Publicada a l’Ara Balears el 28 de març de 2026
Deia Ludwig Wittgenstein que “els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món”. Una llengua és molt més que una eina de comunicació, és una expressió cultural, un símbol, una identitat. Quan una llengua mor, desapareix per sempre una forma d’entendre el món i un patrimoni cultural de valor incalculable.
És evident que la llengua catalana es troba en procés de regressió. Cada dia que passa, el català té menys presència a les institucions públiques, menys presència al carrer, menys presència als negocis i ara, gràcies a les polítiques del Govern de les Illes Balears, també té menys presència a l’escola, últim bastió veritable en la supervivència de la llengua.
Quines accions ha dut a terme el govern fins ara? Instauració d’un Pla de Segregació Lingüística que arracona encara més el català, rebaixa del nivell per adquirir els títols de certificació, exempcions del requisit de català per cobrir llocs de feina, bilingüisme forçat… Quin és l’objectiu que persegueixen totes aquestes accions? Minoritzar el català fins a convertir-lo en una llengua de segona, en una llengua folkloritzada i d’ús exclusivament domèstic.
Pot parèixer que no, perquè el Partit Popular ha millorat en dissimulació, però no estem més bé que a la nefasta època del TIL de l’infame president José Ramón Bauzá. Tal vegada els atacs al català no són tan frontals ni explícits, però són igualment letals. La presidenta Margalida Prohens i el conseller Antoni Vera no assalten les muralles de Troia, però construeixen el cavall amb ànsia i sense descans. En lloc d’encobeir un dels tresors més preuats que té aquesta terra, el persegueixen i el perjudiquen per mantenir un govern cada dia més submís a l’extrema dreta, hereva d’un passat ominós.
No es pot estimar allò que es desconeix. Les escoles de les Illes Balears han estat el refugi de la llengua catalana, el lloc on els infants han après a conèixer-la, a dominar-la, a apreciar-la i, en definitiva, a sentir-la com quelcom propi. Avui en dia, les escoles representen l’únic espai on infants vinguts de tots els racons del món tenen l’oportunitat d’aprendre i usar el català. Privar-los d’això és eliminar la darrera possibilitat que tenen d’estar en contacte amb la llengua de la terra que els ha acollit. On aprendran el català, si les seves famílies no el parlen? On el practicaran, si al carrer cada vegada l’usa menys gent? Quin valor li donaran, si veuen que el govern que se suposa que l’ha de protegir el menysprea contínuament?
El sindicat UOB Ensenyament va néixer contra el TIL, i es manté incòlume en la defensa de la llengua catalana. Per a nosaltres, defensar-lo és més que un principi no negociable: és una necessitat i una urgència. Churchill va prometre als seus que lluitaria fins al final, en tots els àmbits i costés el que costés, contra l’Alemanya nazi. UOB Ensenyament lluitarà fins al final, en tots els àmbits i costi el que costi, contra qualsevol govern que ataqui la llengua catalana.
Biel Vives
Portaveu de UOB Ensenyament
