Circular 339/2026
Des del seu naixement, UOB Ensenyament, com a sindicat, ha defensat els drets sociolaborals del professorat de les Illes Balears. Dins aquest col·lectiu docent hi conviuen diferents responsabilitats i coordinacions que fan possible el funcionament dels centres educatius. Entre elles, hi destaca la figura del coordinador o coordinadora TIC, un perfil imprescindible per garantir el funcionament tecnològic dels centres i donar suport al conjunt del claustre en la seva tasca educativa.
UOB Ensenyament considera que aquesta figura és un pilar fonamental i d’elevada responsabilitat. Les persones responsables de la coordinació TIC són les que asseguren que els dispositius, les xarxes i les plataformes digitals funcionin correctament perquè la resta del professorat pugui desenvolupar la seva feina. Malgrat la importància d’aquesta funció, la realitat és que es tracta d’una tasca poc reconeguda i exercida en condicions sovint precàries.
La Conselleria té publicades les funcions del coordinador/a TIC, però el problema és que el llistat és desproporcionat i creix cada curs. Any rere any s’hi afegeixen noves responsabilitats sense que això vagi acompanyat d’un augment real de recursos o de reconeixement. Un exemple recent és la posada en marxa del programa LLULL o l’adquisició de les noves fotocopiadores per a centres educatius. En aquest sentit, cal dir que les primeres impressions són bastant pessimistes, amb diferents incidències com ara interrupcions constants de servei, únic usuari, etc.
Com es va dir en la circular 245/2022: No a l’explotació dels coordinadors TIC! Tot això es produeix en un context que continua caracteritzat per:
- Absència de reconeixement econòmic específic.
- Reducció d’hores lectives bastant magra per assumir el volum real de feina.
- Manca de recursos humans i tècnics per gestionar infraestructures digitals cada vegada més complexes i/o obsoletes.
- Recursos econòmics bastant limitats.
Aquest model només és possible gràcies a una dinàmica que es repeteix any rere any: l’Administració mira cap a una altra banda i confia en la bona voluntat del professorat. Els centres acaben resolent problemes amb recursos propis, amb l’esforç de la gestió de les directives i, sovint, amb el suport de les APIMA per mantenir o renovar equipaments. També ho podeu consultar a la circular 272/2022: Explotació de les coordinacions TIC: ja passa de taca d’oli!
Mentrestant, el discurs institucional insisteix que el sistema educatiu balear és capdavanter en innovació; tanmateix, la realitat als centres mostra una altra imatge. En molts casos, la “innovació” s’ha traduït simplement en la instal·lació d’una PDI i un portàtil a cada aula. Una solució que pot donar una aparença moderna, però que no sempre respon a les necessitats reals dels centres ni a criteris de manteniment, durabilitat o adequació pedagògica. Com s’ha dit anteriorment, aquest curs s’afegeix la posada en marxa del programa LLULL i l’adquisició de noves fotocopiadores, iniciatives en què hi ha hagut multitud d’incidències, avui dia encara no resoltes.
De fet, molts centres potser haurien preferit ordinadors de sobretaula més robustos o la renovació de carretons de portàtils, solucions més pràctiques en determinats contextos. I qui coneix millor aquestes necessitats és precisament la figura que menys es consulta: la coordinació TIC.
UOB Ensenyament va recollir les necessitats i preocupacions d’aquest col·lectiu. La podeu consultar a la circular 160/2019. La pregunta és clara: realment s’escolta els coordinadors TIC?
UOB Ensenyament es demana què fa la Conselleria amb l’opinió d’aquestes persones encarregades de la coordinació TIC, les autèntiques responsables.
Els fets indiquen que no en fa res. Les decisions sovint responen més a interessos administratius o econòmics que no pas pedagògics. Alguns exemples són:
- Identitat única: La migració cap a Microsoft 365 sense un debat profund amb els centres.
- La proliferació de formacions obligatòries per acreditar la competència digital docent, sovint vinculades a subvencions.
- La derivació de recursos cap a iniciatives més visibles políticament, mentre es deixen sense resoldre problemes realment urgents.
Tot plegat es fa amb una planificació sovint improvisada i amb la creença que crear un servei de suport informàtic centralitzat és suficient per resoldre la complexitat de la gestió tecnològica als centres.
Amb l’Acord Marc signat el 2023 es preveu que, a partir del curs 2026-2027, es comenci a comptabilitzar la part no consolidable de la carrera professional docent per a diverses coordinacions, entre elles la coordinació TIC.
Tot i que UOB Ensenyament considera que aquest complement és meritori i necessari, la realitat és que aquest reconeixement no resol els problemes de les persones encarregades de la coordinació TIC, atès que no soluciona:
- La manca de recursos materials per renovar dispositius obsolets.
- L’absència de personal tècnic especialitzat per al manteniment de dispositius.
- Les dificultats per gestionar xarxes, programari i plataformes digitals cada vegada més complexes.
Aquest complement tampoc pot convertir-se en l’excusa perquè l’Administració consideri que el problema està resolt. Els problemes persisteixen, si no s’actua sobre les seves causes.
Per tot això, UOB Ensenyament reclama un reconeixement real de la coordinació TIC i una millora efectiva de les seves condicions. Això implica incrementar la dotació de recursos materials, econòmics i humans per facilitar una gestió tecnològica eficient als centres educatius de les Illes Balears amb el benentès que és tan o més important gestionar aquests recursos com incrementar-los.
A més, el sindicat UOB Ensenyament considera imprescindible:
- Desvincular la coordinació TIC de la resta de coordinacions en les instruccions de quota, per garantir una dotació horària fixa, proporcional i adequada a la tipologia de centre. Aquesta dedicació hauria de ser comparable —o proporcional— a la que es destina als equips directius.
- Crear la figura d’un càrrec singular de responsable TIC, que permeti compatibilitzar la coordinació amb la carrera professional docent, tal com passa amb altres funcions com les tutories o les caporalies de departament.
En definitiva, la coordinació TIC del sistema educatiu no es construeix amb discursos ni amb equipaments simbòlics, sinó amb persones que cada dia fan possible que la tecnologia funcioni als centres. Els coordinadors TIC són els veritables responsables de sostenir aquesta transformació digital. Ignorar les seves necessitats i demandes i continuar carregant-los de responsabilitats sense recursos és condemnar la innovació educativa a quedar-se en una simple façana. Si l’Administració vol parlar seriosament d’innovació, el primer pas ha de ser reconèixer, escoltar i dotar adequadament el col·lectiu que la fa possible.
Palma, 28 d’abril de 2026
