‘Què és real?’ va preguntar fa 27 anys Laurence Fishburne a la pel·lícula Matrix. La pregunta no era nova, per descomptat, atès que Plató ja venia a plantejar el mateix amb el seu mite de la caverna, que imposa la reflexió sobre la realitat que ens envolta. I segurament és cert que hi pot haver moltes realitats, però la del conseller d’Educació (concertada) i Universitat, el senyor Antoni Vera, pareix que està especialment distorsionada.
En declaracions a la premsa, i sense posar-se vermell, el senyor Vera ha afirmat que Estoy contento de adelantar las oposiciones desde el diálogo y la negociación (ho podeu llegir aquí). Fins a quin punt es pot descriure amb els conceptes diàleg i negociació que quatre dels cinc sindicats presents a la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) abandonin la reunió en considerar indigna la proposta de l’Administració sobre l’avançament dels processos selectius? UOB Ensenyament ja es va negar amb rotunditat a què la proposta d’avançar les oposicions s’apliqués per al curs actual, atès que suposa un despropòsit organitzatiu pels centres i també perjudica els opositors (ho podeu llegir aquí). La postveritat s’ha apoderat de la ment del senyor Vera, que no veu atacs al català en el Pla de Segregació Lingüística, que entén que els dies de lliure disposició dels docents que estableix l’Acord marc els ha de triar la Conselleria, i que defineix “negociació” quan la part social l’envia allà on no hi plou a ell i les seves idees.
El que passa és que al conseller Vera li agrada quedar bé amb tothom, però això és impossible. A VOX li diu que el català és un problema, a la MSE diu que defensa el català. A la premsa diu que compleix l’Acord marc, a la MSE fa tot el que pot per soscavar-lo; ara diu que dialoga i negocia quan en realitat imposa amb autoritarisme i supèrbia.
UOB Ensenyament crida de nou a la insubmissió dels tribunals dels processos selectius i insta els docents a lluitar per fer valer la seva feina, i a defensar els seus drets i professionalitat davant una Conselleria que està a dues passes de dir-nos que la Mare de Déu nom Joana.
Palma, 18 de febrer de 2026