Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB Circular 334/2025
Circular 334/2025
Vivim immersos en la cultura de la immediatesa. Les plataformes digitals són obertes les vint-i-quatre hores i els missatges arriben de manera instantània. El col·lectiu docent té la sensació que “sempre ha d’estar disponible”, percepció que ha deixat de ser una excepció per convertir-se en una normalitat alarmant.
En aquest context i davant aquest fet, UOB Ensenyament veu la figura del docent sotmesa a una pressió invisible, però constant, on el dret a la desconnexió digital no és només una qüestió legal, sinó més aviat una necessitat urgent per preservar la dignitat professional, l’equilibri personal i la salut mental dels i de les docents.
Jugar amb la carta de la bona fe i la vocació docent dels claustres per part de tota la comunitat educativa implica mestres i professors que responen correus de manera immediata a les tantes de la nit, notificacions de plataformes oficials que arriben durant el cap de setmana, etc. Tot això col·loca, una vegada més, la figura del docent en el centre de la diana social, com si la seva disponibilitat fos il·limitada i la resposta immediata fos part intrínseca del seu deure professional. En realitat, però, converteix aquesta estratègia manipulativa en una vulneració directa del dret al descans i a la pau digital. Una realitat en què ressonen les paraules del filòsof Byung-Chul Han “Existim com un eixam digital d’individus aïllats, sense acció col·lectiva, sense sentit, en un soroll constant que ens atordeix”.
En aquest sentit, les lleis són clares, tant l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2018 sobre el dret a la desconnexió digital a l’àmbit laboral, com l’article 18 de la Llei 10/2021 sobre treball a distància estableixen inequívocament que tots els treballadors, inclosos els empleats públics, tenen dret a desconnectar fora del seu horari laboral. Això implica limitar l’ús de les eines tecnològiques de comunicació i garantir el temps de descans, així com respectar la pau digital del col·lectiu docent, que viu enmig d’aquest soroll digital permanent. Més encara, la norma obliga les empreses —en aquest cas, la Conselleria— a elaborar una política interna de desconnexió, consensuada amb els representants dels treballadors, que inclogui formació, ètica i sensibilització en l’ús responsable de les TIC per evitar la fatiga informàtica. I aquesta no és la realitat. En aquest sentit, UOB Ensenyament ja va veure les orelles al llop i ho va deixar ben clar –vegeu la circular 298: (Des)digitalització del 18 de gener de 2024.
I aquest és un exemple més que demostra que la Conselleria, que és l’entitat o òrgan que hauria de ser qui definís de manera clara i uniforme els protocols de desconnexió digital, novament continua optant per la maniobra irresponsable i subtil de traslladar aquesta responsabilitat, disfressada d’autonomia pròpia de centre, a les escoles i instituts.
Com ja va denunciar UOB Ensenyament –vegeu la circular 299: Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg. I aquest és un exemple més que se suma a la llista. Un fet que provoca que cada centre ha d’improvisar protocols de gestió interna que han de reflectir dins el Projecte Educatiu de Centre (PEC) o la Programació General Anual (PGA).
Sense protocol clar, molts centres tenen automatitzats els seus canals de comunicació perquè arribi instantàniament al docent, sobretot al col·lectiu d’infantil i primària, la notificació de la família. Per aquest motiu, els infants tenen major dependència de la figura docent i la responsabilitat tutorial es veu seriosament incrementada.
Totes aquestes ambigüitats no fan res més que continuar generant inseguretat i culpa. Molts docents, per no “quedar malament”, se senten obligats a respondre per evitar malentesos, per no alimentar crítiques o queixes de famílies o equips directius. I així, la desconnexió es difumina. El descans real desapareix.
Tot això duit a la pràctica té unes repercussions molt clares i cares. Quan s’erosiona la frontera entre la feina i la vida privada o la conciliació familiar es genera desgast emocional i estrès en els docents, a més de provocar una gran sensació de culpa permanent i deteriorament de les relacions familiars provocada per la incomprensió social.
En conseqüència, UOB Ensenyament emfatitza que la desconnexió digital és molt més que apagar les notificacions: és un acte de respecte cap a la professió docent i una exigència imprescindible perquè el sistema educatiu funcioni amb humanitat, coherència i dignitat. Els drets hi són; només falta que es compleixin. La pau digital no és un luxe.
Per dignificar la tasca docent, UOB Ensenyament exigeix defensar la pau digital dels docents no com a deure, sinó com a dret.
En definitiva, UOB Ensenyament insta l’Administració a fomentar la cultura institucional de respecte als temps de descans. Ha de començar per deixar d’exigir —implícitament o explícitament— que el docent estigui disponible les 24 hores del dia. S’ha de desvincular definitivament el col·lectiu docent com a servei d’atenció permanent 24/7, sobretot la funció tutorial i especialment la dels docents que l’exerceixen a educació infantil i primària.
La Conselleria ha d’assumir d’una vegada per totes la responsabilitat legal d’elaborar una política clara i aplicable a tots els centres educatius, tal com estableix la normativa. És a dir, s’han de deixar les pràctiques que disfressen com a “autonomia de centre” allò que és una clara omissió de les seves funcions i garantir d’una forma definitiva l’ètica i la responsabilitat digital en l’ús de les eines TIC.
Palma, 4 de desembre de 2025