Etiqueta: LOMLOE

El currículum de Primària al Consell Escolar de les Illes Balears

29 d'abril de 2022

Circular 255/2022

Calendari escolar, horaris i ràtios
Llengua catalana
Coneixement del Medi-Illes Balears
Escola laica

Durant dues sessions d’aquest mes d’abril, dia 8 i dia 25, s’han estudiat a la Comissió Específica Temporal del currículum d’Infantil i Primària (CETCUINF) del CEIB, les 94 esmenes presentades a l’esborrany 1, 26 de les quals són d’UOB Ensenyament. A un altre moment ja vàrem explicar el sentit de les nostres aportacions però trobam important informar-vos sobre com han quedat algunes d’elles després del debat dins la comissió. Vos ho explicam en quatre grans blocs:

1. CALENDARI ESCOLAR, HORARIS, RÀTIOS

Article 11. Autonomia dels centres.

10. En l’exercici de la seva autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d’organització, normes de convivència o ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional …

PROPOSTA UOB: Suprimir: …ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits,…

MOTIVACIÓ: Respecte al calendari escolar, s’hauria d’informar i consensuar prèviament amb la comunitat escolar i els agents sindicals. Pel que fa a l’horari lectiu d’àrees o àmbits, això podria donar peu a diferències significatives entre uns centres i altres.

ACORD: Es va acceptar la supressió de “l’ampliació del calendari escolar” però no de “l’horari lectiu” (la normativa ho permet)

Article 25. Horari.

5. Les hores de lliure disposició s’han de fer servir per augmentar la càrrega horària de les àrees de l’etapa o per a activitats de tutoria. No es poden utilitzar per afegir àrees ni per ampliar el temps d’esplai…

PROPOSTA UOB: Afegir: Els docents disposaran de dues hores complementàries per tal de poder
dedicar més temps a l’elaboració de material, informes, coordinació
amb altres mestres i famílies, preparació d’activitats i burocràcia.

MOTIVACIÓ: Poder dedicar més temps a l’elaboració de material,
informes, coordinació amb altres mestres i famílies, preparació
d’activitats, i burocràcia i anar cap a una equiparació amb les hores lectives del professorat de secundària.

ACORD: no es va acceptar l’esmena tal qual perquè es va considerar que aquí es parla de l’horari de l’alumnat però es va decidir redactar una consideració general que demani la millora de l’horari del professorat de primària per atendre les necessitats abans esmentades.

Article 26. Materials curriculars.

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional ha de fomentar l’elaboració de
materials curriculars per afavorir el desenvolupament i l’aplicació del currículum i ha de
dictar les disposicions que orientin el treball dels mestres en aquest sentit, a més de
regular-ne els procediments de supervisió.

PROPOSTA UOB: Després de “sentit”: …procurar una dotació horària, proporcionant
als centres més professionals…

MOTIVACIÓ: Elaborar els materials curriculars requereix un temps afegit al que es
necessita quan es treballa amb un material editorial.

ACORD: considerant que en aquest document no escau fer aquesta demanda però reconeixent la necessitat, es redactarà una consideració general que hi faci referència.

Article 27. Recursos.

3. En el procés d’aplicació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, la Conselleria
d’Educació i Formació Professional ha de proveir els recursos necessaris per garantir:

a) Un nombre màxim de 25 alumnes per aula.

PROPOSTA UOB: Canviar 25 per 20

MOTIVACIÓ: Insistim en demanar una disminució de les ràtios perquè està més que comprovat que és una condició clau per millorar la qualitat de l’educació.

ACORD: Afegir: “… nombre que anirà disminuint en compliment al que prescriu la LEIB.”

2. LLENGUA CATALANA

Article 6. Principis pedagògics.

9. Les llengües oficials s’han d’utilitzar només com a suport en el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera. En aquest procés, s’ha de prioritzar la comprensió, l’expressió i la interacció oral.

PROPOSTA UOB: En l’aprenentatge de la llengua estrangera s’utilitzarà la llengua catalana només si és necessari.

MOTIVACIÓ: Quan s’ensenya la llengua estrangera si es fa necessari en algun moment fer una traducció s’ha de fer en català, no en castellà.

ACORD: La llengua vehicular s’ha d’utilitzar només com a suport en el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera…

Article 8. Àrees.

3. Un alumne pot estar exempt de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura si ho sol·licita i compleix les condicions previstes a la normativa. En qualsevol cas, l’alumne ha de cursar aquesta àrea.

PROPOSTA UOB: Proposam suprimir aquest punt.

MOTIVACIÓ: Eximir un alumne de l’avaluació pot provocar el desinterès per l’àrea. S’ha de fer un acolliment, adaptacions,… però és necessària l’avaluació.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Article 13. Concreció curricular.

i) Impartició d’àrees no lingüístiques en llengües estrangeres.

PROPOSTA UOB: Supressió d’aquest apartat.

MOTIVACIÓ: No hi ha cap necessitat, més aviat el contrari, d’aprendre el vocabulari de matemàtiques, plàstica, edcuació física,… en una llengua estrangera. Si aquesta llengua s’ensenya des dels primers anys d’escolarització, treballant la comunicació oral i com s’ha apuntat abans, fent el mínim
ús de la llengua vehicular, en acabar l’escolarització els alumnes
poden ésser competents en una tercera llengua.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Tot i la votació en contra d’aquesta esmena volem fer referència a la proposta de l’Associació d’Inspectors en relació a la disposició addicional cinquena Ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres:

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres…

PROPOSTA ASSOCIACIÓ INSPECTORS: Les autoritzacions que es puguin concedir per part de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, hauran d’atendre al que es dicta en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, on s’exposa que un mínim del 50% de les hores s’han d’impartir en llengua catalana i que les àrees de coneixement de medi natural i social han de ser impartides, obligatòriament, en llengua catalana.

Encara que ens sembla insuficient s’agraeix sentir qualcú que mostra un poc de seny i sensibilitat per l’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana.

Article 17. Atenció a les diferències individuals

… Els centres han d’adoptar mesures curriculars i organitzatives inclusives per assegurar que
els alumnes amb NESE puguin aconseguir els objectius i les competències de l’etapa. En
particular, han d’afavorir la flexibilització i l’ús d’alternatives metodològiques en l’ensenyament
i avaluació de la llengua estrangera,…

PROPOSTA UOB: En comptes de “la llengua estrangera” posar: …de totes les àrees.

MOTIVACIÓ: No té sentit que es posi especial esment a la llengua estrangera.

ACORD: Es va aprovar.

Àrea de Llengua castellana i Literatura. Sabers bàsics:

A. Les llengües i els seus parlants.

B. Comunicació.

C. Educació literària

PROPOSTA: Proposam suprimir els Sabers Bàsics A, B i C de l’àrea de Llengua Castellana

MOTIVACIÓ: És l’única manera que hem trobat d’exposar que consideram un
despropòsit que l’àrea de llengua catalana sigui una simple traducció de la
de llengua castellana o viceversa.
L’objectiu de la nostra esmena és sobretot evitar repeticions a l’hora
de treballar els continguts comuns de les dues àrees.

ACORD: No es va acceptar la supressió però hi va haver acord en la motivació, per la qual cosa es redactarà una consideració general que hi faci referència.

3. CONEIXEMENT DEL MEDI

PROPOSTA: Incloure dins els Sabers Bàsics de l’Àrea de coneixement del medi, a
“Societats i territoris”, dins cada un dels cicles, algun apartat que faci
referència específica als sabers bàsics de les Illes Balears. A mode
d’exemple:
El clima, els paisatges naturals, la població, les activitats
econòmiques, l’organització territorial, l’Estatut d’Autonomia i la
història de les Illes Balears.

MOTIVACIÓ: L’entorn més proper és una font d’estímuls per a l’alumnat de primària. Ha de quedar reflectit dins el currículum el treball del medi físic, social i cultural de les Illes Balears.

ACORD: Es va acordar, després de constatar aquesta mancança, elaborar un redactat per afegir-ho a la introducció.

4. RELIGIÓ

Disposició addicional quarta
Ensenyament de religió

1. Els ensenyaments de religió s’inclouran en l’Educació primària d’acord amb el que
s’estableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’Educació…

PROPOSTA: Supressió de la disposició addicional quarta.

MOTIVACIÓ: Essent conscients que la Llei està per damunt aquesta disposició i suprimir-la no és possible, ha estat una forma simbòlica d’expressar que volem que es posi d’una vegada aquest tema damunt la taula, s’escolti la comunitat educativa i anem cap una escola laica.

ACORD: es va dur a votació i per ampla majoria es va aprovar l’esmena de supressió.

UOB Ensenyament ha fet els deures, el Consell Escolar de les Illes Balears ha parlat. Ara toca a Conselleria moure fitxa.

Currículums LOMLOE, docents al marge!

7 d'abril de 2022

by UOB Ensenyament

Avui, dijous 7 d’abril ha tengut lloc una Mesa Sectorial de caràcter tècnic per resoldre dubtes sobre el procés d’elaboració dels currículums autonòmics LOMLOE. A l’espera de la mesa sectorial ordinària per tractar cada un dels decrets, aquesta mesa ha servit per evidenciar les posicions tant de l’administració com dels representants sindicals abans no es doni la negociació oficial en el marc de la Mesa Sectorial.

Per part de l’administració hi han assistit el director general de Planificació, Ordenació i Centres el Sr. Antoni Morante, la cap del Departament de Planificació i Centres, la Sra. Antònia Serra a més dels assessors tècnics docents de la Direcció General d’Ordenació, Planificació i Centres els Srs. Biel Colom i Toni Salvà.

En la seva intervenció inicial el Sr. Morante ha justificat la precipitació en l’elaboració de la concreció autonòmica dels currículums arran de l’endarreriment en la publicació dels reials decrets de currículum estatals. Per això ha justificat la tramitació dels decrets de currículums autonòmics per la via d’urgència.

Ahir mateix es va fer públic l’esborrany del currículum d’ESO que avui mateix inicia el període d’exposició pública i inicia el període d’al·legacions.

Cara al curs que ve, des de la DG de Planificació, Ordenació i Centres s’ha insistit diverses vegades en una flexibilització del procés d’implantació dels nous currículums, especialment en allò relatiu a la programació i burocràcia associada a aquest nou ordenament curricular.

Des d’UOB Ensenyament hem volgut deixar clar que davant aquest enèsim canvi educatiu, hi ha molts d’aspectes que no veim clars i que ens preocupen cara a la situació d’un professorat exhaust després de tres cursos de context pandèmic. De res ens serveixen les excuses de Madrid i la justificació de lleialtat institucional a la qual ha apel·lat el Sr. Morante si el que hi ha en joc, una vegada més, és la marginació dels docents quant a la participació d’un nou procés d’ordenament curricular.

Concretament, pel que fa a l’esborrany del currículum d’ESO, hem volgut demanar per la recepció que havia tengut la proposta que vàrem formalitzar dia 15 de març i que vàrem difondre via circular a tots els centres de les Illes Balears. Recordem que la proposta d’UOB Ensenyament es fonamenta en el fet que siguin els departaments les matèries dels quals s’integrin en àmbits els qui decideixin si finalment es fan o no es fan els àmbits. És a dir, que decideixi qui s’hagi de posar al capdavant i sense cap tipus de coaccions ni xantatges quant a l’obtenció d’hores de lliure disposició. Davant la nostra proposta, des de Conselleria han seguit defensant que l’assumpció dels àmbits serà una decisió de claustre, encara que això pugui fer que departaments que no en siguin partidaris, finalment hagin d’integrar les seves matèries en una organització curricular per àmbits.

En aquest moment hem aprofitat per demanar al Sr. Morante quina era la justificació que hi ha darrere l’obsessió d’aquesta Conselleria per la implantació d’àmbits de 1r a 3r d’ESO. La resposta ha estat que ells creuen en aquesta filosofia (sic). Trobant una mica insuficient aquest argument, hem reiterat la nostra demanda i se’ns ha contestat que hi ha multitud d’estudis (sic) que demostren que la integració de matèries en àmbits afavoreix l’aprenentatge. Des d’UOB Ensenyament, a dia d’avui, encara no n’hem vist cap…

Així mateix el Sr. Morante ha justificat la implantació dels àmbits en el marc curricular de la LOMLOE argumentant que és una evidència que aquests funcionen per als cursos dels Programes de Diversificació Curricular. Davant aquesta resposta, des d’UOB Ensenyament hem volgut deixar clar que ens sembla una frivolitat fer aquesta lectura. Consideram que en cap cas es pot justificar la validesa, a priori, dels àmbits per als cursos ordinaris de 1r a 3r d’ESO a partir d’un paral·lelisme amb l’èxit dels àmbits en els Programes de Diversificació Curricular on clarament juguen un paper d’atenció a la diversitat per un perfil d’alumnat determinat i una ràtio inusual (15 alumnes per grup).

Davant això no ens cansarem de posar en valor el criteri i valor de l’experiència docent d’aquells que durant molts d’anys han estat a peu d’aula i són el vertader motor que fa avançar el sistema educatiu.

Volem recordar que teniu a disposició l’esborrany del currículum d’ESO dividit per parts i ens podeu fer arribar les vostres aportacions a ensenyament@uob.cat fins divendres 16 d’abril.

Articulat i Annexos: https://drive.google.com/drive/folders/1P7ekVUKhUE3qQJllW0nJEd_1J0xSvr4U?usp=sharing

Currículums assignatures: https://drive.google.com/drive/folders/1Dva7oKV5qaU-Oy38xhPdvqUBBZyVygd4?usp=sharing

LEIB i LOMLOE, a Menorca tampoc quadren. El Conseller assisteix al CEMe.

1 d'abril de 2022

by UOB Ensenyament

Ahir al fosquet el Conseller d’Educació i FP, el Sr. Martí March, va assistir al Consell Escolar de Menorca (CEMe) per presentar, la nova Llei d’Educació de les Illes Balears.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem voler deixar clar, en primer lloc, que està molt bé que visiti totes les illes però que aquest tour en cap cas ha de servir per per penjar-se medalles i blanquejar el procés d’elaboració de la LEIB quant a la participació i negociació amb els representants legítims dels mestres i professors. Ho podem dir més alt però no més clar: la LEIB no ha estat una llei consensuada amb tota la comunitat educativa. Almenys no ha estat així amb la part sindical dels treballadors docents de l’ensenyament públic que és on UOB Ensenyament té representació. Aquesta és una llei feta als despatxos que dubtam tengui un impacte significatiu en la millora de les condicions reals de les aules. El que necessitem és una baixada de ràtios i, en general, una millora del pressupost destinat a Educació que permeti una educació de qualitat.

Una vegada aprovada la LEIB, s’enceta el procés de desplegament normatiu mitjançant decrets, ordres i resolucions. Ja que la LEIB és una llei molt generalista i com s’ha cansat de repetir el Conseller, no volia que fos una llei excessivament reglamentista. Això fa que hi hagi molts aspectes per concretar. Ahir el Conseller va presentar quin és el pla de desplegament normatiu associat a la LEIB. El podeu consultar a la part inferior del següent enllaç: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5147452&lang=ca&coduo=7

Des d’UOB Ensenyament li vàrem plantejar si el desplegament de la LEIB ja tenia uns terminis establerts. Li vàrem recordar al Conseller la necessitat de treballar de forma consensuada i no precipitada, i no com està actuant els darrers anys aquesta Conselleria.

Per altra banda, vàrem aprofitar la visita del Conseller per transmetre-li la creixent preocupació que hi ha entre el professorat quant a la imminent posada en marxa de la LOMLOE. La implantació dels nous currículums LOMLOE per als cursos senars el pròxim mes de setembre és del tot precipitada i el temps se’ns ha tirat a damunt. La falta de planificació i comunicació dels canvis als docents, que seran els encarregats de posar-ho en pràctica, és més que evident. Des d’UOB Ensenyament no callarem davant el que tornarà a ser una nova sobrecàrrega de feina per als docents pel capritx dels despatxos de Madrid amb la connivènica i servilisme de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears.

De manera explícita vàrem voler evidenciar al Sr. Conseller la precipitació i manca de consens en la tramitació dels currículums autonòmics d’Educació Infantil i Primària així com la manca de concreció d’aquests currículums a la realitat cultural, natural i històrica de les nostres illes. Només 5 dies per analitzar i esmenar el text són del tot insuficients per poder fer tasca reflexiva que permeti plantejar les crítiques constructives pertinents.

És per aquest motiu, que li vàrem demanar que açò no succeeixi de nou amb els currículums d’ESO i Batxillerat. Volem una vertadera negociació, que les Meses no es dissociïn de l’escola i que es prenguin seriosament la tasca que feim els docents.

Fidels a la nostra lluita, no vàrem voler acabar sense fer-li menció de la situació d’emergència lingüística en què està immers el nostre sistema i també hem aprofitat per recordar-li que és responsabilitat d’aquesta Conselleria el cuidar i protegir la nostra llengua dins les aules, també a Menorca. Des d’UOB Ensenyament consideram que el model lingüístic que adopta la nova llei, la LEIB, i també els nous currículums és molt poc ambiciós davant aquesta situació d’emergència.

Currículums d’Infantil i Primària, un trencaclosques que no encaixa

28 de març de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 252/2022

Malestar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària.
Emergència lingüística i cultural dins el nostre currículum.
Incongruències amb els àmbits i les situacions d’aprenentatge.
Defensem una educació laica.
Demanem una reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat.
Les competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa.

Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest el nostre malestar i el de molts companys i companyes que ens ho han fet arribar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària. De cap manera es pot parlar d’un currículum consensuat amb la comunitat educativa quan s’ha habilitat un termini de només 5 dies perquè aquells que realment posarem a la pràctica la nova llei d’Educació, la LOMLOE (que en cap cas seran aquells que l’han dissenyada) hi presentem els nostres emperòs. Els docents construïm processos d’ensenyament-aprenentatge a partir del que ens marca la normativa educativa i, perquè aquests puguin esdevenir significatius per a l’alumnat, primer hem de comprendre i després elaborar. Per tant, podem dir que en aquest cas s’ha començat la casa per la teulada. Tot això ens fa pensar que els tempos són intencionadament insuficients i és que volen que els docents seguem simples executors d’una llei feta per les altes esferes.

No obstant això, les presses no han evitat que des d’UOB presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descriurem, a grans trets, a continuació:

1.Foment de la llengua catalana i les manifestacions culturals pròpies.

Com no podia ser d’altra forma ens preocupa la situació curricular de la llengua i cultura pròpies dins el context d’emergència lingüística i cultural en què es troba immers el nostre sistema educatiu. És per això que, entre d’altres, i seguint amb la nostra lluita vers la necessitat d’una escola que fomenti la nostra identitat, hem presentat una esmena de supressió a la possible exempció de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura (art. 8.3 del currículum de primària). També una de modificació a la necessitat que, per contribuir al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears no és suficient només afavorir l’ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions, cal que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ho fomenti (art. 6.11). Així mateix, ens manca la concreció dels currículums de les diferents àrees a l’entorn de les Illes Balears, especialment pel que fa a Coneixement del medi natural, social i cultural i a Llengua catalana i Literatura. Denunciam també, que el currículum de les dues llengües siguin un calc, una còpia un de l’altre. Són dues llengües diferents, que tenen coses en comú, però d’altres no, i per tant, per molts de motius, no poden partir d’un currículum idèntic.

Per altra banda, ens ha alarmat la disposició addicional cinquena del currículum de primària, la qual estableix que La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres… Això no és més que donar l’opció a un TIL encobert. Un Tractament Integrat de Llengües que tants mal de caps ens va portar per lluitar contra allò que pretenia minvar la presència del català a l’ensenyament i acabar amb el sistema d’immersió lingüística i el decret de mínims. Amb la situació actual de l’ús de la nostra llengua només es podria dur a terme aquest punt a centres on no tinguessin aquest problema i això seria discriminatori.

2.Àmbits i situacions d’aprenentatge.

Si més no, en el desplegament del projecte decret del currículum d’Educació Primària hi ha certes inconnexions referides als àmbits. Per una banda, l’article 8 diu … els centres poden establir agrupacions d’àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l’etapa… però després a l’article 11, diu que la Concreció curricular ha de contenir l’organització d’àrees en àmbits. Com quedam? Podran fer àmbits o s’han de fer àmbits? UOB Ensenyament demana una decisió unànime per consens entre tots els implicats. Si no hi ha consens no es duu endavant.

El mateix passa amb les situacions d’aprenentatge. Aquestes pertanyen a l’Annex 3 i el RD 157/2022 marca que dit annex no és d’obligat compliment. Però, en canvi, l’esborrany autonòmic diu que Per a l’adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l’equip docent ha de dissenyar situacions d’aprenentatge, d’acord amb el que s’estableix en l’annex 3 i aquest a més té una estructura de 10 punts que marca com s’hauran de programar aquestes situacions. Per tant, ens tornem a trobar amb el mateix, es poden o s’han de fer situacions d’aprenentatge? Així, aquest annex 3 dona molt poca autonomia als centres i no els deixa decidir com organitzar-se. Conselleria no pot inflexibilitzar d’aquesta manera l’estructura del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, pel que ens ha arribat a UOB, els docents d’Educació Primària no estan informats sobre l’organització per àmbits i per això exigim que Conselleria informi, formi i s’arribi a un consens.

3.Religió

UOB Ensenyament sempre ha demanat una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartida com a matèria. Proposam un ensenyament global de les diferents religions del món que permeti conèixer-les i comprendre-les millor a totes com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat.

Som conscients que, que els alumnes tenguin dret a rebre una educació religiosa ve marcat per l’article 27.3 de la Constitució espanyola i pels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses, però UOB Ensenyament no deixarà de demanar una educació laica.

A més, si prou no n’hi ha amb l’anterior, com a novetat, els alumnes del darrer curs del segon cicle d’Educació Infantil tindran ja l’opció de cursar religió. Tampoc el currículum de primària (disposició addicional quarta, apartat 4) acaba de deixar prou clar què faran els alumnes que no hagin optat per cursar aquesta matèria. No és suficient dir que Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes, dels quals les mares, pares o tutors legals que no hagin optat perquè cursin ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativva…Exigim que es concreti més a què es dedicarà aquest temps.

4.Reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat

Als esborranys d’aquests nous currículums presentats es pot observar un increment de la burocràcia sobretot dels tutors, per tal de poder atendre correctament a tot l’alumnat. Sabem que aquests dos darrers cursos hi ha hagut una sobrecàrrega burocràtica i, per tant, no se’n necessita més. Si els docents han de fer més coordinacions per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat és necessari reduir hores lectives i reduir les ràtios, peticions ja històriques d’UOB.

A l’article 11 de l’esborrany d’Educació Primària es fa referència a l’autonomia dels centres i diu … els centres poden adoptar (…) l’ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional i dins de les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral … UOB demana directament la supressió d’aquest punt perquè no ens podem arriscar a què ocorri alguna cosa semblant a la modificació del calendari escolar de Catalunya.

5.Competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa

Si bé ens ho hem llegit de totes les àrees i n’hem fet alguna que altra esmena, la conclusió que n’hem tret és que tot plegat resulta un trencaclosques que no encaixa.

En primer lloc, la presentació que se n’ha fet de tots aquests elements no afavoreix de cap forma el veure-ho com un tot interrelacionat. El format taula hauria contribuït a fer-ho més lleuger.

D’altra banda, tots aquests elements són molt subjectius excepte els sabers bàsics (el que vindrien a ser els continguts), de manera que aquests apareixen totalment deslligats de la resta i, per tant, es deixa en mans dels docents el muntar aquest engranatge.

Conclusió:

•L’exposició feta és un resum de totes les esmenes presentades. Totes han estat adreçades a la Direcció General de Planificació i Centres i al CEIB.

•Des d’UOB Ensenyament recordem que l’educació no es fa als despatxos.

Àmbits a ESO: els departaments decideixen!

15 de març de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 250/2022

Des d’UOB Ensenyament som conscients que en qüestions d’educació no hi ha una recepta màgica que serveixi per a tots els grups, matèries i/o etapes educatives.

Quant a la possibilitat de l’agrupació de matèries per àmbits que preveu la LOMLOE per als cursos de 1r a 3r, d’ESO aquesta innovació no es fonamenta en cap tipus d’estudis que demostrin que aquest ordenament curricular millori l’aprenentatge dels alumnes. Almenys no tenim constància que des del Ministerio o des de la Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació i FP s’hagin preocupat de demostrar-ho amb dades objectives.

Així les coses, ens trobam immersos en un debat que tant defensors com detractors dels àmbits es basen en impressions i no en dades. Davant aquesta disjuntiva i assumint que en una confrontació mancada de dades no es pot pressuposar que cap dels dos bàndols tengui més raó que l’altre des d’UOB Ensenyament consideram que el més assenyat és posar en valor el criteri i experiència dels docents dels departaments implicats a l’hora de decidir la seva implantació en un centre.

Però què implica realment l’agrupació de matèries per àmbits? Allò que més sorprèn és que sigui una organització curricular que, a falta de conèixer la lletra menuda de l’esborrany de currículum d’ESO, vulnera el principi d’especialitat i condueix a l’alienació del professorat que hagi d’impartir àmbits en contra de la seva voluntat. D’aquesta manera el docent a qui li toqués impartir l’àmbit hauria d’impartir matèries per a les quals no estigués format acadèmicament ni tampoc habilitat segons l’especialitat de la qual és titular (funcionaris de carrera) o segons les funcions per les quals està habilitat d’acord amb la convocatòria d’interins.

A manca d’un esborrany de currículum autonòmic d’ESO, el que sabem es que des de la Direcció General de Planificació i Centres han plantejat un doble model de distribució horària de les diferents matèries segons si es fan àmbits o no. Aquesta elecció no seria gratuïta, i aquí és on es veu el maquiavelisme de la proposta ja que el fet de triar àmbits aniria acompanyat del premi d’unes hores de lliure disposició que en anirien en detriment d’algunes assignatures. Tampoc sabem si la dedicació d’aquestes hores de lliure disposició anirà adscrita als departaments que han perdut hores per mor de la integració en àmbits o si quan el centre decideixi la implantació o no dels àmbits el claustre sabrà a què es dedicaran aquestes hores de lliure disposició o si serà un xec en blanc per als equips directius.

Aquesta proposta de la DG de Planificació i Centres ens preocupa molt perquè consideram que sotmetre a a aquest xantatge als claustres no farà més que generar tensions i divisions que faran difícil la feina del dia a dia en els centres.

Davant la manca d’evidències, pels motius exposats i per tractar-se d’una decisió amb implicacions significatives en la pràctica docent i d’acord amb l’esperit del que es va tractar en assemblea, des d’UOB Ensenyament defensam que l’agrupació de matèries en àmbits ha de ser una decisió lliure dels companys i companyes que s’hi hauran d’aferrar, tot posant en valor el seu criteri fonamentat en l’experiència del dia a dia a l’aula.

Així les coses, defensam:

1. Que no es plantegi un model amb hores de lliure disposició i un altre sense ja que d’aquesta manera es coacciona als claustres. El fet de fer àmbits o no fer-ne no pot estar condicionat a aconseguir aquestes hores de lliure disposició per destinar a altres iniciatives.

2. Que la realització o no d’àmbits la decideixin exclusivament els departaments de les matèries implicades que seran qui ho hauran de dur endavant. Aquesta decisió ha de ser unànime per consens entre els departaments implicats. Si no hi ha consens no tira endavant.

3. Que per definir el posicionament de cada departament es faci per consens entre el professorat que a final de curs tingui continuïtat al centre. Això inclou els funcionaris de carrera que ja tenen plaça definitiva en el centre i els funcionaris de carrera que hagin obtingut la destinació en el concurs de trasllats i s’hagin d’incorporar al centre el proper curs.

4. Que la Conselleria respecti el principi d’especialitat i per tant els àmbits s’imparteixin a partir de la codocència. D’aquesta manera es garanteix que sempre hi hagi el professor especialista de la matèria més un altre professor de l’àmbit. Que en cas que els departaments implicats decideixin per consens la integració en àmbits es doti d’hores de les matèries implicades perquè així sigui.

5. Que es mantengui la pertinença del professorat que durà a terme l’àmbit a cada departament com a entitat acadèmica que garanteix la qualitat didàctica de l’ensenyament de la matèria en qüestió.

6. Que la realització d’àmbits dugui associada un procés de revisió amb objectius i nivells d’assoliment que s’hagi de sotmetre als departaments implicats cada dos cursos perquè decideixin la continuació o no dels àmbits.

7. Que el fet de triar àmbits vagi dotada amb una hora de coordinació per cada matèria que s’integra dins l’àmbit perquè els professors es puguin trobar i acordar l’actuació conjunta.

Aquestes propostes han estat adreçades al Director General de Planificació i Centres el Sr. Antoni Morante via registre d’entrada amb la petició que es tenguin en compte de cara a la confecció de l’esborrany del currículum autonòmic LOMLOE de l’ESO. Des d’UOB Ensenyament ens mostram disposats a asseure’ns i parlar-ne amb l’objectiu que, en el cas que un centre opti per l’agrupació de matèries en àmbits aquesta decisió sigui 100% lliure i autònoma, sostinguda pels comapanys i companyes que ho hauran d’implantar. Perquè l’educació no es fa als despatxos ni als currículums, sinó en el dia a dia dins l’aula.

Per què programam? Avaluar també és ensenyar

9 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 248/2022

La nova normativa sobre avaluació no es va publicar fins el novembre, però ja és d’aplicació al curs 2021-22.
Aquesta normativa és un desplegament de la LOMLOE, però els currículums vigents encara corresponen a la LOMCE.
Això implica la ruptura de la unitat curricular, perquè se’ns obliga a treballar amb currículums LOMCE, però amb principis avaluatius LOMLOE, cosa incongruent i antipedagògica.
També implica que les programacions fetes i ja aprovades a inici de curs han perdut validesa.
UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven.

El novembre de 2021 es van promulgar els decrets estatals que regulen l’avaluació de tots els nivells educatius no universitaris per al curs corrent, 2021-22. 24 hores després la Conselleria d’Educació ja tenia a punt les corresponents resolucions autonòmiques, que concreten els decrets estatals, per a totes les etapes i nivells referits, excepte la Formació Professional, que no es publicà fins a finals de gener del 2022.

Fins aquí, els fets.

La valoració que a UOB Ensenyament en feim és ben negativa. Com sempre, volem argumentar-vos els nostres perquès.

De moment, no volem entrar en la qüestió de fons, que és el canvi de concepció legislativa del propi concepte d’avaluació que implica la LOMLOE i els decrets que la desenvolupen, i les inquietants conseqüències que aquest canvi tendrà tant per a la tasca i consideració social dels docents, com per al benestar dels alumnes. I no volem fer-ho perquè, aquí i ara, ens estimam més centrar-nos en el problema concret i urgent que planteja la publicació dels decrets en el temps i forma que s’ha fet.

L’avaluació és el corol·lari del procés d’ensenyament-aprenentatge, i per això no es pot concebre com a un element deslligat de la resta de components del currículum. Dit d’una altra manera, avaluar també és ensenyar.

La primera implicació d’aquest fet és que definir l’avaluació sense haver aprovat els nous currículums acords amb la LOMLOE és segregar l’avaluació de la resta del procés d’ensenyament-aprenentatge i vulnerar el principi de què el currículum és un tot, orgànic i coherent.

La segona implicació és que l’avaluació, com a qualsevol element del currículum, s’ha de programar. I s’ha de programar al mateix temps que qualsevol altre element o passa del procés d’ensenyament-aprenentatge.

En aquest sentit, la LOMLOE preveu que els seus principis avaluadors entrin en vigor el curs següent de la seva promulgació, és a dir el curs 2021-2022. La programació del curs 2021-22 s’ha hagut d’elaborar pels ensenyants i aprovar abans que acabi el mes d’octubre, és a dir, a principi de curs. Suposadament, no es pot iniciar un curs sense la programació adient. La Conselleria, via Inspecció Educativa, és explícitament insistent sobre aquest extrem, i es mostra punitiva amb els docents “dissidents”. Però resulta que el Reial Decret sobre avaluació per al curs 2021-22 data del 16 de novembre, es promulgà el dia 17, i les resolucions de la Conselleria d’Educació de la CAIB que se’n deriven i el concreten daten del dia 18 del mateix mes, i es promulgaren el 20 de novembre (el gener del 2022, al cas de FP).

Com és possible que la mateixa administració que ens repeteix fins la sacietat que la programació és un element ineludible del currículum ens ordeni, al mateix temps, ignorar o refer la programació quan el curs ja està ben avançat? En realitat, això demostra que la Conselleria d’Educació menysprea el fet de programar, en pretendre que les programacions d’inici de curs canviïn quan el curs ja roda. Sospitam, perquè els fets no ens permeten altra conclusió, que els nostres dirigents educatius no volen que els docents programem perquè ho considerin realment imprescindible i útil, sinó perquè només volen fiscalitzar i burocratitzar la nostra tasca.

Per acabar, ens crida molt l’atenció que entre la promulgació dels decrets estatals d’avaluació i la confecció de les resolucions de la CAIB només passàs un dia. Això vol dir que la Conselleria de Martí March, i concretament la Direcció General de Planificació (SIC), Ordenació i Centres no ha tengut temps material ni de llegir en profunditat els decrets, ni molt manco de reflexionar en relació a com concretar-los; o bé, si n’ha tengut perquè ja n’era coneixedora dels esborranys previs, ha mostrat poca voluntat de fer-ne canvis significatius. Això demostra dues coses ben tristes: que la Conselleria d’Educació de la CAIB no té iniciativa pròpia, en ser una simple corretja de transmissió de les ordres que plouen des de l’Estat central, d’una banda, i que el Director General de Planificació, Antonio Morante, ni reflexiona ni planifica, se limita a actuar de manera mecànica, d’altra banda.

Per tot això, UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven, i respectar la integralitat de les programacions d’inici del curs present. Seguirem reflexionant i criticant el significat de fons de la concepció de l’avaluació de la nova LOMLOE.

Palma, 9 de febrer de 2022

Currículums LOMLOE, canvis a l’horitzó. Resum del ple del CEIB

2 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Ahir, dimarts dia 1 de febrer, es va reunir per via d’urgència el Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), amb el següent ordre del dia:

Aprovació, si escau, de l’acta anterior
Informacions de la presidenta
Presa de possessió de nous membres del CEIB, si escau
Ratificació, si escau, dels nous membres de la Comissió Permanent
Intervenció del Director General de Planificació, Ordenació i Centres Sr. Antoni Morante en relació amb l’elaboració del Projecte de Decret de currículums
Torn obert de paraules

Com a membres del CEIB, des d’UOB Ensenyament vàrem demanar el mateix dia de la convocatòria urgent d’aquesta reunió, que se’ns facilitàs a nosaltres i a la resta de membres l’avantprojecte de Decret de currículums. Per part de Conselleria varen dir que s’enviaria l’esborrany tan bon punt estigués preparat, però aquest no va arribar a temps, circumstància que hagués estat desitjable per tal que els membres haguéssim pogut fer aportacions més fonamentades i aprofitant la participació de membres de la Conselleria a la reunió. Seguirem esperant.

Una de les qüestions que sempre ha preocupat a UOB Ensenyament és la falta de participació per part d’especialistes i de docents en actiu en l’elaboració dels currículums. Aquesta va ser una de les qüestions que varen tractar a les seves intervencions tant el conseller d’Educació i Formació professional, Martí March, com el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante. Varen explicar que s’havia creat un equip de treball per l’elaboració dels currículums format per 52 docents en actiu. Aquesta és, a priori, una gran notícia.

Per una altra banda, des d’UOB Ensenyament sempre s’ha reclamat que els processos d’elaboració de currículums, es facin amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa. Arran d’aquesta preocupació i després de les notícies que vàrem rebre per part del conseller i del director general, al torn obert de paraula vàrem demanar si el procés de selecció dels membres de l’equip de treball d’elaboració dels currículums es canalitza a través d’una comissió de serveis i, si és aquest el cas, aquesta és de pública concurrència. La resposta per part del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante va ser que els components que formen aquest equip de treball són elegits pel personal tècnic del Servei d’Ordenació Educativa a canvi d’una gratificació econòmica. Aquest sistema és el mateix que s’aplica a l’hora de designar les persones ponents de les formacions dels CEP. UOB Ensenyament torna a denunciar la manca de compliment dels criteris de transparència, publicitat i consens de la comunicat educativa als que es fa referència més dalt.

A la segona part del Ple varen intervenir dos membres de la Direcció general: n’Antoni Salvà, i en Biel Colom, assessors tècnics docents del Servei d’Ordenació Educativa. Aquestes intervencions varen ser de caire tècnic.

En el cas de n’Antoni Salvà va parlar sobre l’arquitectura i definicions (objectius, competències clau i específiques, criteris d’avaluació, sabers bàsics, situacions d’aprenentatge, perfils d’etapa i de sortida, etc.) del Decret que establirà l’ordenació curricular dels diferents ensenyaments. Una cosa que està clara és que la LOMLOE i més concretament la seva aplicació a les Illes Balears, suposarà un canvi de paradigma, sobretot, a nivell de concreció curricular. Des d’UOB Ensenyament i altres sindicats vàrem demanar que es negociï a la Mesa Sectorial d’Ensenyament com es compensarà la sobrecàrrega de treball que suposarà pels docents i pels departaments durant els primers cursos. La resposta per part del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante, a aquesta petició va ser positiva.

Quant a la intervenció d’en Biel Colom va versar sobre la concreció curricular (assignatures comuns i optatives, itineraris, criteris de repetició de curs, etc.). Tan bon punt tinguem l’esborrany de l’avantprojecte, en farem difusió de tota la informació rellevant de manera detallada. Algunes de les qüestions tractades varen ser:

Durant l’educació primària (EP) només es podrà repetir al darrer curs de cada cicle (3r i 6è). Es podrà repetir curs un màxim de dues vegades en tota l’educació bàsica (EP + ESO).
Durant l’educació secundària obligatòria (ESO) no haurà convocatòria extraordinària (setembre). Això ja és efectiu per aquest curs 2021-2022.
Es recupera el Programa de diversificació curricular (ESO).
Serà obligatori oferir l’assignatura de 2a llengua estrangera des de 1r d’ESO. En cap cas formarà part de cap itinerari (en cas que hagi itineraris, s’ha de garantir que es pugui cursar l’assignatura, independentment de l’itinerari d’assignatures optatives escollit, si és el cas).
Promoció: es podrà promocionar amb dues assignatures o menys. Les assignatures de diferents cursos amb el mateix nom computaran com a una (ESO).
L’organització per àmbits a l’ESO (1r i 3r) es deixarà en mans dels equips docents. Serà opcional i depenent d’aquests, tot i que es fomentarà des de Conselleria.
S’està treballant perquè 1r de Batxillerat sigui de 30h setmanals. 2n seguirà amb les 32h setmanals com fins ara.
S’implementarà l’opció de poder fer Batxillerat en tres cursos.
Es tornarà a una modalitat d’arts amb dos itineraris.
Dia 1 de setembre del 2022 tots els cursos senars començaran amb els nous currículums.

Mereix un capítol a part la recuperació de l’assignatura optativa d’Història i Cultura de les Illes Balears al primer curs de Batxillerat. Aquesta reivindicació, en la qual UOB Ensenyament ha estat pionera, ha estat un dels eixos de la tasca d’UOB Ensenyament durant el darrer any, tot coincidint amb la commemoració del 500 aniversari de la Germania. Podeu veure-ho AQUÍ.

Per UOB Ensenyament tant la defensa de la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE, són fonamentals perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

2 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ.

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria.

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears. Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra.

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent.

Palma a 2 de febrer de 2022

Què volen aquesta gent?

24 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 236/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya… del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d’UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca, i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar…

La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

Palma, a 24 de setembre de 2021

UOB dona suport a la recuperació de la matèria “Història i cultura de les Illes Balears”

24 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 235/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament dona suport a la iniciativa impulsada pel professor de l’IES Binissalem i de la UNED, Jordi Maíz, per a la recuperació de l’assignatura optativa de Batxillerat “Història i cultura de les Illes Balears” a més d’altres demandes relacionades amb l’imminent ordenament curricular associat a la implantació de la LOMLOE.

La iniciativa ha estat difosa a través d’un formulari d’adhesió telemàtic que ràpidament s’ha fet viral dins la comunitat docent de les Illes Balears. Podeu accedir al formulari AQUÍ.

Les reivindicacions que planteja el formulari són les següents:

Que en la imminent revisió i concreció curricular que estableix la LOMLOE i el conseqüent desplegament del decret de currículum del batxillerat a les Illes Balears es recuperi l’assignatura optativa “Història i Cultura de les Illes Balears”.
Que el procés d’elaboració dels currículums es faci amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa.
Que el document estigui obert a les esmenes de tota la comunitat educativa durant un període de temps que possibiliti la seva lectura i debat.
Que es compti amb el suport i assessorament d’especialistes i professors dels departaments de Geografia i Història per fer la revisió curricular i el conseqüent desplegament d’aquelles matèries adscrites en aquests departaments.

Cal recordar que l’any 2015 ja es va lluitar perquè aquesta assignatura no desaparegués davant l’uniformitzador desplegament curricular LOMCE. En aquell moment l’actual Director General de Planificació i Centres, Antonio Morante, rebutjà mantenir l’assignatura argumentant que la LOMCE no donava marge per continuar oferint l’assignatura.

Durant el curs actual 2021-2022 es durà a terme la concreció i posterior ordenament curricular de la LOMLOE. El nou currículum es començarà a aplicar a partir del curs 2022-2023 (1r i 3r d’ESO i 1r Batxillerat) i plenament ja a partir del curs 2023-2024 on s’hi sumaran els cursos de 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat).

Actualment s’està acabant d’enllestir el currículum estatal. Després serà el torn de les autonomies que hauran d’acabar de concretar l’altre 50% dels continguts de cada matèria.

Com ha defensat UOB des de la seva creació i especialment durant el curs passat arran de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca, la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE és fonamental perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.

Palma, a 24 de setembre de 2021