Categoria: Riscos laborals

Última Hora, 4 d’octubre de 2019

Celebram que altres forces sindicals s’hagin sumat a l’oposició al marcatge horari, i que STEI demani expressament, amb comunicat de premsa publicat avui, que la Conselleria suspengui la mesura, tal com Unió Obrera Balear ja va reclamar a la mesa sectorial de l’1 de juliol (vegeu AQUÍ esborrany d’acta aprovada a la mesa de 5 de setembre i extracte a la foto al final).

Dit això, no és de rebut afirmar reiteradament que «la proposta de marcatge horari no ha estat objecte en cap moment de negociació amb la part social». La instrucció del marcatge horari va inclosa a les instruccions d’inici de curs, document que fou tractat a la mesa esmentada de l’1 de juliol. En aquella taula de negociació ni STEI ni la resta de sindicats no va demanar la retirada de la mesura, només ho va fer UOB. Com ja hem explicat, si aleshores STEI ens hagués fet costat la Conselleria s’hauria trobat amb l’oposició de la majoria de la part social i potser s’ho hauria pensat dues vegades.

Que cadascú assumeixi els seus actes i a cadascú allò que és seu!

Ultima Hora, 2.10.2019:

De l’acta de la mesa sectorial d’1 de juliol:

Última Hora, 3.10.2019:

Podeu descarregar el cartell per imprimir aquí:

• Cartell NO AL MARCATGE A3
• Cartell NO AL MARCATGE A4

Model de recollida de signatures per convocar claustre, AQUÍ.

1) El
claustre del CIFP Pau Casesnoves ha tractat el marcatge horari i en una
assemblea posterior s’ha votat amb aquest resultat: 38 vots en contra de
la mesura, cap a favor.

2) Votació a l’assemblea de l’IES Santanyí, prèvia al claustre demanat pels docents: 51 en contra, 3 a favor.

3) CEPA La Balanguera: el claustre ha votat en contra del marcatge horari.

4) Al CEPA Camp Rodó se’n va parlar en claustre i ni directiva ni professors manifestaren estar-hi a favor. La directiva traslladarà l’oposició al marcatge horari a la reunió amb Conselleria. Faran assemblea
de professors.

5) Al CEPA Son Canals el claustre extraordinari ha votat en contra del marcatge horari: 14 a favor de no fitxar i 5 abstencions.

6) Claustre de l’IES Sineu: 88 vots a favor del manifest en contra del marcatge horari i només un vot en contra.

7) IES Esporles: el claustre ha votat per àmplia majoria contra el marcatge horari i han enviat carta a la conselleria demanant-ne la retirada.

Actualitzam a 4.10.2019:

8) El CEIP Ca’n Pastilla enviarà a Conselleria el manifest en contra del marcatge aprovat en claustre.

9) IES Sa Blanca Dona: El claustre va votar contra el marcatge horari. 98 vots en contra, 10 abstencions i cap vot a favor.

10) IES Inca: Han acordat en assemblea oposar-se al marcatge horari per 35 vots contra el marcatge i 2 a favor. Aproximadament la meitat del claustre no signa.

Actualitzam a 7.10.2019:

11) IES Son Ferrer, votació en assemblea: 36 vots contra el marcatge, 4 a favor i 4 en blanc.

Actualitzam a 8.10.2019:

12) IES Emili Darder, votació en assemblea: 23 vots contra
el marcatge: 3 abstencions, cap vot a favor.

13) Escola d’Art de Menorca: el Claustre de s’ha posicionat en contra del Sistema de marcatge (15 vots en contra de marcar i 3 a favor).

14) IES Son Pacs: El claustre ha acordat per unanimitat demanar al conseller d’Educació la derogació d’aquest sistema de control, o que sigui opcional per a cada centre educatiu. A més a més han fet constar la precarietat d’espais, infraestructures i mitjans.

Actualitzam a 9.10.2019:

15) CEPA Francesc Borja Moll (Inca): El claustre ha votat per unanimitat
en contra del marcatge i l’assemblea ha signat un manifest en contra. Vegeu-lo AQUÍ.

16) IES Ses Estacions: tot i haver-se convocat el claustre, el director no ha deixat votar. Acabat el claustre, els companys reunits en assemblea han decidit per amplíssima majoria enviar una carta a Conselleria expressant el rebuig al marcatge.

Actualitzam a 15.10.2019

17) IES Baltasar Porcel:  Es convoca a petició del professorat un claustre per parlar d’aquest tema. La votació final és la següent: 40 vots en contra del marcatge i a favor d’enviar un document per tal de sol·licitar la derogació de la mesura, 4 abstencions. No hi ha vots a favor del marcatge.

Actualitzam a 17.10.2019:

18) IES Politècnic: L’assemblea de docents comunicarà a la Conselleria que demana la retirada immediata del marcatge, amb 71 vots a favor, 3 abstencions i 0 en contra.

Actualitzam a 18.10.2019:

19) IES Llucmajor: votació online, de les 77 persones que han respost a la pregunta, 67 estan en contra del marcatge, 8 a favor i 2 indiferent. Això significa que hi ha un 87% de professors en contra, un 10,4% a favor i un 2,6% indiferent. La setmana vinent es farà una assemblea per discutir la possibilitat de no fitxar com a col·lectiu o de deixar que cadascú faci el que cregui més oportú.

20) IES Marratxí: Un grup de companys no fitxa i així ho han manifestat. No ens consta que hagin tingut cap problema per aquest motiu.

21) CEPA Calvià: Votació en assemblea, perquè la inspectora va dir que no era tema de claustre. El resultat: dels 24 docents presents, 18 varen signar en contra del marcatge.

Actualitzat a 29.10.2019:

22) IES Santa Maria: Votació en assemblea: 30 vots de 38 rebutgen el marcatge. El director no ho ha deixat votar a claustre.

Actualitzat a 30.10.2019:

23) IES Llorenç Garcias i Font: Els
professors del centre reunits en assemblea el passat dimecres dia 18
d’octubre acordaren per unanimitat el posicionament contrari a la mesura
del marcatge horari. Entre
vots presencials i delegats (24 vots presencials i 20 delegats, tots a
favor, cap en contra i cap abstenció) sumaren la meitat del claustre.

Actualitzat a 9.12.2019:

24) CEPA Pitiüses: Els docents reunits en assemblea, amb 11 assistents d’un total de 19, van acordar per unanimitat no marcar. Van demanar convocatòria de claustre i el director no va deixar votar cap resolució per instruccions de la inspectora.

Si el director del vostre centre es nega a sotmetre a votació un manifest o resolució sobre el marcatge horari, cosa que excedeix les seves
atribucions perquè un director no pot impedir que un claustre aprovi els
manifests o les resolucions que consideri oportunes, recordau que vos podeu manifestar mitjançant votació
en una assemblea de centre. Passau-nos el resultat de la votació en
qualsevol cas!

ACTUALITZACIÓ 3.10.2019:

• Ja hi ha cinc claustres, com a mínim, que han comunicat a la conselleria que no faran viatges d’estudis a conseqüència del marcatge horari i perquè són hores extres que no se cobren.

Circular 152/2019 – 2

Segons hem pogut saber, el
claustre de l’IES Pau Casesnoves ha tractat el marcatge horari i en una
assemblea posterior s’ha votat amb aquest resultat: 38 vots en contra de
la mesura, cap a favor.

Votació a l’assemblea de l’IES Santanyí, prèvia al claustre demanat pels docents: 51 en contra, 3 a favor.

A
l’IES Josep Maria Llompart, s’ha fet el claustre demanat pels docents
però el director no ha permès votar cap resolució. Això excedeix les
atribucions del director, que no pot impedir que un claustre aprovi els
manifests o les resolucions que consideri oportunes. Si vos trobau amb
aquest entrebanc, recordau que vos podeu manifestar mitjançant votació
en una assemblea de centre. Passau-nos el resultat de la votació en
qualsevol cas!

Pel seu interès, reproduïm aquest article publicat a DM.

Educació i antiintel·lectualisme

Ignasi palmer


25.09.2019 | 02:45

Des de la inauguració del curs escolar és palès el malestar dels docents de primària i secundària per haver de marcar l’hora d’entrada i sortida dels centres educatius. S’està parlant i se seguirà parlant de la manca d’adequació d’aquest mètode de control a la realitat de la vida de l’ensenyant. En efecte, la vida laboral d’un professional de l’ensenyament té dues vessants ben definides. La primera és òbvia: ha de fer classe. I ningú discuteix que els controls fins ara existents sobre aquest aspecte són suficients. La segona és tota la resta: contacte amb les famílies, preparació de classes, elaboració de progamacions, correcció d’exàmens i treballs, activitats extraescolars€ Totes aquestes accions entren de ple al camp del treball per objectius. A ningú li interessa saber si una professora ha trigat mitja hora o sis hores en corregir els exàmes d’un grup d’alumnes, allò que interessa a tothom és que els exàmens estiguin ben corregits. El treball per objectius no entèn d’horaris, sinó de qualitat i de terminis. No comprendre això és perpetuar un dels pitjors errors de la concepció del treball al nostre país, que és el presentisme o, el que és igual, comptar el treball per hores i no per productivitat.

Que als actuals dirigents de la Conselleria d’Educació la qualitat del treball dels docents no els interessa és cosa ben sabuda. Per això cada curs escolar insisteixen en abrumar el professorat amb una càrrega burocràtica que res té a veure amb la realitat de les aules. Per això no parlen mai de millorar la qualitat de l’educació, sinó de millorar els resultats, en una grollera —i gens innocent — confusió de causa i efecte. Però la novetat és que ara la Conselleria ens mostra un nou aspecte, que ja havia insinuat l’Administració Bauzá nomenant Consellera d’Educació a una persona que no sabia res —no sobre educació, sinó sobre res en absolut—, i que l’Administració Armengol / March no intenta ni dissimular: el seu obert antiintel·lectualisme. M’explicaré.

La tasca docent es pot entendre de dues maneres. La primera té arrels humanistes i modernes, i conceb l’escola com a un espai de reflexió on es transmeten sabers no només amb una finalitat pràctica, sinó també i sobretot amb la idea, plenament democràtica, de formar persones capaces, a més d’aprendre coses, d’usar aquests aprenentatges per decidir què fer amb ells, quins volen ampliar i quins prefereixen oblidar, i de posar-los al seu servei per tal de pensar per ells mateixos; és a dir, per esdevenir éssers realment lliures en el sentit més ple i noble del terme. La segona, en canvi, és filla de l’estadística i de la postmodernitat, i prefereix fabricar consumidors i treballadors dòcils i, igual que el neoliberalisme traeix les millors tradicions liberals, aquesta escola pragmàtica i postmoderna traeix l’humanisme i la modernitat perquè priva els alumnes de la capacitat de criticar la realitat que els envolta. Si la primera concepció posava de relleu els elements qualitatius i tractava cada alumne com a un element valuós i únic, la segona redueix les seves víctimes a un conjunt d’indicadors presuntament objectius on la persona queda disgregada — 1 gairebé desintegrada— a un oceà d’estadístiques de caire interseccional on és més important el col·lectiu de pertanyença que l’individu en sí. És, també, la mort de la democràcia, perquè fa creure als alumnes que la llibertat consisteix en fer allò que vulguin fer a cada moment amb l’única condició de tenir la suficient capacitat de consum per fer-ho.

El primer tipus d’escola demanda professionals molt intel·lectulitzats; el segon prefereix tècnics incults de mentalitat fabril. Un dels terribles oblits de la pedagogia postmoderna és que no es pot donar allò que no es té, i per tant un ensenyant només podrà transmetre valors humanístics fundats en l’amor al coneixement, la reflexió crítica, el dubte metòdic i la virtut moral si ell mateix n’és portador. Un professional d’aquest caire no compta mai les hores que treballa fora de classe perquè només es preocupa de fer una bona classe, tant si això implica treballar moltes com poques hores fora de les aules. Aquest ha estat el criteri tradicional per no demanar comptes al professorat fora del seu horari lectiu: preservar la seva integritat com a intel·lectuals, com a persones que dediquen prou energia a alimentar la seva ment com per no haver-lis de demanar a quin moment del dia ni a quin lloc ho fan i que per tant fan realitat el vell adagi de «treballa com si no et pagassin per fer-ho».

El conseller March sembla disposat a mantenir aquesta consideració d’intel·lectuals cap als seus col·legues de la universitat, sigui perquè hi creu, sigui perquè a tothom li agrada tenir un lloc a on tornar. Però pel que fa al món de l’escola primària i secundària, no té cap intenció de considerar ni els mestres ni els professors com a intel·lectuals, sinó com a productors en sèrie d’un material dissenyat pels propis cervells (sic) de la Conselleria. Un cos docent condemnat a no tenir ni un minut per a pensar, ofegat per un oceà de programacions d’aula que no l’ajuden més que a perdre temps i energia, d’adaptacions curriculars que no són més que excuses per inflar artificiament les xifres d’aprovats, de guàrdies on el conflicte i la tensió permanent són l’antítesi de la necessària calma que propícia el pensament fructífer. Un cos docent condemant a penar durant hores mortes a centres on no disposa d’espais aptes per a treballar, ni que sigui perquè sempre hi ha renou.

Sí, la postmodernitat vol que sempre hi hagi renou: acció permanent, estímul permanent, disbauxa permanent, diversió permanent; d’això els pedagogs postmoderns en diuen motivació. No fos cosa que es fes el silenci que ens obligàs a l’avorriment momentani i, per tant, a la reflexió, al pensament profund. No, ni el conseller March ni el seu equip volen docents calmats i capaços de pensar per sí mateixos, sinó esgotats, nerviosos, porucs i mentalment impotents; i sempre presents al seu lloc de no-feina, amb un criteri absurdament stajanovista. La posmodernitat odïa els intel·lectuals perquè tot ho posen en dubte. Per cert, els totalitarismes del segle XX tenien la mateixa actitud. Casualitat?