CATALÀ
Mes: novembre de 2024
FORMACIÓ
Les campanes repiquen per MUFACE
Fa anys que la mort de MUFACE és una mort anunciada. Ara s’exhaureix el termini de cobertura per als mutualistes i beneficiaris sense que l’Estat hagi fet els deures. Com sempre, els més perjudicats per aquesta incertesa —aquest caos, per ser més exactes— són els treballadors.
Però la desaparició de MUFACE és molt més nociva del que sembla a primer cop d’ull. No és només que centenars de milers de funcionaris perdin la protecció que confereix una assegurança mèdica, és que totes aquestes persones, en cas que MUFACE pereixi, passaran a integrar-se al sistema de salut públic, que quedarà immediatament col·lapsat —per ser exactes: col·lapsat ja hi està; serà anorreat—. No és cap novetat que la Seguretat Social ja té problemes així com està la situació actual (llistes d’espera interminables, urgències saturades, falta d’especialistes, etc.), com per ara vessar-hi al voltant d’un milió de mutualistes. En conclusió: tothom sortirà perjudicat de la desaparició de MUFACE.
La incapacitat de l’Estat per arribar a un acord amb les companyies asseguradores és una mostra de la poca importància que dona a la protecció i salut dels seus treballadors. Aquest tema s’haurà de resoldre in extremis, sumint el col·lectiu en la incertesa i desconfiança. Per altra banda, el silenci eixordador de la Conselleria d’Educació i Universitats és alarmant. És evident que la Conselleria no té competències directes en aquesta qüestió, però no estaria de més que informàs degudament els docents de les Illes Balears i que pressionés el govern central per mantenir aquest servei (i ja és estrany que no ho faci amb totes les seves forces, tenint en compte que parlam d’un sistema concertat).
UOB Ensenyament insta les diferents administracions a garantir a tots els seus treballadors unes condicions de feina, de salut i de prevenció idònies. Així mateix, UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a pressionar el govern central i a informar dins el termini i en la forma escaient de qualsevol modificació o novetat referent a aquesta qüestió.
Palma, 18 de novembre de 2024
El dia de la marmota concertada
UOB Ensenyament denunciava fa pocs dies que l’escola pública perd terreny enfront del sistema concertat de forma ininterrompuda. El procés de desprestigi i decadència que està patint l’escola pública no té fi, igual que la història contada per Michael Ende. Ahir mateix el senyor Antoni Vera, conseller d’Educació i Universitats, afirmava que “no construirem places públiques allà on n’hi hagi de concertades”.
El senyor Vera, representant públic, dirigeix la Conselleria d’Educació i Universitats amb l’objectiu clar d’afavorir les empreses privades, empreses que es beneficien de l’existència d’un sistema d’educació públic cada vegada més paupèrrim i abandonat. Amb el seu sou públic, el senyor Vera esmerça els diners (públics) en enfortir el sistema concertat-privat i debilitar l’escola pública. El senyor Vera, mentre es vana de l’augment en els pressupostos per Educació, considera que “els concerts serveixen per compensar la falta de places públiques, no per substituir l’escola pública”. L’equació és senzilla: la Conselleria d’Educació, deliberadament, manté el sistema públic dins la deficiència, creant un buit que aprofita el sistema concertat (privat) per prosperar; així, la Conselleria troba justificació per abocar diners (públics) a empreses privades.
Però no ens deixem enganyar: no és que la Conselleria d’Educació i Universitats no sigui capaç ni li manquin prou mitjans per arribar a tothom i garantir un sistema públic de qualitat. Simplement, és que no interessa. La voluntat de la conselleria dirigida pel senyor Vera no és millorar el sistema públic, ans tot el contrari: com més feble sigui, millor per als seus amics de la concertada que, com aus rapinyaires, poden nodrir-se de les despulles d’una escola pública que està en fase terminal.
UOB Ensenyament denuncia el procés general de concertació engegat per la Conselleria d’Educació i Universitats i insta el conseller Vera a dignificar el seu càrrec i defensar allò que és de tots, que és l’escola pública, en lloc d’usar-lo deshonrosament per afavorir interessos privats. Així mateix, UOB Ensenyament insta als agents socials a defensar l’escola pública i a no rentar-se les mans davant aquesta concertació global del sistema educatiu.
Palma, 15 de novembre de 2024
Voldrien mort el català
Circular 317/2024
La llengua catalana es troba en perill de mort. Aquesta afirmació, tot i que sembli catastrofista, és certa. Les notícies, estudis, reportatges i documentals que es publiquen referents a la seva salut així ho corroboren.
L’aspecte més greu és segurament el retrocés que pateix entre els joves, que són el futur de la societat. Però és que, a més, aquells que intenten fer-ne ús són increpats i perseguits. Per altra banda, durant els darrers vint anys els centres han patit un procés de castellanització evident, no només per part de l’alumnat no catalanoparlant, sinó també per part dels que la parlen i del professorat. Quant als primers, són clarificadores les gràfiques publicades a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, segons les quals un 76% dels menors de vint anys a les Illes Balears no fan servir el català mai en família i, encara més dramàtic, un 86% dels menors de vint anys no el fan servir mai amb els amics. Pel que fa als docents, percebem en algunes ocasions certa laxitud en el manteniment de la llengua catalana com a llengua vehicular de les classes. UOB Ensenyament fa anys que demana que Inspecció faci la seva tasca de vigilar que els projectes lingüístics de centre es compleixin.
I l’Administració com ajuda a solucionar tot això? Doncs estrangulant encara més el català, menystenint-lo i minorant-lo dia a dia, així com s’ha fet saber des de la Unió Europea. Per què hi ha exempcions d’avaluació del català per als nouvinguts? UOB Ensenyament ha demanat històricament posar-hi fi. Hi ha exempcions de castellà per als no castellanoparlants? Sorpresa: no n’hi ha. Per què a les proves de la PBAU es permet un major nombre de faltes ortogràfiques en català que en castellà? Per què la Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta a engegar plans pilots que costen una fortuna i que només serveixen per accelerar la desaparició de la llengua catalana? El col·laboracionisme de l’Administració no acaba aquí: el desprestigi del col·lectiu docent a través del qüestionament de la professionalitat i capacitació per dur a terme la seva tasca ha permès que als docents sovint els manquin eines efectives no només per desenvolupar la seva tasca amb idoneïtat, sinó també per poder dur a terme una defensa sòlida i ferma de la llengua catalana dins els centres. I quina és la cirereta de tot aquest pastís? Doncs el conseller d’educació Antoni Vera afirmant, sense posar-se vermell, que no creu en la immersió lingüística. En què creu aleshores ell, com a llicenciat en Filologia Catalana? És curiós que el conseller no cregui en la immersió lingüística quan la majoria d’agents socials consideren que és el millor camí cap a la cohesió social.
Però els atacs i menyspreus no venen només de l’Administració; els sectors més reaccionaris de l’estat, amb connivència amb alguns mitjans de comunicació, es dediquen diàriament a escampar desinformacions i acusacions —o directament insults i faltes de respecte. En aquest sentit, el passat dia 4 de novembre de 2024 (no de 1950, com pot semblar a primera vista), el “senyor” Rafael del Moral encetava un article amb aquesta repugnant frase: Los chicos que estudian en catalán son perdedores—. També és habitual que es parli d’imposició ideològica fent referència al català o que es facin afirmacions tendencioses quan el Govern intenta fomentar-ne l’ús. Així mateix, la dicotomia entre balear i català és arma usual de l’espanyolisme més ranci.
Desgraciadament, tots aquests exemples no són fets aïllats. Basta una breu cerca per internet per veure que són el pa de cada dia.
I com es pot revertir aquest camí de difícil retorn?
UOB Ensenyament té molt clar que s’ha d’impedir que el català segueixi aquesta deriva que el durà, si no s’hi posa remei, a ser una llengua residual i merament folklòrica en un territori que històricament l’ha tenguda com a pròpia.
Per començar, s’ha d’incentivar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per augmentar el nombre de professionals que es dediquin no només a la docència, sinó també a totes aquelles tasques enfocades a la dinamització, a la promoció de l’ús i a tot allò que ajudi el català a consolidar-se i mantenir-se com a llengua de prestigi. En aquest context, UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu exclusivament en català com a única via vàlida per aconseguir el ple assoliment de la competència comunicativa en llengua catalana de l’alumnat. També és necessari disposar d’una bona oferta d’activitats extraescolars que potenciïn la llengua: contacontes, teatre, tallers de jocs populars… així com l’opció d’intervenir en els esplais, amb racons de jocs dirigits i altres activitats que fomentin l’ús del català.
UOB Ensenyament ha reivindicat el retorn del Servei d’Ensenyament del Català des del moment de la seva desaparició, i així ho continuarà fent. La seva era una tasca molt valuosa d’elaboració de material i d’intervencions dins les aules que els docents no sempre tenen temps de dur a terme.
Per altra banda, tot i que l’ensenyament és una part fonamental per garantir la bona salut de la llengua, no és suficient. També s’han de promoure línies de treball, accions i mobilitzacions en què es pugui involucrar tant la comunitat docent com la societat en general per tal d’aconseguir la normalització efectiva de la llengua pròpia.
Així, actuar al món educatiu no és ni de bon tros suficient: és necessari engegar una aposta ferma per promoure la llengua dins la societat en general. El català ha perdut força a tots els sectors i àmbits socials, i això no ho solucionarà l’Administració si no se l’obliga. Cada persona de les Illes Balears ha de ser conscient de la importància del seu paper: usar i defensar la llengua a tots els àmbits, exigir que es respectin els drets dels catalanoparlants i, en definitiva, evitar l’extinció del català, són deures de cada un de nosaltres.
Palma, 12 de novembre de 2024
L’Administració trampeja amb els diners
El Govern de la presidenta Margalida Prohens (Marga La Roja segons el sector més reaccionari de l’espectre polític actual, ironies de la vida) ha posat en marxa una campanya sobre la llibertat d’elecció de llengua destinada a informar els pares de les Balears sobre la possibilitat d’elegir a les escoles dels seus fills entre el català i el castellà. Una campanya que, evidentment, pagaran els contribuents i que s’afegeix al milió d’euros malgastat per la implantació del Pla de Segregació Lingüística. En aquest punt afloren una sèrie de qüestions: fins on haurem de gastar per mantenir aquest esperpèntic experiment? Per què arriba ara una campanya de promoció del pla segregador? Al Partit Popular no li agrada l’elecció que van manifestar els pares a les matrícules del curs passat i pretén alterar-la? El Partit Popular considera que els pares no són prou intel·ligents per entendre el seu Pla i necessiten una informació dissenyada pel Govern? Hi haurà campanyes d’informació fins que la majoria dels pares elegeixin el castellà com a llengua vehicular de les escoles dels seus fills? Fins on fa comptes intervenir el Govern —que enarbora la no-intervenció en gairebé tots els aspectes de la vida— respecte a aquesta qüestió?
Són moltes preguntes per un Govern que no és tan sols capaç de contestar mai amb un «no» a qualsevol desvari provinent de VOX.
Però això no és tot. El portaveu del Govern, el senyor Antoni Costa, treia pit en afirmar que no hi haurà partida pressupostària per al desplegament del Pla de Segregació Lingüística als pressupostos del 2025. “El que volem és arribar a consensos” va afirmar Costa sense riure. Més tard, la Conselleria d’Educació i Universitats afirmava que es destinaran 1,1 milions a aquesta proposta dins de la partida corresponent a nòmines dels centres concertats, tal com va publicar la premsa. Així les coses, no hi ha partida pressupostària per desenvolupar el Pla de Segregació, però hi ha 1,1 milions d’euros en concepte de nòmines per a les escoles concertades que l’apliquin. Novaparla i cinisme cotitzen ara mateix a màxims històrics.
UOB Ensenyament considera que el Govern de la presidenta Margalida Prohens, mitjançant aquesta campanya d’informació, pretén maquillar el fracàs de la seva política lingüística i menysprea la capacitat dels pares que ja han manifestat la seva opinió sobre aquest tema fa només uns mesos.
Palma, 8 de novembre de 2024
Solidaritat amb els afectats per la DANA
UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport i solidaritat amb els afectats per la DANA i lamenta les pèrdues personals i materials que el temporal ha causat.
Atesa la situació d’emergència en què es troba la Comunitat Valenciana, UOB Ensenyament ha demanat a la Conselleria d’Educació i Universitats que permeti a tots aquells treballadors amb familiars fins a segon grau o amb propietats afectades pel temporal DANA sol·licitar el permís de «deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral» per poder atendre les necessitats derivades del desastre natural.
Palma, 5 de novembre de 2024