.jpeg)
- UOB Ensenyament contraargumenta les conclusions d’un article de premsa sobre les ràtios a les Illes Balears.
- UOB rebutja l’ús d’estadśitiques parcials, incompletes i desprovistes de consideracions qualitatives, tot i ser veraces, per exterure’n conclusions esbiaixades i massa optimistes.
- UOB denuncia una realitat educativa molt allunyada dels mínims acceptables, i la manca de voluntat de la Conselleria d’Educació tant per reconèixer el problema com per solventar-lo.
- UOB exigeix que s’escolti els docents i que la reducció real de les ràtios es consideri la fita imprescindible per a la millora de la tasca educativa i les competències de l’alumnat.
La setmana passada es va publicar a un mitjà de premsa un article relatiu a les ràtios alumne / docent a l’educació reglada no universitària.
El text reflexiona sobre les ràtios de l’alumnat i la seva relació amb el nombre de docents. Tot i que el conseller March ens va dir fa poques setmanes que no estava gens clara la realació entre reducció de ràtios i millora de la qualitat educativa (ja sabeu que en Martí és sempre millor humorista que gestor de la cosa pública), la periodista que signa l’article fa una lloa de la gestió del Sr. March, i arriba a la conclusió que la contínua reducció de ràtios a les Illes Balears ha redundat en una millora dels resultats, sobretot per allò que fa a la disminució del nombre d’alumnes repetidors. Conclou amb la presumpció que la nova i flamant LOMLOE implicarà una millora encara més clara de l’educació a la nostra terra. No sabem, emperò, si el conseller d’Educació n’estaria d’acord perquè, com ja us hem explicat, segons ell no es pot demostrar la relació entre ambdues variables. Traducció al català de carrer: “Aquesta Administració no pensar gratar-se la butxaca en educació perquè té altres prioritats”.
L’escrit es fonamenta en dades oficials i verificades del Ministerio de Educación. I justament aquí rau el parany: l’estadística (sobretot si es fonamenta en mitjanes, com és el cas) és un instrument que no garanteix la comprensió de la realitat, tot i que s’usi contínuament per fer creure el contrari. Com sempre a UOB, argumentarem la nostra opinió, ben contrària a les conclusions del text citat i enllaçat.
Anem per parts:
10,8 alumnes per professor a les Illes Balears. Però a qui pretenen enganar?
Per començar, les xifres mitjanes mai reflecteixen els extrems, les excepcions, els cims i les valls de la sèrie estadística. I l’educació a ca nostra n’és un clar exemple. Els centres petits amb ràtios reduïdes conviuen amb centres massificats on els grups-classe depassen els límits d’allò que és raonable; sovint s’arrriba a l’extrem d’acaramullar alumnes a aules fśicament massa petites, cosa que agreuja el problema pedagògic. El mateix es pot dir respecte del nombre d’alumnes per professor: és una dada no gaire significativa, perquè els desdoblaments, les matèries optatives amb pocs matriculats i els grups de suport alteren una realitat poc discutible: a les aules ordinàries hi ha massa alumnes atesos per un sol docent: aquí grata-hi!
Així les coses, aquesta dada s’hauria de donar desglosada per etapes i dins cada etapa s’hauria de circumscriure a nivell o especialitat. Només així podríem tenir una radiografia més acurada de quines són les ràtios mitjanes reals que ha d’assumir cada perfil docent en el seu dia a dia.
96% dels grups per davall de les ràtios màximes. Simplement, trilerisme estadístic
D’altra banda, l’article explica que la gran majora de grups estan per sota la ràtio legal màxima. I tant, que sí! Resulta que els màxims legals estan molt per sobre d’allò que dicta el sentit comú i la necessitat pedagògica, i a més, es poden incrementar fins a un 10%.
Arribats a n’aquest punt creiem convenient recordar quines són les ràtios màximes oficials per a Primària i Secundària, ja que dubtam molt de quines xifres s’han utilitzat a l’hora de calcular aquesta dada. El nombre màxim d’alumnes per aula d’acord amb l’Article 157.1 a) de la LOE és de 25 a Primària i 30 a ESO. No obstant, l’Article 87.2 de la LOE ja estableix el famós increment d’un 10% d’alumnes per aula quan les necessitats d’escolarització així ho requereixin. Així idò, aquesta dada què ha estat calculada en base a 25 alumnes/aula a Primària i 30 alumnes/aula a ESO o s’ha fet en base a 28 alumnes/aula a primària (25+10%=27’5, arrodonida a 28) i per 33 a ESO (30+10%=33)?
La cosa s’agreuja si es té present que la Conselleria defineix durant el mes de maig quins alumnes tendran la consideració de NEE o NESE de cara al curs vinent, i només aquests afecten la confecció de la quota, és a dir, la definició de la ràtio. Els alumnes NEE o NESE detectats o arribats després del mes de maig del curs anterior, que són la majoria, no impliquen la reducció dels grups, de manera que el compliment de les ràtios màximes legals és molt més una fal·làcia estadística que una realitat.
El nostre darrer argument per demostrar que les xifres no demostren cap realitat, és l’error, massa habitual, d’assumir les correlacions com a proves causals. Allò que volem dir és que no hi ha relació real entre la reducció de la ràtio mitjana o del nombre mitjà d’alumnes per mestre o professor i la millora de resultats mitjans, inclosa la minva del nombre de repetidors. Sabeu què fa falta per a millorar els resultats? Sí, els docents ho sabeu: basta prémer el botó que diu “aprovat” en avaluar un alumne que hauria d’estar suspès perquè no ha assolit ni les competències ni els objectius que marca la legislació vigent. També sabem per què passen aquestes coses: la Conselleria no atura de pressionar-nos per a aprovar tothom, amb o sense causa. Així, és confonen els resultats acadèmics –cada cop millors– amb els coneixements reals –cada cop pitjors–. Per cert, la LOMLOE dóna més armes a l’Administració per privar els docents d’autonomia i iniciativa real a l’hora d’avaluar, de manera que, com diu l’article, els resultats seguiran millorant… mentre l’ensenyament segueix devaluant-se!
UOB Ensenyament està cansada de mentides i demagògia. Exigim que es deixin de xifres manipulables i poc significatives, i ens demanin directament als docents quin és el dia a dia de les aules i de l’ensenyament, perquè nosaltres som els qui realment en sabem, d’educació, i coneixem la realitat educatvia. Allò que diguin o deixin de dir la Conselleria d’Educació, els seus dirigents i els seus clients, ens semblen vuits i nous i cartes que no lliguen. I els docents tenim la resposta: reduir les ràtios reals –no les mitjanes– millora la qualitat de la classe, allò que l’alumnat realment aprèn, més enllà del resultadisme estadístico-electoralista.