Categoria: Acció sindical

Les “faves podrides” i altres mites de l’educació

Actualment, el debat sobre la qualitat del sistema educatiu ha posat en el punt de mira el col·lectiu docent, sovint amb una mirada injusta i simplista. La realitat en l’àmbit educatiu és molt més complexa i articles com el publicat avui, que parla de “faves podrides”, no fan més que oferir una informació parcial i esbiaixada. A més a més, emprar etiquetes d’aquest tipus per referir-se al col·lectiu que sustenta les generacions futures, implica una gran irresponsabilitat social.

UOB Ensenyament recomanaria a determinats periodistes que es dediquin a escriure articles representatius de la comunitat docent i que no dediquin tants esforços als casos excepcionals, ja que les negligències puntuals que existeixen no són, ni de bon tros, un símbol del sistema educatiu.

Les dades citades a l’article representen un percentatge ínfim del col·lectiu. La immensa majoria dels docents exerceixen la seva tasca amb una dedicació que va molt més enllà de la seva jornada laboral i extrapolar el nombre d’expedients per definir el comportament de qui sosté el sistema educatiu, suposa ignorar tot l’esforç, habitualment invisible, que dediquen els docents. Emperò, el que més preocupa a UOB Ensenyament és la lleugeresa en el tractament i publicitat de les dades sobre els expedients disciplinaris. No se suposa que aquestes són confidencials? O és que per uns quants clics tot s’hi val?

UOB Ensenyament denuncia l’acusació directa que es fa a l’article, titllant els sindicats d’institucions massa corporativistes i desaprova fermament aquesta tesi. Des de UOB Ensenyament treballem per garantir que els procediments en l’àmbit educatiu siguin els més justos i transparents possibles. Així, defensar un docent no vol dir justificar la falta que hagi comès, sinó que els processos no siguin arbitraris.

Palma, 24 d’octubre de 2025

Dignificació de la tasca docent. L’estafa de les 35 hores

Circulars

Circular 333/2025

Circular 333/2025

La novetat d’aquest curs escolar, segons ha volgut vendre la Conselleria, és que els docents de les Illes Balears gaudeixen de la merescuda reducció de la seva jornada laboral a 35 hores setmanals. El col·lectiu sap i experimenta que aquesta reducció només és un miratge, lluny de la seva realitat. UOB Ensenyament no defallirà en la lluita fins a aconseguir una vertadera reducció de la jornada. Amb aquesta finalitat vol posar a l’abast del col·lectiu la cronologia del desenvolupament d’aquesta gran estafa.

Dimecres dia quatre de juny es va reunir la MSE per «negociar», entre d’altres, la reducció de la jornada laboral dels docents a trenta-cinc hores setmanals. Després que UOB Ensenyament demanàs la negociació d’aquest dret durant el passat curs i anteriors, l’Administració va convocar la part social de la MSE, sospitosament, pocs dies després de l’ignominiós acord entre el Partit Popular i VOX per aprovar els pressupostos a canvi de minoritzar encara més la llengua catalana al sistema educatiu i derogar la llei de memòria democràtica: l’enèsim pacte de la vergonya. A causa d’aquesta i d’altres circumstàncies, UOB Ensenyament va ser el primer sindicat a abandonar la Mesa Sectorial d’Educació, donat que no estava disposat a negociar propostes que menystenen la dignitat del col·lectiu docent, ni tolerar nous atacs cap a la llengua catalana.

Dotze dies després, dilluns dia setze de juny, es va tornar a reunir la MSE per tractar de nou, entre d’altres, la reducció de jornada a 35 hores. La proposta de la Conselleria va consistir simplement a reduir dues hores i mitja la jornada setmanal, que passaria de trenta-set hores i mitja a trenta-cinc. Emperò la distribució d’aquesta reducció no va ser proporcional. Una hora i mitja —és a dir, un 60 % de la reducció— s’aplica a les hores de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, etc., que no han de ser necessàriament presencials, i passen a sis. UOB Ensenyament va apuntar dues coses: aplicar una reducció del 60 % de les dues hores i mitja damunt un 20 % de la jornada és un insult a la intel·ligència de tot el col·lectiu; sobretot tenint en compte que aquestes set hores i mitja són insuficients. En termes relatius, la reducció hauria de ser de mitja hora —i les dues restants de les de permanència al centre—. Si en comptes de mitja hora, se’n redueix una i mitja, l’Administració s’aprofitarà —encara més— de la responsabilitat i professionalitat del col·lectiu, que fa les hores a casa que faci falta. Davant les enèrgiques queixes i la forta pressió exercida per UOB Ensenyament, el conseller es va comprometre a títol personal a no tancar aquest punt 26 del segon Acord Marc i a tornar-lo a negociar el curs que ve, el mes de febrer com a tard, i de cara que apliqui el curs 26-27, abans de tancar la quota de l’esmentat curs, per obrir així la possibilitat de dur a terme una reducció efectiva de la càrrega lectiva que suporten els docents. Llavors, atès el compromís que va adoptar el senyor conseller, UOB Ensenyament va ser incaut, el va creure, i va decidir canviar el seu sentit del vot en contra a l’abstenció.

La sorpresa va arribar el passat dijous, dia 28 d’agost, quan la MSE va fer la reunió de principi de curs, en la qual UOB Ensenyament va fer un repàs d’alguns dels punts més importants del curs 24-25 emmarcat dins la campanya per la dignificació docent que va iniciar l’esmentat curs. UOB Ensenyament es va endur una sorpresa molt desagradable quan el conseller va dir, sense cap rubor, que ell mai havia dit que es replantejaria la reducció a trenta-cinc hores. Ans al contrari, va dir que la part social s’oblidi de la reducció de les hores de docència directa. Va dir que no hi havia cap possibilitat que això passàs. També va aprofitar per dir que sí que convocaria els sindicats per imposar un pla d’absentisme laboral per perseguir el professorat més malaltís. Sembla que al col·lectiu, que és gandul, se l’ha de controlar i se li ha de fer, si això és possible, una fiscalització més dura.

Per tot això, dia setze de juny, el senyor conseller va mentir als sindicats, i ho va fer a la seva cara, com va demostrar dia vint-i-vuit d’agost, que va mostrar el llautó. Ahir deia blanc, avui diu negre.

A l’Estat espanyol ja hi ha algunes comunitats autònomes que han aplicat la reducció com ara el País Basc, La Rioja, Castella i Lleó, Múrcia o Andalusia. «Paradoxalment», la mesura de la Conselleria és exactament la mateixa que ha aplicat una altra comunitat autònoma governada pel PP, mesura que no aporta res a la millora sociolaboral dels docents. Val recordar que quan la jornada era de 37,5 hores, 30 (el 80% de la jornada setmanal) eren de permanència al centre, en el cas de d’Infantil i Primària, i 7,5 (el 20% de la jornada setmanal) de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, burocràcia, etc., que no necessàriament s’havia de romandre al centre. Doncs la Conselleria, comandada pel senyor Antoni Vera, ha «reduït» la jornada 2,5 hores i ha passat de 30 + 7,5 a 29 + 6. Una vegada més ha fet un joc de trilers, i ha assignat un 60% d’aquesta reducció (1,5 de les 2,5 hores de reducció) a les ja de per si insuficients 7,5 hores que no s’ha de romandre necessàriament al centre i durant les quals els docents omplen graelles —sense entrar a valorar la seva utilitat—, preparen activitats, corregeixen exàmens, es comuniquen amb les famílies i un llarg etcètera que fa que les antigues 7,5 hores (actualment 6) no bastin i la jornada setmanal real sigui més llarga que el que estableix la relació contractual. Per ser una reducció proporcional, i justa, s’hauria de passar de 30 + 7,5 a 28 + 7. La proposta de UOB Ensenyament, i en la línia d’altres comunitats autònomes que han aplicat la reducció d’una manera lògica i no insultant a la intel·ligència del col·lectiu, és, en primera instància:

Primària → 23 hores lectives + 5 complementàries + 7 no necessàriament de permanència.

Secundària → 24 dedicades a activitats lectives i complementàries + 4 no sotmeses necessàriament a horari fix (dedicades a les reunions d’equips docents, tant en sessió ordinària com en sessió d’avaluació, reunions de claustre i altres activitats en el centre degudament programades i verificables) + 7 no necessàriament de permanència.

En una segona fase d’implantació és necessari disminuir en una unitat les hores de docència directa amb alumnes, per així arribar a un escenari de 22 hores lectives a Primària, i 17-20 hores de docència directa amb, en ambdós casos, les seves CHL corresponents a Secundària.

UOB Ensenyament vol deixar palès que aquest escenari no és cap regal, sinó una reivindicació justa a favor dels drets sociolaborals d’un col·lectiu cada vegada més castigat. Quan és un fet que els problemes de provisió educativa no fan més que augmentar, cal prendre la iniciativa en l’aplicació de mesures que són, simplement, justes. UOB Ensenyament espera que per resoldre aquests problemes de provisió no s’apliquin mesures estrafolàries al més pur estil trumpista com les que s’han plantejat a la capital del regne d’Espanya, on la reaccionària presidenta Ayuso ha proposat que facin classes de matemàtiques els jubilats o persones laboralment actives, encara que no compleixin els requisits de titulació. UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats que s’apliqui la reducció de manera justa, com ja han fet altres comunitats, com ara el País Basc o La Rioja.

Palma, 23 d’e juny’octubre de 2025


UOB Ensenyament assisteix a l’espectacle vergonyós que inicia la derogació de la Llei de memòria democràtica

Dimarts 21 d’octubre, va tenir lloc al Parlament, per iniciativa de l’extrema dreta, el debat que pretén derogar la Llei 2/2018 de memòria i reconeixement democràtics.

Al lamentable discurs del Sr. Rodríguez, que només va saber parlar dels morts del bàndol nacional i de la mala praxi dels caps de la II República espanyola, s’hi va afegir un pobre argumentari per part del PP, que va parlar de no obrir ferides del passat.

UOB Ensenyament vol recordar al Partit Popular, en primer lloc, que falta a la paraula donada fa uns mesos en un debat convocat amb la mateixa intenció. A més, també vol fer palès que els represaliats i les famílies de les víctimes necessiten la reparació, imprescindible en un país on no es va condemnar mai el cop d’estat ni es va jutjar els falangistes. Aprovar uns pressuposts no ha de ser l’excusa per fer caure dins l’oblit les persones que lluitaren per la llibertat i la democràcia, fins i tot amb la seva vida.

UOB Ensenyament demana a Marga Prohens que sigui valenta, que no mantengui una cadira al Consolat a canvi de perdre la memòria, una memòria necessària perquè les Illes Balears siguin un espai i un exemple de diàleg i on es retirin d’una vegada i per sempre els símbols feixistes dels nostres espais.

Palma, 23 d’octubre de 2025

IAQSE, ESPA I ESCOLARITZACIÓ: NOUS DECRETS, POQUES NOVETATS

Mesa sectorial

Avui, dilluns dia 20 d’octubre de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Sra. Joana Maria Cabrer Sureda; la directora general de Primera Infància, Sra. Neus Riera i la directora general de Planificació i Centres, Catalina Ginard, entre altres. 

  1. Aportacions al Projecte de Decret, pel qual es regulen les funcions, l’estructura, l’organització, la composició i el funcionament de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears i es modifica el Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el Text consolidat del Decret pel qual regulen les indemnitzacions per raó de servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció recordant a l’Administració que ja ha expressat en diverses ocasions el seu desacord amb el fet que sigui el professorat qui hagi de desenvolupar les proves IAQSE. Davant el fet que la Conselleria ha fet cas omís d’aquesta reivindicació, UOB Ensenyament ha proposat externalitzar aquestes proves per tal que els docents no sofreixin una sobrecàrrega burocràtica. A més, ha exigit a l’IAQSE professionalitat en la creació de les proves, l’adaptació dels exercicis a la realitat del context educatiu i de l’alumnat, així com la revisió de les proves per assegurar que no hi ha errades, com ha passat alguna vegada.

Tot i que ha reiterat que per a UOB Ensenyament la solució és l’externalització, si aquesta no és possible, ha instat l’administració a tenir en compte, com a mínim, les qüestions següents, referides sobretot a la disminució de la càrrega burocràtica dels docents.

  • Que es permeti la inscripció voluntària a la correcció de les proves per als docents censals.
  • Que tot el professorat rebi una compensació econòmica per la correcció dels exàmens que li corresponguin. La normativa estipula que els aplicadors i correctors censals han de rebre compensacions horàries (hores de guàrdia, ajornament de reunions, etc.), però sabem que a la pràctica sovint això no es fa efectiu.
  • Que es replantegin les dates de les proves, atès que el mes de maig és inadequat per dur-les a terme.
  • Que es limiti la càrrega de treball dels correctors. Que les notes al GESAVA siguin introduïdes per a qualsevol altra persona diferent del corrector.
  • Finalment, que millorin les retribucions per cada prova corregida, ja que l’import actual de 2,5 euros és del tot insuficient.

La Conselleria ha acceptat parcialment alguna de les propostes. El que sí que ens han pogut dir és que per aquest curs escolar han replantejat iniciar les proves abans. Així, la proposta és:

  • Inici de les proves:
  • Grups mostrals: Del 27 d’abril al 22 de maig de 2026. 
  • Grups censals: Del 27 de maig al 30 de maig per Educació Primària i el 28 i 29 de maig per Educació Secundària Obligatòria. 
  • Retribucions de les proves: La Conselleria ha informat que han intentat establir un sistema més just basat en el nombre d’ítems que fan i que la remuneració pugi en funció dels ítems que s’han de corregir. També s’aplicaran les fórmules que apareixen en l’esborrany presentat pel que fa a la introducció de dades.

Així mateix, han explicat que pretenen reduir el nombre d’ítems a avaluar i que n’hi hagi d’autocorregibles. La seva intenció és definir un preu que en cap cas sigui inferior al que hi ha en aquest curs.

Per altra banda, han explicat que, partint del fet que la LOE explicita que els docents tenen com una de les seves funcions corregir aquestes proves, només tenen retribució aquells que desenvolupen les tasques derivades de les proves IAQSE  fora del seu horari i que per ara només són els docents mostrals, que fan feina per l’Administració, mentre que els censals fan feina dins els centres. 

Dit això, UOB Ensenyament ha fet algunes puntualitzacions extretes de la comparació entre l’esborrany presentat i el decret de creació de l’IAQSE:

Per començar, tant el Decret de creació de l’IAQSE, que és de l’any 2000 com l’esborrany presentat posen de manifest que un dels objectius d’aquestes avaluacions és fer un diagnòstic sobre el grau d’eficàcia del sistema educatiu i que aquest diagnòstic serveixi per prendre decisions polítiques i de pràctica educativa.  La UOB s’ha remès ara a una notícia apareguda als mitjans aquest passat dia 14 d’octubre que posa de manifest que el resultat de les proves IAQSE del curs passat el nivell de català s’ha enfonsat (fins a 15 punts en segons quins casos) i que a 4t d’ESO, que ja es troben en el seu darrer curs d’ensenyaments obligatoris, només el 46% d’estudiants assoleix un nivell satisfactori en català. UOB Ensenyament ha volgut fer veure a l’administració que hauria de reflexionar sobre aquesta qüestió, perquè és ben conegut que la deriva d’aquest govern i de la conselleria és menysprear el català i obviar de manera recurrent que la seva obligació legal no és defensar i promocionar el català, la llengua pròpia de les Illes Balears. Per tot això, la UOB ha reclamat que el que necessita l’escola pública són més recursos i no plans pilots d’elecció de llengua.

La Conselleria, com era d’esperar, no ha fet cap comentari a les nostres reivindicacions.

A partir d’aquí UOB Ensenyament ha demanat per alguns dels aspectes, sobretot organitzatius, que apareixen en aquest projecte de decret. Així, ha fet altres demandes, moltes encaminades a fer veure a l’Administració que les tasques de l’IAQSE suposen un afegit de feina addicional molt considerable per als docents, que ja van sobrecarregats. Hem esmentat, entre d’altres:

  • Que s’expliqui com es desenvoluparà la tasca d’avaluació dels centres educatius per part de l’IAQSE i com repercutirà en els docents i en els equips directius. 

La Conselleria ha dit que encara s’ha de desenvolupar aquesta qüestió, tot i que han avançat que s’hauran de fer unes autoavaluacions en els centres.

  • Que es regulin les funcions dels correctors/aplicadors mostrals per tal d’establir clarament què poden fer i què no.

No han contestat aquesta qüestió.

  • Com pensen resoldre el fet que les proves IAQSE no atenen la diversitat ni les diferents necessitats. 

La Conselleria ha explicat que no és possible adaptar més les proves per tal d’obtenir uns resultats acurats de com està el sistema educatiu. Només hi poden fer adaptacions d’accés. Així i tot, intentaran reduir el nombre de preguntes per a aquest alumnat.

  • UOB Ensenyament ha fet veure que encara no hi ha publicades les conclusions extretes de les avaluacions dels darrers dos cursos.

La Conselleria ha dit que estan en procés de publicació.

  • Si els resultats no són bons, quines mesures adopta l’administració? S’han elaborat ja algunes recomanacions de millora? Sembla que moltes vegades només aquestes avaluacions serveixen per sobrecarregar al professorat i són inviables per falta de recursos materials i humans. 

No han respost aquesta qüestió.

  • Per acabar, la UOB ha reclamat la necessitat de reduir la càrrega burocràtica associada a aquestes proves, la millora de la infraestructura tecnològica i del portal GESAVA i, sobretot, una major contextualització dels continguts avaluats perquè aquestes proves, lluny de ser una eina útil, s’han convertit en un obstacle afegit per al professorat i l’alumnat.

Tampoc no han fet cap comentari respecte d’aquesta qüestió.

Per altra banda, i vist que en l’esborrany hi ha una modificació del Decret 16/2016, de 8 d’abril que fa referència a les indemnitzacions, UOB Ensenyament, tot i que reivindica que la solució seria l’externalització de les proves, ha demanat que tots els docents que desenvolupin les tasques d’aplicadors i correctors, siguin mostrals o censals, tenguin dret a percebre les indemnitzacions corresponents, i que se’n revisi la quantia, que considera insuficient.

La Conselleria no ha atès aquesta demanda de UOB Ensenyament.

  1. Projecte de Decret pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de l’ensenyament secundari per a adults a les Illes Balears.

L’ordenació i el currículum de l’ensenyament secundari per a adults havia quedat obsolet. És per això que la Conselleria ens ha presentat un nou projecte de Decret en el qual la UOB ha fet, entre altres, aquestes esmenes:

  • Vist que s’ha obert tant el ventall d’accés, tot i que entenem perfectament que és causat pels canvis que experimenta la societat a les Illes Balears als centres d’adults, estarem vigilants que tots aquests centres tenguin els recursos personals i materials adients per donar resposta al procés d’ensenyament-aprenentatge i que els docents puguin desenvolupar la seva tasca amb les condicions laborals pertinents. La Conselleria d’Educació ha anotat la nostra reivindicació.
  • Segons l’esborrany presentat, en els estudis d’ESPA en la modalitat presencial, l’assistència dels alumnes no és obligatòria, però els centres l’han de regular. L’Administració ens ha dit que és normativa europea perquè hem de pensar que són estudis postobligatoris. Si un cop iniciades les activitats lectives s’observa que un alumne no s’ha incorporat als ensenyaments en què s’ha matriculat o no hi assisteix de forma continuada durant deu dies lectius complets, o de forma discontínua durant vint dies lectius, el tutor s’ha d’adreçar a l’alumne o, si és menor d’edat, als seus tutors legals, per saber les raons d’aquest absentisme. Quan no hi hagi una causa justificada, el centre li ha d’oferir un termini de cinc dies hàbils perquè s’incorpori immediatament a les activitats acadèmiques i l’ha d’advertir que si no s’hi incorpora, se’l donarà de baixa d’ofici.
  • Respecte a les avaluacions, l’articulat especifica que es poden fer tantes avaluacions de seguiment com siguin necessàries… La UOB Ensenyament acotaria el nombre de sessions d’avaluació dins l’articulat. L’Administració no ha acceptat la nostra proposta perquè troben que ho han de deixar en mans de l’equip docent. 
  1. Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Universitats de què regula el procés d’adscripció, admissió i matriculació d’alumnes als centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics als nivells d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat i educació especial de les Illes Balears.

UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció posant el focus en què la llibertat d’elecció de centres en el marc d’una zona escolar única no garantirà la igualtat d’oportunitats en l’escolarització, ans al contrari, afavorirà o agreujarà la segregació escolar si no va acompanyat de mesures compensatòries i reguladores.

Per fer efectiva la llibertat d’elecció de centres es necessita: un sistema just i transparent amb criteris comuns i controlats, un suport logístic i econòmic suficient a les famílies amb menys recursos i una supervisió i regulació efectiva dels centres concertats i privats que reben fons públics. 

En aquest esborrany de Projecte d’Ordre presentat no deixeu d’anomenar les paraules equitat, inclusió, igualtat d’oportunitats i llibertat de les famílies per a l’elecció de centre.  Aquesta mesura que exposeu com a integradora, contràriament, és una mesura elitista i globalitzadora, atès que perjudica la integració comunitària a les barriades. En aquests darrers tres cursos escolars, a Palma hem passat de vuit a tres zones, de tres a dues i, finalment, la dèria del conseller: la zona única. De fet, ja es noten els efectes secundaris de les dues primeres reduccions de zones. Ja hi ha famílies que no aconsegueixen places a les seves zones, amb els problemes de mobilitat que això implica. Inclús, hi ha famílies que ja tenen un fill a un centre determinat que no han aconseguit plaça pel segon fill i l’han hagut de matricular a un centre diferent -a pesar de la puntuació per germà/na alumne-.

Així, UOB Ensenyament no creu el que mencionau a l’article sis, l’establiment de zones escolars té per finalitat garantir l’equilibri en l’escolarització i l’accés en condicions d’igualtat als centres sostinguts amb fons públics, així com aplicar els criteris de proximitat i garantir l’equilibri territorial en l’escolarització, sinó tot el contrari.

Segons la Conselleria d’Educació no veuen en cap cas un inconvenient el fet de la zona única, de fet, manifesten que aquests dos anys no han trobat cap perjudici per a les famílies.  

  • Respecte a l’escolarització equilibrada, tot i les mesures i recursos proposats per la Conselleria d’Educació augmenten, de cada vegada més es produeixen concentracions elevades d’alumnat NESE en determinats centres i grups. Per tant, seria necessari poder implantar un sistema de “quota viva o dinàmica” per poder fer front a aquestes casuístiques i proporcionar per part de l’Administració els recursos personals necessaris per a cobrir les necessitats de suport i d’atenció a l’alumnat NESE. 

La resposta de l’Administració ha estat positiva, en pren nota i, s’hi han de dotar de més recursos personals i materials quan hi ha altes concentracions d’alumnes amb necessitats educatives ho fan i faran. La UOB Ensenyament vetllarà perquè així sigui. 

  • Anomenant la tramitació telemàtica del procés d’escolarització, en aquest article s’explica, bàsicament, que els centres han d’habilitar els tràmits de matriculació, la qual es podrà dur a terme també, de manera presencial. En principi, aquesta mesura es podria interpretar com una eina per agilitzar el procés i ajudar els equips directius. No obstant això, darrera aquesta mesura que ja es va introduir el curs passat, juntament amb la de l’obligació per part dels centres educatius d’oferir l’opció de la selecció de la llengua del primer ensenyament en el procediment de formalització de la matrícula, hi ha la intenció per part de Conselleria d’augmentar el cost d’oportunitat de la possibilitat que els centres puguin fer pedagogia amb les famílies a l’hora de triar la llengua vehicular (castellà a llengua catalana). Així, no estem en contra del tràmit telemàtic, però sí que dins el tràmit les famílies puguin triar la llengua. Cal dir emperò, que UOB Ensenyament no vol que l’educació en català sigui opcional.

La Conselleria d’Educació ens ha informat que es regeixen per normativa i que el que han de fer és fer complir la llei. Ens han recordat que les famílies només trien la llengua a quart d’educació infantil. 

  • Finalment, en aquest text normatiu, l’ús del gènere masculí s’ha d’entendre com a gènere gramatical no marcat i inclou, sempre, dones i homes, sense que això impliqui cap discriminació ni diferenciació per raó de sexe. UOB Ensenyament entén aquest raonament basat en el principi de l’economia del llenguatge. No obstant això, l’ús d’un llenguatge inclusiu i no sexista contribueix al fet que tots els procediments administratius, incloent-hi el de l’escolarització, siguin més justs i es regeixin pel principi d’igualtat.

La Conselleria ens ha dit que segueixen la normativa i què aquest ordre de decret ha estat revisat jurídicament. Per tant, continuaran emprant aquest gènere gramatical.

  1. Torn obert de paraula.

En el torn obert de paraula, UOB Ensenyament ha fet les següents intervencions:

  • Ha demanat a la Conselleria quan tenen previst establir i informar de les instruccions a seguir pels docents en cas que hagin de fer declaració complementària d’IRPF.

La resposta de la Conselleria ha estat que ja ho tenen fet i ho enviaran a tots els centres.

  • Ha demanat també quan es crearà la Comissió per revisar l’annex 4 de la Resolució d’Interins. Es va parlar a la Mesa d’Interins de 3 de febrer del 25 fins i tot de fer una modificació de Resolució més endavant si fos necessària.

La Conselleria ha dit que ens convocaran el més prest possible, que ho tenen present.

  • Finalment, ha volgut saber si tenen intenció o alguna previsió de cobrir les baixes en el cas que un administratiu d’un centre falti per incapacitat temporal o per altres qüestions.

La Conselleria ha respost que ho gestiona Funció Pública i que hi ha hagut molts de canvis. No ens donen cap solució.

Palma, 20 d’octubre de 2025

El català ha de ser l’única llengua vehicular per no retrocedir

Marga Prohens, presidenta del Govern de les Illes Balears, obligada a manifestar la seva defensa del castellà per tenir contenta l’extrema dreta, va reiterar aquesta passada setmana, segons va publicar  la premsa, que vol blindar per llei la vehicularitat del castellà i que aquesta és compatible amb la protecció del català i les seves modalitats. 

UOB Ensenyament va celebrar tímidament el passat setembre que el TSJIB desestimàs la petició d’un grup d’extrema dreta d’imposar el castellà al sistema educatiu de les Illes Balears, no sense fer menció de la situació tan delicada que viu la nostra llengua.

Parafrasejant Noam Chomsky: “La tradició intel·lectual és de servilisme cap al poder, i si jo no la traís, m’avergonyiria de mi mateix”. UOB Ensenyament té clar que ser servil amb el poder seria abandonar el català en la seva feblesa respecte de la llengua majoritària, i no deixarà que això succeeixi.

Volem recordar a la presidenta que, a part dels motius repugnants de l’extrema dreta de voler matar la llengua catalana, no n’hi ha més que justifiquin la vehicularitat del castellà a l’escola.
El català és la llengua històricament minoritzada, la que pateix agressions en tots els seus àmbits d’ús i la que utilitzen els mecanismes de poder polítics per fer creure als ciutadans que les dues llengües es troben en situació d’igualtat.
UOB Ensenyament creu convenient recordar a Marga Prohens el que manifestava Toni Artigues als seus escrits de sociolingüística, on exposava precisament la relació del poder amb la llengua: “Dues llengües són iguals quan cada una d’elles posseeix plenitud d’ús dins el seu àmbit territorial i prou.” El català ha de gaudir d’aquesta plenitud d’ús i l’escola ha de ser el bastió que garanteixi el model de cohesió social, igualtat i normalització de la llengua catalana. Vetllarem perquè així sigui.

Palma, 16 d’octubre de 2025

Molta informació i poca negociació

Mesa sectorial

Avui, dijous dia 16 d’octubre de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Sra. Joana Maria Cabrer Sureda; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; la cap de servei de Secundària, la Sra. Concepció Ferrer i el cap de departament de gestió de Personal Docent, Sr. Miquel Font, entre d’altres.

La sessió de la Mesa s’ha iniciat amb la lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors. En aquest punt, UOB Ensenyament ha intervingut per fer palesa la manca de coherència del conseller d’Educació pel que fa a les declaracions recollides en una de les actes i les manifestades el dia 28 d’agost a la Mesa convocada en sessió extraordinària. En el primer cas, el conseller expressà el seu compromís d’intentar millorar la proposta de canvis en les instruccions d’horaris del curs 26/27, canvis motivats per la reducció de la jornada laboral a 35 hores. En canvi, en el segon cas (a la MSE de dia 28 d’agost) la intervenció del conseller va anar en un sentit totalment contraposat, i va afirmar fins i tot que ell mai havia dit que es replantejaria la proposta de canvis en les instruccions d’horaris i que la part social s’oblidàs de la reducció de les hores de docència directa. Per tant, queda ben clar que de les declaracions del conseller d’Educació no ens en podem refiar i que el paper que interpreta dintre de la Conselleria és purament secundari. 

1. Informació de les comissions de serveis excepcionals i sobrevingudes.

En aquest punt, merament informatiu, UOB Ensenyament ha comparat amb la Resolució les causes que donaven accés a aquest tipus de comissions i ha revisat el llistat proporcionat per la Conselleria amb els requisits que es compleixen i els que no. Venim a bé amb la proposta de la Conselleria d’Educació.

2. Proposta de resolució sobre criteris de plantilles orgàniques curs 2026-2027.

Pel que fa a l’esborrany presentat, en primer lloc, UOB Ensenyament ha volgut incidir en l’eliminació del paràgraf referent a l’assoliment del 8% com a màxim de la taxa de cobertura temporal abans del 31 de desembre de 2024, i ha demanat en quina mesura s’ha aconseguit el percentatge establert i si a llarg termini es mantindrà. La Conselleria d’Educació ha puntualitzat que aquesta taxa de cobertura temporal és d’un 5% i es mantindrà en el temps. 

En segon lloc, les reivindicacions de UOB Ensenyament s’han centrat en els criteris específics per establir les plantilles orgàniques dels centres. Les peticions han estat les següents:

  • Seguint la mateixa línia que la Mesa del curs passat, la UOB ha sol·licitat que s’augmenti el nombre de mestres d’educació primària a 7, 14 i 20 en els centres d’una, dues i tres línies, respectivament, així com mantenir la possibilitat que l’increment pugui ser d’un mestre especialista. D’aquesta manera, els centres disposen de la possibilitat d’adequar la plantilla a les seves necessitats. 
  • També ha exigit que es pugui dotar d’una plaça d’orientador als centres d’infantil i primària d’una línia, en aquest cas itinerant. En canvi, als centres de dues línies considerem que l’orientador no hauria de ser itinerant pel fet que l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i especials està augmentant de manera sostinguda els últims anys.
  • Finalment, UOB Ensenyament ha fet la reflexió a la Conselleria d’Educació que s’està perjudicant els docents de primària, en especial als dels centres grans, perquè la relació entre les unitats i la dotació de plantilla no augmenta en la mateixa proporció que en el cas dels mestres d’infantil. S’entén que les necessitats de l’alumnat d’infantil i de primària, lògicament, no són les mateixes, emperò aplicant aquesta regla s’està produint una infradotació de plantilla de mestres de primària.
  • Pel que fa als criteris de plantilla dels IES, UOB Ensenyament ha denunciat que la plantilla bàsica dels departaments d’orientació és insuficient i, per això, ha demanat que es modifiquin els requisits i es redueixin el nombre d’unitats requerides per a la dotació extra en aquest departament. La petició es basa en el fet constatat de l’increment sostingut en el temps de l’alumnat NESE i NEE.

Conselleria ha insistit que no modificaran l’esborrany presentat perquè el curs passat ja es varen consolidar moltes places. També han posat èmfasi en el fet que no hem d’oblidar que aquesta resolució conté la plantilla mínima per donar resposta al procés d’ensenyament-aprenentatge dins els centres, però que en la quota augmenten significativament el nombre de places. UOB Ensenyament continua sense acceptar aquesta resposta. 

3. Proposta de resolució de convocatòria de concurs de trasllats d’àmbit autonòmic per als funcionaris dels cossos docents.

En aquest punt, UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció dient que és conscient que la Resolució presentada depèn del RD1364/2010 i que les modificacions que es poden fer són mínimes, emperò no per això hem deixat de reivindicar els següents punts:

  • Una de les novetats d’aquest curs escolar (no del curs anterior que el concurs era estatal) és l’obertura de les places itinerants a tots tipus de centres. Des de UOB Ensenyament demanam a l’Administració que vetlli perquè aquest nombre de places sigui el menor possible, pel fet que pot suposar un empitjorament significatiu de  les condicions sociolaborals en què el docent ha d’exercir la seva tasca (més burocràcia, assistència a més reunions, etc.). 

La resposta de la Conselleria ha estat positiva, ho tendran en compte i crearan el nombre mínim de places itinerants. 

  • Així com en el concurs de trasllat estatal, l’esborrany de Resolució marca les places amb perfil bilingüe. Des de UOB Ensenyament ja ens havíem manifestat respecte d’aquesta qüestió el curs passat i continuem oposant-nos frontalment a la introducció d’aquesta perfilació. Les places orgàniques dels centres públics no es poden perfilar, perquè això contravé el principi d’igualtat d’oportunitats i afavoreix seleccions subjectives i arbitràries. La perfilació restringeix clarament la mobilitat del personal docent. A més, des de UOB Ensenyament som malpensats en aquest sentit i sabem que aquesta pràctica s’intensificarà i que, en els pròxims cursos escolars, la Conselleria no es limitarà a perfils de coneixement de llengües, sinó que també incorporarà altres criteris significatius.
  • UOB Ensenyament ha volgut saber quins seran els terminis per participar en el CT?

La Conselleria ha dit que encara no saben les dates, però que tan bon punt tenguin aquesta informació  publicaran la resolució al BOIB.

  • Una reivindicació històrica de la UOB és que els docents no hagin de concursar per després poder demanar comissió de serveis. El concurs de trasllats atorga places definitives, mentre que la Comissió de Serveis té, per definició, natura de provisionalitat. És perfectament raonable que un funcionari vulgui mantenir la seva destinació definitiva i, alhora, ocupar provisionalment una plaça diferent via comissió de serveis per raons personals o de serveis, sense que, per aquesta causa, hagi de perdre la seva destinació definitiva. L’esborrany presentat continua establint com a requisit participar en el concurs de trasllats per poder comissionar. 
  • UOB Ensenyament ha insistit en el fet que es reconeguin els serveis prestats com a personal laboral, així com estableixen diverses resolucions del Tribunal Constitucional, destacant la 281/1993, la qual estableix textualment que “(…) no existe justificación razonable u objetiva para que la Administración valore de manera desigual la experiencia docente del actor por el solo hecho de que la naturaleza de su vínculo con la Administración era laboral y no funcionarial (…)”.
  • Respecte a la baremació, així com va demanar UOB Ensenyament mitjançant el tràmit d’informació i audiència pública per a la modificació del RD estatal que regulà el concurs de trasllats el curs anterior, consideram que és excessiu minvar a la meitat els punts per un segon grau quan s’ha convalidat ni que sigui només una assignatura. Proposam que la reducció de la puntuació sigui proporcional als crèdits convalidats, segons una escala fixa que reflecteixi de manera justa la formació acadèmica dels docents.
  • Certificats d’acreditació en competència digital: UOB Ensenyament considera que a l’apartat de certificats d’acreditació de la competència digital no haurien de puntuar, de moment, en el CT estatal els nivells C1 i C2 perquè no tots els docents tenen accés a aquests nivells. Per compensar la tasca dels coordinadors TIC, UOB Ensenyament demana que aquesta funció docent s’afegeixi al 4.3. Així, pensem que seria adequat incloure la funció de coordinador TIC dins el barem.
  • Puntuació pel procés selectiu: UOB Ensenyament també vol insistir en el fet que es valori haver superat un procediment selectiu d’oposicions amb plaça o sense. 

La Conselleria, a totes aquestes peticions fetes, ha dit que no ho modificaran perquè prové de normativa estatal (RD1364/2010).

4. Proposta de resolució de convocatòria de concurs de trasllats d’àmbit autonòmic als cossos d’inspectors.

En aquest punt UOB Ensenyament ha fet dues puntualitzacions:

  • En el mateix sentit que les demandes fetes als cossos docents, considerem que no haurien de puntuar, de moment, en el CT autonòmic els nivells C1 i C2 de la Competència Digital perquè no tots els docents tenen accés a aquests nivells. 
  • Que el nivell de català C2 puntuï igual que en el barem dels cossos docents, que són 4 punts. 

Respecte de la primera qüestió, han contestat que no ho poden modificar. A la segona pregunta, la resposta ha estat positiva perquè havia estat una errada seva. Així, el nivell de llengua catalana computarà amb 4 punts igual que al barem del concurs de trasllats docents. 

5. Informació del procés selectiu 2026.

En el punt 5 de l’ODD respecte al procés selectiu per al pròxim curs escolar han dit que ens convocaran de cara al mes de febrer. 

Sí que han esmentat que s’oferiran unes 640 places amb la relació presentada en  aquesta taula. 

6. Proposta de resolució de convocatòria de carrera professional.

UOB Ensenyament abans d’iniciar la seva intervenció ha posat èmfasi en el fet que veu insuficient aquesta carrera professional. 

  • Ha recordat el que ja s’havia dit a la Mesa Sectorial anterior en negociar aquest punt, ja que consideram una irresponsabilitat obligar els equips directius a avaluar uns criteris tan complexos en un període de temps que, en alguns casos, pot ser ínfim i insuficient. A més a més, el termini en què s’ha d’emetre l’informe d’avaluació és totalment contraproduent: a finals del 1r trimestre és un període en què els docents van saturats de reunions, paperassa i altres activitats de final de trimestre. En resum, més burocràcia per als docents. Així les coses, la UOB ha demanat a l’Administració si seria possible ampliar el termini fins al 20 de gener, per exemple.

La Conselleria s’ha manifestat proactiva i enviarà als equips directius durant el mes de desembre qualque recordatori per tal que emplenin, mitjançant el GestIB, l’informe d’avaluació de cada docent que pugui accedir a percebre el primer tram. 

  • Finalment, UOB Ensenyament ha volgut demanar quina previsió tenen per a l’abonament del 2n tram, amb efectes de l’1 de gener de 2026. Entenem que en el segon tram també s’haurà de fer una segona avaluació, ja que així ho estableix l’Acord Marc: 

Segon tram: 960 €/any per al professorat amb 12 anys o més d’antiguitat, amb avaluació favorable vinculada als ítems que s’estableixin.

Han dit que a principis de gener habilitaran el tràmit per tal que aquells docents que compleixen els dos sexennis pugui adherir-se al segon tram de la carrera professional. Aquesta es durà a terme d’ofici i els docents no hauran de fer cap avaluació.

  • Per altra banda, UOB Ensenyament ha aprofitat aquest punt per demanar a la Conselleria respecte de la part no consolidable dels equips directius. Es va assabentar que hi ha directors dels centres de formació professional o de règim especial que no perceben aquest complement i ha volgut saber per què.

La resposta que han donat és que aquests equips directius no passen per un concurs, són de lliure designació i l’Acord de bases signat el 15 de maig de 2023 no contempla aquesta casuística.

7. Torn obert de paraula.

  • La UOB ha demanat  a la directora general de quina manera els alliberats sindicals i els ATD poden acreditar la seva competència digital. Aquests col·lectius no treballen amb alumnes i, per tant, no poden presentar evidències de tasques fetes amb l’alumnat. 

La directora general  ha contestat que ho estudiarà.

  • UOB Ensenyament també ha parlat del fet que està previst que el CIFP a Ciutadella, que inclourà la família professional d’Hoteleria i Turisme i certificats de professionalitat, es posi en funcionament el curs 2026-27 i ha volgut saber si a la convocatòria del CGT de novembre de 2025 s’inclourà aquest  CIFP com a nou centre. També ha volgut saber si hi ha previsió de creació de noves places que s’inclourien a la RLT de gener de 2026.

Segons el Sr. Flores, aquestes places seran creades per al curs que ve. De cap de les maneres les poden incloure en la relació de llocs de treball (RLT) de gener de 2026. 

Palma, 16 d’octubre de 2025

La Justícia ignora els consells de Locke

El TSJIB ha condemnat la Conselleria d’Educació i Universitats per no implementar l’ensenyament de la religió islàmica a Palma, segons informava ahir Última Hora. UOB Ensenyament ja va denunciar fa uns mesos que la Conselleria maniobrava per garantir la presència de la religió mahometana als centres educatius públics de les Illes Balears —pel que es veu, no amb la perícia suficient—.

UOB Ensenyament defensa l’escola laica, i no es cansarà de repetir que les Administracions estan vulnerant el principi d’aconfessionalitat, tal com s’estableix a l’article 16.3 de la Constitució: «ninguna confesión tendrá carácter estatal».

Deia John Locke, a la seva Carta sobre la Tolerància, que “l’església és, en si mateixa, quelcom completament a part i diferenciat de l’Estat.” Poques coses positives han sorgit de mesclar els poders religiosos amb els poders civils: croades sanguinàries, obscurantisme, censura, persecució ideològica… Locke va veure fa més de tres-cents anys el que les administracions espanyoles són incapaces de veure avui en dia: l’Estat —i en conseqüència, l’escola pública— ha de romandre totalment separada dels dogmes, de les qüestions de fe i de les doctrines religioses. UOB Ensenyament insta, una vegada més, totes les Administracions —tant estatals com autonòmiques— a defensar l’aconfessionalitat de l’Estat i a garantir una escola pública laica.

Palma, 10 d’octubre de 2025

UOB Ensenyament reclama la suspensió de les classes a Eivissa i Formentera davant la nova alerta taronja per pluges intenses

Des d’UOB Ensenyament exigim a la Conselleria d’Educació que suspengui les activitats lectives a Eivissa i Formentera davant l’alerta taronja emesa per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) per a aquest dijous, 9 d’octubre, que preveu pluges intenses i tempestes associades a una nova DANA.

Recordam que fa tot just una setmana Eivissa va patir greus inundacions, amb centres educatius afectats i dificultats importants per garantir la seguretat de l’alumnat, del personal docent i del personal laboral. No podem permetre que es repeteixi una situació de risc evitable.

UOB Ensenyament considera que la prioritat de la Conselleria ha de ser la seguretat de tota la comunitat educativa i demana que s’adoptin mesures preventives amb la màxima antelació, suspendre les classes i garantir que cap membre del personal ni cap alumne hagi de desplaçar-se en condicions meteorològiques adverses.

Palma, 8 d’octubre de 2025

Un món en pau

Des de fa dècades, el món viu en un estat de conflagració globalitzat i permanent. A dia d’avui hi ha conflictes armats actius a: Sudan, Myanmar, Haití, escalada entre Israel i Iran, Etiòpia, Rússia‑Ucraïna, Cambodja‑Tailàndia, Israel‑Palestina (Gaza, Cisjordània), República Democràtica del Congo, Iemen o Somàlia, entre d’altres. Aquests conflictes, així com altres circumstàncies que atempten contra les llibertats fonamentals, suposen un incompliment flagrant de la Declaració Universal dels Drets Humans, fan que al món actual no es pugui viure en pau i que, en alguns casos fins i tot haguem de parlar de genocidi.

Els governs que tenen interessos econòmics a moltes d’aquestes zones en conflicte no en són els únics responsables, emperò sí que en són col·laboradors necessaris. Amb la seva inacció -i en alguns casos complicitat-, estan contribuint a l’escalada global de la violència.

Per tot això, UOB Ensenyament fa una crida a tota la societat i, especialment, als estats membres de l’Organització de les Nacions Unides, per tal que es comprometin a assegurar, en cooperació amb l’esmentada organització, el respecte universal i efectiu dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Sense aquest compromís no es podrà assolir la pau mundial.

Palma, 6 d’octubre de 2025

Ampliació del camp de concertació

El procés de concertació del sistema educatiu continua el seu ineluctable camí. La Conselleria d’Educació [concertada] i Universitats està condemnant a mort el sistema educatiu públic amb l’objectiu d’enriquir —encara més— les empreses privades que fan negoci amb l’educació dels infants, especialment Escola Catòlica. 

L’ampliació del camp de batalla, com diria Houellebecq, s’ha donat a l’etapa 0-3 anys. La Conselleria, lluny d’assumir la responsabilitat i diligència esperables, ha confiat gairebé tot el sistema a la concertació. Segons informa la premsa, Escola Catòlica ha augmentat un 49% els alumnes d’aquesta etapa, sempre amb la deguda inversió de diners públics que tant els agrada.

Si ja és greu que l’Administració desatengui les seves responsabilitats amb els ciutadans, encara més greu és que ho consideri un mèrit. Les infames declaracions del conseller passaran a la història com a exemple de deixadesa i negligència: “Donar suport a la concertada no és una qüestió ideològica, sinó de justícia i servei públic”. Per al senyor Vera, abocar diners dels contribuents a empreses privades perquè la seva Conselleria és ineficient i incapaç és una qüestió de “justícia i servei públic”.

UOB Ensenyament insta la Conselleria a revertir el procés de concertació i, per tant, a prioritzar el sistema educatiu públic. Per altra banda, encoratja tota la societat a defensar l’escola pública, que és la de tots.

Palma, 25 de setembre de 2025