Etiqueta: Instruccions

Dimecres passat, 10 de juliol de 2024, es va reprendre la Mesa Sectorial d’Educació de caràcter extraordinari que havia començat divendres 28 de juny de 2024, i que es va haver d’ajornar en no haver presentat l’Administració la documentació que ha d’acompanyar la convocatòria de cada Mesa Sectorial en temps i forma. La Mesa va ser presidida pel director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso, i va comptar amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Formació professional i Ordenació educativa, Sra. Maria Isabel Salas Sánchez.

Una de les claus de volta de la Mesa va ser la revisió dels currículums de totes les etapes educatives no universitàries. Aquesta revisió fou un compromís adquirit pel mateix conseller Vera, que en teoria “s’havia d’estudiar i desenvolupar en profunditat al llarg de tot el curs”. Això ens ho digueren el mes de setembre… i s’hi posen ara, a misses dites. La Conselleria d’Educació i Universitats continua demostrant, un cop i un altre, la seva incapacitat per planificar res, ni respectar cap calendari seriós. Sempre igual: amb pressa, a correcuita, malament, que és el resultat inevitable de no fer res, i voler-ho arreglar al final amb un esprint propi d’atletes desentrenats.

Bé, UOB Ensenyament no es rendeix, i sí que compleix la seva part. Igual que férem fa dos anys, quan s’havien de promulgar els currículums de la nostra terra, a partir dels estatals, UOB Ensenyament emprengué una tasca titànica i, dins el termini i en la forma escaient, entregà a la Conselleria un extens document d’esmenes, algunes de caire tècnic i d’altres, potser les més importants, de caire conceptual i filosòfic. Amb independència del fet que els grups de treball per revisar les matèries curriculars ni tan sols s’han consituït encara -per això aquest ha estat un dels temes tractats a la Mesa d’avui-, ni una de les esmenes que enviàrem per escrit ha estat recollida a l’articulat principal dels esborranys que ens ha remès la Conselleria per estudiar i debatre a la Mesa d’avui.

Això sí, a cada etapa educativa, l’Administració vol incorporar, com a gran novetat, l’àrea de religió catòlica. Fidel a la seva tradició de laïcitat, UOB s’oposa a aquesta introducció; i en tot cas, si s’ha de parlar de religió a classe, proposam un ensenyament global i neutre del fet religiós al món, sense fer cap mena de proselitisme en favor de cap religió concreta.

Òbviament, UOB no ha tornat a repetir el llistat complet de les seves propostes de millora curricular (això no hauria estat ni pràctic ni possible al context d’una Mesa de negociació), però sí que ha defensat tres conceptes clau que, en la nostra opinió, són irrenunciables, tant per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, com per dignificar la funció docent:

1. El canvi de paradigma avaluador i, en general, del procés d’ensenyament-aprenentatge

• La LOMLOE no només planteja un disseny educatiu i curricular equivocat i nociu per a tota la comunitat docent. És que, a més, està tècnicament molt mal feta. Això vol dir que es poden aprofitar totes les seves ambigüitats i escletxes per, sense transgredir la seva lletra, minvar el mal que fa. Només fa falta voluntat política i una mica d’imaginació. Clar i català: després d’una lectura acurada de la Llei orgànica, UOB ha conclòs que enlloc està prescrit que el referent directe de l’avaluació hagin de ser els criteris d’avaluació, abstractes, complexes, sovint estúpids, i sempre impossibles d’avaluar en sentit estricte. Ara bé, allò que la Llei diu, realment, és que s’han d’assolir les competències, tant les clau com les especifiques: aquest ha de ser el referent avaluatiu. I és la mateixa LOMLOE qui estableix, en definir el concepte de competència específica, un vincle directe entre aquestes i els sabers bàsics que, a diferència dels criteris d’avaluació, sí que són clars, objectivables i fàcilment avaluables com a eines per a concretar el grau d’assoliment de les competències.
• Cal afegir, a més, que el procediment avaluador condiciona tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Si els docents tornàssim a avaluar sabers bàsics, això implicaria tornar a ensenyar-los. És a dir, tornar a fer classe de veritat, la nostra funció, de la qual instàncies polítiques que tenen poc o res a veure amb la realitat de les aules, ens volen privar. Volem tornar a ensenyar coses útils als joves!
• La resposta de la directora general Salas no ha estat del tot negativa. De fet, ha mostrat un viu interès per la nostra proposta i, amb seny, ha assenyalat que la qüestió roman viva i no exempta de polèmica, i que el seu objectiu és trobar un equilibri raonable entre les diferents postures, així com una connexió comprensible i aplicable entre els criteris d’avaluació i els sabers bàsics. No ens ha “comprat” la proposta en la seva integritat, però sí que l’ha considerat de manera ben seriosa, i UOB vol ser justa i posar en valor aquesta nova actitud.

2. La supressió de les programacions d’aula

• És una reivindicació històrica, d’altra banda recollida al punt 33 de l’Acord Marc, la reducció de la càrrega burocràtica dels docents. Després d’una lectura acurada tant de la LOMLOE com de la part estatal dels currículums de les diferents etapes, UOB Ensenyament no ha trobat ni una sola referència a l’expressió “programació d’aula” ni tampoc a la necessitat de què les situacions d’aprenentatge es despleguin en programacions d’aula. Per això UOB proposa tornar a confiar en cada docent, assumint que aquests poden o no posar per escrit la seva programació d’aula, perquè a molts els basta tenir-la al cap. Això aplica també a docents substituts, que han de respectar les línies generals marcades pel currículum i per la PGA, però sense renunciar a la seva autonomia docent, cosa que passaria si es vessin encotillats per una programació d’aula heretada d’un altre professional. De fet, a la pràctica, i contra els arguments habituals, les programacions d’aula no s’usen per ajudar la funció docent, sinó com a instrument coercitiu dels equips directius i inspectors per forçar docents que no tenen en ordre la seva programació d’aula (la immensa majoria) a obeir instruccions que, massa sovint, tenen caràcter arbitrari.
• La directora general Salas ha simpatitzat manco amb aquesta segona proposta, no tant pel seu argumentari, que no ha rebutjat del tot, com pel problema que planteja la manca d’una eina objectivable en cas de recurs d’alçada. UOB també té resposta per això: tornar a les programacions didàctiques tradicionals, que sempre havien estat una eina útil en cas de recurs d’alçada. L’Administració no s’ha pronunciat sobre si el contraargument d’UOB li agrada o no.

3. La redefinició del concepte de Situació d’Aprenentatge (SA)
   • A UOB Ensenyament els conceptes ens importen més que les paraules, però sabem que les paraules signifiquen coses, i que el seu ús no sempre és innocent.
   • Per això, hem expressat la nostra preocupació pel canvi de nomenclatura de les antigues unitats didàctiques a les noves situacions d’aprenentatge: no és un problema nominalista, sinó de contingut. En efecte, les SA conceben el procés d’ensenyament-aprenentatge com a un simple viatge de descobriment de l’alumnat, on la funció docent queda desdibuixada, ambigua i poc definida i valorada. A UOB exigim recuperar el concepte de transmissió educativa a l’aula: és el docent qui ha de transmetre coneixements als seus alumnes, com a condició prèvia per a què aquests alumnes, un cop hagin après coses, sàpiguen què fer, amb allò que han après; és a dir, per a què desenvolupin competències. Però cap alumne podrà saber fer si abans no sap quelcom. I és el docent qui ha de dissenyar què, com i quan s’ha de fer a l’aula. En aquest sentit, UOB reivindica l’autonomia de la funció docent per davant l’autonomia de centre. Perquè som els docents aquells qui sabem com fer classe; fer classe és la nostra funció central, i la nostra classe l’hem de dissenyar nosaltres mateixos, i no uns suposats “experts” que no han trepitjat un aula en sa vida.
   • Un cop més, la directora general Salas s’ha mostrat intrigada pel nostre plantejament, i ha respost explicant que una primera passa és la nova consideració de l’estructura de les situacions d’aprenentatge definida al currículum com a orientativa, no prescriptiva. A UOB, n’estam parcialment d’acord: és una primera passa, necessària, però no suficient, a parer nostro.

La intervenció d’UOB ha tengut una conseqüència inesperada: la directora general d’Ordenació ens ha pregat que li reenviem la bateria de propostes que UOB ja havia enviat en temps i forma. Això vol dir tres coses:

1. Que, fins ara, no s’havien dignat ni a mirar-s’ho.
2. Que l’Administració no sap ni on trobar els documents que ella mateixa demana que se li entreguin per determinats canals.
3. Que ara sí que es miraran les nostres propostes.

Tot plegat, ens inspira una mescla d’orgull (perquè es valora la nostra opinió), esperança (perquè no tot està perdut, i les coses encara podrien millorar), compassió (perquè aquesta gent està molt desorientada) i preocupació  (perquè els mecanismes interns de l’Administració no van ni amb rodes).

Volem, també, transmetre-us informació relativa als grups de treball que es crearan per redefinir els currículums d’infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat:

• Estan oberts a tots els docents que vulguin participar-hi, tot i que la notificació via GestIb només s’ha fet arribar als docents que durant aquest curs han impartit docència directa a alumnes (que tanmateix, són la majoria).
• La tasca tendrà quatre eixos bàsics:

1. Concreció i seqüenciació dels sabers bàsics.
2. Concreció i seqüenciació dels criteris d’avaluació.
3. Connexió, si escau, dels sabers bàsics amb els criteris d’avaluació.
4. Adaptació dels currículums als continguts i necessitats propis de les Illes Balears.

• A més dels coordinadors (que seran designats nominalment per l’Administració), els grups de treball estaran formats per tres docents cada un.
• Els docents seran seleccionats entre funcionaris de carrera amb la titulació adient i, sobretot, amb l’experiència docent a l’àrea / matèria en qüestió.
• També serà important la representativitat geogràfica dels docents: que representin cada una de les quatre illes i, al context de Mallorca, que representin tant Palma com la Part Forana.
• Hi haurà d’haver docents representants de l’escola concertada.
• La tasca es desenvoluparà fora de l’horari de treball, estarà pagada d’acord amb l’Ordre de 2003 que tracta la qüestió, i haurà d’estar acabada dia 29 de novembre de 2024.
• La tasca és estrictament voluntària: tot docent que hi vulgui participar, ha d’emplenar el formulari que li haurà arribat via GestIb abans de dia 20 de juliol de 2024.

Pel que fa als grups de treball per als nous currículums de Formació professional, les condicions són les ja descrites més amunt i, a més:

• Preferentment, els candidats hauran hagut d’haver impartit docència a la família professional el currículum de la qual vulguin treballar.

Pel que fa la nova ordenació de la Formació professional, UOB ha començat per expressar la seva preocupació pel fet constatat que alguns funcionaris de carrera que acaban d’obtenir destinació definitiva estan essent pressionats per determinats equips directius per a impartir docència en una llengua estrangera si estan acreditats lingüísticament per fer-ho. UOB considera això com a inacceptable per aquestes raons:

1. Un funcionari de carrera té com a requisit d’ingrés el coneixement de les dues llengües oficials a les Illes Balears, no el de cap llengua estrangera, per molt acreditat que estigui.
2. Un funcionari de carrera amb destinació definitiva ha concursat a una plaça lingüísticament marcada com a vernacle. Això inclou la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i prou. Seria, per tant, molt discutible que se’l pogués forçar a fer classe en castellà, amb independència del que digui el Projecte lingüístic de Centre o el mateix Pla Pilot de lliure elecció de llengua. Però el que queda fora de discussió és que se’l pugui forçar a fer classe en una llengua no oficial a les Illes Balears.
3. Forçar un docent a fer classe en una llengua estrangera representa tal càrrega de treball i pressió mental / intel·lectual, que fer-ho entraria a l’àmbit dels riscos laborals, en comprometre la salut mental del docent.

Davant la nostra argumentació, l’Administració s’ha mostrat teba: han promès que ho estudiaran amb deteniment.

Quant a les Instruccions de funcionament de la nova FP, val a dir que va ser UOB Ensenyament qui, en primera instància, va exigir que es negociessin al si de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE). Front la negativa de l’Administració a negociar un document amb qüestions cabdals en matèria de drets sociolaborals del col·lectiu afectat, argumentant la necessitat de publicar aquestes instruccions per qüestions organitzatives a nivell de centre, una representació majoritària de la MSE, en virtud de l’article 8 del Reglament que regula la MSE, va sol·licitar la inclusió d’aquest punt a la següent sessió ordinària, o bé la convocatòria d’una sessió extraordinària amb aquest únic punt, el que esdevingués abans i en un terme igual o inferior a les 48 hores següents al registre d’entrada de la sol·licitud. Si bé és cert que aquests condicionants no es varen complir -ni en temps ni en forma-, finalment, s’ha pogut negociar. Esperem que aquesta «nova» Conselleria li vagi agafant la pràctica a això de governar i, en el futur immediat, sigui més seriosa amb la normativa i els procediments de funcionament. Des d’UOB Ensenyament li desitjam sort i encerts, sabem que ho assoliran.

Quant a les principals novetats, així com qüestions i reivindicacions plantejades per part dUOB Ensenyament, de les Instruccions sobre l’organització i el funcionament dels cicles formatius i dels cursos d’especialització de formació professional a les Illes Balears, són les següents:

• Projecte intermodular:
  És un mòdul professional que es realitzarà al segon curs i que s’inclou en tots els cicles formatius amb l’objectiu d’integrar les diferents capacitats i coneixements del currículum del cicle. Aquesta integració es concretarà en un projecte o activitat que contempli les variables organitzatives i tecnològiques relacionades amb el títol, a més d’integrar altres coneixements relacionats amb la qualitat, seguretat, medi ambient, sostenibilitat, digitalització i cultura emprenedora.
  
• Formació conjunta amb altres mòduls professionals:
  Haurà la possibilitat d’agrupar mòduls del mateix cicle formatiu, en el benentès que llur avaluacions siguin per separat.
  El mòdul de Digitalització aplicada als sectors productius es podrà agrupar amb un altre mòdul del mateix curs.
  Aquestes agrupacions s’hauran d’establir damunt l’horari. S’haurà de reflectir a les programacions dels mòduls corresponents. S’haurà de mantenir aquesta organització al llarg de tot el curs.
  
• Càrrega horària setmanal:
  Els equips directius poden establir una càrrega horària setmanal diferent de la determinada als apèndixs que determinen les càrregues horàries dels cicles formatius de graus bàsic, mitjà i superior així com les seves seqüenciacions temporals, en funció de l’organització de la Formació en Empresa o Organisme Equiparat, considerant el moment, la durada i els mòduls professionals afectats. En qualsevol cas, s’ha de respectar la càrrega horària anual establerta per a cada mòdul, així com les limitacions establertes a les Instruccions sobre l’horari general dels centres, dels alumnes i dels professors.
  A la ronda d’intervencions, UOB Ensenyament va manifestar que, com en el cas de moltes altres qüestions dependents dels diferents òrgans de decisió, aquesta no es pot deixar en mans, únicament, de l’equip directiu. UOB Ensenyament reivindica una nova redacció d’aquest apartat en virtud de la qual es deixi aquesta qüestió en mans dels departaments didàctics o del claustre.
  
• Formació en empresa o organisme equiparat en règim general:
  Apareix la figura del tutor dual i com que es preveu una càrrega de feina elevadíssima UOB Ensenyament exigeix que es donin les hores lectives suficients per a desenvolupar totes les tasques d’organització i coordinació. Per més informació podeu consultar les pàgines vint-i-nou i trenta dels Criteris confecció quota. Qüestions més destacables:
  
  • Els centres hauran de tenir un tutor FEMPO per cada grup.
    
  • El tutor dual serà l’equivalent al coordinador de pràctiques.
    
  • Segons els criteris de quota 24/25, hi ha quatre períodes per la tutoria FEMPO en règim general. Haurà discrecionalitat a l’hora de distribuir aquests períodes entre primer i segon curs. A la seva intervenció, UOB Ensenyament va destacat que, atès que s’hauran d’implantar grans canvis, aquestes hores són insuficients als Graus Bàsic, Mitjà i Superior, tant general com intensiu. És imperatiu fer molta pedagogia i coordinació en empresa.

Per al curs 2024-2025 la formació en empresa o organisme equiparat al primer curs de tots els graus D, serà d’un mínim de 100 hores, preferentment acumulades durant el tercer trimestre, sempre que les circumstàncies del sector en què s’ha de realitzar la formació ho possibilitin. UOB Ensenyament va demanar que s’especifiqui el significat d’aquest fragment, ja que es preveuen dificultats per trobar empreses en determinats sectors i, per tant, poder realitzar aquest primer període de formació. 

Tots els centres hauran d’augmentar el nombre d’empreses que acullin alumnes perquè es necessitaran empreses per a l’alumnat de 1r, que es regirà amb el nou sistema d’FP, i empreses per a l’alumnat de 2n, que encara es regirà amb el sistema antic. Hi ha alguna previsió per pal·liar aquestes dificultats?
La resposta per part de l’Administració fou que s’han fixat el mínim d’aquestes cent hores ja que aquest ve marcat per la Llei del Nova FP. El fragment s’ha inclòs perquè, els centres que tinguin la possibilitat i ho considerin positiu a nivell pedagògic i organitzatiu, puguin augmentar aquestes cent hores.
Per una altra banda, es preveu que les empreses col·laboradores siguin les mateixis que fins ara, amb la diferència que hi aniran més alumnes. UOB Ensenyament va reivindicar la necessitat d’implantació de mesures a nivell governamental per tal aquestes col·laboracions resultin més atractives per les empreses. Està molt bé i és necessari que el discurs vagi en la línia de la dignificació de la Formació Professional, però aquesta no serà possible si no es prenen mesures valentes com aquesta.

De manera excepcional, es podrà oferir o autoritzar la realització de la formació en empresa o organisme equiparat en centres de l’Administració, en institucions públiques o privades. UOB Ensenyament demana màxima flexibilitat i corresponsabilitat de l’Administració en aquest sentit. Tal com hem dit abans, es preveuen dificultats per trobar i augmentar el nombre d’empreses que acullin alumnat per formar-lo.

• Requisits:
  Un dels requisits és disposar del número d’afiliació a la seguretat social. En cas que, d’acord amb la normativa laboral, l’alumne no pugui disposar d’aquest número, podrà fer la formació en empresa o organisme equiparat sense estar donat d’alta a la SS. Aquesta part de les instruccions fa referència a l’alumnat indocumentat. Aquest alumnat tindrà una assegurança de la qual es farà càrrec l’Administració.
  
• Formació en empresa a una illa diferent a la d’origen o fora de la comunitat autònoma:
  S’estableix que l’alumnat pot fer la formació en una illa diferent a la del seu centre educatiu, o fora de les Illes Balears, sempre que hi hagi un centre educatiu col·laborador.
  Qüestions plantejades per part d’UOB Ensenyament:
  Es preveuen mecanismes per compensar les despeses en aquests casos? A càrrec de qui aniran les del tutor dual?
  
  La resposta per de Conselleria va ser que el tutor pot fer totes les tasques de seguiment de manera telemàtica. Qui ha estat a la trixera, sap perfectament que el contacte directe amb aquest alumnat, i més en un període tan important com és el de la formació a l’empresa, és fonamental. La resposta de Conselleria va ser que aquests casos seran residuals, però que prenien nota…
  
• Assignació de l’alumnat a la formació en empresa o organisme equiparat en règim general:
  Serà l’equip docent el que assigni els alumnes a les empreses amb la col·laboració dels tutors d’empresa o organisme equiparat, valorant les preferències dels alumnes i de les empreses. A més, es tindrà en compte el rendiment, l’assistència a les activitats lectives en el centre de formació professional, la seva capacitat per al treball en equip, la presa de decisions i la capacitat per a la innovació i la creativitat dels alumnes.
  
• Funcions del tutor dual del centre, dels tutors de l’empresa o organisme equiparat i de l’equip directiu:
  UOB Ensenyament va tornar a reiterar que la forma de realitzar pràctiques en empresa canvia prou respecte del que les empreses estan acostumades. Donat les poques hores de què disposen els tutors duals per atendre totes les seves funcions, es fa necessari que Conselleria imparteixi algun tipus de formació a les empreses informant dels canvis i explicant les novetats derivades de la nova Llei d’FP. Que la dignificació de la Formació Professional trascendeixi els discursos, també passa per no seguir ofegant el col·lectiu docent. Això només s’assolirà amb mesures com, per exemple, augmentar les hores de tutoria dual.
  
• Anul·lació d’ofici de la matrícula:
  L’alumnat menor de 16 anys que no assisteixen regularment o no s’ha incorporat als estudis, no està regulat. S’entén que seran casos excepcionals de Grau Bàsic i, per tant, es regeirà pels protocols d’absentisme d’Educació Secundària. UOB Ensenyament va demanar que la referència normativa consti en aquestes instruccions. L’Administració es va comprometre a fer la modificació.
  
• Promoció en el Grau Bàsic:
  Promocionarà a segon curs, l’alumnat que hagi superat tots els àmbits. També promocionarà si compleix les següents condicions:
  
  • Els mòduls professionals pendents no superen el 20% de l’horari setmanal.
    
  • Ha superat com a mínim un dels àmbits no professionals.
    
• Convocatòries:
  Les proves d’avaluació corresponents a la segona convocatòria anual dels mòduls de segon curs diferents dels de Formació en Centres de Treball (FCT), han de tenir lloc en els dies lectius compresos entre l’1 de maig i el 30 de juny. Així i tot, els centres poden avaluar els alumnes en segona convocatòria abans de l’1 de maig si l’equip directiu considera que això contribueix al desenvolupament del seu procés d’aprenentatge. Han d’haver passat un mínim de quinze dies naturals entre la primera i la segona convocatòria.

Palma, 12 de juliol de 2024