Etiqueta: Circulars

Campanya de manifests de claustre pel català davant la nova llei educativa

Circular 161/2019 – 1

Companys docents promouen un manifest en defensa de l’ensenyament en català davant l’avantprojecte de llei educativa de les Illes Balears, amb l’objectiu d’aprovar-lo als claustres dels centres que es fan a final
de trimestre. Des del moment que és un tema pedagògic cap director no té per què negar-se a incorporar-lo a l’ordre del dia. En tot cas, si és necessari, se’n pot sol·licitar la inclusió a l’ordre del dia mitjançant un terç de signatures, i en darrer extrem es pot aprovar en assemblea.

Els companys demanen que una vegada estigui formalitzada l’adhesió ho comuniqueu a:

  • Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
  • Delfí Mulet delfimulet@gmail.com

UOB Ensenyament dóna tot el seu suport a aquesta iniciativa.

Podeu descarregar el manifest AQUÍ per adaptar-lo al vostre centre.

MANIFEST DOCENT DE SUPORT A LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE AL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 

La llengua pròpia de les Illes Balears és un patrimoni fonamental de la nostra cultura, constitueix un dels elements d’identitat i de cohesió social més importants del nostre país. Des dels anys vuitanta l’educació, l’escola i la comunitat educativa han estat un pilar bàsic en la transmissió de la nostra llengua com a patrimoni comú per a tots els habitants de les Illes Balears. La tasca que milers de docents han fet a tots els nivells i durant els darrers quaranta anys per generalitzar l’adquisició, estendre l’ús de la llengua catalana i construir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat, no solament s’ha de mantenir, sinó que també s’ha de consolidar i reforçar constantment.

Davant la proposta d’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears presentada recentment per la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, pel que fa concretament al model lingüístic, consideram necessari des de l’àmbit docent manifestar els següents punts:


– Qualsevol proposta de llei educativa o modificació de normativa actual ha de tenir caràcter progressiu i respectar l’esperit de l’actual marc de protecció, normalització i foment de la llengua pròpia de les Illes Balears, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, conegut com a Decret de mínims.


– La Conselleria d’Educació ha de reforçar la garantia de l’ús normal i vehicular de la llengua catalana a l’educació. Convé destacar que les normes abans esmentades disposen que s’ha de garantir el coneixement de la llengua però que també se n’ha de promoure l’ús.


– La Conselleria d’Educació ha de multiplicar els recursos per incentivar l’ús del català en tots els sectors i centres educatius, tant públics com privats concertats, i s’han d’establir mesures perquè el català sigui més present en tots els àmbits d’actuació del sistema educatiu i arribi a ocupar el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears. És ben cert que si en els altres àmbits socials no s’apliquen mesures que, amb coherència, apuntin en el mateix sentit, el sistema educatiu no és suficient, però és primordial en la consolidació social de la nostra llengua.


– La normalització lingüística als centres educatius no es pot considerar assolida amb la implantació del 50 % de l’ensenyament en català i menys quan aquesta situació no s’ha aconseguit encara de manera efectiva al nostre àmbit educatiu. En aquest sentit, seria una greu equivocació crear un marc legal que posi en perill aquest mínim bàsic.


– Una futura llei d’educació hauria d’establir els mecanismes eficients per a mantenir i desenvolupar de manera progressiva l’ús del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge al centres educatius. Únicament d’aquesta manera s’estarà en condicions de garantir el coneixement efectiu de les dues llengües oficials, la igualtat plena que marca l’Estatut d’autonomia, l’aprenentatge necessari de llengües estrangeres i es farà possible la igualtat d’oportunitats.


– Per aconseguir que el català sigui la llengua d’ús habitual, l’entorn escolar hi ha de contribuir. És responsabilitat de les institucions crear i mantenir les condicions perquè el català sigui la llengua d’ús habitual i normal de l’àmbit educatiu general. D’altra banda, s’ha de propiciar la integració de la població nouvinguda mitjançant la immersió lingüística i cultural, per aconseguir una cohesió social veritable i duradora. En aquest sentit, s’han d’incentivar i implantar els plans d’acolliment lingüístic i cultural en català a tots els centres que ho necessitin.
 

(Claustre professors/Assemblea docents…) del Centre

________________________________________________


s’adhereix al Manifest docent de suport a la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge al sistema educatiu de les Illes Balears.

_________________, ___________________ de 2019

Una vegada estigui formalitzada l’adhesió us demanem que ho comuniqueu a:


Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
Delfí Mulet delfimulet@gmail.com

UOB denuncia les condicions laborals dels docents coordinadors TIC

Circular 160/2019

COMUNICAT DE PREMSA

Segons una enquesta d’Unió Obrera Balear, el 67% dels docents
coordinadors informàtics (coordinadors TIC) es veuen obligats a assumir més tasques de
les que els corresponen
. Si bé la seva funció és organitzar
i coordinar l’ús didàctic dels equipaments, les necessitats del centre fan que també s’ocupin del manteniment dels ordinadors, cablejat,
miniordinadors dels alumnes, telefonia i megafonia, del muntatge i
trasllats de les pissarres electròniques i de la gestió de
plataformes informàtiques, que implica hores extra
setmanals no reconegudes. La feina dels coordinadors ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats.

El 74,5% dels enquestats opina que ha
de fer tasques per a les quals no se’ls ha preparat, mentre que el 88,3%
s’ha d’enfrontar sovint a situacions estressants
, com l’excés de feina
(87%), accions delicades que poden afectar el funcionament del centre (53%), les relacions amb els companys (31%)
o l’entorn físic de treball (17%). En el 69% dels casos tota la feina recau en una sola persona.

Pel que fa a la
formació el 57% no ha tingut ocasió de fer el curs bàsic de coordinació
TIC
, que és l’únic que ofereix la conselleria i no prepara de forma suficient, i el 48% considera que la
seva especialitat docent no és prou compatible amb les competències que
se li assignen.

La coordinació TIC no està remunerada,
a diferència d’altres funcions, i el 62% considera que no
té hores de reducció lectives suficients per dur endavant la feina.

Tot i que la Conselleria
ha contractat una empresa per al manteniment
dels equips, el servei s’ha demostrat insuficient i el 46% del centres
encara recorre a una empresa externa. La despesa addicional en
manteniment o compra d’equipament suposa més de 1000€ anuals en el 36%
dels casos, i en altres se superen els 2000 € i 5000 €. Per
fer front a aquesta despesa el 52% de centres recorren al finançament de tercers, les AMIPA
en la meitat de casos
.

Han contestat l’enquesta 94 docents coordinadors TIC sobre un total d’uns 300.

Unió
Obrera Balear reclama
un mínim d’hores lectives per als coordinadors en
funció del nombre d’alumnes i equipaments; l’assignació d’un segon
coordinador per als centres mitjans i grossos; coordinadors de zona per
al
manteniment dels centres de primària; una oferta formativa més àmplia;
l’actualització de competències i el cobrament d’un complement
específic. Pel que fa als equipaments dels centres, reclamam la renovació de
les dotacions obsoletes i partides extra per a manteniment i
nous equips, a fi de no haver de recórrer a les AMIPA.

Palma, 27 de novembre de 2019