Etiqueta: Consell escolar

Darrer plenari del Consell Escolar discriminatori amb els docents

Foto: CEIB

Ahir es va reunir el darrer dels plenaris del Consell Escolar que durant un any i mig no han respectat la voluntat democràtica dels docents, expressada a les eleccions sindicals de desembre de 2014.

Els representant d’UOB, que darrerament hi podíem assistir com a convidats de pedra, sense veu ni vot, no hi vam poder ser perquè vam rebre la invitació una hora abans del ple i ja teníem altres compromisos.

L’ordre del dia va ser el següent:

1. Aprovació, si s’escau, de les actes de les sessions anteriors (09/03/2016 i 05/04/2016)

2. Informacions del president.

3. Presa de possessió de nous membres del CEIB, si s’escau.

4. Debat i aprovació, si s’escau, de la Memòria 2015.

5. Debat i aprovació, si s’escau, de l’Informe 6/2016 sobre l’esborrany de decret Pla d’estudis dels ensenyaments artístics superiors conduents al Títol Superior de Música.

6. Debat i aprovació, si s’escau, d’una Resolució del Consell Escolar Insular d’Eivissa.

7. Torn obert de paraules

Reproduït del blog del Consell Escolar:

PLENARI 24 DE MAIG DE 2016

Avui ha tengut lloc una reunió del plenari on s’ha aprovat la Memòria de 2015, l’informe 6/2016 i una resolució que dóna suport a tres informes emesos pel plenari del Consell Escolar Insular d’Eivissa.
Com aspecte a destacar hem de dir que s’ha incorporat el president del Consell Escolar Insular d’Eivissa Alberto Taranco.

Aquest és el darrer plenari que feim amb la composició actual i per això hem fet una fotografia que recorda el final d’aquest període. El proper plenari, convocat pel conseller s’Educació i Universitat serà constituent amb la nova composició.

Iniciat el procés de renovació del CEIB amb un any i mig de retard

Després de les eleccions sindicals d’ensenyament del 4/12/14, moment en què entràrem en escena dos nous sindicats, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha estat funcionant d’esquena als resultats democràtics que situaren aquests nous sindicats com a segona i tercera força representativa dels docents de les Illes. Exactament el mateix passa amb el Consell Escolar de Mallorca, el Consell Escolar de Menorca i el Consell Escolar d’Eivissa; no amb el Consell Escolar de Formentera ja que aquest ni tan sols existeix.

Ara, aquesta situació de discriminació vergonyosa toca quedar solucionada abans del 20 de juny, data en què farà un mes que s’haurà publicat al Boib la llei que ha de permetre la renovació de la composició del CEIB i la nostra entrada com a membres de ple dret amb veu i vot.

Recordem que mentre no formam part del CEIB, no podem presentar-hi esmenes sobre cap dels documents a discutir, fet que no ens ha permès defensar-hi les nostres posicions en aspectes tan importants com els currículums Lomce, el Decret de Llengües estrangeres; el Decret, l’Ordre i el Pla de Formació Permanent del Professorat; la Resolució que regula l’escolarització…

Facem una mica de cronologia del recorregut d’aquesta discriminació:

  • el 30/7/12, després que el Decret Llei 5/2012 (conegut com el Decret de les Retallades) redueixi el nombre de persones que integren el CEIB, aquest es veu obligat a constituir-se de nou. Segons el Reglament, tot i que el nomenament dels consellers té una vigència de quatre anys, cada dos anys s’ha de renovar la meitat de cada un dels grups que conformen el CEIB; així, la propera renovació seria a punt d’arribar, tocaria dur-se a terme el proper 30/7/16 com a  molt tard.
  • el 4/12/14 es realitzen les eleccions sindicals amb els resultats que ja coneixem.
  • al llarg del 2015 intentam que se’ns reconegui el dret a formar part del CEIB sense haver d’esperar al juliol de 2016 però els nostres esforços no aconsegueixen resultats. 
  • el 13/3/15 rebem la comunicació que ens sol·licita que designem representants per al Consell Escolar de Mallorca. Els designam i, incomprensiblement, no tornam a tenir-ne notícies.
  • el 7/10/15 sol·licitam formalment la nostra entrada al Consell Escolar de Mallorca i al consell Escolar de les Illes Balears amb escrits dirigits als presidents de cada entitat i al Conseller d’Educació. De les sol·licituds dirigides al Conseller Martí March, encara no en tenim resposta escrita a dia d’avui.
  • el 20/10/15 rebem resposta del president del CEIB, Pere Carrió: la nostra incorporació al CEIB passa per dues vies, o bé esperam a la renovació bianual o bé la Conselleria es decideix a deixar sense efecte la retallada del 2012 i aprova la modificació de la llei; mentre tant, se’ns ofereix la possibilitat d’assistir als plenaris com a convidats, és a dir, sense veu ni vot. D’assistir a les comissions de treball específiques, ni en parlem, no hi tenim accés.
  • el 15/01/16 rebem la comunicació que ens sol·licita que designem representants per al Consell Escolar d’Eivissa. Del CEIB i el Consell Escolar de Menorca, encara no hi ha notícies
  • el 9/3/16 el plenari del CEIB aprova l’informe favorable a la modificació de la composició anterior. A la fi una primera passa! Si no fan via, ja no haurà servit per res perquè tanmateix el juliol del 2016 ja hi haurà la renovació bianual.
  • l’1/4/16, ja ha passat un altre mes, el Consell de govern aprova el projecte de llei per a modificar la composició del CEIB.
  • el 3/5/16, un altre mes més, el Parlament aprova la Llei 7/2016 que permetrà la nova composició del CEIB.
  • el 19/5/16 es publica la Llei 7/2016 al Boib.
  • el 20/5/16 ens arriba la comunicació, signada pel president del CEIB, sol·licitant que nomenem els nostres representants.
  • abans del 20/6/16, el nou CEIB ha d’estar constituït per llei. Suposam que no esperaran mamballetes pel fet d’arribar a la nova composició un mes abans de la renovació bianual.

Podeu ampliar informació als següents enllaços:

–Decret legislatiu 112/2001 de 7 de setembre pel qual s’aprova la llei de consells escolars de les Illes Balears.

–Decret llei 5/2012 d’1 de juny de retallades

–Llei 7/2016 de 17 de maig que modifica la composició del CEIB i ha de permetre-hi la nostra entrada.

–Nota de premsa de la Conselleria de l’1/4/16

–Nota de premsa del Parlament del 3/5/16

–Nota de premsa de la Conselleria del 4/5/16

–Web del CEIB

–Blog del CEIB

 

El Parlament aprova recuperar la composició inicial del Consell Escolar

El Parlament ha aprovat la llei que recupera la composició inicial
dels Consell Escolar, amb cinquanta membres. Segon el Projecte de llei
aprovat (el trobareu com a document adjunt a la nota de premsa del Parlament),
el nou Consell Escolar s’ha de constituir en un mes des de l’entrada en
vigor de la llei
. Les entitats tindran quinze dies per comunicar els
seus representants des del moment que l’Administració els ho requereix.

Reproduït de la web del Parlament:

Aprovada la llei que recupera la composició inicial dels consells escolars de les Illes Balears

3 de maig de 2016

Atesa la naturalesa del projecte, s’ha aprovat per unanimitat la tramitació directa i en lectura única del projecte de llei.

El
Ple del Parlament ha aprovat avui el Projecte de llei de modificació
del Text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, la
qual cosa suposa que el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB)
torna a tenir cinquanta membres, la mateixa composició que tenia en el
moment en què es va crear, l’any 1998. també s’inclou uns canvis en les
persones que representen els consells insulars, que abans eren tres i
ara han de ser quatre, ja que s’hi afegeix el Consell Insular de
Formentera. D’altra banda, s’elimina la persona que representa
l’Ajuntament de Formentera, per la qual cosa no s’incrementa el nombre
de representants que preveia la Llei 9/1998.

Intervencions

Per
a la presentació del projecte de llei, ha intervingut el conseller
d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears, Martí March.

Al
torn a favor del projecte de llei, ho han fet tots els grups
parlamentaris a través dels diputats i diputades: Núria Riera (Popular),
Salvador Aguilera (Podem Illes Balears), Bel Busquets (MÉS per
Mallorca), Maria Antònia Sureda (El Pi Proposta per les Illes Baleras),
Josep Castells (MÉS per Menorca), Olga Ballester (Mixt -Ciutadans-) i
Enric Casanova(Socialista)

Consell Escolar de les Illes Balears

El
Consell Escolar de les Illes Balears és el màxim òrgan consultiu en
matèria d’ensenyament no universitari en l’àmbit territorial de les
Illes Balears i l’organisme superior de representació en aquesta matèria
dels sectors afectats. Els drets i les responsabilitats que li són
atribuïts es refereixen a aspectes globals relatius a l’àmbit de les
Illes Balears, vinculats directament a la programació general de
l’ensenyament no universitari i amb efectes sobre la totalitat del
territori. La seva composició, en concordança amb les seves funcions,
suposa una àmplia representació ponderada dels interessos socials i
professionals de les Illes Balears en el camp de l’educació.

Aquest
òrgan va haver de reduir la seva composició l’any 2012, a través del
Decret 5/2012. En concret, es va modificar l’apartat 1 de l’article 9
del Text refós de la Llei de consells escolars, que el va reduir en 14
persones, amb l’argument de baixar la despesa pública, tot i que els
representants que integren el CEIB només tenen dret a una indemnització
per assistència a reunions i no tenen cap retribució fixa. Dels 50
membres del Consell Escolar es va passar a 36.

Vegeu nota de premsa de la Conselleria.

Els nous representants dels docents, un cop més marginats al Consell Escolar

Segons la Conselleria ahir el Consell Escolar va votar «per unanimitat» el projecte de Decret de llengües estrangeres, i així ho destaca en negreta la nota de premsa.

Aquesta «unanimitat» és una fal·làcia des del moment que encara no es permet participar al Consell Escolar com a membre de ple dret els nous representants dels docents, sorgits de les eleccions sindicals de desembre de 2014. Un cop més no hem pogut presentar propostes ni hem tingut veu ni vot al debat del plenari.

Aquesta marginació, setze mesos després de les eleccions sindicals, és un escàndol antidemocràtic i un motiu més perquè ens refermem en la reclamació que s’ajorni l’aprovació d’aquest Decret fins que la comissió d’experts emeti el seu informe sobre el model lingüístic.

Nota de premsa de la Conselleria:

El Consell Escolar de les Illes Balears aprova per unanimitat l’informe sobre el projecte de Decret en llengües estrangeres

Darrera actualització: 06/04/2016

El ple del Consell Escolar de les Illes Balears va aprovar ahir, dimarts 5 d’abril, per unanimitat l’informe sobre el projecte de Decret
per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües
estrangeres en els centres educatius sostinguts amb fons públics.

La Conselleria d’Educació i Universitat agraeix al Consell Escolar de
les Illes Balears la tasca feta per les aportacions i suggeriments que
s’han realitzat i que milloren el text inicialment presentant. En aquest
sentit, la Conselleria assumirà totes les esmenes presentades a
l’esborrany de decret ja que compten amb l’aprovació del conjunt de la
comunitat educativa representada en el Consell Escolar.

Cal
recordar que l’objectiu d’aquesta normativa és el de donar seguretat
jurídica als centres educatius que actualment viuen realitats
lingüístiques diverses. El Decret per al desenvolupament de la
competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres
educatius sostinguts amb fons públics a les Illes Balears derogarà la
normativa que fins ara regula aquestes iniciatives i posarà en marxa un
model aplicable a tots els centres sostinguts amb fons públics a les
Illes Balears. A més completa un àmbit que no preveu el Decret de Mínims
ja que aquesta normativa no contempla l’ensenyament de matèries no
lingüístiques en llengua estrangera.

Una vegada escoltades les
recomanacions del Consell Escolar, ara es trametrà al Consell Consultiu i
posteriorment serà aprovat al Consell de Govern.

Amb aquest decret s’atorga autonomia als centres educatius per
a l’organització de les llengües d’ensenyament del centre, a partir
dels continguts mínims establerts a la normativa vigent per mitjà del
projecte lingüístic que ha de ser elaborat d’acord amb el Decret 92/1997
(Decret de mínims).

Els centres podran incorporar total o parcialment i de manera voluntària una assignatura en llengua estrangera a partir dels primers cursos de l’educació primària sense
afectar les competències en lectoescriptura de les llengües. A partir
de quart de primària podran sol·licitar la incorporació d’una segona
àrea presentant un informe pedagògic adaptat al context i als recursos
del centre.

L’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengües estrangeres s’ha de basar en els principis d’igualtat d’oportunitats i no discriminació.
Així mateix, aquesta modalitat ha d’incloure situacions d’aprenentatge i
activitats en llengües estrangeres amb la finalitat de potenciar-ne la
competència lingüística.

El professorat que imparteixi aquestes
àrees, a més de tenir la titulació requerida en relació als nivells que
s’estableixen del MECR ha d’estar format en metodologies d’aprenentatge de llengües estrangeres contrastades amb evidències pedagògiques científiques a nivell internacional.

Per això, la Conselleria d’Educació i Universitat oferirà, a partir del proper curs escolar, formació gratuïta al professorat tant
pel que fa referència als nivells requerits del MECR, com per a
l’acreditació de la formació en les metodologies d’aprenentatge de i en
llengües estrangeres

UOB reclama l’ajornament del decret de llengües

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, reclama a la Conselleria d’Educació que ajorni l’aprovació del Decret de llengües estrangeres fins que es disposi del model lingüístic, que ha d’elaborar el grup d’experts de la Universitat de les Illes Balears i la mesa tècnica.

Des d’UOB consideram que la implantació d’un Decret que regularà la llengua amb que s’impartiran determinades matèries, sense haver aclarit abans quin és el model lingüístic necessari per garantir el coneixement de la llengua pròpia de les Balears, és passar l’arada davant el bou. Demanam, per tant, que s’esperi el dictamen de la comissió d’experts, anunciada per la directora general de Formació del Professorat, Maria Francisca Alorda, durant la mesa tècnica per al tractament del model lingüístic escolar de les Illes Balears del passat 10 de març.

Informam també al respecte que UOB ha proposat el professor de la UIB Nicolau Dols per formar part de la comissió d’experts.

Mentre s’elabora el model lingüístic, instam que s’agilitzi el diagnòstic de la situació real del català a les aules, i que es posi en marxa el més aviat possible el pla de mesures urgents que s’ha d’acordar dins la mesa tècnica.

Així mateix, hem demanat a l’Administració un estudi estadístic dels permisos concedits als centres que han demanat, per al curs 15-16, la impartició en llengua estrangera de matèries que, segons el Decret de mínims, s’han de fer en català: Coneixement del medi natural, social i cultural a l’educació primària, i Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la naturalesa a l’educació secundària, per tal de verificar que l’excepció no s’ha convertit en norma.

Finalment manifestam la nostra preocupació per la intenció del departament d’Inspecció de contribuir per igual a potenciar l’ús i del català i el castellà, expressada a la directriu cinquena del Pla quadriennal 2015-2019, quan és evident que és la llengua pròpia de les Balears la que necessita ser potenciada per assolir un ús i coneixement equiparables als del castellà.

Palma, a 6 d’abril de 2016

Notícies relacionades:

Última Hora 7.4.2016

 

El Consell Escolar ja du setze mesos sense respectar la representació sindical

Segons la nota de premsa de la Conselleria d’Educació, que reproduïm més avall, «El Consell de Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de modificació
del Text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, el
que suposa que el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) torna a
tenir 50 membres, la mateixa composició que tenia en el moment de la
seva creació, l’any 1998.
»

Ara el Projecte de llei s’ha de publicar al BOIB i després s’ha de tramitar al Parlament.

Recordam que des d’UOB hem denunciat que els nous sindicats, sorgits de les eleccions de 4 de desembre de 2014, continuam sense estar representats dins el Consell Escolar, mentre s’han anat renovant diversos membres d’altres sectors i càrrecs. Continuam reclamant que es nomeni els nous representants sindicals de forma immediata, sense esperar a la renovació bianual que tindrà lloc el mes de setembre. Si el conseller Martí March espera fins aquesta data, el Consell Escolar haurà estat un any i nou mesos sense respectar la voluntat democràtica dels docents.

Nota de premsa de la Conselleria d’Educació: 

Aprovat el Projecte de llei que recupera la composició inicial dels consells escolars de les Illes Balears 


Darrera actualització: 01/04/2016 

El Consell de Govern ha aprovat avui el Projecte
de llei de modificació del Text refós de la Llei de consells escolars
de les Illes Balears, el que suposa que el Consell Escolar de les Illes
Balears (CEIB) torna a tenir 50 membres, la mateixa composició que tenia
en el moment de la seva creació, l’any 1998.

Des del Govern de les Illes Balears es considera que esdevé necessari
garantir la participació adequada dels sectors afectats en la
programació de l’ensenyament i per això avui s’aprova aquest Projecte de
llei que a més de recuperar la composició del Consell Escolar, també
contempla una modificació que permet incorporar al representant del
Consell de Formentera, que substituirà, a més, al de l’Ajuntament
d’aquesta illa, de manera que no s’incrementarà pel moment, el nombre
total de components del CEIB.

El Consell Escolar de les Illes Balears és el màxim òrgan consultiu
en matèria d’ensenyament no universitari dins l’àmbit territorial de les
Illes Balears i organisme superior de representació en aquesta matèria
dels sectors afectats. Els drets i les responsabilitats que li són
atribuïts es refereixen a aspectes globals relatius a l’àmbit de les
Illes Balears, vinculats directament a la programació general de
l’ensenyament no universitari i amb efectes sobre la totalitat del
territori. La seva composició, en concordança amb les seves funcions,
suposa una àmplia representació ponderada dels interessos socials i
professionals de les Illes Balears en el camp de l’educació. Actualment
està presidit per Pere Carrió.

Aquest òrgan va veure reduïda la seva composició l’any 2012, a través
del Decret 5/2012. En concret, es va modificar l’apartat 1 de l’article
9 del Text refós de la Llei de consells escolars, reduïnt-lo en 14
persones, amb l’argument de baixar la despesa pública, tot i que els
representants que integren el CEIB només tenen dret a una indemnització
per assistència a reunions i no tenen cap retribució fixa. Dels 50
membres del Consell Escolar es va passar a 36.

Recuperar la composició del CEIB esdevé una primera passa en la línia
marcada aquesta legislatura per part de la Conselleria d’Educació i
Universitat de dotar el Consell Escolar de les Illes Balears de les
eines necessàries per iniciar un procés de reestructuració que amplii
les seves funcions i millori la seva representativitat.  L’objectiu és
que aquesta reforma es faci pels mateixos integrants del Consell Escolar
amb el suport de la Conselleria. D’aquesta manera es pretén que sigui,
de nou, un organisme allunyat de la confrontació  i amb independència, 
un veritable Parlament Educatiu de les Illes Balears.

Composició del Consell Escolar que recupera el Projecte de llei:

a) Deu persones en representació dels professors dels nivells
educatius de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears,
proposades per les associacions i organitzacions sindicals d’ensenyants
en proporció a la seva representativitat i entre els sectors públic i
privat de l’ensenyament. Set d’aquestes persones han de correspondre a
l’ensenyament públic i tres, a l’ensenyament concertat. Actualment n’hi
ha 6.

b) Set pares o mares d’alumnes, proposats per les confederacions o
federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes en proporció a la
seva representativitat. Quatre han de pertànyer a centres públics i
tres, a centres concertats. Actualment n’hi ha 5.

c)  Tres alumnes de l’ensenyament no universitari, proposats per les
confederacions o federacions d’associacions d’alumnes d’acord amb els
seus nivells i especialitats i en proporció a la seva representativitat.
Dos han de ser alumnes de centres públics i un, d’un centre concertat.
Actualment n’hi ha 2.

d) Dues persones en representació del personal d’administració i
serveis dels centres educatius, proposades per les centrals i
associacions sindicals en proporció a la seva representativitat.
Actualment n’hi ha 1.

 e)  Dues persones en representació dels titulars de centres privats,
proposades per les organitzacions corresponents en proporció a la seva
representativitat. Actualment n’hi ha 1.

 f ) Dues persones proposades per les diferents centrals i organitzacions sindicals. Actualment n’hi ha 1.

 g)  Dues persones proposades per les diferents organitzacions patronals. Es manté el nombre actual.

 h) Tres persones en representació de la conselleria competent en
matèria d’educació, designades pel conseller. Actualment n’hi ha 2.

 i)  Els quatre presidents dels consells escolars insulars. És manté el nombre actual.

 j)  Quatre persones en representació de l’Administració local, tres
de les quals proposades per les entitats representatives dels interessos
dels ens locals ¾una pels de Mallorca, una altra pels de Menorca i una
altra pels d’Eivissa¾ i una en representació de l’Ajuntament de Palma.
Actualment n’hi ha 3.

 k)  Quatre persones en representació dels consells insulars,
proposades pels presidents de les institucions respectives. És manté el
nombre actual.

 l)  Una persona en representació de la Universitat de les Illes
Balears, proposada pel rector d’aquesta institució. És manté el nombre
actual.

 m)   Quatre personalitats de prestigi reconegut en el camp de
l’educació, designades pel conseller competent en matèria d’educació,
alguna de les quals ha de pertànyer a un moviment de renovació
pedagògica o a una institució reconeguda en l’àmbit educatiu. Actualment
n’hi ha 2.

 n) Una persona en representació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de les Illes Balears. És manté el nombre actual.

 o) Una persona en representació del sector de cooperatives de
l’ensenyament de treball associat de les Illes Balears. És manté el
nombre actual.

 Una vegada publicat al BOIB el Projecte de Llei es tramitarà al Parlament de les Illes Balears.

Nomenats els presidents dels Consells Escolars de Mallorca i Menorca

El Consell de Govern de 4 de març de 2016 ha nomenat les següents presidències i vicepresidències dels Consells Escolars Insulars de Menorca i Mallorca:

Consell Escolar Insular de Menorca.

  • Presidenta: Margarita Allès Pons.
  • Vicepresident: Maria del Mar Lluch Martínez.

BOIB: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10458/577201/acord-del-consell-de-govern-de-4-de-marc-de-2016-p

Consell Escolar Insular de Mallorca:

  • President: Miquel Oliver Trobat.
  • Vicepresident: Francisca Marí Escandell.

BOIB: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10458/577203/acord-del-consell-de-govern-de-4-de-marc-de-2016-p

El Consell Escolar ens impedeix aportar esmenes al Decret de llengües

Avui dematí, un cop hem presentat al registre del Consell Escolar les nostres propostes d’esmenes al Decret de llengües estrangeres, hem rebut una notificació d’aquest organisme on se’ns diu que: 

«D​​’acord amb l’article 38.2 del Reglament del Consell Escolar del les Illes Balears, només poden fer aportacions als projectes legislatius els consellers del CEIB.

Si vol realitzar qualque suggeriment, ho pot fer a través d’alguns membres del CEIB.»

Aquesta comunicació contrasta amb la que vam rebre el 22 de gener del Servei de Projectes lingüístics, que ens va remetre l’esborrany de Decret amb un escrit que deia:

«Us trametem adjunt l’esborrany, que està pendent de correcció gramatical i ortogràfica, per al vostre coneixement i efectes oportuns. Podeu fer les vostres aportacions i suggeriments a través del Consell Escolar de les Illes Balears.»

Recordarem un cop més que si UOB no s’ha incorporat encara al CEIB és perquè ni aquest organisme, ni el conseller d’Educació, Martí March, no han instat els sindicats a presentar les seves propostes de representants perquè el conseller els nomeni en proporció a la nova representativitat sorgida de les eleccions de desembre de 2014. Ara aquesta discriminació flagrant i antidemocràtica es veu agreujada per la prohibició ja no tan sols de defensar les nostres esmenes dins el CEIB, sinó d’aportar-les perquè siguin tingudes en compte i, si s’escau, aprovades.

Davant això, hem sol·licitat al CEIB que sigui el mateix president d’aquest organisme, Pere Carrió, qui exposi i sotmeti a votació les nostres esmenes.

En resum, el que demanam amb les esmenes, que reproduïm al final d’aquest text, és el següent:

  • La integració del coordinador de llengües estrangeres dins la Comissió de Normalització Lingüística.
  • Una dotació de recursos suficients per a aquests ensenyaments, en especial pel que fa a les aules amb ràtios més elevades.
  • L’obligatorietat d’impartir en català les matèries que així ho estableix el Decret de mínims.
  • La inclusió de la traducció al català del vocabulari propi de la matèria com a contingut avaluable.
  • La intervenció dels departaments de la llengua estrangera i de la matèria a impartir en l’accés dels alumnes a aquests ensenyaments.
  • L’assessorament pedagògic de la Conselleria.
  • L’adjudicació d’hores complementàries per preparar les classes, com a les Seccions Europees.
  • L’adjudicació d’un auxiliar de conversa com a mínim a tots els centres.
  • La creació d’una Comissió tècnica de seguiment com hi havia en el programa de Seccions Europees.

Tot seguit les reproduïm íntegres per a coneixement de tothom:

PROPOSTES D’ESMENES

a l’esborrany del Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres educatius sostinguts amb fons públics a les Illes Balears:

1) A l’Article 2, Projecte Lingüístic de Centre, al punt 1, AFEGIR-HI AL FINAL:

«És competència del coordinador de la Comissió de Normalització Lingüística gestionar i dinamitzar el projecte lingüístic: redacció, modificació, actualització, objectius anuals i difusió.»

2) A l’Article 2, al punt 5 sobre avaluació del projecte lingüístic, AFEGIR-HI AL PRINCIPI:

«L’avaluació interna del projecte lingüístic és responsabilitat de la Comissió de Normalització lingüística i la direcció del centre.»

3) A l’Article 3, Ensenyament de llengües estrangeres, al punt 1, sobre la llengua vehicular que s’ha d’usar en l’ensenyament de llengües estrangeres, ALLÀ ON DIU:

«Excepcionalment es pot utilitzar la llengua vehicular del centre com a llengua de suport»

HAURIA DE DIR:

«Excepcionalment es pot utilitzar la llengua catalana com a llengua de suport»

4) A l’Article 3, Ensenyament de llengües estrangeres, CANVIAR EL PUNT 3, pel següent redactat:

«3. La Conselleria d’Educació i Universitat facilitarà la dotació de recursos que permetin desenvolupar els projectes lingüístics de cada centre, prioritzant aquells que comptin amb ràtios d’aula més elevades.»

5) A l’Article 4, Ensenyament d’àrees, assignatures o mòduls no lingüístics en llengües estrangeres, al punt 3, sobre les àrees a què es podrà aplicar l’ensenyament en llengua estrangera, AFEGIR-HI AL FINAL:

«A l’educació primària no es podrà aplicar a l’àrea del Coneixement del medi natural, social i cultural, i a l’educació secundària no es podrà aplicar a les àrees de Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la naturalesa, que s’impartiran en llengua catalana tal com estableix el Decret 92/1997.»

6) A l’Article 4, al punt 6, sobre les programacions didàctiques de les matèries no lingüístiques que s’imparteixin en llengua estrangera, AFEGIR-HI AL FINAL:

«Dins les programacions s’inclourà i serà objecte d’avaluació la traducció del vocabulari propi de la matèria a la llengua catalana.»

7) A l’Article 5, Igualtat d’oportunitats i no discriminació, al punt 2, sobre el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, ALLÀ ON DIU:

«2. Cada centre educatiu ha d’establir el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, que haurà de comptar amb l’acord de les famílies o els representants legals.»,

AFEGIR-HI, de forma similar al programa les Seccions Europees:

«2. Cada centre educatiu ha d’establir el sistema d’accés de l’alumnat a aquests ensenyaments, que haurà de comptar amb un informe favorable previ, conjunt i individualitzat per a cada alumne, dels departaments de la llengua estrangera i de l’àrea o matèria objecte d’impartir-se en la llengua estrangera i amb l’acord de les famílies o els representants legals.»

8) A l’Article 5, Igualtat d’oportunitats i no discriminació, AFEGIR-HI UN PUNT 5:

«5. La Conselleria d’Educació i Universitat oferirà assessorament pedagògic, metodològic i didàctic al professorat implicat i a tots els alumnes, en especial als alumnes amb necessitats educatives derivades de l’ensenyament i aprenentatge de llengües.»

9) A l’Article 6, Professorat que imparteix ensenyament en llengües estrangeres, AFEGIR-HI UN PUNT 4, de forma similar al programa les Seccions Europees:

«4. El personal docent que imparteixi aquests ensenyaments disposarà d’un màxim de dues hores complementàries al seu horari personal per a la preparació de classes.»

10) A l’Article 7, Coordinació del professorat, al punt 3, AFEGIR AL FINAL:

«Aquest coordinador formarà part de la Comissió de Normalització Lingüística.»

11) A l’Article 9, Auxiliars de conversa, CANVIAR EL PUNT 2 per aquest redactat:

«2. Els centres disposaran com a mínim d’un auxiliar de conversa en llengua estrangera en les condicions que es determinin.»

12) AFEGIR UN ARTICLE 11, sobre Comissió tècnica de seguiment, anàloga a la de l’article 7 del programa de Seccions Europees:

«Article 10. Comissió tècnica de seguiment

1.El seguiment de l’ensenyament de matèries en llengües estrangeres es farà per una comissió tècnica formada per les persones següents:

  • La persona titular de la Direcció General de la qual depengui el servei de Projectes Lingüístics, o persona en qui delegui, que presidirà la comissió.
  • Un representant del Departament d’Inspecció Educativa.
  • Un assessor o assessora de llengües estrangeres d’un Centre de Professorat, designat per la persona titular de la Direcció General de Formació del Professorat.
  • Un representant del Servei de Projectes Lingüístics que actuarà com a secretari o secretària.

2. Aquesta comissió emetrà un dictamen de l’activitat desenvolupada i resultats obtinguts en finalitzar el curs escolar. Per a la realització d’aquesta valoració final, la comissió comptarà amb l’assessorament d’un funcionari o funcionària del Servei d’Ensenyament del Català.»

D. Pere Carrió Villalonga

President del Consell Escolar de les Illes Balears

Conselleria d’Educació i Universitats

Avantprojecte de Llei per recuperar la composició inicial del Consell Escolar de les Illes Balears

Segons una nota de premsa de la Conselleria, «La Conselleria d’Educació i Universitat ha obert la fase d’al·legacions de l’Avantprojecte de llei de modificació del Text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears per tal de recuperar el nombre inicial de persones.» L’Avantprojecte especifica que el nou Consell Insular «s’ha de constituir en el termini d’un mes comptador a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei».

Des d’UOB demanam que s’agilitzin al màxim els tràmits per a l’aprovació de la Llei, no només a fi de recuperar la composició inicial del Consell Escolar, sinó també per reflectir la correlació de forces sindicals que hi ha fa més d’un any.

Nota de premsa de la Conselleria:

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2543471&coduo=7&lang=ca

Recanvi de representants de pares i mares al Consell Escolar de les Illes Balears

Els representants suplents de pares i mares d’alumnes al Consell Escolar de les Illes Balears, Josep Valero González i Miquel Àngel Guerrero Company, han estat substituïts per Cristina Conti Oliver i Glòria Ferrer Camps, a proposta de COAPA per «pèrdua de la condició de representant de l’organisme que els hagi proposat,» segons publica avui el BOIB.

Cristina Conti Oliver
Glòria Ferrer Camps