Avui, dimecres 14 de maig de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; la directora General de Planificació i Gestió Educatives, senyora Catalina Ginard Serrano i la cap del Departament de Planificació i Centres, senyora Antònia Serra.
L’ordre del dia de la reunió era el següent:
En aquest punt, UOB Ensenyament ha remarcat que aquest curs escolar s’han avançat les oposicions una setmana perquè hi haurà tràmit d’estiu. Per tant, és incongruent que els tribunals quedin exempts de les seves funcions a partir del 23 de juny. Hi haurien de quedar a partir del dia 13 de juny per poder dedicar la setmana a corregir i a avançar el procés, en aquest cas, la segona prova.
La Conselleria ens ha contestat que a nivell logístic és impossible. No volen justificar l’absència de 60 tribunals durant una setmana, ja que seria lesiu pels centres. Per la tarda és diferent, atès que és una època del curs que en cicles formatius ja han cessat casi totes les activitats lectives. Així les coses, els companys que formen part dels tribunals d’oposicions es veuran obligats a realitzar maratonianes jornades de feina.
Aquest punt s’ha ajornat i es tractarà dimecres 21 de maig. L’Administració ha admès que havia enviat un esborrany incorrecte i, en conseqüència, s’ha posposat la negociació.
Per començar, UOB Ensenyament ha volgut començar la seva intervenció recalcant que l’esborrany presentat explicita que: S’ha de tenir en compte que en el moment de la publicació d’aquestes instruccions es tramiten modificacions dels currículums de la LOMLOE que seran d’aplicació durant el curs 2025–2026.
Arran d’aquesta provisionalitat dels currículums, UOB Ensenyament ha demanat seny i ha exigit que aquestes instruccions no s’aprovin fins que aquests no siguin definitius i s’hagin publicat al BOIB. Les instruccions d’organització i funcionament i les d’horaris s’han de regir per la normativa vigent i no per un esborrany que, com el seu nom indica, és susceptible de canviar. Si la publicació dels nous currículums és imminent, que no siguin d’aplicabilitat el curs 25-26 sinó el 26-27.
La Conselleria ha resposta que hi ha seguretat jurídica quant a basar-se en decrets en fase d’esborrany. Segons han explicat, tot i estar en fase d’esborrany, no es poden fer canvis significatius als currículums (com ara en termes d’hores/períodes lectius). Si s’hagussin de fer aquests canvis, s’hauria de començar de bell nou tot el procés legislatiu.
UOB Ensenyament ha manifestat que les instruccions d’horaris són gairebé les mateixes del curs passat. Les modificacions han estat mínimes.
A part d’aquestes consideracions, UOB Ensenyament ha volgut fer molta incidència sobre un tema recurrent i que considera de vital importància: el retorn a la jornada de 35 hores setmanals. De nou, en aquestes instruccions no es compleix el punt 26 de l’Acord Marc (retorn a les 35 hores setmanals previst per al curs 2024-25). La negociació del retorn a les 35 hores (en lloc de les 37.5 hores actuals) és una prioritat per a UOB Ensenyament.
La Conselleria s’ha excusat dient que no havien rebut indicacions per part de la Direcció General de Funció Pública.
UOB Ensenyament ha fet saber que ja no ens valen excuses de mal pagador i que l’estat espanyol ha deixat la porta oberta a què les Administracions competents puguin negociar de forma col·lectiva la reducció de la jornada laboral. Ha recordat a l’Administració, a més, que el BOIB núm. 36, de 21 de març de 2023, publicava la Llei 6/2023, de 16 de març que estableix la Disposició final cinquena, la possibilitat d’una negociació col·lectiva per reduir la jornada fins a 35 h. UOB Ensenyament ha fet palès també que altres comunitats com Castella i Lleó, Múrcia, La Rioja, Andalusia o el País Basc ja gaudeixen des de fa uns anys de la jornada reduïda de 35 hores.
Davant la insistència dels agents socials, el director general ha vingut a bé a tractar el tema amb dita direcció per mirar d’accelerar el procés quant al personal docent. UOB Ensenyament romandrà vigilant pel que fa a aquesta qüestió.
UOB Ensenyament, per altra banda, ha volgut deixar constància d’una sèrie d’esmenes que ha considerat importants per tal de millorar les condicions sociolaborals dels docents:
- Absències dels alumnes de religió musulmana: Tot i que sigui un acord entre l’Estat i la Comissió Islàmica, UOB Ensenyament defensa l’escola laica dins un estat aconfessional, i pensa que les qüestions religioses no han de ser eximents de les responsabilitats de l’àmbit educatiu.
La Conselleria ha respost que és una llei estatal d’obligat compliment i que ha considerat convenient reflectir-ho en aquestes instruccions per facilitar el funcionament del centres.
- Possibilitat que els docents majors de 55 anys que pertanyin a la plantilla del centre puguin triar lliurement qualsevol de les tres opcions abans d’acabar el curs anterior, sense condicionats.
La Conselleria ha afirmat que aquesta qüestió ja està regulada, tot i que no han volgut canviar el redactat.
- Docents a mitja jornada: UOB Ensenyament ha demanat que els docents que estan a mitja jornada en cap cas hagin d’anar cinc dies al centre, llevat que els interessi. A més, ha considerat necessari que si s’assigna una tutoria als docents amb mitja jornada, tengui el vistiplau per escrit d’Inspecció educativa i que el docent rebi la retribució completa (60 euros), així com les hores corresponents.
Si bé la Conselleria no ha donat resposta a la primera qüestió; pel que fa a la segona, ha afirmat que la traslladaran a les negociacions de l’Acord Marc i que estan compromesos a trobar-hi una solució.
- Docents que treballen a més d’un centre: Pel que fa al calendari laboral dels docents que ocupin una plaça itinerant, UOB Ensenyament ha fet notar que hi pot haver un perjudici respecte del gaudi dels dies festius si el docent treballa a centres de municipis diferents, segons caigui el calendari. Segons el parer de UOB Ensenyament, cap docent hauria de gaudir de menys dies festius que els seus companys.
La Conselleria ha dit que ho estudiaran, tot i que s’han plantejat algunes propostes, com ara cobrar un complement retributiu o gaudir dels dies lliures corresponents, amb un mètode semblant a les sortides amb pernoctació.
- Més compensacions horàries: més Compensació d’Hores Lectives (CHL) quan hi hagi més càrrega de treball. UOB Ensenyament ha demanat eliminar la restricció d’un màxim de 3 CHL. Per altra banda, ha demanat que aquells docents que imparteixen 3 o més àrees o nivells, disposin també d’una CHL extra.
- Tutoria cicles LOGSE: UOB Ensenyament ha denunciat que els companys que treballen a cicles que encara es regulen per la LOGSE desenvolupen tasques de tutoria de facto, però no de iure. És a dir, fan la feina però no perceben les retribucions econòmiques i horàries pertinents. UOB Ensenyament ha demanat ferventment posar fi a aquesta situació. La Conselleria ha dit que estudiarà el tema.
- Compensació hores per activitats extraescolars. L’esborrany estableix que les jornades fora d’horari es puguin compensar fins a un màxim de 1 jornada. UOB Ensenyament ha demanat que es compensin amb el mateix nombre de jornades que l’activitat requereixi.
L’Administració ha manifestat que aquesta situació es regula al NOFIC dels centres, però s’ha negat a fer cap canvi a les instruccions. - Desiderates. UOB Ensenyament ha demanat tornar a un sistema de desiderates més just, com hi havia anteriorment en virtut de la Orden de 29 de junio de 1994. La conselleria s’hi ha negat perquè donen prioritat al Projecte Educatiu de Centre, no al benestar dels docents.
UOB Ensenyament ha manifestat que les instruccions d’organització de centres responen a un nou ROC que té el rebuig de la part social i que té dos problemes greus de base, a part del comentat anteriorment quant a les desiderates:
- La seva gènesi no és resultat d’un procés de negociació honest entre l’Administració i la part social, sinó d’un esperit estrictament autocràtic.
- El ROC vigent reflecteix un esperit obsessiu per controlar el personal docent i dona massa poder als equips directius. Aquesta concepció és contrària a la que té UOB Ensenyament, que considera que la funció directiva ha de ser de coordinació.
Després d’aquestes primeres consideracions, UOB Ensenyament també ha reivindicat un punt que considera molt important: el de les Proves d’avaluació de diagnòstic. Durant la primera quinzena del mes de maig del curs 2025-2026, s’han dut a terme les proves IAQSE, amb la consegüent sobrecàrrega de treball que aquestes suposen per als docents en un moment tan crític com és el final de curs, tal com ha denunciat UOB Ensenyament (ho podeu llegir aquí). UOB Ensenyament considera que s’ha de reestructurar totalment l’organització i el funcionament d’aquestes i que l’administració ha de cercar una fórmula de compensació dels docents que s’encarreguen de corregir i aplicar els grups censals. La sobrecàrrega de treball no pot recaure sempre en els mateixos docents. Qui ho assumeixi ha de ser compensat econòmicament i amb temps de dedicació.
Per tot això, UOB Ensenyament ha instat la Conselleria a convocar els agents socials a una reunió per analitzar i negociar unes millors condicions laborals per als docents que pateixen la sobrecàrrega de les de proves de diagnòstic.
Atès que el Director General havia abandonat la Mesa Sectorial per atendre altres assumptes presumiblement més importants, UOB Ensenyament ha demanat que aquesta petició es recollís a l’acta de la sessió.
Aquest punt ha estat informatiu i UOB Ensenyament no ha fet cap aportació.
En definitiva, l’Administració s’ha mostrat indiferent a les peticions de UOB Ensenyament i ha demostrat, una vegada més, que el compliment de l’acord marc, així com una potencial millorar de les condicions sociolaborals dels docents (fet que ajudaria a pal·liar, almenys en part, la falta crònica de docents a les Illes Balears) no es troben entre les seves prioritats.
Palma, 14 de maig de 2025