El conseller Antoni Vera ha manifestat la seva intenció de mantenir l’inic Pla de Segregació Lingüística a pesar d’haver perdut el suport de VOX. Una cosa ha quedat clara, doncs: el deler del conseller per perseguir i danyar el català no era una dèria que VOX havia imposat als populars a canvi d’un indigne suport parlamentari, sinó que el Partit Popular n’és orgullós impulsor.
El Partit Popular no s’havia contemperat a les exigències de l’extrema dreta quant a política lingüística, simplement ho usà com a excusa davant la societat i els agents socials per eximir-se de la responsabilitat i vergonya de perseguir la llengua pròpia de les Balears.
Vera ha afirmat que el pla “està funcionant a la perfecció”. Si malbaratar els diners dels contribuents, desviar diners de l’escola pública cap al sistema concertat i enfonsar encara més el català eren els objectius del Pla de Segregació, hem de convenir que sí, que està funcionant a la perfecció.
Cada vegada que el Partit Popular arriba al poder, es tornen a engegar les polítiques contra la llengua catalana, més obertament com en temps de José Ramón Bauzà o de forma més velada, com en temps de, com la coneixen alguns, Marga La Roja.
UOB Ensenyament insta una vegada més la Conselleria d’Educació i Universitats a abolir el Pla de Segregació Lingüística i a oblidar els experiments derisoris de VOX i assolir un compromís ferm amb la defensa i promoció de la llengua catalana. Així mateix, UOB Ensenyament encoratja no només als docents, sinó a tota la societat balear, a defensar la llengua pròpia contra les ingerències de l’extrema dreta uniformitzadora i nostàlgica de lúgubres passats.
Malgrat que el partit en el govern es presenta com a referent en matèria de conciliació familiar, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. UOB Ensenyament vol fer evident que, ara com ara, existeixen mancances importants que afecten directament el benestar del personal educatiu i la seva capacitat de compaginar la vida laboral i familiar.
En primer lloc, les instruccions que regulen les excedències per cura de fills o familiars continuen sent presoneres dels trimestres escolars. Aquesta rigidesa imposada per l’Administració no només limita dràsticament la flexibilitat que els docents necessiten per adaptar-se a les seves circumstàncies familiars, sinó que també fa naufragar la conciliació real amb la qual aquest govern s’autoelogia. Davant aquesta situació, UOB Ensenyament ha aconseguit algunes victòries parcials: un dels èxits ha estat aconseguir que en determinats casos, degudament justificats, es pugui flexibilitzar el període de les excedències i eludir aquesta vinculació forçosa als trimestres, una passa essencial per avançar cap a un model de conciliació més just.
Tanmateix, això noés suficient: s’han de modificar les instruccions de les excedències i permisos de reducció de jornada per raons de guarda legal perquè es desvinculin definitivament de les dates dels trimestres escolars. Però això no és tot: també consideram prioritari, com està establert a altres comunitats autònomes, que l’excedència sigui fraccionable. Actualment, els docents només poden gaudir d’aquesta excedència una vegada per subjecte causant, fet que limita enormement la seva capacitat de gestionar situacions familiars a llarg termini. UOB Ensenyament considera que, per avançar cap a una conciliació familiar efectiva, és imprescindible que aquesta excedència pugui ser utilitzada de manera fraccionada.
Per altra banda, volem subratllar la urgent necessitat que des de l’autonomia es pressioni en la retribució del permís parental, ja que és fonamental per a les famílies poder disposar de temps per a la cura i atenció dels infants en moments crucials del seu desenvolupament, com és l’inici de les diferents etapes educatives. Actualment, aquest permís es pot gaudir de forma no retribuïda, fet que suposa un greuge econòmic per totes aquelles famílies que l’han de gaudir ara i no en el futur.
A més, reclamem, d’una vegada per totes, el reconeixement del dret de gaudi de dies sense sou pels interins. La situació actual crea una desigualtat inacceptable entre docents amb situacions administratives diferents, i és fonamental que el sistema educatiu sigui igualitari. De la mateixa manera, proposem la incorporació de dies personals retribuïts per a tots els docents, tal com en gaudeixen la resta de funcionaris de l’estat. Aquesta flexibilitat no només contribuiria al benestar emocional i mental dels docents, sinó que també repercutiria positivament en el rendiment laboral i facilitaria en gran manera la conciliació familiar.
I xerrant de drets, és essencial que els docents tinguin reconegut el dret de cuidar els seus infants els dies que aquests estan malalts. Permetre que els docents s’absentin per cuidar els seus fills sense penalitzacions contribueix no només al benestar dels infants, sinó també a la tranquil·litat i la productivitat dels que sumem en una tasca tan exigent com és la d’educar. El permís de “deure inexcusable” per acompanyar els infants al metge durant el temps indispensable per efectuar la visita és clarament insuficient.
Aquesta anàlisi de la realitat posa de manifest que les mesures de conciliació que tant promou el Govern de la senyora Prohens són, en molts casos, insuficients i poc adequades per a les necessitats reals del col·lectiu docent. Per tant, instam l’Administració que es ven com a pionera de la conciliació a adoptar mesures reals i efectives que garanteixin drets laborals i familiars igualitaris i flexibles per a tots els treballadors de l’educació. La conciliació entre la vida laboral i familiar ha de ser un pilar fonamental de les polítiques educatives. UOB Ensenyament continuarà incansable lluitant per garantir que aquests drets no siguin només una promesa buida.
La llengua catalana es troba en perill de mort. Aquesta afirmació, tot i que sembli catastrofista, és certa. Les notícies, estudis, reportatges i documentals que es publiquen referents a la seva salut així ho corroboren.
L’aspecte més greu és segurament el retrocés que pateix entre els joves, que són el futur de la societat. Però és que, a més, aquells que intenten fer-ne ús són increpats i perseguits. Per altra banda, durant els darrers vint anys els centres han patit un procés de castellanització evident, no només per part de l’alumnat no catalanoparlant, sinó també per part dels que la parlen i del professorat. Quant als primers, són clarificadores les gràfiques publicades a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, segons les quals un 76% dels menors de vint anys a les Illes Balears no fan servir el català mai en família i, encara més dramàtic, un 86% dels menors de vint anys no el fan servir mai amb els amics. Pel que fa als docents, percebem en algunes ocasions certa laxitud en el manteniment de la llengua catalana com a llengua vehicular de les classes. UOB Ensenyament fa anys que demana que Inspecció faci la seva tasca de vigilar que els projectes lingüístics de centre es compleixin.
I l’Administració com ajuda a solucionar tot això? Doncs estrangulant encara més el català, menystenint-lo i minorant-lo dia a dia, així com s’ha fet saber des de la Unió Europea. Per què hi ha exempcions d’avaluació del català per als nouvinguts? UOB Ensenyament ha demanat històricament posar-hi fi. Hi ha exempcions de castellà per als no castellanoparlants? Sorpresa: no n’hi ha. Per què a les proves de la PBAU es permet un major nombre de faltes ortogràfiques en català que en castellà? Per què la Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta a engegar plans pilots que costen una fortuna i que només serveixen per accelerar la desaparició de la llengua catalana? El col·laboracionisme de l’Administració no acaba aquí: el desprestigi del col·lectiu docent a través del qüestionament de la professionalitat i capacitació per dur a terme la seva tasca ha permès que als docents sovint els manquin eines efectives no només per desenvolupar la seva tasca amb idoneïtat, sinó també per poder dur a terme una defensa sòlida i ferma de la llengua catalana dins els centres. I quina és la cirereta de tot aquest pastís? Doncs el conseller d’educació Antoni Vera afirmant, sense posar-se vermell, que no creu en la immersió lingüística. En què creu aleshores ell, com a llicenciat en Filologia Catalana? És curiós que el conseller no cregui en la immersió lingüística quan la majoria d’agents socials consideren que és el millor camí cap a la cohesió social.
Però els atacs i menyspreus no venen només de l’Administració; els sectors més reaccionaris de l’estat, amb connivència amb alguns mitjans de comunicació, es dediquen diàriament a escampar desinformacions i acusacions —o directament insults i faltes de respecte. En aquest sentit, el passat dia 4 de novembre de 2024 (no de 1950, com pot semblar a primera vista), el “senyor” Rafael del Moral encetava un article amb aquesta repugnant frase: Los chicos que estudian en catalán son perdedores—. També és habitual que es parli d’imposició ideològica fent referència al català o que es facin afirmacions tendencioses quan el Govern intenta fomentar-ne l’ús. Així mateix, la dicotomia entre balear i català és arma usual de l’espanyolisme més ranci.
Desgraciadament, tots aquests exemples no són fets aïllats. Basta una breu cerca per internet per veure que són el pa de cada dia.
I com es pot revertir aquest camí de difícil retorn?
UOB Ensenyament té molt clar que s’ha d’impedir que el català segueixi aquesta deriva que el durà, si no s’hi posa remei, a ser una llengua residual i merament folklòrica en un territori que històricament l’ha tenguda com a pròpia.
Per començar, s’ha d’incentivar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per augmentar el nombre de professionals que es dediquin no només a la docència, sinó també a totes aquelles tasques enfocades a la dinamització, a la promoció de l’ús i a tot allò que ajudi el català a consolidar-se i mantenir-se com a llengua de prestigi. En aquest context, UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu exclusivament en català com a única via vàlida per aconseguir el ple assoliment de la competència comunicativa en llengua catalana de l’alumnat. També és necessari disposar d’una bona oferta d’activitats extraescolars que potenciïn la llengua: contacontes, teatre, tallers de jocs populars… així com l’opció d’intervenir en els esplais, amb racons de jocs dirigits i altres activitats que fomentin l’ús del català.
UOB Ensenyament ha reivindicat el retorn del Servei d’Ensenyament del Català des del moment de la seva desaparició, i així ho continuarà fent. La seva era una tasca molt valuosa d’elaboració de material i d’intervencions dins les aules que els docents no sempre tenen temps de dur a terme.
Per altra banda, tot i que l’ensenyament és una part fonamental per garantir la bona salut de la llengua, no és suficient. També s’han de promoure línies de treball, accions i mobilitzacions en què es pugui involucrar tant la comunitat docent com la societat en general per tal d’aconseguir la normalització efectiva de la llengua pròpia.
Així, actuar al món educatiu no és ni de bon tros suficient: és necessari engegar una aposta ferma per promoure la llengua dins la societat en general. El català ha perdut força a tots els sectors i àmbits socials, i això no ho solucionarà l’Administració si no se l’obliga. Cada persona de les Illes Balears ha de ser conscient de la importància del seu paper: usar i defensar la llengua a tots els àmbits, exigir que es respectin els drets dels catalanoparlantsi, en definitiva, evitar l’extinció del català, són deures de cada un de nosaltres.
El Govern de la presidenta Margalida Prohens (Marga La Roja segons el sector més reaccionari de l’espectre polític actual, ironies de la vida) ha posat en marxa una campanya sobre la llibertat d’elecció de llengua destinada a informar els pares de les Balears sobre la possibilitat d’elegir a les escoles dels seus fills entre el català i el castellà. Una campanya que, evidentment, pagaran els contribuents i que s’afegeix al milió d’euros malgastat per la implantació del Pla de Segregació Lingüística. En aquest punt afloren una sèrie de qüestions: fins on haurem de gastar per mantenir aquest esperpèntic experiment? Per què arriba ara una campanya de promoció del pla segregador? Al Partit Popular no li agrada l’elecció que van manifestar els pares a les matrícules del curs passat i pretén alterar-la? El Partit Popular considera que els pares no són prou intel·ligents per entendre el seu Pla i necessiten una informació dissenyada pel Govern? Hi haurà campanyes d’informació fins que la majoria dels pares elegeixin el castellà com a llengua vehicular de les escoles dels seus fills? Fins on fa comptes intervenir el Govern —que enarbora la no-intervenció en gairebé tots els aspectes de la vida— respecte a aquesta qüestió?
Són moltes preguntes per un Govern que no és tan sols capaç de contestar mai amb un «no» a qualsevol desvari provinent de VOX.
Però això no és tot. El portaveu del Govern, el senyor Antoni Costa, treia pit en afirmar que no hi haurà partida pressupostària per al desplegament del Pla de Segregació Lingüística als pressupostos del 2025. “El que volem és arribar a consensos” va afirmar Costa sense riure. Més tard, la Conselleria d’Educació i Universitats afirmava que es destinaran 1,1 milions a aquesta proposta dins de la partida corresponent a nòmines dels centres concertats, tal com va publicar la premsa. Així les coses, no hi ha partida pressupostària per desenvolupar el Pla de Segregació, però hi ha 1,1 milions d’euros en concepte de nòmines per a les escoles concertades que l’apliquin. Novaparla i cinisme cotitzen ara mateix a màxims històrics.
UOB Ensenyament considera que el Govern de la presidenta Margalida Prohens, mitjançant aquesta campanya d’informació, pretén maquillar el fracàs de la seva política lingüística i menysprea la capacitat dels pares que ja han manifestat la seva opinió sobre aquest tema fa només uns mesos.
“Èxit absolut”: amb aquestes indignes paraules s’ha atrevit a qualificar el conseller d’Educació [Concertada] i Universitats, Antoni Vera, el Pla pilot de segregació lingüística; UOB Ensenyament no sap si ho ha fet amb la intenció d’acontentar els seus “amiguets” (ara ex-amiguets) o per justificar l’injustificable: que aquest pla pilot només hauria tingut èxit si no hagués existit.
I no, UOB Ensenyament veu ben clar que no hi ha hagut consens amb la comunitat educativa, cosa que es va cansar de repetir el conseller quan volia vendre els avantatges del nou i miserable atac a la llengua de la nostra terra. L’educació pública de les Illes va mostrar el seu rebuig al pla i de fet, cap centre públic va cedir al xantatge econòmic orquestrat per donar l’esquena a la minoritzada llengua catalana. La Xarxa Educativa per la llengua va persistir en demanar una reunió que no ha arribat mai per fer veure el que ja era evident: que és el català el que vertaderament necessita ajuda en lloc de malgastar en separar els alumnes per raó de llengua.
Malauradament, encara no hem vist cap modificació dels projectes lingüístics dels centres que s’hi han adherit (tots concertats) que tenen tot el primer trimestre del curs per poder justificar aquest despropòsit; després veurem com s’ho fan per ensenyar en castellà el coneixement del medi del nostre territori: el súmmum dels desgavells. També hauran d’explicar com s’ha evitat que hi hagi una vergonyosa segregació dels alumnes, totalment prohibida per la Llei de Normalització Lingüística i la LEIB i que suposa un atemptat contra la cohesió social.
I més encara, les escoles adherides també hauran d’avaluar si l’aplicació d’aquest pla ha estat efectiva en l’assoliment dels seus objectius, entre els quals destaca “garantir la plena competència lingüística de l’alumnat en ambdues llengües”. No oblidem que aquest objectiu no és exclusiu d’aquest pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua sinó que tot el nostre sistema educatiu l’ha de garantir. No hauria estat més sensat invertir aquests diners en l’escola pública, prou necessitada també de recursos? O és que la pretensió real de la Conselleria d’Educació i Universitats era punir el sistema públic per haver defensat i protegit la llengua pròpia de les Illes Balears dins l’escola a través del desviament de fons econòmics cap al sistema concertat?
Un fracàs estrepitós, que el Partit Popular celebra i que des d’UOB Ensenyament consideram una tudada de diners públics que es podrien haver utilitzat precisament per fer el contrari: recuperar el Servei d’Ensenyament del català, nodrir el sistema educatiu de dinamitzadors, i iniciar el pla de mesures procatalà recollit a l’Acord Marc signat el darrer 16 de març de 2023.
Per tant, des d’UOB Ensenyament considerem una autèntica malversació de doblers la inversió d’un milió d’euros en aquest pla quan l’escola pública està més que necessitada, persegueix els mateixos objectius, i el seu únic pecat ha estat defensar i protegir la llengua pròpia de les Illes Balears dins l’escola. Finalment, UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a fer un ús racional dels recursos i a no cedir davant les pressions de l’extrema dreta, així com a posar fi a aquest pla i ja no implantar-lo a secundària.
El català està en perill d’extinció. A l’IES Ramon Llull de Palma, una alumna ha rebut missatges insultants perquè va sol·licitar que les classes es desenvolupessin en català en una votació a l’aula que no s’hauria d’haver produït mai. UOB Ensenyament vol manifestar el seu incondicional suport a l’alumna afectada i agrair-li la seva ardida acció en defensa del català, així com rebutjar els atacs rebuts per part d’alguns dels seus companys.
Mentre el conseller Antoni Vera i els seus acòlits de VOX planegen l’extermini de la llengua catalana, els alumnes pateixen els efectes de parlar una llengua minoritària a molts centres educatius. La responsabilitat de l’Administració de protegir la llengua catalana ha esdevingut en atacs indiscriminats cap a aquesta llengua i en desprotecció absoluta dels catalanoparlants.
UOB Ensenyament considera una negligència que es produeixi una votació sobre en quina llengua s’ha d’impartir la classe quan el projecte lingüístic de centre estableix, tal com ha publicat la premsa, que totes les assignatures no lingüístiques, tots els treballs, documents i sessions han de ser en català. És que la normativa no importa quan defensa els drets dels catalanoparlants? La Conselleria d’Educació [Concertada] i Universitats té pensat fer alguna cosa? El conseller Vera prendrà alguna decisió, més enllà de promeses que no arriben mai a res? On queda la llibertat dels catalanoparlants d’usar la nostra llengua materna a la nostra terra? Per què una alumna s’ha de veure en la tessitura de demanar les classes en català? Per què s’ha vist tan desprotegida i exposada? Som al 2024 o al 1970?
I una última pregunta: On és el Departament d’Inspecció Educativa?
UOB Ensenyament no confia que l’Administració trobi una solució, així que encoratja a la comunitat educativa i a la societat en general a defensar la llengua pròpia.
Un 78,5% de les famílies de les Illes Balears han elegit el català com a llengua d’ensenyament per als seus fills i filles. Amb aquesta contundència la societat balear ha posat en evidència les vergonyes d’un pla pilot estèril i nociu. La proposta insígnia de l’Administració en temes lingüístics ha resultat ser un fracàs absolut. Un fracàs molt costós, això sí.
La voluntat miserable de menystenir i minoritzar encara més el català, llengua pròpia de les Illes Balears, ha topat contra el mur del sentit comú i responsabilitat de la majoria de les famílies, contra el qual ja es va estavellar el repulsiu TIL en el seu moment. Així, la majoria social posa fre als deliris espanyolistes de VOX i PP i deixa en evidència una vegada més la inutilitat i l’absurd de suposats projectes per augmentar la “llibertat” lingüística.
La dèria golafre dels sectors reaccionaris no s’ha fet esperar: L’assosicació ‘Hablemos Español’ afirmava ahir que «La presión del nacionalismo lingüístico lleva a muchas familias de Baleares a renunciar a la lengua materna de sus hijos». Per si aquesta imaginària pressió no fos suficient, parlaven també de “polítiques d’enginyeria social per normalitzar llengües”, “adoctrinament en nacionalisme lingüístic” i altres secrecions insalubres.
UOB Ensenyament insta el Govern a retirar immediatament aquest pla pilot de segregació lingüística, a assolir un compromís fort amb la defensa del català i a no navegar entre dues aigües per mantenir el poder a qualsevol preu. Així mateix, UOB Ensenyament valora positivament la resposta social contra el pla pilot, especialment per part de les famílies, i aprofita per recordar el seu compromís ferri i tenaç en la defensa del català.
Recull de fotografies dels centres que s’han adherit a la iniciativa proposada per la Junta de Personal docent no Universitari amb l’objectiu de fer arribar el missatge a la Conselleria d’Educació que estam units en aquest tema i que deim NO AL PLA PILOT VOLUNTARI DE LLIURE ELECCIÓ DE LLENGUA.
JPDnU de MallorcaIES Puig de Sa Font IES Can Peu BlancCEIP Sant RafelCEIP Es Puig de LlosetaCEIPIEEM Son SerraCEIP Rafal Vell
Avui de matí s’ha reunit, en sessió ordinària, la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana per tractar el tema de les exempcions. La supressió de les exempcions de català és una de les demandes històriques de UOB Ensenyament, i així ho ha fet saber a l’Administració durant els darrers anys. A la reunió del passat 23 de desembre, l’Administració va plantejar la idea de “revisar i canviar l’ordre que regula les condicions per a l’exempció de la llengua catalana a l’educació infantil i primària”. UOB Ensenyament ja va manifestar la seva proposta de supressió. Avui, durant la sessió, hem insistit en aquest punt i, davant la negativa de l’Administració a fer un canvi normatiu —adduint dificultats tècniques— UOB Ensenyament ha instat l’Administració a què si no era capaç d’eliminar les exempcions de català a infantil i primària de iure, almanco ho fes de facto. Davant aquesta petició, l’Administració s’ha mostrat d’acord a reduir les exempcions de català a infantil i primària a la mínima expressió.
