Categoria: Circular

Dignificació de la tasca docent (V). Formació permanent.

18 de febrer de 2025
by Unió Obrera Balear

Circular 324/2025

Circular 324/2025

La formació permanent és un dels pilars bàsics d’una educació de qualitat. UOB Ensenyament, des de la seva fundació, ha reclamat a la Conselleria d’Educació i Universitats una formació permanent per al professorat gratuïta, de qualitat i per especialitats.

Per una banda, és necessari que l’Administració reconegui la formació com una estratègia fonamental en el procés de dignificació de la tasca docent, del seu prestigi i de la seva consideració social, de manera que es faciliti l’actualització permanent de les competències professionals i el reconeixement de la complexitat i el mèrit de la tasca educativa.


Per altra banda, s’ha de tenir en compte el context general en què vivim: una etapa històrica trepidant en la qual els canvis esdevenen molt ràpidament i afecten totes les esferes socials —l’econòmica, la política i la social—. Dins del marc social hi trobam el sistema educatiu, el qual, a vegades, és més lent a l’hora d’assimilar i introduir canvis. Si a això últim hi afegim la falta de consens polític i la necessitat imperiosa que tenen els partits de modificar la llei educativa cada vegada que hi ha un canvi de color polític (a la nostra comunitat o a l’estat), ens trobem amb serioses dificultats per adaptar-nos a la nova realitat. Per tot això, el col·lectiu docent requereix formar-se al llarg de la seva trajectòria professional, per comprendre i adaptar-se a aquest món canviant i, així, poder esdevenir un referent.

Les lleis són clares en aquest sentit: segons l’article 102 de la LOMLOE s’estableix que la formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels mateixos centres. Per altra banda, la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB) també remarca a l’article 144.2. el dret i el deure dels docents a tenir accés a la formació permanent, però a més a més afegeix que el dret s’ha d’exercir preferentment dins l’horari laboral. 


Quina és la realitat, però?

És evident que l’Administració es preocupa més aviat poc pel que diu la llei quant a formació permanent. En primer lloc, la partida destinada a Formació Permanent del Professorat dins els pressuposts de 2024 va minvar un 0,11%, quan la resta va augmentar entre un 8% i un 20%. Els pressuposts del 2025, en ser una pròrroga de l’any anterior, teòricament seguiran aquesta tendència. En segon lloc, cal parar esment al fet que tampoc es té en compte la recomanació que fa la LEIB d’exercir el dret a la formació permanent dins l’horari laboral, preferentment. El col·lectiu docent que vol formar-se, sovint ha de recórrer a cursos fora de l’horari laboral, la qual cosa suposa uns esforços extra en l’àmbit de conciliació familiar i laboral. 

Trimestralment, la Direcció General de Personal docent promou la formació a distància per al professorat i s’obre el període d’inscripcions a un llistat de cursos que, des de fa un temps segueixen una línia que des de UOB Ensenyament qüestionem. La majoria d’aquests cursos es basen en el benestar del docent, de l’alumnat i de l’ús de les tecnologies emergents. On és, doncs, l’àmplia oferta formativa individualitzada i especialitzada que estableix el Pla Quadriennal 2024-28 i que es marca com a objectiu? Si bé és cert que a principis d’any es van publicar les instruccions de les modalitats formatives incloses al Pla Quadriennal 2024-28 —seminari temàtic, grup de treball en xarxa, grup de treball de zona, trobades pedagògiques entre centres i grups de recerca—, les quals considerem que són una passa més envers la demanda d’UOB Ensenyament de racionalització en l’elaboració de materials i recursos educatius, és indispensable que els CEP assumeixin més responsabilitat quant a organització i desenvolupament.

A més, UOB Ensenyament vol destacar una novetat sense precedents d’aquest curs 2024-25: la inclusió d’un gran nombre de cursos de temàtica religiosa en l’oferta formativa per al professorat sota els auspicis de la figura coordinadora de religió catòlica als CEP. Aquesta formació no té cabuda en un espai destinat a formar el col·lectiu docent de l’ensenyament públic. 

Per altra banda, UOB Ensenyament es posiciona en contra de la migració de Google cap a Microsoft —fet que suposaria, evidentment, que els docents s’haguessin de formar en l’ús d’aquestes noves eines i programes—.  El cost que això suposa per als contribuents en concepte de llicències no és minso: un bon grapat de milions que s’injectaran a una multinacional. Però encara roman una qüestió: la Conselleria oferirà formació gratuïta i decent perquè els docents puguin formar-se en l’ús d’aquestes eines de Microsoft, o com és habitual, deixarà via lliure a empreses i sindicats-empresa perquè puguin lucrar-se amb l’esforç dels docents encara una mica més?

Un tema a part, però que UOB Ensenyament considera important, és la manera com l’Administració menysprea l’itinerari autoformatiu dels docents a causa de l’ínfima quantitat d’hores que es reconeixen quan un docent presenta tant titulacions universitàries com programes de formació realitzats per universitats o entitats de reconegut prestigi. Les hores reconegudes (100-150 h) en aquesta modalitat de formació no representen la dedicació i l’esforç dels docents que es formen per millorar la seva tasca. La raó és que no es troba dins la línia estratègica del mercadeig?


Què reivindica UOB Ensenyament?

a) Exigeix una formació de qualitat i gratuïta: la manca d’oferta de qualitat de la Conselleria quant a formació permanent deixa el camp obert a empreses —o sindicats-empresa— que fan negoci amb la formació dels docents mercadejant amb cursos de formació. Mentre la Conselleria ofereix una quantitat d’hores de formació ridícula, les empreses es lucren oferint formacions específiques que permeten acreditar un gran nombre d’hores. Així, els docents han de gastar una fortuna per poder tenir punts a la llista d’interins o al concurs de trasllats. UOB Ensenyament ha denunciat aquesta situació repetidament, però la Conselleria continua deixant la formació dels docents en mans d’empreses privades.

b) Ara que el Col·legi de docents és una realitat, l’Administració hauria de fer l’esforç d’escoltar les demandes reals dels docents per impulsar la millora de la qualitat de la formació permanent. 

c) UOB Ensenyament considera que no podem deixar en les mans dels directors dels CEP, com a pràctica habitual, una qüestió tan important com és la tria del ponent, que actualment és fruit de decisions purament arbitràries. Per això, anam una passa més enllà i feim èmfasi en el fet que és indispensable establir uns criteris per determinar la tria dels ponents i formadors dels cursos. Rebutjam també que s’ofereixin formacions basades en pseudociència, sense evidències científiques. Si volem que la formació permanent del professorat esdevingui un element decisiu per donar resposta als nous reptes educatius plantejats per la societat actual, la tria dels ponents i formadors ha de ser rigorosa i tenir en compte criteris objectius més enllà d’unes bones pràctiques i referències prèvies. 

d) UOB Ensenyament demana la retirada de qualsevol curs formatiu d’índole religiosa, ja que resulta incompatible amb el principi d’aconfessionalitat i laïcitat que ha de regir l’escola pública. 

e) Posar fi a la improvisació per part de la Conselleria que, amb una excusa barroera sobre protecció de dades, pretén migrar tot el sistema a l’aplicatiu de Microsoft, amb la consegüent càrrega que suposarà —una altra vegada— per als docents l’aprenentatge i formació per ser aptes en l’ús d’aquestes noves eines, tal com va denunciar UOB Ensenyament. Per això, instam l’Administració a dissenyar i implantar un programari lliure. 

f) UOB Ensenyament insta els CEP a dur la iniciativa de les noves modalitats formatives i que no tot aquest pes recaigui sobre la figura dels docents que hi volen participar. Segons la Resolució, en quatre de les cinc modalitats formatives, els CEP, bàsicament, han de realitzar la revisió de les sol·licituds i un suport i acompanyament simbòlic en el desenvolupament de les activitats.

g) UOB Ensenyament exigeix que es reconeguin la totalitat de  les hores cursades mitjançant l’itinerari autoformatiu. 

En conclusió, la formació permanent del professorat és cabdal, i per això, hauria de ser un puntal bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada. A més la realitat social canviant i els moments tan complexos que vivim, obliguen les institucions públiques a abordar la capacitació docent de tal manera que garanteixi l’atenció educativa a l’alumnat.

Palma, 18 de febrer de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars
Accedeix a la versió imprimible

Docents en perill per una “errada i necessitat” de la Conselleria

13 de febrer de 2025
by Unió Obrera Balear

Circular 323/2025

Circular 323/2025

El curs passat, UOB Ensenyament va destapar una irregularitat en la configuració de la plantilla orgànica docent de les Illes Balears: la creació de places “fantasma”. Aquesta situació, denunciada reiteradament per UOB Ensenyament a la Mesa Sectorial d’Educació (aquí i aquí, entre d’altres), ha posat en evidència un ‘error’ de la Conselleria que ara amenaça l’estabilitat laboral de certs docents.

Segons la Conselleria, l’origen del problema rau en una errònia classificació de places durant el curs 2022-23 i a una necessitat de places de tot el curs escolar pel curs següent. Diversos centres, arran de les instruccions donades per la Conselleria d’Educació i Universitats, van assignar incorrectament com a vacants (‘V’) les places ocupades per membres d’equips directius, en comptes de considerar-les substitucions. Això, sumat a la necessitat de seure a tots els que van superar un procediment selectiu el 2022 o 2023 a una plaça provisional pel curs 2023-24 (concurs de mèrits, concurs oposició ordinari i concurs-oposició extraordinari), va provocar que aquestes places es consolidassin com a orgàniques, generant un efecte en cadena amb repercussions en els pròxims cursos.

Quants docents es veuran afectats per aquesta casuística?

A la Resolució de plantilles orgàniques i relació de llocs de feina vacants publicada el passat 18 de gener, apareixen un total de 155 places que superen la plantilla orgànica pel curs 2025-26. Tot i que aquests números, de primeres, ens fan aixecar les orelles, s’han de tenir en compte una sèrie de variables en aquesta equació:

  • Les places a amortitzar són 225, de les quals 103 corresponen a la casuística exposada. La resta són per causes diferents de l’exposada.
  • D’aquestes 103 places, de tots els cossos, una part es compensen amb la taxa de reposició, que inclou, entre d’altres, les jubilacions.
  • Una altra part, resulta restituïda per les 340 places de nova creació.
    A determinats centres, el ventall d’especialitats és poc ampli, el que fa que els equips directius sempre estiguin ocupats per les mateixes especialitats.

El resultat de l’equació, és que el nombre de docents afectats serà menor a la xifra donada inicialment (l’Administració no ens ha facilitat aquesta informació) però, això no obstant, UOB Ensenyament, no accepta cap desplaçament per aquest motiu.

Llavors, quines són les conseqüències reals per al professorat afectat?

🔹 Si el centre disposa de prou hores per a la seva especialitat, el docent podrà continuar-hi. Però en el moment en què aquestes hores disminueixin, serà desplaçat per manca d’horari. Després de tres cursos consecutius en aquesta situació, haurà de concursar obligatòriament per obtenir una nova destinació.

🔹 Si el centre no té les 12 hores lectives necessàries, el docent serà desplaçat ja el curs 2025-26 i haurà de participar en les adjudicacions provisionals d’estiu. Si aquesta situació es perllonga durant tres cursos, serà forçat a concursar a la seva illa i, opcionalment, a altres illes.

Quin és el docent afectat per la pèrdua temporal o definitiva de la destinació actual?

Per determinar quin/a docent es veu afectat per la pèrdua temporal o definitiva de la destinació actual (en cas que cap d’ells opti voluntàriament pel cessament), s’apliquen els criteris establerts pel RD1364/2010. Aquests criteris van ser modificats (petició feta per UOB Ensenyament en el tràmit d’audiència pública) amb la publicació de l’article únic del Reial decret 677/2024, de 16 de juliol. Els criteris a seguir són els següents:

a) Menor antiguitat ininterrompuda, amb destinació definitiva, al centre.
b) Menor temps de serveis efectius com a personal funcionari de carrera.
c) Any més recent d’ingrés al cos.
d) Menor puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar al cos.

UOB Ensenyament vol deixar palès, de nou, els danys col·laterals d’un procediment d’estabilització mal planificat que perjudica tant els docents com la qualitat educativa. Lamentam la manca de transparència i criteris justos en el procés, que ha generat incertesa i greuges comparatius. Per això, ens preguntam fins quan s’hauran d’assumir les conseqüències d’una gestió deficient que ha afectat la continuïtat i estabilitat dels treballadors.

Palma, 13 de febrer de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars
Accedeix a la versió imprimible

Maltractar l’educació és sentenciar el nostre futur

5 de febrer de 2025
by Unió Obrera Balear

Circular 322/2025

L’any 2025 comença amb notícies poc agradoses per a l’educació pública. Enguany no hi ha nous pressupostos generals autonòmics, tampoc sabem si els substancials increments promesos per l’Administració (63 milions d’euros més per a Educació) seran una realitat. Així i tot, el pressupost arribarà als 7.469,1 milions. La xifra representa un augment de 148,4 milions d’euros (+2%) en comparació a l’aprovada l’any anterior. 

La despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2025 serà d’un total de 1416,5 milions d’euros de comptes propis i 14,75 milions d’euros del fons d’insularitat. Tal com apunta Antoni Vera, això representa un 4,7% més que l’exercici anterior. No obstant això, creiem que aquesta inversió és insuficient per continuar avançant i apostar per una educació de qualitat i accessible per a tots.

Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. Per exemple a Catalunya la partida destinada a educació per a l’exercici 2025 és de 7.500 milions, al País Basc és de 3.247,5 milions i a la Comunitat d’Andalusia s’hi consignen més de 9.000 milions. Quin és el resultat de tot això? Idò, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc hi consigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4%, i queda per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7%. 

Per tant, des de UOB Ensenyament consideram que la pròrroga dels pressupostos per a l’any 2025 tindrà conseqüències lesives sobre diversos aspectes de l’educació pública: 

En primer lloc, la preocupació recau sobre les infraestructures previstes per als pròxims anys. El govern liderat per la presidenta Marga Prohens ha anunciat un ambiciós Pla d’Infraestructures Educatives que inclou la construcció de 77 nous centres educatius, 60 ampliacions i 158 reformes. Aquest projecte, valorat en 600 milions d’euros, pretén millorar les infraestructures educatives. 

Des de UOB Ensenyament ens demanam què passara si no s’aproven uns nous pressuposts, com es podrà finançar aquest pla tan afamat? Recordem que el pressupost d’Infraestructures per a aquest 2024 va ser de 42 milions d’euros, mentre que l’ambiciós pla del conseller Vera implica una despesa de 150 milions en els pròxims tres anys.

O és que la nostra Conselleria ven fum i l’alumnat de la pública continuarà en barracons, els centres educatius públics continuaran patint mancances en les seves infraestructures, i amb les aules superpoblades? El que tenim clar és que és una declaració d’intencions, i caldrà veure com es concreta.

I sense noves infraestructures, serà la ràtio docent/alumne la gota que ens farà vessar? Aquest tema és un mal de cap que patim els docents de les Illes Balears des de fa molts anys, atès que ens trobam en el dia a dia unes aules saturades per sobre la ràtio i la matrícula viva i una manca de nous centres educatius. Però com afecta això a la realitat dels centres? Malauradament, el que això provoca és que l’atenció personalitzada es vagi difuminant a poc a poc. Així, no només serà impossible millorar els resultats acadèmics, sinó tot el contrari.

Segons l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears de l’any 2024, el nombre mitjà d’alumnes per unitat/grup a primària és de 21,3, xifra superior a l’estatal (que és de 20,9 alumnes per unitat/grup). Una tendència similar apareix a les dades de l’ESO: 24,3 alumnes per unitat/ grup enfront dels 24,5 per unitat/grup a l’àmbit estatal. Segons aquestes dades, tot fa pensar en una situació enquistada i difícil de revertir per part de l’administració. 

Amb tot això, UOB Ensenyament demana que es faci complir l’article 13 de l’Acord Marc referent a aquest punt.

D’altra banda, la pròrroga pressupostària per a aquest exercici pot suposar ajornar la urgent negociació de l’article 26 de l’Acord Marc segons el qual s’han d’implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral. 

Actualment, les i els docents sofrim una sobrecàrrega de treball que perjudica greument la nostra salut, amb un excés de feina continuat que comporta apaties, esgotament i ansietat o depressió al professorat. Cada vegada més ens trobem amb la síndrome del Burnout entre el nostre col·lectiu, 2 de cada 5 docents afirma viure la seva feina amb cert distanciament i indiferència, el 47% dels docents es manté en una posició neutral davant la possibilitat d’abandonar la docència, lluny del 78% que s’hi mostrava contrari ara fa quinze anys. 

Què comportaria aquesta rebaixa en la jornada laboral? A priori, la reducció de les hores de docència directa del professorat i la contractació de més personal docent. Una utopia… perquè de moment l’increment de la despesa en personal docent públic, uns 52 milions d’euros, només basta per cobrir salaris i pagar els complements de difícil i molt difícil cobertura. Uns complements ideats per la Conselleria d’Educació amb la finalitat de solucionar la precarietat que assola la professió docent avui en dia a les nostres illes, però que, tanmateix, no arribarà a tothom.

Per tant, des de UOB Ensenyament exigim que s’assoleixi, com a mínim, una inversió del 5% del PIB als pròxims pressuposts destinats a enfortir l’educació pública, millorar les condicions laborals i salarials de les treballadores i treballadors fins a revertir la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers quinze anys, que implica l’increment, per exemple, del complement de residència.

D’altra banda, la pròrroga dels pressuposts continuen reservant els 20 milions d’euros per al fracassat Pla Pilot de Segregació Lingüística. Donat que ja és vox populi que només tudaran un milió d’euros en un projecte que no millora en res l’aprenentatge de l’alumnat, des de UOB Ensenyament instam l’Administració a no malgastar més els doblers en polítiques que han fracassat sempre que ha governat el PP a les Illes Balears i que inverteixi amb seny aquests 20 milions d’euros. Aquesta partida es pot destinar, per exemple, a la desapareguda partida pressupostària (desapareguda en els darrers pressupostos generals) per a la promoció i normalització de la llengua catalana, que bona falta fa, o al retorn del Servei d’Ensenyament del Català (també desaparegut fa anys). 

Un altre punt calent per a l’administració és la inversió en Formació Professional. El curs 2024-25, l’FP estrena una nova regulació que pretén dignificar i millorar qualitativament aquesta branca d’estudis postobligatoris. En canvi, fa anys que pateix fam als pressupostos educatius.

El 2024 només s’ha gastat aproximadament una quarta part del pressupost destinat a l’FP i, per a l’any 2025, encara es preveia una retallada de 7 milions d’euros del pressupost actual.

Però no només és que la despesa sigui mínima, sinó que, a més, el conseller d’educació es va permetre el luxe de rebutjar més de 130 milions d’euros que el Govern espanyol oferia per a la creació de places i la dotació de recursos a l’FP, com ja denuncià UOB Ensenyament en un comunicat.  

Per a quan una Conselleria valenta que inverteixi amb seny on és necessari? Una educació de qualitat exigeix d’una inversió econòmica adient: en infraestructures i instal·lacions de qualitat que s’adaptin als ensenyaments d’FP, en la dignificació econòmica i laboral de la professió docent, en recursos materials per a l’ensenyament, en la renovació i manteniment d’instal·lacions, tallers i material i en l’actualització del professorat, entre d’altres.

O és que l’educació pública ha d’ofegar-se mentre se li permet al conseller dir que no construirà places públiques allà on n’hi hagi de concertades…? Perquè tot i que no n’hi hagi de concertades, ja les crearan, com ha succeït amb els concerts de l’FP i dels batxillerats, per exemple.

El govern s’entrega a l’escola concertada.

Des de UOB Ensenyament no podem més que retreure a la Conselleria d’Educació, sense importar quin color polític l’estigui ocupant, el fet de destinar una “ingent quantitat” de recursos públics a l’escola concertada. En els últims deu anys el pressupost d’aquesta s’ha vist augmentat pels diversos governs de les Illes, per exemple, amb el molt “honorable” president Bauzá, que va atacar sense pietat tots els serveis públics, entre ells l’educació, i va fer créixer la partida pressupostària de la concertada en un 12%. A partir del 2015, amb el govern socialista d’Armengol, aquest es va engreixar en un percentatge inferior que a la pública, però va continuar creixent (uns 3 milions d’euros més respecte del 2014). Finalment, amb el govern de Prohens, l’any 2024 el pressupost de la concertada ha estat el més alt dels darrers deu anys, exactament estem parlant de 202.023.765 €, que suposa respecte a l’any 2023 una pujada de 5 milions d’euros més.

Però, a més a més, en els darrers anys, el pressupost de l’escola concertada s’ha vist engreixat pels diferents increments dels mòduls econòmics aprovats per Acord de Govern una vegada iniciat l’any fiscal. Sí, les condicions laborals dels docents d’ambdues escoles s’haurien d’equiparar, així com ho haurien de fer els requisits d’accés a la docència, però el súmmum ha estat el 2024. Durant aquest any, el Consell Govern ha dictat fins a deu Acords que autoritzen la modificació de l’Annex 21 (mòduls econòmics de l’escola concertada) per incrementar conceptes de despesa o introduir-ne de nous. En conseqüència, UOB Ensenyament ha reclamat diverses vegades que es destinin els recursos a fomentar l’escola pública i no “als negocis d’empreses privades”. 

En conclusió, el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2025 continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La manca de finançament és una limitació clara en les polítiques d’equitat. Per situar les Illes Balears en la mitjana europea, cal passar a invertir del 4% del PIB en educació a invertir-hi el 7% del PIB (Recomanació Comissió Europea). La manca d’inversió es tradueix en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament de les treballadores i treballadors amb un excés de feina continuat, entre d’altres. Per tant, cal augmentar els pressupostos, però atenció… Més recursos no és automàticament garantia de resultats si no estan ben invertits!

Palma, 5 de febrer de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars
Accedeix a la versió imprimible

Per la dignificació de la tasca docent (IV). Desburocratització

28 de gener de 2025
by Unió Obrera Balear

Circular 321/2025

D’ençà que s’aprovà la nova llei educativa, la LOMLOE, la tensió i la càrrega laboral sobre el col·lectiu docent no ha fet més que augmentar. A més a més, aquesta nova llei ha suposat un considerable augment de les tasques burocràtiques, que han recaigut directament sobre els docents a causa de la seva precipitada i dificultosa implantació. 

Fa anys que la Conselleria d’Educació i Universitats parla de reduir la burocràcia. Tant és així que el 27 de març de 2023 (fa quasi dos anys) es va signar el famós Acord Marc, el punt 33 del qual és la creació del  Pla de simplificació burocràtica. Aquest punt s’ha anat posposant i avui dia encara no tenim cap proposta concreta sobre la taula per part de l’Administració. A més, el 22 de febrer de 2024, UOB Ensenyament va assistir a una reunió informativa amb la Conselleria per tal de valorar la càrrega burocràtica, però no va servir de res per molt que UOB Ensenyament va considerar aquesta convocatòria com una oportunitat més de lluitar pels nostres drets.

UOB Ensenyament, en dues ocasions, ha enviat propostes a la Conselleria d’Educació per simplificar la càrrega burocràtica i ha exigit que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla, però la situació continua igual.

Quines propostes ha fet UOB Ensenyament per desenvolupar aquest Pla de simplificació burocràtica? 

  • Supressió de l’obligació de fer programacions d’aula i, en conseqüència, supressió de l’obligatorietat d’elaborar situacions d’aprenentatge. UOB Ensenyament no veu adient aquesta obligatorietat, ja que només serveix per fiscalitzar els docents, no per millorar la realitat de l’aula i, a més, és redundant amb la programació del departament o àmbit.
  • Simplificar l’avaluació dels alumnes. UOB Ensenyament ha demanat en moltes ocasions l’eliminació de l’avaluació per criteris. Les instruccions d’avaluació del curs 24-25, a l’article 2 assenyalen que no hi ha cap obligació d’emprar ponderacions als criteris d’avaluació, emperò són molts els centres educatius que encara avaluen per criteris. Així, per molt que la Conselleria insisteix en el fet que es pot suprimir l’obligació d’avaluar per criteris, aquesta és una desburocratització condicionada, que depèn de quina sigui la política del centre de treball de cada un dels docents. Per altra banda, s’han d’eliminar les justificacions innecessàries i fiscalitzadores de resultats quant a percentatges d’aprovats o suspesos. 
  • Optimitzar la funció tutorial. Els tutors desenvolupen moltes tasques que no són pròpies de la funció docent, com ara fer matrícules (als CEPA), emplenar dades IAQSE, introduir les dades dels alumnes al GestIB, aixecar actes de cada sessió de tutoria, de les sessions de seguiment i de cada reunió de l’equip docent, entre altres. UOB Ensenyament demana que si els docents tutors han de complir l’article 64 del ROC, Funcions de la tutoria, s’incrementi el complement específic singular (ara és només de 34,62 €) i a més s’estableixin més hores lectives al seu horari per poder desenvolupar totes les tasques. Hem de ser conscients que els docents no som administratius: la nostra funció és ensenyar.
  • Que els docents disposin de prou temps per fer aquelles tasques que són burocràtiques, però que són importants. Que puguin disposar del temps idoni per corregir, avaluar i preparar material sense haver-ho de fer sota pressió. 
  • La darrera proposta, i no per això menys important, és l’elaboració de materials i recursos educatius. Dedicam massa temps i energia a l’elaboració de materials per desenvolupar la tasca docent. Necessitam dedicar aquest temps i aquesta energia a l’aula i a l’avaluació per tal de desenvolupar un bon procés d’ensenyament – aprenentatge. A la Resolució per la qual s’aproven les instruccions de les modalitats formatives trobem, entre altres, els grups de treball en xarxa, que es realitzen a iniciativa d’un grup d’entre quatre i vuit docents, que han d’elaborar un projecte i presentar-lo al CEP de referència. Valoram positivament aquesta passa feta per la Conselleria d’Educació i Universitats, però des de UOB Ensenyament pensem que aquesta modalitat formativa hauria de tenir més importància i ser impulsada pels CEP i no només pels docents. Haurien de ser els centres de formació del professorat els encarregats d’organitzar les formacions per especialitats on es desenvolupi la creació de materials. Així, el grup de docents interessat només s’hauria d’inscriure a la formació i es reduirien les tasques prèvies que exigeix la resolució actual per a la creació d’un grup de treball en xarxa.

Tot aquell temps que el docent dedica a resoldre tasques burocràtiques és temps que no dedica a ensenyar. La burocràcia s’ha convertit en una eina que l’Administració ha implantat perquè desconfia dels seus treballadors. Bona part de les tasques burocràtiques que han de desenvolupar els docents són clarament inútils i tenen com a objectiu primordial fiscalitzar-los. Aquest qüestionament de la professionalitat dels docents és una xacra del sistema educatiu actual i la Conselleria d’Educació i Universitats, lluny de resoldre el problema, l’agreuja amb la seva manifesta inacció i passivitat.  Ensenyar és la feina dels docents, i ho han de poder fer amb llibertat i confiança.

Palma, 28 de gener de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars
Accedeix a la versió imprimible

Per la dignificació de la tasca docent (III). Nòmines

21 de gener de 2025
by Unió Obrera Balear

Circular 320/2025

Quan pensem en les Illes Balears, les imatges que ens venen al cap són clares: platges d’arena blanca, aigües cristal·lines, un clima envejable i un estil de vida idíl·lic que atrau milions de visitants cada any. Però per als qui vivim aquí tot l’any aquesta postal turística dista molt de la realitat quotidiana. Mentre els turistes gaudeixen d’aquest paradís, els residents ens enfrontem a una situació econòmica que cada vegada més ens complica la vida, i l’habitatge és el principal obstacle del cost de vida, l’ascens del qual sembla imparable.

Segons les darreres dades de l’INE, la taxa d’inflació interanual a les Balears se situa al 2,8 %, amb un IPC acumulat del 3,3 % l’últim any. Aquesta tendència, que ja fa anys que s’arrossega, ha arribat a xifres alarmants: un 5,7 % el 2022 i un 6,3 % el 2021. Les Balears són, així, la segona comunitat amb les taxes d’IPC més elevades d’Espanya, només superada per Euskadi. Ser “líders” en alguna cosa no sempre és un avantatge.

A primera vista, podria semblar que la situació no és catastròfica. Si comparem els augments d’inflació amb les retribucions dels docents, veiem que els salaris han crescut aproximadament un  20 % en la darrera dècada, mentre que la inflació acumulada ha estat del 24,3 %. Però aquesta aparent estabilitat s’esfondra quan mirem el veritable taló d’Aquil·les: l’habitatge.

Habitatge: Un luxe inabastable

El 2024 les Balears s’han consolidat com la regió amb l’increment dels preus de l’habitatge més alt d’Espanya. Segons un darrer informe del quart trimestre de 2024, el preu per metre quadrat ha augmentat un 11,3 % interanual, i ha arribat als 3.094 €/m², molt per sobre de la mitjana nacional (1.701 €/m²). En el mercat de lloguer la situació no és millor: els preus han pujat un 9,5 % interanual, amb una mitjana de 18,06 €/m²/mes, només superats per Barcelona i Madrid.

El panorama a llarg termini és encara més preocupant. En els darrers deu anys els preus de l’habitatge han crescut un 109 % a les Balears, en comparació amb el 29 % de la mitjana nacional. Els lloguers han experimentat una escalada del 158%, i han passat d’una mitjana de 562 € mensuals per un pis de 80 m² el 2014 a uns desorbitats 1.451 € mensuals el 2024. Davant aquestes xifres, queda clar que la pèrdua de poder adquisitiu és més que evident i que el somni de viure al paradís balear s’ha convertit en un malson.

UOB Ensenyament: Propostes clares i urgents

Davant aquest escenari, UOB Ensenyament fa una crida a les administracions per actuar amb decisió. És urgent actualitzar els complements de residència per als docents de les Illes Balears. I mentre aquesta mesura no arriba, instem la Conselleria d’Educació i Centres Concertats a establir un complement autonòmic que compensi l’increment desmesurat del cost de vida. No és suficient crear “pegats” com els complements de difícil cobertura, que no beneficien tot el col·lectiu. Cal una solució integral i sostenible.

A més, reclamem una revisió de les ajudes socials. Les ajudes autonòmiques per a fills menors de divuit anys o per estudis, així com les estatals per a l’assistència sanitària (exclusives del funcionariat de carrera), han romàs inalterades durant anys. Només per posar un exemple: una ajuda per fills menors de 18 anys que no arriba a 40 euros mensuals és un despropòsit i una prova que la conciliació familiar no és una de les prioritats de l’Administració. Aquesta manca de suport crea una sensació d’injustícia, sobretot en comparació amb altres col·lectius. Els docents no volem ser més, però tampoc no estem disposats a continuar sent considerats professionals de segona.

Retribucions i condicions laborals: Un compromís incomplert

Pel que fa als complements retributius, el complement de tutoria no ha experimentat cap revisió des de la seva creació. Es va prometre una negociació en la Mesa Sectorial d’Educació el curs 2023-2024, però, com passa sovint en aquesta casa, la resposta ha estat el típic “en parlarem quan toqui”. El mateix passa amb la carrera professional: l’Acord Marc signat el febrer del 2023 estableix que les quantitats s’han d’actualitzar per equiparar-les amb les d’altres treballadors del sector públic, però això sembla lluny de materialitzar-se. El segon tram d’aquesta carrera, susceptible de ser avançat a gener de 2025 segons el rumb econòmic, també és un miratge.

Per acabar-ho d’adobar, la gratificació per hores extraordinàries continua sent irrisòria. Mentre altres funcionaris perceben dietes de més de noranta euros per comissions que impliquen pernoctació fora de casa, els docents rebem poc més que un dia de compensació, i això si tenim la sort que la direcció del centre sigui generosa.

Un paradís amb massa obstacles

Els docents de les Illes Balears vivim en un “paradís” que sovint sembla més un laberint ple de trampes. Entre la inflació, els preus abusius de l’habitatge i la manca de suport administratiu, així com la sobrecàrrega de feina, les ràtios pels núvols i la pèrdua de prestigi de la professió —fomentada per alguns partits polítics i mitjans de comunicació—, mantenir la motivació i la dedicació esdevé una veritable gesta. Alguns comencen a pensar que més valdria ensenyar “supervivència econòmica” i molts d’altres deixen la docència perquè l’empresa privada els hi ofereix millors condicions. Fins quan la Conselleria d’Educació i Universitat permetrà que hi hagi un gran nombre de places buides perquè els docents que les haurien d’ocupar troben alternatives millors per guanyar-se la vida?

Malgrat tot, els professionals que continuem a les aules, amb passió i compromís, formam les futures generacions. Però potser, només potser, ja és hora que les Illes Balears esdevinguin no només un paradís turístic, sinó també un lloc on els docents puguin viure i treballar amb dignitat.

Palma, 21 de gener de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars
Accedeix a la versió imprimible

Per la dignificació de la tasca docent (II). Salut

28 de novembre de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 319/2024

La salut dels treballadors és un dels aspectes clau d’una feina digna. Una empresa —o administració— que no es preocupa per aquesta qüestió és una empresa irresponsable.

UOB Ensenyament ja va manifestar la seva preocupació per la possible desaparició de MUFACE en un comunicat. Ara mateix, la situació pot desembocar en dos escenaris diferents: en primer lloc, és possible que es renovi el concert, fet que suposaria un manteniment de l’statu quo; en segon lloc, que el concurs quedés desert. Si el concert es renova, suposadament, serà perquè el Gobierno i les entitats asseguradores han arribat in extremis a un acord econòmic. Això, en qualsevol cas, no garantiria una solució a llarg termini, sinó que, previsiblement, seria ajornar el problema fins a la data que s’hagin de tornar a negociar les condicions de renovació del concert. El segon escenari és encara més distòpic: el concurs queda desert i l’Administració es veu obligada a migrar cap a l’INSS tots els mutualistes que tinguessin concertat el servei de salut amb una de les asseguradores privades. Això pot passar en dos moments diferents: bé el 31 de gener, bé el 30 de setembre en cas que l’Administració faci ús de la clàusula en virtut de la qual, en cas de quedar el concert desert, les asseguradores han de mantenir el servei en les mateixes condicions actuals durant un període extra de 9 mesos. Val a dir que una de les tres asseguradores ha manifestat i demostrat documentalment que, en cas d’haver d’oferir el servei actual durant un any més, la seva fallida tècnica està garantida.

MUFACE està donant servei aproximadament a un milió i mig de funcionaris de l’Estat, d’entre els quals al voltant d’un milió tenen proveïdors de salut privats. La resta estan sota la cobertura de l’INSS. La desaparició de MUFACE suposa que aquest “milió” de beneficiaris han de migrar cap a l’INSS, ens col·lapsat que, avui dia, es veuria instantàniament avassallat per l’augment sobtat de sol·licituds. Per evitar que la desaparició de MUFACE fos traumàtica, el procés s’hauria d’executar de forma gradual i minuciosament planificada. No sembla que aquest sigui el cas.

Un dels col·lectius damnificats de forma immediata seria el dels jubilats. Es tracta del biaix, en termes d’edat, més vulnerable. En molts casos, els jubilats no han migrat a l’INSS perquè encara hi ha metges que consenten cobrar una misèria per la relació que tenen amb pacients que coneixen des de fa dècades.
UOB Ensenyament és conscient que aquesta és una qüestió estatal, però insta el conseller d’Educació i Universitats, senyor Antoni Vera, a utilitzar tots els recursos que té a l’abast per exigir al Gobierno que doni una resposta satisfactòria a aquesta problemàtica. 

Però la desaparició de MUFACE no és l’única amenaça vigent que plana sobre la salut dels treballadors docents de les Illes Balears. Tal com UOB Ensenyament ja va denunciar en un comunicat fa algunes setmanes, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent (SPRL), referent a tot l’Estat, està en risc d’immediata desaparició. El patró no només li nega els recursos necessaris per afrontar aquesta problemàtica, sinó que, a més, es dedica a posar-li bastons a les rodes.

UOB Ensenyament es demana sincerament si el fet que el SPRL sigui un servei públic suposa un problema per a la Conselleria d’Educació i Universitats. També, si per aquest fet, el SPRL quedarà desatès i mancat d’eines per justificar-ne una ulterior privatització —tal com passa a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, i part de Mallorca, on és l’empresa PREVIS qui presta aquests serveis—.

Però falta el primer episodi: l’amenaça fantasma del protocol d’absentisme laboral. L’execució sumària de MUFACE i el SPRL són només les primeres passes de l’epidèmia. La Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, dirigida pel senyor Ismael Alonso, ha manifestat recentment la intenció de posar en marxa un pla d’absentisme laboral per als docents similar al que ja existeix per al personal de la CAIB: control d’absències per baixes que no donin lloc a una Incapacitat Temporal (IT), tal com va denunciar UOB Ensenyament el curs passat. Això entra en conflicte amb un dels punts de l’acord Marc —el punt 24, concretament— que fa referència a l’eliminació de la penalització retributiva per les absències de menys de 5 dies. El que pretén la Direcció General és limitar en un nombre màxim de 4 vegades per curs la possibilitat d’absentar-se per malaltia sense que es generi una IT. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquesta mesura perquè suposa un greuge evident: el grau d’exposició a malalties i contagis dels docents és molt més elevat que el del personal de la CAIB. Els docents estan en contacte permanent amb una gran quantitat d’individus que, a més, pertanyen a un col·lectiu susceptible de portar i transmetre malalties, moltes d’elles no extremadament greus —grip, per exemple—, però que poden causar fàcilment una absència del docent al lloc de feina d’un o dos dies; per altra banda, la mateixa naturalesa de la tasca docent —especialment a infantil i primària— pot potenciar el contagi de certes malalties, fet que exposa el col·lectiu docent més que altres a patir baixes per motius de salut. 

Però la desídia de l’Administració vers la salut dels seus treballadors no acaba aquí. Desgraciadament, en els darrers anys s’ha convertit en un fet habitual treballar a temperatures insalubres. Així mateix, el panorama general és que els centres perdin espais, com ara biblioteques, zones d’esplai, departaments, etc., que acaben convertits en denigrants aules improvisades a causa de la massificació dels centres, a molts dels quals, a més, s’han hagut de posar barracons. Centres estibats que superen amb escreix el nombre d’alumnes per al qual havien estat dissenyats i on alumnes i docents s’amunteguen és el nostre pa de cada dia. Per a més inri, el conseller Antoni Vera va dilatar els terminis del Pla d’Infraestructures (inicialment era de 2023-27) fins al 2034, i guanya així més temps per incomplir promeses.

Un malastruc parlaria d’una recepta evolucionada de tempesta perfecta:

  • Una Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats que vol implantar un pla d’absentisme laboral, mesura reaccionària i irresponsable que afavoreix la persecució dels docents. Aquests serien sancionats en cas que emmalaltissin «massa» vegades davant la impossibilitat d’atendre la seva feina per causes de salut, tot i fer l’esforç de no causar IT i només absentar-se els dies estrictament necessaris.
  • Una Conselleria d’Educació i Universitats que executa sumàriament el SPRL i que, a més a més, no destaca per la seva diligència a l’hora de proveir d’infraestructures salubres, especialment quan parlam de centres públics.
  • Un Ministerio que no té ningú al volant sota el recer d’un Gobierno que fa anys que està executant un obscur pla d’aniquilació de la mutualitat que cuida la salut d’un milió i mig de funcionaris.

Un harúspex diria que desproveir de serveis de salut a un col·lectiu, exposar-lo als elements com ara temperatures fora del biaix regulat per normativa en un entorn patològicament desfavorable i sancionar-lo per emmalaltir és una obra mestra en les arts nefandes: privació de cobertura sanitària, entorn de treball insalubre i penalització econòmica. Les administracions es comporten amb els docents com els estats invasors que ofeguen pobles oprimits privant-los de les necessitats més bàsiques. 

En conclusió: la salut dels docents està en perill i les administracions competents estan fent molt poca cosa o res per pal·liar aquesta situació —o el que és pitjor, estan intentant enfonsar encara més el col·lectiu docent dins el fang—. UOB Ensenyament no defallirà en la defensa d’unes condicions de salut i de treball dignes per al col·lectiu docent. UOB Ensenyament insta el Gobierno a gestionar amb responsabilitat el tema de MUFACE; insta la Conselleria d’Educació i Universitats a dotar dignament el SPRL i a dotar els centres de les infraestructures necessàries; insta també la Direcció de General de Personal Docent i Centre Concertats a renunciar al Pla d’Absentisme.

Palma, 28 de novembre de 2024

Consulta l’històric de les nostres circulars

Conciliació familiar: el govern ven el cel, però els docents queden a terra

19 de novembre de 2024
by Unió Obrera Balear


Circular 318/2024

Malgrat que el partit en el govern es presenta com a referent en matèria de conciliació familiar, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. UOB Ensenyament vol fer evident que, ara com ara, existeixen mancances importants que afecten directament el benestar del personal educatiu i la seva capacitat de compaginar la vida laboral i familiar. 

En primer lloc, les instruccions que regulen les excedències per cura de fills o familiars continuen sent presoneres dels trimestres escolars. Aquesta rigidesa imposada per l’Administració no només limita dràsticament la flexibilitat que els docents necessiten per adaptar-se a les seves circumstàncies familiars, sinó que també fa naufragar la conciliació real amb la qual aquest govern s’autoelogia. Davant aquesta situació, UOB Ensenyament ha aconseguit algunes victòries parcials: un dels èxits ha estat aconseguir que en determinats casos, degudament justificats, es pugui flexibilitzar el període de les excedències i eludir aquesta vinculació forçosa als trimestres, una passa essencial per avançar cap a un model de conciliació més just.

Tanmateix, això no és suficient: s’han de modificar les instruccions de les excedències i permisos de reducció de jornada per raons de guarda legal perquè es desvinculin definitivament de les dates dels trimestres escolars. Però això no és tot: també consideram prioritari, com està establert a altres comunitats autònomes, que l’excedència sigui fraccionable. Actualment, els docents només poden gaudir d’aquesta excedència una vegada per subjecte causant, fet que limita enormement la seva capacitat de gestionar situacions familiars a llarg termini. UOB Ensenyament considera que, per avançar cap a una conciliació familiar efectiva, és imprescindible que aquesta excedència pugui ser utilitzada de manera fraccionada.


Per altra banda, volem subratllar la urgent necessitat que des de l’autonomia es pressioni en la retribució del permís parental, ja que és fonamental per a les famílies poder disposar de temps per a la cura i atenció dels infants en moments crucials del seu desenvolupament, com és l’inici de les diferents etapes educatives. Actualment, aquest permís es pot gaudir de forma no retribuïda, fet que suposa un greuge econòmic per totes aquelles famílies que l’han de gaudir ara i no en el futur. 

A més, reclamem, d’una vegada per totes, el reconeixement del dret de gaudi de dies sense sou pels interins. La situació actual crea una desigualtat inacceptable entre docents amb situacions administratives diferents, i és fonamental que el sistema educatiu sigui igualitari. De la mateixa manera, proposem la incorporació de dies personals retribuïts per a tots els docents, tal com en gaudeixen la resta de funcionaris de l’estat. Aquesta flexibilitat no només contribuiria al benestar emocional i mental dels docents, sinó que també repercutiria positivament en el rendiment laboral i facilitaria en gran manera la conciliació familiar.  

I xerrant de drets, és essencial que els docents tinguin reconegut el dret de cuidar els seus infants els dies que aquests estan malalts. Permetre que els docents s’absentin per cuidar els seus fills sense penalitzacions contribueix no només al benestar dels infants, sinó també a la tranquil·litat i la productivitat dels que sumem en una tasca tan exigent com és la d’educar. El permís de “deure inexcusable” per acompanyar els infants al metge durant el temps indispensable per efectuar la visita és clarament insuficient.

Aquesta anàlisi de la realitat posa de manifest que les mesures de conciliació que tant promou el Govern de la senyora Prohens són, en molts casos, insuficients i poc adequades per a les necessitats reals del col·lectiu docent. Per tant, instam l’Administració que es ven com a pionera de la conciliació a adoptar mesures reals i efectives que garanteixin drets laborals i familiars igualitaris i flexibles per a tots els treballadors de l’educació.
La conciliació entre la vida laboral i familiar ha de ser un pilar fonamental de les polítiques educatives. UOB Ensenyament continuarà incansable lluitant per garantir que aquests drets no siguin només una promesa buida.

Palma, 19 de novembre de 2024

Consulta l’històric de les nostres circulars

Voldrien mort el català

12 de novembre de 2024
by Unió Obrera Balear


Circular 317/2024

La llengua catalana es troba en perill de mort. Aquesta afirmació, tot i que sembli catastrofista, és certa. Les notícies, estudis, reportatges i documentals que es publiquen referents a la seva salut així ho corroboren.

L’aspecte més greu és segurament el retrocés que pateix entre els joves, que són el futur de la societat. Però és que, a més, aquells que intenten fer-ne ús són increpats i perseguits. Per altra banda, durant els darrers vint anys els centres han patit un procés de castellanització evident, no només per part de l’alumnat no catalanoparlant, sinó també per part dels que la parlen i del professorat. Quant als primers, són clarificadores les gràfiques publicades a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, segons les quals un 76% dels menors de vint anys a les Illes Balears no fan servir el català mai en família i, encara més dramàtic, un 86% dels menors de vint anys no el fan servir mai amb els amics. Pel que fa als docents, percebem en algunes ocasions certa laxitud en el manteniment de la llengua catalana com a llengua vehicular de les classes. UOB Ensenyament fa anys que demana que Inspecció faci la seva tasca de vigilar que els projectes lingüístics de centre es compleixin. 

I l’Administració com ajuda a solucionar tot això? Doncs estrangulant encara més el català, menystenint-lo i minorant-lo dia a dia, així com s’ha fet saber des de la Unió Europea. Per què hi ha exempcions d’avaluació del català per als nouvinguts? UOB Ensenyament ha demanat històricament posar-hi fi. Hi ha exempcions de castellà per als no castellanoparlants? Sorpresa: no n’hi ha. Per què a les proves de la PBAU es permet un major nombre de faltes ortogràfiques en català que en castellà? Per què la Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta a engegar plans pilots que costen una fortuna i que només serveixen per accelerar la desaparició de la llengua catalana? El col·laboracionisme de l’Administració no acaba aquí: el desprestigi del col·lectiu docent a través del qüestionament de la professionalitat i capacitació per dur a terme la seva tasca ha permès que als docents sovint els manquin eines efectives no només per desenvolupar la seva tasca amb idoneïtat, sinó també per poder dur a terme una defensa sòlida i ferma de la llengua catalana dins els centres. I quina és la cirereta de tot aquest pastís? Doncs el conseller d’educació Antoni Vera afirmant, sense posar-se vermell, que no creu en la immersió lingüística. En què creu aleshores ell, com a llicenciat en Filologia Catalana?  És curiós que el conseller no cregui en la immersió lingüística quan la majoria d’agents socials consideren que és el millor camí cap a la cohesió social.

Però els atacs i menyspreus no venen només de l’Administració; els sectors més reaccionaris de l’estat, amb connivència amb alguns mitjans de comunicació, es dediquen diàriament a escampar desinformacions i acusacions —o directament insults i faltes de respecte. En aquest sentit, el passat dia 4 de novembre de 2024 (no de 1950, com pot semblar a primera vista), el “senyor” Rafael del Moral encetava un article amb aquesta repugnant frase: Los chicos que estudian en catalán son perdedores—. També és habitual que es parli d’imposició ideològica fent referència al català o que es facin afirmacions tendencioses quan el Govern intenta fomentar-ne l’ús. Així mateix, la dicotomia entre balear i català és arma usual de l’espanyolisme més ranci. 

Desgraciadament, tots aquests exemples no són fets aïllats. Basta una breu cerca per internet per veure que són el pa de cada dia. 

I com es pot revertir aquest camí de difícil retorn? 

UOB Ensenyament té molt clar que s’ha d’impedir que el català segueixi aquesta deriva que el durà, si no s’hi posa remei, a ser una llengua residual i merament folklòrica en un territori que històricament l’ha tenguda com a pròpia.

Per començar, s’ha d’incentivar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per augmentar el nombre de professionals que es dediquin no només a la docència, sinó també a totes aquelles tasques enfocades a la dinamització, a la promoció de l’ús i a tot allò que ajudi el català a consolidar-se i mantenir-se com a llengua de prestigi. En aquest context, UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu exclusivament en català com a única via vàlida per aconseguir el ple assoliment de la competència comunicativa en llengua catalana de l’alumnat.  També és necessari disposar d’una bona oferta d’activitats extraescolars que potenciïn la llengua: contacontes, teatre, tallers de jocs populars… així com l’opció d’intervenir en els esplais, amb racons de jocs dirigits i altres activitats que fomentin l’ús del català. 

UOB Ensenyament ha reivindicat el retorn del Servei d’Ensenyament del Català des del moment de la seva desaparició, i així ho continuarà fent. La seva era una tasca molt valuosa d’elaboració de material i d’intervencions dins les aules que els docents no sempre tenen temps de dur a terme. 

Per altra banda, tot i que l’ensenyament és una part fonamental per garantir la bona salut de la llengua, no és suficient. També s’han de promoure línies de treball, accions i mobilitzacions en què es pugui involucrar tant la comunitat docent com la societat en general per tal d’aconseguir la normalització efectiva de la llengua pròpia.

Així, actuar al món educatiu no és ni de bon tros suficient: és necessari engegar una aposta ferma per promoure la llengua dins la societat en general. El català ha perdut força a tots els sectors i àmbits socials, i això no ho solucionarà l’Administració si no se l’obliga. Cada persona de les Illes Balears ha de ser conscient de la importància del seu paper: usar i defensar la llengua a tots els àmbits, exigir que es respectin els drets dels catalanoparlants i, en definitiva, evitar l’extinció del català, són deures de cada un de nosaltres.  

Palma, 12 de novembre de 2024

Consulta l’històric de les nostres circulars

Continuarem lluitant pel compliment de l’Acord Marc

3 d'octubre de 2024
by UOB Ensenyament (adm)


Circular 315/2024

El curs passat UOB Ensenyament ja va manifestar a la Circular 296/2023 la manca de confiança envers la Conselleria d’Educació i Universitats i la seva capacitat per complir els compromisos adquirits i acords signats, especialment pel que fa al segon Acord Marc signat el 27 de febrer de 2023. El resultat és el següent: un balanç negatiu quant al compliment de les propostes programades per al curs 2023-24. Si a aquests incompliments hi afegim els diversos retards que s’han anat materialitzant, el futur no és gaire encoratjador.

És per l’anterior que resulta crucial fer un seguiment exhaustiu quant al desenvolupament i aplicació de l’Acord al llarg d’aquest nou curs, però també, i sobretot, restar vigilants pel que fa a la implementació dels punts que estan sense resoldre des del curs passat i exigir el seu compliment immediat. 

En altres termes, UOB Ensenyament mourà tot el seu múscul i actuarà en dues línies concretes. D’una banda, exigint la convocatòria, dins el termini i en la forma escaient, de les reunions pertinents de la Comissió de seguiment per al desenvolupament, el seguiment i l’avaluació de l’Acord Marc. D’una altra, reclamant a la Conselleria d’Educació i Universitats el compliment de tots els punts de negociació urgent que continuen sense resoldre’s o que s’han resolt parcialment, incomplint l’establert.

A tall de conclusió, UOB Ensenyament vol fer palès la ingent quantitat de punts que no estan resolts posant al dia el semàfor d’actuacions de l’Acord Marc on predomina, com es pot apreciar, el color vermell. UOB Ensenyament no deixarà de lluitar perquè la gamma de colors canviï cap al verd.

Palma, 3 d’octubre de 2024