Ahir UOB Ensenyament va publicar un comunicat que des de diversos sectors —alguns sense mala fe— es va interpretar com una defensa de la sanitat privada per part del sindicat. Tal vegada UOB Ensenyament no va ser prou clara en el seu plantejament.
UOB Ensenyament és un sindicat. Com a tal, la seva funció primordial és defensar els drets dels docents i lluitar per millorar les seves condicions sociolaborals. La cobertura mèdica que ofereix MUFACE als funcionaris de carrera, agradi més o menys o estigui organitzat d’una manera o d’una altra, és un dret adquirit per bona part dels integrants d’aquest col·lectiu. Si aquest dret —o qualsevol altre— està en perill, UOB Ensenyament protestarà.
La salut dels docents està en perill, i cada dia són més els docents que la veuen deteriorada mentre l’Estat deixa morir MUFACE i la Conselleria degrada el Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), tal com va denunciar UOB Ensenyament en un comunicat. I mentre això passa, el col·lapse i la decadència subjuguen la Seguretat Social. UOB Ensenyament manté el que ja va afirmar ahir: tothom sortirà perjudicat de la desaparició de MUFACE.
Si l’Estat vol acabar amb MUFACE i per fi establir una sanitat pública per tothom, que seria l’ideal, només hi ha dues formes de fer-ho sense malmetre el sistema sanitari públic: a través de l’expropiació o de manera gradual. No pareix que el govern del PSOE i Sumar estigui a punt d’expropiar res en defensa del bé general; per tant, només queda fer-ho de forma gradual. Només així el dret a la salut dels docents podria arribar a quedar garantit.
UOB Ensenyament lamenta que se l’hagi acusada de defensar els interessos privats per sobre dels públics. Alguns fins i tot l’han acusada d’incoherent per haver criticat l’escola concertada. No té res a veure una cosa amb l’altra: la salut és un dret dels docents; l’escola concertada és un privilegi d’alguns. No entendre això —o no voler-ho entendre— és signe inequívoc d’ignorància o de mala fe.
Malgrat que el partit en el govern es presenta com a referent en matèria de conciliació familiar, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. UOB Ensenyament vol fer evident que, ara com ara, existeixen mancances importants que afecten directament el benestar del personal educatiu i la seva capacitat de compaginar la vida laboral i familiar.
En primer lloc, les instruccions que regulen les excedències per cura de fills o familiars continuen sent presoneres dels trimestres escolars. Aquesta rigidesa imposada per l’Administració no només limita dràsticament la flexibilitat que els docents necessiten per adaptar-se a les seves circumstàncies familiars, sinó que també fa naufragar la conciliació real amb la qual aquest govern s’autoelogia. Davant aquesta situació, UOB Ensenyament ha aconseguit algunes victòries parcials: un dels èxits ha estat aconseguir que en determinats casos, degudament justificats, es pugui flexibilitzar el període de les excedències i eludir aquesta vinculació forçosa als trimestres, una passa essencial per avançar cap a un model de conciliació més just.
Tanmateix, això noés suficient: s’han de modificar les instruccions de les excedències i permisos de reducció de jornada per raons de guarda legal perquè es desvinculin definitivament de les dates dels trimestres escolars. Però això no és tot: també consideram prioritari, com està establert a altres comunitats autònomes, que l’excedència sigui fraccionable. Actualment, els docents només poden gaudir d’aquesta excedència una vegada per subjecte causant, fet que limita enormement la seva capacitat de gestionar situacions familiars a llarg termini. UOB Ensenyament considera que, per avançar cap a una conciliació familiar efectiva, és imprescindible que aquesta excedència pugui ser utilitzada de manera fraccionada.
Per altra banda, volem subratllar la urgent necessitat que des de l’autonomia es pressioni en la retribució del permís parental, ja que és fonamental per a les famílies poder disposar de temps per a la cura i atenció dels infants en moments crucials del seu desenvolupament, com és l’inici de les diferents etapes educatives. Actualment, aquest permís es pot gaudir de forma no retribuïda, fet que suposa un greuge econòmic per totes aquelles famílies que l’han de gaudir ara i no en el futur.
A més, reclamem, d’una vegada per totes, el reconeixement del dret de gaudi de dies sense sou pels interins. La situació actual crea una desigualtat inacceptable entre docents amb situacions administratives diferents, i és fonamental que el sistema educatiu sigui igualitari. De la mateixa manera, proposem la incorporació de dies personals retribuïts per a tots els docents, tal com en gaudeixen la resta de funcionaris de l’estat. Aquesta flexibilitat no només contribuiria al benestar emocional i mental dels docents, sinó que també repercutiria positivament en el rendiment laboral i facilitaria en gran manera la conciliació familiar.
I xerrant de drets, és essencial que els docents tinguin reconegut el dret de cuidar els seus infants els dies que aquests estan malalts. Permetre que els docents s’absentin per cuidar els seus fills sense penalitzacions contribueix no només al benestar dels infants, sinó també a la tranquil·litat i la productivitat dels que sumem en una tasca tan exigent com és la d’educar. El permís de “deure inexcusable” per acompanyar els infants al metge durant el temps indispensable per efectuar la visita és clarament insuficient.
Aquesta anàlisi de la realitat posa de manifest que les mesures de conciliació que tant promou el Govern de la senyora Prohens són, en molts casos, insuficients i poc adequades per a les necessitats reals del col·lectiu docent. Per tant, instam l’Administració que es ven com a pionera de la conciliació a adoptar mesures reals i efectives que garanteixin drets laborals i familiars igualitaris i flexibles per a tots els treballadors de l’educació. La conciliació entre la vida laboral i familiar ha de ser un pilar fonamental de les polítiques educatives. UOB Ensenyament continuarà incansable lluitant per garantir que aquests drets no siguin només una promesa buida.
Fa anys que la mort de MUFACE és una mort anunciada. Ara s’exhaureix el termini de cobertura per als mutualistes i beneficiaris sense que l’Estat hagi fet els deures. Com sempre, els més perjudicats per aquesta incertesa —aquest caos, per ser més exactes— són els treballadors.
Però la desaparició de MUFACE és molt més nociva del que sembla a primer cop d’ull. No és només que centenars de milers de funcionaris perdin la protecció que confereix una assegurança mèdica, és que totes aquestes persones, en cas que MUFACE pereixi, passaran a integrar-se al sistema de salut públic, que quedarà immediatament col·lapsat —per ser exactes: col·lapsat ja hi està; serà anorreat—. No és cap novetat que la Seguretat Social ja té problemes així com està la situació actual (llistes d’espera interminables, urgències saturades, falta d’especialistes, etc.), com per ara vessar-hi al voltant d’un milió de mutualistes. En conclusió: tothom sortirà perjudicat de la desaparició de MUFACE.
La incapacitat de l’Estat per arribar a un acord amb les companyies asseguradores és una mostra de la poca importància que dona a la protecció i salut dels seus treballadors. Aquest tema s’haurà de resoldre in extremis, sumint el col·lectiu en la incertesa i desconfiança. Per altra banda, el silenci eixordador de la Conselleria d’Educació i Universitats és alarmant. És evident que la Conselleria no té competències directes en aquesta qüestió, però no estaria de més que informàs degudament els docents de les Illes Balears i que pressionés el govern central per mantenir aquest servei (i ja és estrany que no ho faci amb totes les seves forces, tenint en compte que parlam d’un sistema concertat).
UOB Ensenyament insta les diferents administracions a garantir a tots els seus treballadors unes condicions de feina, de salut i de prevenció idònies. Així mateix, UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a pressionar el govern central i a informar dins el termini i en la forma escaient de qualsevol modificació o novetat referent a aquesta qüestió.
UOB Ensenyamentdenunciava fa pocs dies que l’escola pública perd terreny enfront del sistema concertat de forma ininterrompuda. El procés de desprestigi i decadència que està patint l’escola pública no té fi, igual que la història contada per Michael Ende. Ahir mateix el senyor Antoni Vera, conseller d’Educació i Universitats, afirmava que “no construirem places públiques allà on n’hi hagi de concertades”.
El senyor Vera, representant públic, dirigeix la Conselleria d’Educació i Universitats amb l’objectiu clar d’afavorir les empreses privades, empreses que es beneficien de l’existència d’un sistema d’educació públic cada vegada més paupèrrim i abandonat. Amb el seu sou públic, el senyor Vera esmerça els diners (públics) en enfortir el sistema concertat-privat i debilitar l’escola pública. El senyor Vera, mentre es vana de l’augment en els pressupostos per Educació, considera que “els concerts serveixen per compensar la falta de places públiques, no per substituir l’escola pública”. L’equació és senzilla: la Conselleria d’Educació, deliberadament, manté el sistema públic dins la deficiència, creant un buit que aprofita el sistema concertat (privat) per prosperar; així, la Conselleria troba justificació per abocar diners (públics) a empreses privades.
Però no ens deixem enganyar: no és que la Conselleria d’Educació i Universitats no sigui capaç ni li manquin prou mitjans per arribar a tothom i garantir un sistema públic de qualitat. Simplement, és que no interessa. La voluntat de la conselleria dirigida pel senyor Vera no és millorar el sistema públic, ans tot el contrari: com més feble sigui, millor per als seus amics de la concertada que, com aus rapinyaires, poden nodrir-se de les despulles d’una escola pública que està en fase terminal.
UOB Ensenyament denuncia el procés general de concertació engegat per la Conselleria d’Educació i Universitats i insta el conseller Vera a dignificar el seu càrrec i defensar allò que és de tots, que és l’escola pública, en lloc d’usar-lo deshonrosament per afavorir interessos privats. Així mateix, UOB Ensenyament insta als agents socials a defensar l’escola pública i a no rentar-se les mans davant aquesta concertació global del sistema educatiu.
