Dilluns, 2 de desembre va tenir lloc un Plenari de Consell Escolar de les Illes Balears amb la participació del Conseller d’Educació, Universitat i Recerca, que va presentar i defensar el pressupost d’Educació per al 2020. Aquest i altres temes varen ser els objectes del debat.
Pressuposts d’Educació per al 2020
El conseller March fa la seva exposició assegurant que “aquest és el millor pressupost possible” però tanmateix es veu obligat a reconèixer: “Madrid convida i nosaltres pagam”
La previsió és de 1.033, 31 milions € desglossats d’aquesta manera:
- 1019 per a Educació i Universitat
- 14 per recerca
- 3 milions per Política Lingüística
Valoram que l’augment previst és molt poc rellevant, d’un minvat 0,50 %, i que tanmateix no és real, ja que Política Lingüística i Investigació s’han inclòs a la Conselleria d’Educació en la nova legislatura. A més a més representa just un 3,1 € del PIB tenint en compte que l’objectiu mínim és arribar al 5%.
Des d’UOB Ensenyament demanam al conseller com serà possible, amb els números que ens planteja, que desapareguin els grups amb ràtios il·legals i els barracons, s’executi el Pla d’infraestructures previst fins al 2023, es retorni a les 18 hores lectives a secundària, es reduesquin les de primària, en definitiva revertir les retallades i augmentar la inversió per millorar la qualitat del nostre sistema educatiu.
També l’interpel.lam sobre l’exigència a Madrid que acabi amb l’espoli fiscal, tenint en compte que anualment el 14,20 % del PIB de les Illes Balears se’n va cap a Madrid i no torna.
Protocol de coapció de les personalitats de reconegut prestigi
S’ajorna l’aprovació d’aquest protocol a petició de COAPA. Es demanarà un informe jurídic a Conselleria per saber si el càrrec de president o presidenta del CEIB podrà ser remunerat, davant la possibilitat o no que una d’aquestes personalitats opti a la presidència.
Aprovació de la proposta de resolució d’UOB per reclamar mesures a favor del’escola en català
Per una majoria àmplia, 23 vots a favor, 5 abstencions i 3 encontra, surt endavant la resolució que insta la conselleria d’Educació a prendre mesures clares per aturar i revertir el retrocés del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.
Avantprojecte de Llei d’educació de les Illes Balears
El torn obert de paraula no es va obrir, ja que, segons el president en funcions del CEIB, Sr. Carrió no era possible disposar per més temps de l’espai de reunió. La primera valoració d’urgència no va ser possible fer-la durant el plenari però sí davant les càmeres de TV3 en aquests termes:
- Així com estan les coses no descartam mobilitzacions massives. Aquesta vegada no serien contra el TIL de José Ramon Bauzà, sinó contra el del Martí March i el PSOE.
- Nosaltres defensam el català com a element de cohesió social i com a llengua vehicular i hegemònica dins l’ensenyament.
- Amb el model lingüístic de l’avantprojecte es preveu una davallada del català en l’ús social en general i dins l’àmbit educatiu.
- A tall d’exemple recordam que segons dades de la Conselleria el 45,3 % dels alumnes de 6è de primària tenen un nivell baix o molt baix de català i que, segons la UIB, només un 77,5 % de les proves de selectivitat del 2019 s’han fet en català (5,1 punts menys que el 2014).