límit màxim establert a les Balears és de tres mandats consecutius (BOIB núm. 30, de 23 de febrer), i l’avaluació es competència d’Inspecció. El paper de la comunitat escolar es limita a l’obligació per part dels inspectors de recollir «La informació contrastada de tots els sectors de la comunitat educativa del centre de referència i l’anàlisi de la documentació pertinent.»

A la pràctica, aquest procediment deixa en mans dels inspectors la renovació del càrrec i evita al director sotmetre la seva gestió al veredicte dels òrgans democràtics del centre. És a dir que s’impedeix el debat, la reflexió i l’autèntica avaluació de la tasca directiva. Un cop més, des d’UOB reivindicam el retorn a les votacions als Claustres i Consells Escolar per elegir els directors al final de cada mandat.