Ahir UOB Ensenyament va publicar un comunicat que des de diversos sectors —alguns sense mala fe— es va interpretar com una defensa de la sanitat privada per part del sindicat. Tal vegada UOB Ensenyament no va ser prou clara en el seu plantejament.
UOB Ensenyament és un sindicat. Com a tal, la seva funció primordial és defensar els drets dels docents i lluitar per millorar les seves condicions sociolaborals. La cobertura mèdica que ofereix MUFACE als funcionaris de carrera, agradi més o menys o estigui organitzat d’una manera o d’una altra, és un dret adquirit per bona part dels integrants d’aquest col·lectiu. Si aquest dret —o qualsevol altre— està en perill, UOB Ensenyament protestarà.
La salut dels docents està en perill, i cada dia són més els docents que la veuen deteriorada mentre l’Estat deixa morir MUFACE i la Conselleria degrada el Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), tal com va denunciar UOB Ensenyament en un comunicat. I mentre això passa, el col·lapse i la decadència subjuguen la Seguretat Social. UOB Ensenyament manté el que ja va afirmar ahir: tothom sortirà perjudicat de la desaparició de MUFACE.
Si l’Estat vol acabar amb MUFACE i per fi establir una sanitat pública per tothom, que seria l’ideal, només hi ha dues formes de fer-ho sense malmetre el sistema sanitari públic: a través de l’expropiació o de manera gradual. No pareix que el govern del PSOE i Sumar estigui a punt d’expropiar res en defensa del bé general; per tant, només queda fer-ho de forma gradual. Només així el dret a la salut dels docents podria arribar a quedar garantit.
UOB Ensenyament lamenta que se l’hagi acusada de defensar els interessos privats per sobre dels públics. Alguns fins i tot l’han acusada d’incoherent per haver criticat l’escola concertada. No té res a veure una cosa amb l’altra: la salut és un dret dels docents; l’escola concertada és un privilegi d’alguns. No entendre això —o no voler-ho entendre— és signe inequívoc d’ignorància o de mala fe.
Palma, 19 de novembre de 2024
Etiqueta: SliderTag
Conciliació familiar: el govern ven el cel, però els docents queden a terra
Circular 318/2024

Malgrat que el partit en el govern es presenta com a referent en matèria de conciliació familiar, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. UOB Ensenyament vol fer evident que, ara com ara, existeixen mancances importants que afecten directament el benestar del personal educatiu i la seva capacitat de compaginar la vida laboral i familiar.
En primer lloc, les instruccions que regulen les excedències per cura de fills o familiars continuen sent presoneres dels trimestres escolars. Aquesta rigidesa imposada per l’Administració no només limita dràsticament la flexibilitat que els docents necessiten per adaptar-se a les seves circumstàncies familiars, sinó que també fa naufragar la conciliació real amb la qual aquest govern s’autoelogia. Davant aquesta situació, UOB Ensenyament ha aconseguit algunes victòries parcials: un dels èxits ha estat aconseguir que en determinats casos, degudament justificats, es pugui flexibilitzar el període de les excedències i eludir aquesta vinculació forçosa als trimestres, una passa essencial per avançar cap a un model de conciliació més just.
Tanmateix, això no és suficient: s’han de modificar les instruccions de les excedències i permisos de reducció de jornada per raons de guarda legal perquè es desvinculin definitivament de les dates dels trimestres escolars. Però això no és tot: també consideram prioritari, com està establert a altres comunitats autònomes, que l’excedència sigui fraccionable. Actualment, els docents només poden gaudir d’aquesta excedència una vegada per subjecte causant, fet que limita enormement la seva capacitat de gestionar situacions familiars a llarg termini. UOB Ensenyament considera que, per avançar cap a una conciliació familiar efectiva, és imprescindible que aquesta excedència pugui ser utilitzada de manera fraccionada.
Per altra banda, volem subratllar la urgent necessitat que des de l’autonomia es pressioni en la retribució del permís parental, ja que és fonamental per a les famílies poder disposar de temps per a la cura i atenció dels infants en moments crucials del seu desenvolupament, com és l’inici de les diferents etapes educatives. Actualment, aquest permís es pot gaudir de forma no retribuïda, fet que suposa un greuge econòmic per totes aquelles famílies que l’han de gaudir ara i no en el futur.
A més, reclamem, d’una vegada per totes, el reconeixement del dret de gaudi de dies sense sou pels interins. La situació actual crea una desigualtat inacceptable entre docents amb situacions administratives diferents, i és fonamental que el sistema educatiu sigui igualitari. De la mateixa manera, proposem la incorporació de dies personals retribuïts per a tots els docents, tal com en gaudeixen la resta de funcionaris de l’estat. Aquesta flexibilitat no només contribuiria al benestar emocional i mental dels docents, sinó que també repercutiria positivament en el rendiment laboral i facilitaria en gran manera la conciliació familiar.
I xerrant de drets, és essencial que els docents tinguin reconegut el dret de cuidar els seus infants els dies que aquests estan malalts. Permetre que els docents s’absentin per cuidar els seus fills sense penalitzacions contribueix no només al benestar dels infants, sinó també a la tranquil·litat i la productivitat dels que sumem en una tasca tan exigent com és la d’educar. El permís de “deure inexcusable” per acompanyar els infants al metge durant el temps indispensable per efectuar la visita és clarament insuficient.
Aquesta anàlisi de la realitat posa de manifest que les mesures de conciliació que tant promou el Govern de la senyora Prohens són, en molts casos, insuficients i poc adequades per a les necessitats reals del col·lectiu docent. Per tant, instam l’Administració que es ven com a pionera de la conciliació a adoptar mesures reals i efectives que garanteixin drets laborals i familiars igualitaris i flexibles per a tots els treballadors de l’educació.
La conciliació entre la vida laboral i familiar ha de ser un pilar fonamental de les polítiques educatives. UOB Ensenyament continuarà incansable lluitant per garantir que aquests drets no siguin només una promesa buida.
Palma, 19 de novembre de 2024
Les campanes repiquen per MUFACE
Fa anys que la mort de MUFACE és una mort anunciada. Ara s’exhaureix el termini de cobertura per als mutualistes i beneficiaris sense que l’Estat hagi fet els deures. Com sempre, els més perjudicats per aquesta incertesa —aquest caos, per ser més exactes— són els treballadors.
Però la desaparició de MUFACE és molt més nociva del que sembla a primer cop d’ull. No és només que centenars de milers de funcionaris perdin la protecció que confereix una assegurança mèdica, és que totes aquestes persones, en cas que MUFACE pereixi, passaran a integrar-se al sistema de salut públic, que quedarà immediatament col·lapsat —per ser exactes: col·lapsat ja hi està; serà anorreat—. No és cap novetat que la Seguretat Social ja té problemes així com està la situació actual (llistes d’espera interminables, urgències saturades, falta d’especialistes, etc.), com per ara vessar-hi al voltant d’un milió de mutualistes. En conclusió: tothom sortirà perjudicat de la desaparició de MUFACE.
La incapacitat de l’Estat per arribar a un acord amb les companyies asseguradores és una mostra de la poca importància que dona a la protecció i salut dels seus treballadors. Aquest tema s’haurà de resoldre in extremis, sumint el col·lectiu en la incertesa i desconfiança. Per altra banda, el silenci eixordador de la Conselleria d’Educació i Universitats és alarmant. És evident que la Conselleria no té competències directes en aquesta qüestió, però no estaria de més que informàs degudament els docents de les Illes Balears i que pressionés el govern central per mantenir aquest servei (i ja és estrany que no ho faci amb totes les seves forces, tenint en compte que parlam d’un sistema concertat).
UOB Ensenyament insta les diferents administracions a garantir a tots els seus treballadors unes condicions de feina, de salut i de prevenció idònies. Així mateix, UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a pressionar el govern central i a informar dins el termini i en la forma escaient de qualsevol modificació o novetat referent a aquesta qüestió.
Palma, 18 de novembre de 2024
El dia de la marmota concertada
UOB Ensenyament denunciava fa pocs dies que l’escola pública perd terreny enfront del sistema concertat de forma ininterrompuda. El procés de desprestigi i decadència que està patint l’escola pública no té fi, igual que la història contada per Michael Ende. Ahir mateix el senyor Antoni Vera, conseller d’Educació i Universitats, afirmava que “no construirem places públiques allà on n’hi hagi de concertades”.
El senyor Vera, representant públic, dirigeix la Conselleria d’Educació i Universitats amb l’objectiu clar d’afavorir les empreses privades, empreses que es beneficien de l’existència d’un sistema d’educació públic cada vegada més paupèrrim i abandonat. Amb el seu sou públic, el senyor Vera esmerça els diners (públics) en enfortir el sistema concertat-privat i debilitar l’escola pública. El senyor Vera, mentre es vana de l’augment en els pressupostos per Educació, considera que “els concerts serveixen per compensar la falta de places públiques, no per substituir l’escola pública”. L’equació és senzilla: la Conselleria d’Educació, deliberadament, manté el sistema públic dins la deficiència, creant un buit que aprofita el sistema concertat (privat) per prosperar; així, la Conselleria troba justificació per abocar diners (públics) a empreses privades.
Però no ens deixem enganyar: no és que la Conselleria d’Educació i Universitats no sigui capaç ni li manquin prou mitjans per arribar a tothom i garantir un sistema públic de qualitat. Simplement, és que no interessa. La voluntat de la conselleria dirigida pel senyor Vera no és millorar el sistema públic, ans tot el contrari: com més feble sigui, millor per als seus amics de la concertada que, com aus rapinyaires, poden nodrir-se de les despulles d’una escola pública que està en fase terminal.
UOB Ensenyament denuncia el procés general de concertació engegat per la Conselleria d’Educació i Universitats i insta el conseller Vera a dignificar el seu càrrec i defensar allò que és de tots, que és l’escola pública, en lloc d’usar-lo deshonrosament per afavorir interessos privats. Així mateix, UOB Ensenyament insta als agents socials a defensar l’escola pública i a no rentar-se les mans davant aquesta concertació global del sistema educatiu.
Palma, 15 de novembre de 2024
Voldrien mort el català
Circular 317/2024

La llengua catalana es troba en perill de mort. Aquesta afirmació, tot i que sembli catastrofista, és certa. Les notícies, estudis, reportatges i documentals que es publiquen referents a la seva salut així ho corroboren.
L’aspecte més greu és segurament el retrocés que pateix entre els joves, que són el futur de la societat. Però és que, a més, aquells que intenten fer-ne ús són increpats i perseguits. Per altra banda, durant els darrers vint anys els centres han patit un procés de castellanització evident, no només per part de l’alumnat no catalanoparlant, sinó també per part dels que la parlen i del professorat. Quant als primers, són clarificadores les gràfiques publicades a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, segons les quals un 76% dels menors de vint anys a les Illes Balears no fan servir el català mai en família i, encara més dramàtic, un 86% dels menors de vint anys no el fan servir mai amb els amics. Pel que fa als docents, percebem en algunes ocasions certa laxitud en el manteniment de la llengua catalana com a llengua vehicular de les classes. UOB Ensenyament fa anys que demana que Inspecció faci la seva tasca de vigilar que els projectes lingüístics de centre es compleixin.
I l’Administració com ajuda a solucionar tot això? Doncs estrangulant encara més el català, menystenint-lo i minorant-lo dia a dia, així com s’ha fet saber des de la Unió Europea. Per què hi ha exempcions d’avaluació del català per als nouvinguts? UOB Ensenyament ha demanat històricament posar-hi fi. Hi ha exempcions de castellà per als no castellanoparlants? Sorpresa: no n’hi ha. Per què a les proves de la PBAU es permet un major nombre de faltes ortogràfiques en català que en castellà? Per què la Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta a engegar plans pilots que costen una fortuna i que només serveixen per accelerar la desaparició de la llengua catalana? El col·laboracionisme de l’Administració no acaba aquí: el desprestigi del col·lectiu docent a través del qüestionament de la professionalitat i capacitació per dur a terme la seva tasca ha permès que als docents sovint els manquin eines efectives no només per desenvolupar la seva tasca amb idoneïtat, sinó també per poder dur a terme una defensa sòlida i ferma de la llengua catalana dins els centres. I quina és la cirereta de tot aquest pastís? Doncs el conseller d’educació Antoni Vera afirmant, sense posar-se vermell, que no creu en la immersió lingüística. En què creu aleshores ell, com a llicenciat en Filologia Catalana? És curiós que el conseller no cregui en la immersió lingüística quan la majoria d’agents socials consideren que és el millor camí cap a la cohesió social.
Però els atacs i menyspreus no venen només de l’Administració; els sectors més reaccionaris de l’estat, amb connivència amb alguns mitjans de comunicació, es dediquen diàriament a escampar desinformacions i acusacions —o directament insults i faltes de respecte. En aquest sentit, el passat dia 4 de novembre de 2024 (no de 1950, com pot semblar a primera vista), el “senyor” Rafael del Moral encetava un article amb aquesta repugnant frase: Los chicos que estudian en catalán son perdedores—. També és habitual que es parli d’imposició ideològica fent referència al català o que es facin afirmacions tendencioses quan el Govern intenta fomentar-ne l’ús. Així mateix, la dicotomia entre balear i català és arma usual de l’espanyolisme més ranci.
Desgraciadament, tots aquests exemples no són fets aïllats. Basta una breu cerca per internet per veure que són el pa de cada dia.
I com es pot revertir aquest camí de difícil retorn?
UOB Ensenyament té molt clar que s’ha d’impedir que el català segueixi aquesta deriva que el durà, si no s’hi posa remei, a ser una llengua residual i merament folklòrica en un territori que històricament l’ha tenguda com a pròpia.
Per començar, s’ha d’incentivar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per augmentar el nombre de professionals que es dediquin no només a la docència, sinó també a totes aquelles tasques enfocades a la dinamització, a la promoció de l’ús i a tot allò que ajudi el català a consolidar-se i mantenir-se com a llengua de prestigi. En aquest context, UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu exclusivament en català com a única via vàlida per aconseguir el ple assoliment de la competència comunicativa en llengua catalana de l’alumnat. També és necessari disposar d’una bona oferta d’activitats extraescolars que potenciïn la llengua: contacontes, teatre, tallers de jocs populars… així com l’opció d’intervenir en els esplais, amb racons de jocs dirigits i altres activitats que fomentin l’ús del català.
UOB Ensenyament ha reivindicat el retorn del Servei d’Ensenyament del Català des del moment de la seva desaparició, i així ho continuarà fent. La seva era una tasca molt valuosa d’elaboració de material i d’intervencions dins les aules que els docents no sempre tenen temps de dur a terme.
Per altra banda, tot i que l’ensenyament és una part fonamental per garantir la bona salut de la llengua, no és suficient. També s’han de promoure línies de treball, accions i mobilitzacions en què es pugui involucrar tant la comunitat docent com la societat en general per tal d’aconseguir la normalització efectiva de la llengua pròpia.
Així, actuar al món educatiu no és ni de bon tros suficient: és necessari engegar una aposta ferma per promoure la llengua dins la societat en general. El català ha perdut força a tots els sectors i àmbits socials, i això no ho solucionarà l’Administració si no se l’obliga. Cada persona de les Illes Balears ha de ser conscient de la importància del seu paper: usar i defensar la llengua a tots els àmbits, exigir que es respectin els drets dels catalanoparlants i, en definitiva, evitar l’extinció del català, són deures de cada un de nosaltres.
Palma, 12 de novembre de 2024
L’Administració trampeja amb els diners
El Govern de la presidenta Margalida Prohens (Marga La Roja segons el sector més reaccionari de l’espectre polític actual, ironies de la vida) ha posat en marxa una campanya sobre la llibertat d’elecció de llengua destinada a informar els pares de les Balears sobre la possibilitat d’elegir a les escoles dels seus fills entre el català i el castellà. Una campanya que, evidentment, pagaran els contribuents i que s’afegeix al milió d’euros malgastat per la implantació del Pla de Segregació Lingüística. En aquest punt afloren una sèrie de qüestions: fins on haurem de gastar per mantenir aquest esperpèntic experiment? Per què arriba ara una campanya de promoció del pla segregador? Al Partit Popular no li agrada l’elecció que van manifestar els pares a les matrícules del curs passat i pretén alterar-la? El Partit Popular considera que els pares no són prou intel·ligents per entendre el seu Pla i necessiten una informació dissenyada pel Govern? Hi haurà campanyes d’informació fins que la majoria dels pares elegeixin el castellà com a llengua vehicular de les escoles dels seus fills? Fins on fa comptes intervenir el Govern —que enarbora la no-intervenció en gairebé tots els aspectes de la vida— respecte a aquesta qüestió?
Són moltes preguntes per un Govern que no és tan sols capaç de contestar mai amb un «no» a qualsevol desvari provinent de VOX.
Però això no és tot. El portaveu del Govern, el senyor Antoni Costa, treia pit en afirmar que no hi haurà partida pressupostària per al desplegament del Pla de Segregació Lingüística als pressupostos del 2025. “El que volem és arribar a consensos” va afirmar Costa sense riure. Més tard, la Conselleria d’Educació i Universitats afirmava que es destinaran 1,1 milions a aquesta proposta dins de la partida corresponent a nòmines dels centres concertats, tal com va publicar la premsa. Així les coses, no hi ha partida pressupostària per desenvolupar el Pla de Segregació, però hi ha 1,1 milions d’euros en concepte de nòmines per a les escoles concertades que l’apliquin. Novaparla i cinisme cotitzen ara mateix a màxims històrics.
UOB Ensenyament considera que el Govern de la presidenta Margalida Prohens, mitjançant aquesta campanya d’informació, pretén maquillar el fracàs de la seva política lingüística i menysprea la capacitat dels pares que ja han manifestat la seva opinió sobre aquest tema fa només uns mesos.
Palma, 8 de novembre de 2024
Solidaritat amb els afectats per la DANA
UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport i solidaritat amb els afectats per la DANA i lamenta les pèrdues personals i materials que el temporal ha causat.
Atesa la situació d’emergència en què es troba la Comunitat Valenciana, UOB Ensenyament ha demanat a la Conselleria d’Educació i Universitats que permeti a tots aquells treballadors amb familiars fins a segon grau o amb propietats afectades pel temporal DANA sol·licitar el permís de «deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral» per poder atendre les necessitats derivades del desastre natural.
Palma, 5 de novembre de 2024
Per la dignificació de la tasca docent
Circular 316/2024

La figura docent és un element clau per al bon desenvolupament de la societat. Una societat que menysprea els docents és una societat condemnada a estar sotmesa als desitjos dels tirans; en conseqüència, la docència de qualitat és un dels pilars bàsics d’una societat sana i democràtica. Tots hem tingut mestres i professors que ens han guiat, ajudat, influït i inspirat en algun moment de la nostra vida: és innegable que la feina que feim és necessària.
És necessari combatre les acusacions contra el col·lectiu referents a intromissions ideològiques, manca de professionalitat, abús de poder o feina de luxe (en aquest sentit, i en clau d’humor, recomanam la lectura del llibre Tres mesos de vacances, de Neus Rossell) que s’han anat esputant durant els darrers anys des d’alguns sectors polítics i amb la inestimable ajuda i connivència d’alguns mitjans de comunicació. Atorgar als docents el reconeixement social adequat, dotar-los dels recursos necessaris per desenvolupar la seva tasca i oferir-los unes bones condicions sociolaborals són fonamentals per fer més atractiva aquesta professió.
Així mateix, és necessari tornar a l’essència de la tasca docent, que és instruir i educar: cal acabar amb la burocràcia i les reunions inútils; cal retornar la confiança en la professionalitat dels professionals de l’educació i acabar amb informes i paperassa inquisidora; finalment cal, amb urgència, considerar el docent com una autoritat dins l’aula.
Des de UOB Ensenyament volem anunciar l’inici d’una campanya destinada a abordar la urgent necessitat de dignificar la tasca docent, una professió essencial per al futur de la nostra societat. La situació actual del nostre sector exigeix una acció decidida i col·lectiva, atès que cada dia s’intensifiquen els desafiaments als quals ens enfrontem: la manca de reconeixement social, unes condicions laborals que van en retrocés i una creixent pressió que deteriora la nostra qualitat professional.
La campanya de dignificació de la tasca docent impulsada per UOB Ensenyament cerca posar el focus en la importància de la nostra feina, destacant el valor que aportam a la societat. Tot i que aquesta iniciativa neix del nostre sindicat, fem una crida a tota la comunitat educativa per enriquir-la amb les seves aportacions i idees i, especialment, per ajudar a difondre-la. La dignificació d’aquesta professió no és una tasca exclusiva de cap organització; és responsabilitat de tots nosaltres: els docents. Ens hem de fer valer i exigir el respecte i les condicions que mereixem.
A partir d’aquesta setmana publicarem diferents recursos que contribueixin a generar debat, reflexió i consciència. Així, i de forma alterna, anirem compartint “píndoles” informatives que tractaran aspectes concrets de la nostra professió, respostes a afirmacions recurrents que sovint menystenen la nostra feina, biografies de docents il·lustres que han deixat empremta en la història, així com proclames que reivindiquin la nostra tasca.
Junts podem revertir la situació i dignificar la nostra professió com es mereix. Esperem les vostres aportacions i agraïm la vostra col·laboració i suport en la difusió d’aquesta campanya.
Palma, 30 d’octubre de 2024
Un món concertat
No hi ha dia a les Illes Balears en què el sistema d’escola concertada no guanyi terreny a l’escola pública. L’objectiu primordial de la Conselleria d’Educació i Universitats dirigida pel senyor Antoni Vera és convertir l’escola pública en un element residual i mancat de recursos, en un infern on només quedin aquells que no tenen prou recursos per fugir-ne alhora que engrosseix amb desmesura l’escola concertada.
Quines han estat les actuacions fonamentals de la Conselleria fins avui?
– Implementar la il·lustrativa addició de “i escola concertada” al nom de la Direcció general de personal docent.
– Invertir durant l’estiu (inversió que encara ara no s’ha interromput) una quantitat indecent de recursos a l’escola concertada, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.
– Potenciar la Formació Professional concertada en detriment de la pública, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.
– Cedir als desitjos i postrar-se indignament davant l’Escola Catòlica, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.
– Sumir en l’agonia el Servei de Prevenció de Riscos Laborals amb l’objectiu subreptici de privatitzar-lo, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.
– Abocar encara més diners a l’Escola concertada a través de l’ignominiós Pla de Segregació Lingüística, tal com va denunciar UOB Ensenyament a través d’un comunicat.
A tot això s’hi suma ara l’inici de l’assimilació de les condicions sociolaborals entre el personal de la pública i el de la concertada —no dels mecanismes d’accés als llocs de feina, tema que pel que sembla no interessa gaire— tal com informa la premsa i l’ús i acaparament d’instal·lacions pagades pels contribuents però, oh sorpresa, usades per empreses privades. És el cas del nou CIFP de Ciutadella, on hauran de conviure la família professional d’Hoteleria de l’IES Maria Àngels Cardona de Ciutadella, el SOIB i l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears. El lector haurà notat que, igual que al joc Among Us, entre aquestes institucions hi ha un intrús: una empresa privada que farà ús de les instal·lacions públiques per fer negoci. Ahir, en sessió parlamentària i sense posar-se vermell, el conseller de Turisme, el senyor Bauzá, no va negar que en aquestes instal·lacions no hi pugui cabre una escola privada. UOB Ensenyament ja havia tret aquesta qüestió a la Mesa Sectorial del passat dia 28 d’octubre, on la Conselleria d’Educació i Universitats va afirmar no saber de què anava el tema.
De tot el que s’ha dit fins ara se’n desprenen dues conclusions: en primer lloc, que els esforços de la Conselleria d’Educació i Universitats per afavorir el sistema concertat en detriment del públic són titànics i innegables; en segon lloc, que UOB Ensenyament es manté incòlume i infrangible en la denúncia d’aquest procés general de concertació perpetrat per l’Administració davant la impassibilitat i inacció de molts d’agents socials, massa ocupats amb el gaudi de les seves prebendes o fent negoci amb la formació dels companys.
UOB Ensenyament no caurà sota els efectes del soma. UOB Ensenyament no es deixa subornar i continuarà incansable amb la defensa de l’escola pública i en la denúncia perenne del procés de concertació engegat per l’Administració. UOB Ensenyament insta tota la societat a protegir l’escola pública, que és la de tots.
Palma, 30 d’octubre de 2024
Reunió de la comissió de seguiment de l’Acord Marc buida de contingut
Ahir, dilluns 28 d’octubre de 2024, es va reunir la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores. El punt únic de l’ordre del dia va ser la revisió de seguiment del segon Acord Marc.
Abans de començar a desglossar la reunió punt per punt, UOB Ensenyament vol mostrar el seu neguit i indignació amb el transcurs de la negociació i el tarannà despòtic de l’Administració. UOB Ensenyament vol recordar que la Conselleria va cedir alliberats extra a les forces sindicals signants de l’Acord marc amb l’objectiu de treballar-lo i desenvolupar-lo segons el calendari establert. De què serveix que l’Administració convoqui els sindicats a una reunió on no es fa gairebé res? A una reunió on les evasives, les excuses de mal pagador i els subterfugis de l’Administració per no complir els acords signats es reprodueixen com els caps de la bèstia de Lerna. La reunió d’ahir va ser una rèplica de la Mesa del juny passat: l’Administració no fa els deures i pretén eludir la seva responsabilitat amb una fatxenderia impròpia de representants públics. La manca de formalitat i respecte per part de l’Administració va ser flagrant: la ironia, el sarcasme i el menyspreu cap a les aportacions d’UOB Ensenyament varen ser constants i insultants. Per si tot això fos poc, l’Administració va instar als sindicats a desenvolupar la reunió aviat perquè després el director general tenia una altra reunió que sí que devia considerar important; clar, era amb els representants de l’escola concertada.
- Carrera professional.
Per part d’UOB Ensenyament hem demanat:
- L’avançament de l’abonament del 2n tram a gener de 2025 i del 3r tram a setembre de 2026 d’acord amb el calendari previst a l’Acord marc, de la part consolidable.
- Un augment dels trams de la part consolidable, com a mínim, fins al 5è sexenni (que és el nombre de sexennis que, actualment, es poden arribar a cobrar).
- La revisió de les quantitats dels trams de la part consolidable per tal de tendir a una equiparació amb la resta dels treballadors de funció pública.
- Respecte a la part no consolidable vam sol·licitar eliminar la referència de què les funcions addicionals de coordinació no s’hagin d’exercir al mateix centre. Recordem que ara ve marcat que per poder cobrar la part no consolidable el docent ha d’estar durant 2 cursos a un mateix centre.
La resposta que la Conselleria ens donà, com era de suposar, és que no disposen de recursos econòmics per fer aquest avançament tot i trobar-nos en un context econòmic expansiu, la qual cosa hauria de revertir en unes bones disposicions pressupostàries. La UOB va recordar a la Conselleria els 20 Milions d’euros invertits en el Pla pilot voluntari. On són els doblers sobrants si només s’hi han adherit 11 centres?
- Carrera professional inspecció
Punt resolt.
- Increment retributiu
En aquest punt, UOB Ensenyament va demanar quan i com es fa comptes pagar la recuperació dels decrements aplicats a les retribucions complementàries després que s’hagi estimat parcialment la demanda interposada contra l’administració autonòmica en aquest sentit. La Conselleria ens va dir que aquest fet s’ha de negociar a la Mesa de l’empleat públic.
Aprofitàrem també per recordar a la Conselleria que queda pendent un increment del 0,5 % cap al gener de 2025 segons l’evolució del PIB de 2024. Es van comprometre a fer el pagament, però no saben quan.
- Incompatibilitats complement de tutoria/cap de departament
És un punt que està resolt i que tots aquells tutors i caps de departament veuran l’ingrés dels complements a la nòmina d’octubre.
- Millora plantilles
Podeu veure el Resum de la Mesa aquí.
- Convocatòria oposicions per illes
Aquest curs escolar es convocaran els processos selectius per illes. Ahir, a la MSE, ens van proporcionar una proposta de places. Podeu consultar-les aquí.
- Reducció 50% taxes oposicions
Punt resolt.
- Procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de professors de secundària.
En aquest punt, UOB Ensenyament va voler fer especial èmfasi en dos aspectes:
- Vam demanar a la Conselleria si ja tenien la fórmula per resoldre la situació del professorat del Cos a extingir de professors tècnics d’FP per equiparar el seu salari amb el de secundària. En aquest sentit, ens van informar que el grup parlamentari del Partit Popular ha presentat una esmena a la llei de simplificació administrativa (Llei Òmnibus) per tal de vehicular el complement econòmic per aquest col·lectiu. Vam interpel·lar al director general si creia que era la millor solució, ja que en tractar-se d’un col·lectiu força reduït, la solució no hauria de suposar una gran despesa i, per tant, havia de ser relativament fàcil i no haver de plantejar-se en forma d’esmena a una llei en concret. Haurem d’estar pendents de l’aprovació de la llei i tenir en compte que quan s’aprovi no tindria caràcter retroactiu.
- Quan l’Administració ja donava per resolt aquest punt, UOB Ensenyament va voler recordar la mateixa aportació feta a la reunió anterior: l’equiparació salarial dels docents del cos 0598 (especialitats singulars) amb el professorat de secundària i que l’Administració plantejàs la plena integració del cos 0598 al 0590 al Consell Interterritorial d’Educació. La resposta de la Conselleria, bàsicament, es va centrar en el fet que això era una nova demanda respecte a l’Acord Marc i que com a tal no era objecte d’estudi en aquestes reunions de seguiment. Mentida, a l’anterior reunió de seguiment ja es va tractar aquest tema i la resposta dista molt de la que ens varen donar.
9. Substituts exprés
Punt resolt.
10. Hores secundària (18 hores)
Punt resolt.
11. Hores primària
El punt 11 és el relatiu a les hores de docència per als mestres d’infantil i primària. UOB insisteix a recordar el “principi de bona fe” que recull la darrera disposició de l’Acord Marc (Vigència) i, en tal sentit, lamentà la interpretació capciosa que l’Administració fa del punt i que li va permetre, a la Mesa Sectorial del passat 4 de juny, sostenir que és compatible l’acompliment d’aquest punt amb la confecció de la quota dels centres d’infantil i primària a 25 hores, i no a 23.
Així, vam instar a la Conselleria a reduir progressivament el càlcul de la quota.
La resposta de la Conselleria va ser que pel pròxim curs la quota d’Infantil i Primària es calcularà a 24,5 h. Aquest fet, per a la UOB, no és suficient. Continuam insistint que la quota es calculi a 23 hores de cara al curs pròxim.
12. Places difícil cobertura Eivissa i Formentera
Per molt que la Conselleria ha intentat donar una solució dotant d’un complement econòmic a aquells docents que ocupen dites places, n’és un fet suficient? Sabeu què ha provocat aquest pegat entre el col·lectiu docent? Doncs ha creat malestar i un greuge entre ells. De veritat que no existeix cap altra solució?
13. Reducció progressiva ràtios
En aquest punt vam recordar a l’Administració que encara no disposam d’un Pla de reducció de ràtios i que durant el 2n trimestre de cada curs escolar s’ha de fer el seguiment de la situació de les ràtios als centres educatius. La resposta va ser que va lligat al Pla d’Infraestructures i que la intenció és complir-lo al llarg dels 10 anys projectats. A més, el director general ha afegit que depenent del municipi es podran baixar o no les ràtios i que a final d’any la intenció és presentar un Informe de quota i plantilles per estudiar aquest punt. Es compleix la tònica de sempre, molt bones intencions, però poques actuacions. Restarem pendents de les passes que s’ha compromès a donar la Conselleria.
14. Auxiliars administratius CEIP
Tot i que és un punt que es considera resolt, la Conselleria va informar que tenen sol·licitat a Funció Pública que els auxiliars no siguin compartits. Seria una molta bona notícia si això esdevingués en realitat, però en tenim dubtes.
15. Llicències per estudis
A la 1a reunió de seguiment de l’Acord Marc, la Conselleria va establir unilateralment una recalendarització d’aquest punt:
- Presentar un projecte per a les llicències no retribuïdes abans de setembre de 2024 i que haurà d’entrar en vigor el curs vinent (2024-25).
- Negociació de les llicències retribuïdes durant el curs 2025-26, sense calendarització de la seva entrada en vigor.
Oh, sorpresa! No ens van presentar cap projecte per a les llicències no retribuïdes i únicament ens varen informar del cost que suposaria implantar-les (entre 12.000 i 15.000 € per llicència).
Quant a les llicències retribuïdes, evidentment, sembla que no hi ha cap intenció per part de l’Administració d’iniciar la seva negociació. Van reiterar el cost que suposaria posar-les en marxa (uns 50.000 € per llicència) i la necessitat de prioritzar una cosa o l’altra. En aquest punt, UOB Ensenyament va ser molt clar: no acceptem establir un rànquing de prioritats envers les propostes de l’Acord Marc, ja que això suposaria un risc imminent d’incompliment d’algunes de les propostes incloses en el mateix. No obstant això, vam instar la Conselleria la urgent necessitat d’iniciar, almenys, la negociació de les llicències no retribuïdes, demanda que ja es va fer en el seu moment i que intenten posposar en el temps per falta de recursos.
16. Revisió Fons Social
La proposta de revisió, actualització i millora del fons d’acció social s’havia de dur a terme durant el curs 2023-24.
Una altra vegada la Conselleria fa tard. Sabem que és una qüestió que no depèn directament de la Conselleria d’Educació, que el que ha de fer, és discutir a Mesa Sectorial una proposta per elevar-la a la Mesa de l’Empleat Públic. La Conselleria ens va contestar que redactarien una proposta i l’elevarien a la Mesa pertinent.
17. Habitatge Eivissa i Formentera.
Per a sorpresa de UOB Ensenyament, el director general ens va dir que hi estan treballant, però que la proposta s’anunciarà al Consell de Govern. UOB Ensenyament troba imprescindible treballar de manera conjunta amb altres administracions. Ismael Alonso no sap, emperò, amb quines Administracions estan treballant (no ho hauria de saber com a director general?).
18. ½ jornada voluntària per a tot el personal docent
Vam continuar insistint en el fet que aquest dret s’ha d’estendre a tot el personal docent i no només als funcionaris de carrera. En aquest sentit, vam exigir una modificació de l’Acord de Consell de Govern de dia 8 de setembre de 2023 per tal que s’incloguin els funcionaris interins i en pràctiques. L’Administració continua amb la seva capciosa interpretació que els interins poden renunciar a places de jornada sencera i optar a ½ jornades. No acceptam de cap de les maneres l’afirmació feta per la Conselleria de donar aquest punt per resolt.
19. Mecanismes organitzatius reducció hores interins majors de 55 anys
La Conselleria donava aquest punt per resolt, però UOB Ensenyament va insistir en el fet que no tots els docents majors de 55 anys poden demanar i gaudir en les mateixes condicions de la reducció horària per causa de la seva edat. Així les coses, vàrem proposar-los:
- Creieu que avançar el calendari del procés d’adjudicacions podria ajudar a resoldre-ho? Com que l’equip directiu confecciona els horaris durant el mes de juliol, si les adjudicacions fossin en aquest període, donaria resposta a la necessitat i els docents interins que s’incorporen a un nou centre poden gaudir d’aquestes mesures.
La Conselleria respon que no és viable i que ells intenten passar totes les dades als centres per tal que configurin els horaris respectant l’edat.
20. Permisos de maternitat/paternitat de mitja jornada.
Punt resolt.
21. Any sabàtic
S’havia d’haver regulat durant el curs 2023-24 i ni s’ha començat. El director general va afirmar que estan estudiant com es du a terme a altres comunitats autònomes i que en tenir l’estudi fet ens faran arribar una proposta. UOB Ensenyament va insistir en la necessitat de calendaritzar-ho, però la Conselleria no es vol fermar les mans.
22. Millores tutoria
UOB Ensenyament ha fet les aportacions següents:
- Increment de la quantia del complement específic singular.
- Cobrament íntegre del complement per qui fa ½ jornada. Els docents a mitja jornada que són tutors fan una acció tutorial completa, no mitja funció tutorial. Per tant, no acceptam tecnicismes per negar aquest dret i si és necessari, que es dupliqui el complement a la nòmina (dos mitjos complements).
- Afegir el càrrec de la cotutoria perquè es pugui fer efectiu el cobrament del complement de tutoria a un i a l’altre.
- Desburocratització de l’acció tutorial.
Una vegada més, la Conselleria es va justificar emprant l’argument de la manca de recursos econòmics i la despesa que suposaria haver d’incrementar el complement a 5.963 tutors, que són aproximadament els que hi ha actualment. Per tant, per aquest curs no es podrà complir aquesta proposta i el director general es va comprometre a arreglar-ho abans de 2027.
Teòricament, aquest és un punt prioritari per al director general, i així ho va manifestar, però aquí rau el quid de la qüestió: un punt considerat com a prioritari no es complirà fins a 2027? Només podem concloure que per aquesta Administració el compliment de l’Acord Marc no és una prioritat.
23. Catàleg malalties professionals
Simplement, vam demanar quan es tenia previst crear la comissió de treball per iniciar la tasca que ja s’hauria d’haver fet durant el curs 2023-24. Resposta recurrent: breument ens convocaran.
24. Eliminació penalització retributiva.
Des d’UOB Ensenyament donàvem aquest punt per resolt, però ens van informar que hi resta pendent elaborar un protocol d’absentisme i que ens convocaran a Mesa. Ens sorprèn que l’Administració dediqui tants esforços a treballar punts que estan resolts i, en canvi, en posposin d’altres que ja haurien d’estar enllestits.
25. Permisos retribuïts i no retribuïts per a tot el personal docent
Dins aquest punt hem de diferenciar:
- Permisos no retribuïts: vàrem exigir que es facin extensius a interins i funcionaris en pràctiques. Segons la Conselleria no ho veuen viable, però ho consultaran amb Serveis Jurídics. És la mateixa resposta donada a la reunió de seguiment anterior i, per tant, l’Administració no ha fet la seva feina.
- Permisos retribuïts: UOB Ensenyament demanà la regulació d’aquests permisos perquè ja hauríem de tenir una proposta damunt la taula. De fet, es podrien regular emparant-nos en l’article 48 k) de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic que contempla que als empleats els hi pertoquen 6 dies. Respecte a aquest punt, la Conselleria ens presentarà una proposta a finals d’any.
26. Retorn a les 35 hores
És un dels punts que la Conselleria té més present de cara al pròxim curs escolar.
UOB Ensenyament exigeix el retorn a les 35 hores i de facto, en verificar-se aquesta normalització, les hores de presencialitat als centres s’hauran de reduir de manera proporcional a la reducció de la càrrega laboral general.
El director general, Ismael Alonso, ens va dir que estan preparant una proposta i ens convocaran a Mesa tot d’una puguin. En principi serà abans d’acabar el curs.
27. Pla post-estabilització
Punt resolt.
28. Formació específica per especialitats
UOB Ensenyament va manifestar que troba a faltar formació específica per al professorat de secundària i també la necessitat d’una comunicació directa i efectiva entre tots els equips de treball de formadors (CEPs, Conselleria d’Educació i IBSTEAm) i la comunitat educativa. La resposta que vam tenir és que donàssim temps a què els CEPs es posin en marxa, ja que s’han renovat quasi tots i estan preparant formació.
29. Competència digital docent
Des d’UOB Ensenyament vam puntualitzar els diversos procediments pendents d’habilitar per a acreditar la competència digital docent:
- Tràmit per a l’acreditació mitjançant prova específica dels nivells B1 i B2.
- Cursos de formació del nivell B2 (hi ha cursos d’algunes àrees del nivell B2, però no de totes, la qual cosa fa que no puguis acreditar-te en aquest nivell per formació
- Acreditació per observació de l’acompliment: C1 i C2 no disponible.
Vam remarcar a l’Administració que arribaven tard perquè l’apartat de certificats d’acreditació de la competència digital puntuarà en el pròxim CGT estatal previst per iniciar-se el 5 de novembre i no tots els docents tenen accés a aquests nivells.
En el moment en què UOB Ensenyament va fer l’aportació, el director general va respondre que s’havia aclarit aquell mateix matí i que estava tot obert fins al C1. Des d’UOB Ensenyament vam manifestar el nostre mal estar perquè a 6 dies de la convocatòria del CGT no tots els docents podran acreditar-se en algun nivell de competència digital.
30. Pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius.
Aquest punt és una línia vermella per a UOB. Hi ha una gran necessitat d’un pla de xoc per potenciar l’ús de la llengua catalana a un context d’emergència lingüística com aquesta. Així, vam exposar:
- En aquests moments del calendari, ja som més enllà del límit temporal raonable, i que la qüestió ha esdevingut urgent per mor de l’alarma social generada.
- Incompatible amb el Pla Pilot de Lliure elecció de Llengua.
- UOB insta l’Administració a abandonar la col·laboració amb les iniciatives polítiques que cerquen la minorització del català i deixar de contradir l’Estatut de les Illes Balears.
La Conselleria, com aquell qui res i manifestant un enorme interès en aquesta qüestió, va afirmar que havien contractat 20 docents més de català per al programa PALIC. De veritat és suficient per engirgolar el pla de xoc? És urgent prendre mesures adients!
31. Protocol agressions
A la MSE extraordinària de 5 de juliol es va donar el vistiplau al Protocol d’Agressions treballat des de la Comissió Paritària i només hi ha pendent l’activació del codi SIA perquè el Protocol comenci a funcionar. Ens informaran degudament quan estigui a punt.
32. Pla d’igualtat i de conciliació
UOB Ensenyament va demanar si s’havia iniciat la tasca. La resposta de la Conselleria va ser que emprarien el mateix format que el Protocol d’Agressions, és a dir, convocaran un grup de treball i les reunions pertinents. No vam aclarir quan ho faran.
33. Pla de simplificació burocràtica
Aquest punt s’ha posposat des de la signatura de l’Acord Marc. UOB Ensenyament ha enviat propostes per simplificar la càrrega burocràtica i hem exigit que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla.
Per part de la Conselleria ens han dit que ens convocaran, però sense més informació. No és un tema prou important per posar-li més èmfasi i començar a treballar-hi?
A la seva intervenció, el director general ha afegit que estan treballant amb Sèneca, un nou sistema de gestió administrativa i educativa amb la qual s’ha fet una inversió de 5,4 milions d’euros.
34. Implementació i seguiment LOMLOE
UOB Ensenyament ja va fer arribar les seves aportacions el 10 de juliol a la MSE:
- UOB va demanar que els sabers bàsics siguin el referent en l’avaluació i no els criteris.
- Supressió de l’obligatorietat d’haver d’elaborar les programacions d’aula.
- La redefinició del concepte de Situació d’Aprenentatge (SA)
A més a més, UOB Ensenyament ha fet arribar totes les esmenes concretes mitjançant el tràmit d’audiència pública habilitat a l’efecte (4/10/2024). I, per tant, vam demanar en quin estat es trobava la qüestió i quines són les següents passes. La resposta del director general es va centrar en el fet que s’ha simplificat l’avaluació, ja s’ha iniciat la tasca de revisió i redacció dels currículums i que al desembre se celebraran les meses corresponents per a posteriorment publicar els documents definitius.
35. Pla d’infraestructures
S’hi ha començat a treballar. El 9 d’octubre ens van convocar a Mesa i UOB Ensenyament ja va fer les pertinents aportacions al Pla d’Infraestructures. Vàrem reiterar la necessitat de respostes concretes a les aportacions fetes i el director general en va prendre nota.
36. Pla de climatització de centres
Aquest Pla de climatització s’hauria d’haver finalitzat abans de final del curs 2023-2024.
UOB Ensenyament, a la seva intervenció, va demanar si teníem alguna novetat. La Conselleria ens va respondre que la UIB ho està estudiant i que s’ha ampliat l’estudi a 20 centres, ja que inicialment només se’n contemplaven 8. El març de 2025 ens remetran l’informe corresponent vinculat al Pla d’Infraestructures.



