En aquesta entrada hi trobareu, de manera actualitzada, les preguntes més freqüents que fan referència als permisos i les llicències que tot docent pot sol·licitar depenent de la seva situació, tant administrativa com personal.
Comunicat de premsa
El dia 20 d’abril de 2023 quedarà registrada com a una data trista. A la Mesa Sectorial sobre acreditacions de competència digital docent, UOB Ensenyament ha fet una proposta tan justa com revolucionària: acreditar, és a dir, reconèixer la competència digital docent, de tots aquells mestres i professors que vam participar activament del procés d’ensenyament-aprenentatge i la seva consegüent avaluació durant el període del confinament, i també durant el curs 2020-21, on la majoria de centres educatius impartiren ensenyaments en modalitat semipresencial. És just, perquè aquell miracle que férem entre tots no hauria estat possible sense disposar de la competència digital mínima no només per transmetre informació als alumnes, sinó també per assegurar una transferència digital amb ells que permetés avaluar-los. És necessari, perquè després d’aquell immens esforç, culminat amb èxit, l’única recompensa per als docents fou un copet a l’esquena i un congelament del sou durant dos anys que mai no s’ha recuperat. Resposta a la proposta d’UOB: NO.
UOB no ha estat massa ambiciosa: no hem demanat una acreditació de nivell B1 fonamentada en evidències (volem ser justos, i sabem que no tots els docents que participàrem d’aquella aventura tenim un nivell tan alt), només hem demanat una mica d’imaginació i flexibilitat a la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Sra. Amanda Fernández. En efecte, als docents se’ns recorda contínuament que una prova d’avaluació no ha de ser necessàriament un examen clàssic. Esperàvem que això ho podria entendre millor que ningú una directora general d’Innovació educativa. És molt senzill: donat que el nivell A1 es pot reconèixer amb una prova d’avaluació, basta reconèixer un fet evident, i és que tot docent que hagi treballat i avaluat usant mitjans digitals durant el confinament i l’època de la semipresencialitat ha demostrat competència digital docent bàsica, suficient per gaudir del reconeixement d’ofici de nivell A1. És raonable, és real, és una ditada de mel, i no costa doblers. De fet, permet estalviar doblers per dedicar-los a d’altres qüestions més urgents, com ara la infradotació de mitjans digitals que pateixen massa centres educatius de les nostres illes.
“NO”. Quan es pren una decisió, ben igual que quan s’avalua, es pot fer en positiu, millor que en negatiu. Es pot mirar l’actiu abans que el passiu. Es poden cercar solucions en comptes de posar pegues. Tot el procés d’acreditació de competència digital està tintat amb aquesta dialèctica: no s’ha consensuat un any de partida a nivell estatal per homologar formacions anteriors, no totes les comunitats autònomes filen prim amb cada àrea de cada nivell competencial, i tothom és conscient que gairebé cap acreditació de cap àrea de cap nivell podrà complir el 100% dels indicadors requerits. I és que la clau hauria de ser la valoració general de la competència digital docent, i no la recerca d’una perfecció impossible.
Malauradament, la Sra. Fernández s’ha estimat més escoltar les pegues i dificultats de caire tècnic que li plantejaven els seus assessors, que prendre una decisió política valenta i justa. Han arribat a argumentar la necessitat de consensuar proves d’avaluació a nivell estatal, cosa del tot incoherent amb la incapacitat -perjudicial per als docents- que han mostrat les comunitats autònomes per pactar un any de partida per homologar formacions prèvies a la publicació del Marc de Competència digital docent del 2022. L’anàlisi dels tècnics és necessària, i UOB la valora en la seva justa mesura, però la síntesi política final que es faci després ha de transcendir els tecnicismes i respondre a una cosmovisió global de la realitat d’uns docents que duim massa temps donant molt de nosaltres mateixos, demostrant competència -també digital- i rebent massa poc a canvi.
UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat present a la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic que ha votat en contra de la intransigència, la manca d’empatia, i la manca de visió política de n’Amanda Fernández. No ho hem fet amb ràbia, sinó amb tristor. Perquè dia 20 d’abril de 2023, tothom ha perdut. I no era necessari, perquè hi podríem haver guanyat tots.
20 d’abril de 2023
Avui, dijous, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació, en sessió extraordinària, per tractar l’Esborrany de la resolució per a l’acreditació de la competència digital docent. Per part de l’Administració, s’ha comptat amb la presència de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández; i de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, entre d’altres.
Els punts més importants contemplats a l’esborrany de la resolució són:
Per altres qüestions com ara la composició i funcions de la Comissió de Competència Digital; altres aspectes sobre el Registre de l’acreditació de la competència digital docent; les Dades de caràcter personal; o el Model d’acreditació, podeu consultar l’Esborrany de la resolució per a l’acreditació de la competència digital docent.
A la ronda d’intervencions, els representants d’UOB Ensenyament hem reivindicat tota una sèrie de qüestions, algunes de caire més general i altres específiques de la Resolució:
Finalment, els representants d’UOB Ensenyament hem exigit que qualsevol docent que hagués exercit docència com a mínim durant un mes i hagués avaluat com a mínim una avaluació durant el confinament de la primera meitat del 2020, o hagués impartit docència a un centre amb semipresencialitat del curs 2020-21, durant un mes, i hagués avaluat com a mínim una avaluació, ha de quedar digitalment acreditat d’ofici, com a mínim amb un A1.
Per què un A1? Per realisme i per justícia. UOB és conscient que la certificació per evidències és només per als nivells B i C, i sap que no tots els docents tenen un nivell tan alt. Però UOB també és conscient del recordatori permanent que fan les nostres autoritats educatives en relació a que el concepte de “prova específica d’avaluació” no implica necessàriament fer un examen de tipus tradicional. Doncs bé, quina millor prova d’avaluació de competència digital docent volen, més que el fet tangible d’haver pogut ensenyar i avaluar partint del no-res durant un confinament i/o un curs fet en règim de semipresencialitat? Qui pot pretendre fer-nos creure que aquells que vam ser capaços de fer-ho així (i per fer-ho tots usàrem, en major o menor mesura, mitjans digitals) no hem demostrat de manera fefaent el nivell de competència digital més bàsic, el nivell A1? Quina millor “prova específica” podem oferir els mestres i professors de les nostres illes?
Però a UOB Ensenyament també tenim sentit de la responsabilitat social. Fins i tot admetent que els fons europeus per a la transformació digital tenen un caire finalista, a UOB ens fa mal pensar que cada euro gastat en un procés formatiu massiu no estrictament necessari és un euro que no es podrà usar per minvar la infradotació de mitjans digitals de massa centres educatius. UOB Ensenyament no té la mateixa idea de cost d’oportunitat (o priorització de la despesa pública, si ho preferiu) que la demostrada per la directora general, Sra. Amanda Fernández.
L’Administració s’ha escudat en subterfugis normatius que transcendeixen l’àmbit autonòmic, ja que es contravindria l’establert a la Conferència Sectorial d’Educació. Segons la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, no es pot acreditar un nivell A1 perquè -alerta- no es pot assegurar que tothom demostràs competència a cada una de les sis àrees del nivell. A més, volen consensuar una prova específica a nivell estatal.
Doble falàcia: tothom sap que les acreditacions digitals no poden cercar la puresa de la perfecció, i els propis tècnics reconeixen que, en acreditar els docents fins i tot de nivell de competència més alt, s’haurà de tenir una certa flexibilitat, perquè en sentit estricte cap pràctica docent pot recollir tots els indicadors. D’altra banda, voler pactar un model de prova a nivell estatal al mateix temps que no s’ha volgut o pogut pactar un any de referència comú com a punt de partida per a homologar formacions prèvies, ens sembla una manifesta incoherència que, ens sap greu dir-ho, consideram inacceptable.
Els representants d’UOB Ensenyament hem deixat palès amb el nostre argumentari que es tracta d’una qüestió de voluntat política, tal com ha quedat demostrat en altres aspectes de la Resolució i que, en aquest cas, qui comanda no hi ve a bé. Així mateix, ha convidat la resta de sindicats a reflexionar sobre aquesta qüestió d’absoluta justícia -o injustícia-, per ser més exactes.
Malauradament, UOB Ensenyament ha votat en contra de la Resolució, mentre la resta de sindicats present a la Mesa ho han fet a favor. La Resolució s’ha aprovat per 4 vots a favor i 1 en contra. UOB, sempre democràtica, respecta però no comparteix, i manté amb orgull i dignitat la seva solitud opositora.
Seguirem lluitant per la dignitat del col·lectiu docent!
Comunicat de premsa
10 d’octubre de 2022
Des d’UOB Ensenyament volem donar tot el suport a la iniciativa duta a terme pel claustre de l’IES Sineu que s’ha concentrat avui durant el temps de l’esplai a la porta d’entrada del centre. Així les coses aquesta seria la primera concentració d’un claustre per fer visible el rebuig del professorat a la implantació d’una nova llei educativa que repeteix fil per randa els mateixos errors que va cometre el PP del ministre Wert amb la implantació de la LOMCE: no participació del professorat en actiu en l’elaboració de la norma, calendari d’implantació esbojarrat que només respon a interessos polítics i implementació de la llei a cost zero, és a dir, sense la inversió necessària per a corregir els mals endèmics del sistema (ràtios abusives i càrrega lectiva desmesurada).
Aquesta no serà una iniciativa aïllada, ja que des del claustre de l’IES Sineu tenen pensat seguir concentrant-se al llarg del curs.
Cal recordar que el passat divendres 30 de setembre el claustre de l’IES Sineu ja va enviar una carta al conseller Martí March expressant el rebuig a la implantació de la LOMLOE. Podeu llegir-la AQUÍ.
Així mateix, és de justícia fer valdre els centres pioners en el seu lliure pronunciament contra la LOMLOE.
A UOB Ensenyament entenem que les iniciatives dels instituts: IES Guillem Cifre de Colonya, IES Santa Margalida, IES Madina Mayurqa i IES Sineu demostren l’empoderament dels claustres i l’esperit crític dels docents davant les regulacions que des de Madrid cuinen els experts en educació que mai han trepitjat una aula i que des de la sempre servilista Conselleria d’Educació de les Illes Balears apliquen a ulls clucs. Davant això, tot el nostre suport.
Per aquest motiu, encoratjam a tots els claustres dels centres de les Illes Balears a expressar-se lliurement sobre la implantació de la LOMLOE i a dur a terme iniciatives com les de l’IES Sineu.
Al mateix temps, recordam a tot el professorat que UOB Ensenyament s’ha adherit a la convocatòria unitària d’aturada parcial que han convocat les diferents Juntes de Personal Docent no Universitari (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el proper dimarts 18 d’octubre de 12 a 14 h amb les corresponents concentracions a les 13h davant el Parlament de les Illes Balears en el cas de Mallorca, i davant les respectives delegacions territorials de la Conselleria d’Educació en el cas de Menorca (Maó) i Eivissa (Vila) també a les 13 h.
Per aquest motiu, encoratjam a tots els claustres dels centres de les Illes Balears a expressar-se lliurement sobre la implantació de la LOMLOE i a dur a terme iniciatives com les de l’IES Sineu.
Al mateix temps, recordam a tot el professorat que UOB Ensenyament s’ha adherit a la convocatòria unitària d’aturada parcial que han convocat les diferents Juntes de Personal Docent no Universitari (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el proper dimarts 18 d’octubre de 12 a 14 h amb les corresponents concentracions a les 13 h davant el Parlament de les Illes Balears en el cas de Mallorca, i davant les respectives delegacions territorials de la Conselleria d’Educació en el cas de Menorca (Maó) i Eivissa (Vila) també a les 13 h.
Avui s’ha convocat Mesa Sectorial d’Educació amb tres punts a l’ordre del dia:
1. Concurs de trasllats d’àmbit estatal
Tot i les mancances detectades, que han motivat el nostre conjunt d’esmenes — no totes acceptades —, UOB considera que el plantejament general de l’esborrany és correcte, i per això ha votat afirmativament. Us convidam a llegir el resum complet per veure les nostres esmenes.
2. Concurs de trasllats d’inspectors d’àmbit estatal
Per les mateixes raons que al punt 1., UOB ha votat afirmativament.
3. Criteris d’establiment de plantilles orgàniques per al curs 23-24
UOB Ensenyament comparteix aquest criteri general, i per això ha votat sí a l’esborrany. Ara bé, una cosa és compartir el criteri de consolidació de places vacants que té la Direcció General de Personal Docent (que és allò que es votava), i una altra cosa és compartir el criteri de confecció de quotes de la Direcció General d’Ordenació, Planificació i Centres. UOB Ensenyament ha votat sí en el benentès que seguirà defensant una quota definida a partir d’una càrrega horària de 23 hores lectives a infantil i primària i 18 hores lectives a secundària, a més d’assegurar els desdoblaments de les hores de català per fer front a l’emergència lingüística que vivim a les Illes Balears.
Avui, dia 10 d’octubre de 2022, s’ha reunit la Mesa sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Albert Flores.
L’ordre del dia constava de tres punts:
1. Concurs de trasllats d’àmbit estatal
El concurs de trasllats es convocarà el 13 d’octubre de 2022 i el termini de participació serà del 17 d’octubre al 7 de novembre, ambdós inclosos. La gran novetat del concurs d’enguany és que, pel que fa al reconeixement de l’antiguitat als cossos docents, i per sentència del Tribunal Suprem, es tendran en compte els serveis prestats com a funcionari interí i com a funcionari en pràctiques, i no només com a funcionari de carrera. En canvi, pel que fa a l’antiguitat al centre, se seguiran tenint en compte només els serveis prestats com a funcionari de carrera. D’altres petites modificacions respecte del concurs del curs passat és que els docents orientadors podran demanar places a conservatoris, els professors de secundària podran demanar plaça a escoles d’art per al batxillerat artístic, i que s’eliminen les places dels camps d’aprenentatge perquè han deixat de ser places de plantilla orgànica per esdevenir places que es donen només en comissió de serveis.
Les propostes d’esmena d’UOB han estat aquestes:
1) Permetre l’exercici del dret preferent per les places dels centres d’educació infantil de primer cicle (0- 3 anys), i per les places dels centres d’especial dificultat.
Els representants de la Conselleria han manifestat que no ens podien dir al moment quins motius tècnics podria haver-hi per no permetre’l, i que ho esbrinaran.
2) Acotar els casos on sigui obligatori haver concursat a una plaça per poder-la demanar en comissió de serveis, en tractar-se la comissió de serveis d’una figura de natura provisional, mentre la plaça de concurs té natura estable.
La resposta de la Conselleria és que no ho volen fer per tal d’evitar que les comissions de serveis esdevenguin una forma tàcita de destinació definitiva, cosa que genera greus problemes als centres d’origen. UOB ha puntualitzat que, conscient d’això, només parla d’acotar les casuístiques. Conselleria ha respost que, per aquest particular, considera suficient la flexibilització per als casos de situacions personals sobrevingudes.
3) Retirada de la base que prescriu la no obtenció de plaça per als funcionaris que cessin al servei actiu abans de la data de presa de possessió.
La Conselleria ha respost que aquesta base és normativa estatal no susceptible de modificació.
4) Incloure la impartició en llengua estrangera al marc dels programes Batxibac i British, tal com es reconeixen les seccions europees i el pla pilot plurilingüe.
La Conselleria s’hi ha mostrat d’acord.
5) Pel que fa als coneixements de Llengua Catalana, donar 4 punts als certificats de Política Lingüística, EBAP, etc. que certifiquen el mateix nivell de coneixements que el de l’EOI.
La Conselleria ha respost que ho han demanat i que hi estan treballant.
6) Afegir un apartat al barem d’Altres Mèrits que reculli qualsevol certificat de llengües estrangeres vàlid dins el Marc de Referència de Llengües estrangeres del Consell d’Europa, perquè l’esperit del Marc Comú de Referència de Llengües estrangeres és acabar amb les fronteres nacionals i institucionals al bell sí de l’espai europeu i establir un marc vàlid per a tota Europa, de manera que qualsevol certificat homologat hauria de tenir, per definició, el mateix valor.
La Conselleria ha posat de relleu que el Ministerio estableix una diferència palesa entre els títols d’EOI, en considerar-los com a títols amb càrrega lectiva al marc de la formació del professorat, i les simples acreditacions d’idiomes, que no garanteixen hores de formació. En tot cas, no s’han compromès a incloure dites acreditacions al barem.
7) Afegir els Centres Integrats de Formació Professional a la relació de centres d’ensenyament públic.
La Conselleria s’hi ha mostrat d’acord.
8) Relacionar entre quins centres d’infantil i primària es produeixen les itineràncies, per a les places itinerants.
Els responsables de la Conselleria han explicat que això no és possible per raons tècniques, donat que és una informació que no es coneix al moment de convocar el concurs.
9) Incloure tots els centres de l’Estat a la relació de centres, donat que el concurs és d’àmbit estatal i l’obligació de l’Administració és facilitar la tasca als administrats, i no obligar-los a trescar d’altres convocatòries d’altes comunitats autònomes. En el mateix sentit, UOB ha demanat que l’eina del mapa interactiu per confeccionar la llista de peticions de places i municipis sigui d’abast estatal, i no només de les Illes Balears, pel mateix motiu.
La directora general de Personal Docent ha reconegut que és una petició raonable però, malauradament, no s’ha compromès ni a fer-ho, ni a coordinar-se amb la resta de comunitats autònomes a aquest respecte, ni tan sols a fer la petició al Ministerio. En comptes d’això, ha mastegat fesols.
Tot i les mancances detectades, que han motivat el nostre conjunt d’esmenes — no totes acceptades —, UOB considera que el plantejament general de l’esborrany és correcte, i per això ha votat afirmativament.
2. Concurs de trasllats d’inspectors d’àmbit estatal
UOB ha fet les mateixes esmenes que al concurs general per a docents pel que fa a les comissions de servei, i les certificacions de català i de llengües estrangeres, amb idèntiques respostes per part de l’Administració.
Per les mateixes raons que al punt 1., UOB ha votat afirmativament.
3. Criteris d’establiment de plantilles orgàniques per al curs 23-24
El Sr. Albert Flores ha explicat que el criteri general és el mateix que el del curs passat: d’acord amb la legislació vigent, s’han d’incrementar les places de plantilla orgànica fins a representar, com a mínim, un 92% del total, i per això tota plaça vacant s’ha de consolidar com a plaça de plantilla orgànica.
UOB Ensenyament comparteix aquest criteri general, i per això ha votat sí a l’esborrany.
Ara bé, una cosa és compartir el criteri de consolidació de places vacants que té la Direcció General de Personal Docent (que és allò que es votava), i una altra cosa és compartir el criteri de confecció de quotes de la Direcció General d’Ordenació, Planificació i Centres. UOB Ensenyament ha votat sí en el benentès que seguirà defensant una quota definida a partir d’una càrrega horària de 23 hores lectives a infantil i primària i 18 hores lectives a secundària, a més d’assegurar els desdoblaments de les hores de català per fer front a l’emergència lingüística que vivim a les Illes Balears.
Donat el caràcter extraordinari de la Mesa, no hi ha hagut torn obert de paraules.
Ahir dematí va tenir lloc una mesa tècnica per tractar les Instruccions d’avaluació que regularan l’avaluació i qualificació dels cursos on es comença a aplicar el currículum LOMLOE (cursos senars) de les diferents etapes educatives.
Per part de la Conselleria hi varen assistir el conseller, Martí March, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la cap del Departament d’Inspecció Educativa, Camila Tudurí, la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra així com els Assessors Tècnics Docents: Biel Colom, Eduard Ribau i Antoni Salvà. Pel que fa a la part social hi varen assistir un o dos representants de cada un dels sindicats amb representació a la Junta de Personal Docent no Universitari.
Cal recordar que el conseller va convocar aquesta mesa tècnica arran de la pressió feta per UOB Ensenyament i els altres sindicats durant la mesa convocada la setmana passada per tractar altres temes. Podeu veure-ho AQUÍ.
Davant el desconcert i la indignació que han generat els currículums LOMLOE i les instruccions d’avaluació que se’n deriven en bona part del col·lectiu docent, des d’UOB Ensenyament vàrem obrir un procés de recollida d’aportacions per part dels docents i, al mateix temps, ens vàrem posar a treballar per esmenar concretament els diferents aspectes més polèmics de les Instruccions d’avaluació.
Abans d’entrar en matèria cal explicar una mica quin és l’horitzó que tenim per davant quant a la concreció de l’avaluació amb la LOMLOE. Aquestes instruccions que s’han publicat només afectaran aquest curs 22-23. De cara al curs 23-24, curs en el fet que es consolidarà la implantació curricular de la LOMLOE, es redactarà una ordre que (teòricament) hauria de regular de manera definitiva o si més no més estable l’avaluació. Caldrà estar-hi ben atents.
Així les coses, passam a detallar les reivindicacions que vàrem fer per etapa educativa i les respostes que vàrem tenir per part de l’administració.
Educació Primària
1. Preocupació per la informació que rebran les famílies: criteris d’avaluació inintel·ligibles i un informe de 10 pàgines?
Vàrem fer evident la preocupació que hi ha entre els mestres pel que fa a la complexitat de l’informe de seguiment de valoració dels criteris d’avaluació que generarà l’eina d’avaluació del Gestib en qualsevol moment del curs en dos sentits:
a) Per l’extensió que pugui tenir el fet d’incloure la valoració de cada un dels criteris d’avaluació de cada una de les matèries.
b) Pel redactat dels criteris d’avaluació, un redactat en molts de casos molt ampli i que fa difícil (especialment si no estàs avesat al llenguatge curricular) entendre què ha fet l’alumne.
El que no pot ser de cap manera és que aquest informe confongui les famílies i qui acabin essent els responsables d’explicar uns currículums complexos i burocratitzats sigui precisament a qui no s’ha consultat en cap moment a l’hora de redactar la llei (Madrid) i després els currículums autonòmics (Conselleria), és a dir, els mestres.
Des de la Conselleria es va assegurar que aquest informe, tot i ser extensiu per la mateixa estructura curricular que planteja la LOMLOE (criteris d’avaluació que s’integren dins les competències específiques i relació d’aquestes amb els descriptors operatius de les competències clau), es procurarà que sigui el més intuïtiu i visual possible tot assignant una relació de colors (del vermell cap al verd passant pel groc) perquè es pugui copsar a simple cop d’ull la valoració de cada criteri d’avaluació. Esperem que pensin en els daltònics!
2. El corsé de la proposta pedagògica o com enfangar l’avaluació amb ponderacions dels criteris d’avaluació.
Des de Primària es considera un greu error que el fet d’haver de fixar una ponderació per a cada criteri d’avaluació i que aquesta es mantingui vigent durant tot el cicle corresponent (dos cursos). En aquest sentit es reclama que els docents tenguin més cintura damunt la programació segons es vagi desenvolupant el curs i d’acord amb les característiques de cada grup.
Educació Secundària Obligatòria
1. Completa llibertat als Departaments didàctics per decidir el % a assignar a cada criteri d’avaluació
No volem cap constricció a l’hora que els Departaments didàctics decideixin el % a assignar a cada criteri d’avaluació. Defensam la formació acadèmica i pedagògica del professorat com a fonament per decidir quin pes ha de tenir cada criteri d’avaluació sense limitacions de cap casta. Des de la conselleria, es varen mostrar receptius a aquesta reivindicació.
2. Redactat confús i poc concret dels criteris d’avaluació.
No acceptam el redactat de la majoria dels criteris d’avaluació. El fet de no comptar amb el professorat en actiu a l’hora de concretar els currículums estatals en currículums autonòmics ha fet que els criteris d’avaluació que apareixen al currículum autonòmic quedin redactats així com apareixen al currículum estatal (Reial Decret 217/2022). A més, el currículum autonòmic no inclou cap article que pugui obrir la porta als centres per poder concretar aquests criteris d’avaluació que són els referents que guien el quefer diari dins l’aula.
Quant aquesta darrera qüestió veiem una contradicció entre el que diu el currículum d’ensenyaments mínims estatal (RD 217/2022) i el que ha fet la conselleria d’educació amb els currículums autonòmics ja que el currículum estatal estableix:
Article 13.4. Los centros docentes, en el uso de su autonomía, desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria establecido por las administraciones educativas, concreción que formará parte de su proyecto educativo.
Des d’UOB Ensenyament consideram que s’hauria d’entendre aquest desarrollarán y completarán en sentit ampli i permetre als Departaments didàctics la concreció d’uns criteris d’avaluació que pel seu redactat tan ampli fan dubtar als docents de si les activitats que plantegen s’hi ajusten o no.
Des de conselleria varen defensar el centralisme metodològic que imposa la LOMLOE dient que, efectivament, els criteris d’avaluació venen tancats des de Madrid i els currículums autonòmics no els podien concretar.
3. Com es justifica l’avaluació de l’esforç diari de l’alumne d’acord amb el currículum LOMLOE?
Quelcom tan bàsic com justificar a la programació didàctica l’avaluació de la realització de la tasca diària en el quadern (o Chromebook) es converteix en missió impossible si intentam cercar un criteri d’avaluació que s’hi adigui.
La resposta que vàrem tenir per part dels assessors tècnics docents va ser que cada activitat que encomanem als alumnes, ha de tenir una justificació. També ens varen argumentar que si resseguim la relació que hi ha entre criteris d’avaluació, competències específiques i aquestes amb els descriptors operatius de les competències clau podríem arribar a justificar-ho, o això vàrem entendre. Hem de reconèixer que encara avui se’ns fa difícil visualitzar tota la justificació curricular que has de fer per poder fer el seguiment del compliment de la tasca diària.
4. Els reis venen dia 5 de gener, no a finals de juny. No a l’arrodoniment forçós que fa que un 4’51 sigui automàticament un 5.
Hem defensat que l’arrodoniment sigui una competència exclusiva de cada Departament didàctic. Que siguin els Departaments qui determinin a partir de quin decimal s’arrodoneix. Entenem que ha de primar el criteri pedagògic de l’esforç per assolir l’arrodoniment i no només el criteri purament matemàtic que és el que han defensat des de la conselleria.
Si bé s’han mostrat oberts a reconsiderar aquesta qüestió, no s’ha volgut reconèixer aquesta competència als Departaments didàctics sinó que es decideixi a nivell de centre i per tant, es voti en claustre.
5. No a la fiscalització de la tasca docent 24/7. Rebutjam el requisit d’haver de penjar al Gestib les valoracions dels Criteris d’avaluació immediatament després de finalitzar cada Situació d’aprenentatge.
Evidentment que reconeixem que el docent ha de donar un feedback als alumnes i famílies dins un temps raonable però no acceptam la imposició del termini fixat per la conselleria. No volem viure dins una contrarellotge permanent.
6. Més flexibilitat en la modificació de les Situacions d’Aprenentatge segons la conjuntura del curs i característiques del grup-classe.
Les Instruccions d’avaluació estableixen que les Situacions d’aprenentatge han de preveure les activitats i dinàmiques d’aula necessàries (sic) que conformen el procediment d’avaluació i que els alumnes han de conèixer prèviament com serà. Sense estar en desacord amb el fons de la instrucció consideram que les instruccions haurien de contemplar també la possibilitat d’alteració de la Situació d’aprenentatge ja sigui per pèrdua de sessions lectives o bé per poder adaptar-se a les característiques del grup-classe.
7. Què passa si a final de curs hi ha criteris d’avaluació que no s’han avaluat?
Quelcom tan habitual com el fet de no haver pogut assolir tota la programació didàctica que s’havia previst el mes de setembre resulta que no té cabuda dins la LOMLOE. El fet que l’avaluació LOMLOE t’obligui a atorgar una ponderació a cada criteri d’avaluació (entre totes les ponderacions s’ha de sumar 100) fa que si pel que sigui deixes un criteri d’avaluació sense avaluar, la qualificació de final de curs quedi coixa. Idò bé, resulta que des de la conselleria no s’havia pensat amb aquesta hipòtesi. Des d’UOB podem entendre que els “experts” en educació que varen redactar la llei no ho tinguessin present ja que en molts casos no han impartit docència d’una matèria dins l’educació secundària. Qui mai va a missa s’agenolla al portal. El que ens sorprèn és que no s’hagi previst des de conselleria, senyal que el record del dia a dia a l’aula és molt llunyà.
La resposta que vàrem obtenir és que s’han d’avaluar sí o sí tots els criteris d’avaluació seleccionats i ponderats per aquell curs concret i si no has pogut arribar a treballar qualque criteri d’avaluació idò el coles dins una situació d’aprenentatge o te les enginyes per avaluar-lo. Sistema educatiu, públic i de quali- què? Idò això.
8. Prou de carregar els tutors!
Les Instruccions d’avaluació estableixen que els tutors s’han d’assegurar a final del no-trimestre de confirmar que han accedit a veure l’informe de valoració dels criteris d’avaluació. Aquesta confirmació es faria amb l’eina d’avaluació del Gestib. Fins aquí tot correcte. Aparentment ho podríem considerar un pas endavant que llevarà molta feina als tutors que no hauran d’encalçar els alumnes perquè els tornin el resguard del butlletí signat. No obstant, resulta que si els pares veuen que les famílies no han consultat els informes de valoració n’han d’informar per escrit a les famílies. Des d’UOB defensam que aquesta nova càrrega burocràtica no ha de correspondre als tutors sinó que pot ser assumida pel personal administratiu del centre.
En relació a aquesta qüestió, des d’UOB Ensenyament vàrem defensar la realització de formacions exprés, ràpides, concretes i pràctiques per a les famílies en l’ús de l’aplicació Gestib. Vàrem proposar que aquestes formacions s’encarregassin a personal no docent i es féssin en un horari accessible a les famílies. Des de la conselleria se’ns va dir que s’han iniciat contactes amb les APIMA per dur-ho a terme.
Per acabar, volem destacar una de les poques coses positives que hem vist a les instruccions d’avaluació. Es tracta de la instrucció 9.6 que permetrà evitar el miracles antipedagògics que molt sovint es produïen a les juntes d’avaluació final de curs o de la convocatòria extraordinària (quan n’hi havia, clar). Així idò, d’acord amb aquesta instrucció: “A les sessions de seguiment i avaluació no es podran modificar les valoracions fetes dels criteris d’avaluació de les competències específiques de cada matèria“.
Després d’aquesta primera mesa tècnica des de la conselleria es varen comprometre a enviar-nos un nou esborrany de les instruccions d’avaluació per incorporar-hi les esmenes pertinents fruit de la reunió d’ahir.
Conscients que tot canvi curricular té implicacions sociolaborals per al professorat, no només pedagògiques, des d’UOB Ensenyament no escatimarem feina i esforç a l’hora de defensar el valor de l’experiència i la formació acadèmica i pedagògica dels docents així entesa com a fonament d’un sistema educatiu públic i de qualitat.
%20Consell%20Escolar%20Menorca.png)
Ahir al fosquet el Conseller d’Educació i FP, el Sr. Martí March, va assistir al Consell Escolar de Menorca (CEMe) per presentar, la nova Llei d’Educació de les Illes Balears.
Des d’UOB Ensenyament li vàrem voler deixar clar, en primer lloc, que està molt bé que visiti totes les illes però que aquest tour en cap cas ha de servir per per penjar-se medalles i blanquejar el procés d’elaboració de la LEIB quant a la participació i negociació amb els representants legítims dels mestres i professors. Ho podem dir més alt però no més clar: la LEIB no ha estat una llei consensuada amb tota la comunitat educativa. Almenys no ha estat així amb la part sindical dels treballadors docents de l’ensenyament públic que és on UOB Ensenyament té representació. Aquesta és una llei feta als despatxos que dubtam tengui un impacte significatiu en la millora de les condicions reals de les aules. El que necessitem és una baixada de ràtios i, en general, una millora del pressupost destinat a Educació que permeti una educació de qualitat.
Una vegada aprovada la LEIB, s’enceta el procés de desplegament normatiu mitjançant decrets, ordres i resolucions. Ja que la LEIB és una llei molt generalista i com s’ha cansat de repetir el Conseller, no volia que fos una llei excessivament reglamentista. Això fa que hi hagi molts aspectes per concretar. Ahir el Conseller va presentar quin és el pla de desplegament normatiu associat a la LEIB. El podeu consultar a la part inferior del següent enllaç: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5147452&lang=ca&coduo=7
Des d’UOB Ensenyament li vàrem plantejar si el desplegament de la LEIB ja tenia uns terminis establerts. Li vàrem recordar al Conseller la necessitat de treballar de forma consensuada i no precipitada, i no com està actuant els darrers anys aquesta Conselleria.
Per altra banda, vàrem aprofitar la visita del Conseller per transmetre-li la creixent preocupació que hi ha entre el professorat quant a la imminent posada en marxa de la LOMLOE. La implantació dels nous currículums LOMLOE per als cursos senars el pròxim mes de setembre és del tot precipitada i el temps se’ns ha tirat a damunt. La falta de planificació i comunicació dels canvis als docents, que seran els encarregats de posar-ho en pràctica, és més que evident. Des d’UOB Ensenyament no callarem davant el que tornarà a ser una nova sobrecàrrega de feina per als docents pel capritx dels despatxos de Madrid amb la connivènica i servilisme de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears.
De manera explícita vàrem voler evidenciar al Sr. Conseller la precipitació i manca de consens en la tramitació dels currículums autonòmics d’Educació Infantil i Primària així com la manca de concreció d’aquests currículums a la realitat cultural, natural i històrica de les nostres illes. Només 5 dies per analitzar i esmenar el text són del tot insuficients per poder fer tasca reflexiva que permeti plantejar les crítiques constructives pertinents.
És per aquest motiu, que li vàrem demanar que açò no succeeixi de nou amb els currículums d’ESO i Batxillerat. Volem una vertadera negociació, que les Meses no es dissociïn de l’escola i que es prenguin seriosament la tasca que feim els docents.
Fidels a la nostra lluita, no vàrem voler acabar sense fer-li menció de la situació d’emergència lingüística en què està immers el nostre sistema i també hem aprofitat per recordar-li que és responsabilitat d’aquesta Conselleria el cuidar i protegir la nostra llengua dins les aules, també a Menorca. Des d’UOB Ensenyament consideram que el model lingüístic que adopta la nova llei, la LEIB, i també els nous currículums és molt poc ambiciós davant aquesta situació d’emergència.
Com recordareu, el novembre passat vam denunciar
que la Conselleria imposava l’avançament de les recuperacions
extraordinàries de 2n de Batxiller al mes de
juny, i les proves d’accés a la universitat (PBAU) al juliol. Això, poc
més de mig any després que la pràctica totalitat de la comunitat
educativa mostràs el seu rebuig durant el Ple del Consell Assessor del Calendari Escolar de 6 d’abril de 2017, des dels pares i mares i els
sindicats de l’escola pública a les associacions d’Escola Catòlica o les
Cooperatives de l’Ensenyament, que va dur el director general de Planificació a retirar la proposta, tot i que el novembre va tornar a pressionar per avançar les proves.
Ara el canvi
de calendari ha arribat al Parlament en forma de pregunta al conseller Martí March, que podeu veure AQUÍ. Des d’UOB feim arribar el nostre agraïment al diputat
de Més per Menorca, Josep Castells, per la seva intervenció.
Aquest dimecres 29/11/17 la D.G. de Planificació, Ordenació i Centres i la Vicerectora d’Estudiants de la UIB, Rosa Isabel Rodríguez, es reuniren amb els representants sindicals dels centres públics i concertats per tractar la proposta de la conselleria d’avançar les recuperacions extraordinàries de 2n de Batxiller al mes de juny i, al juliol, les proves d’accés a la universitat (PBAU).
Després que UOB fos l’únic sindicat que s’oposà obertament a la proposta, vegeu la circular que traguérem dilluns, la premsa ja publica avui que Conselleria i UIB han tancat l’acord, podeu llegir també la notícia de l’UH.
Així, doncs, els exàmens de recuperació de setembre de 2n de Batxiller s’hauran de fer dins el mes de juny i tenir-ne les actes tancades el dia 29/6/18 per tal que les proves d’accés a la UIB es duguin a terme dins la primera quinzena de juliol.
Segons afirmà la vicerectora Rodríguez, “si aquesta decisió no se pren enguany, s’hauria de prendre l’any que ve i sinó l’altre però és inevitable fer-ho i s’ha d’acceptar perquè no queda més remei” ja que l’avançament ve marcat pel Pla Bolonya i les polítiques europees d’educació universitària.
És a dir, els professors de secundària s’han de veure obligats a assumir en contra de la seva voluntat unes conseqüències laborals derivades d’una organització universitària sobre la qual en cap moment se’ns ha demanat el parer i ara resulta que no queda més remei… Així anam els docents, contra les cordes i saturats.
Com és sabut, en els centres de secundària petits s’adjudiquin sovint a una mateixa persona els càrrecs de tutor i cap de departament, però per motius burocràtics només es reconeix un dels càrrecs a efectes econòmics i de meritacions. Hem reclamat a la Conselleria que s’acabi amb aquest tracte injust, es reconeguin els dos càrrecs i se’ns informi de quants de casos hi ha en total.
Vos tindrem informats.
