UOB Ensenyament dona tot el suport al company de l’IES Porreres davant l’atac de l’extrema dreta catòlica. Com a primera acció hem oferit la nostra assessoria jurídica al company en qüestió. Convençuts que només el respecte a la llibertat de càtedra ens farà més forts com a treballadors, posam a l’abast del professorat de secundària i batxillerat un enllaç on es pot trobar el còmic per si el volen treballar a classe.
També aprofitam per recomanar a l’extrema dreta, a la família que ha iniciat aquesta persecució i a tota persona que amb el seu silenci sigui còmplice de l’atac la lectura de l’estudi publicat el passat desembre per un equip d’investigadors de la UIB Pornografia a les Illes Balears. Accés i impacte sobre l’adolescència, dret internacional i nacional aplicable i solucions tecnològiques de control i bloqueig.
Les dades sobre l’accés al porno entre els adolescents són esfereïdores. No només això sinó que van a l’alça, especialment entre les adolescents. Com ens fan veure les dades de l’estudi: el 90,5% d’adolescents d’entre 13 i 18 anys, reconeix que en els darrers anys ha mirat pornografia. Això significa que la presència de la pornografia és molt majoritària en l’adolescència i que ha augmentat. A Espanya la prevalença del consum de pornografia en línia en adolescents i joves l’any 2018 (12-18 anys) era del 70,7%, amb un 86,9% pel que fa als homes i un 54,8% pel que fa a les dones. L’increment, pel que fa a Balears, ha estat de quasi 15 punts entre les adolescents i de 8 punts entre els adolescents. (pàgina 252).
Educar en les diferents sexualitats (en el sentit més ampli del terme) des de l’escola és l’arma més potent per combatre la xacra de la pornografia i les repercussions que pot tenir cap a la perpetuació d’actituds d’abús o fòbiques cap a determinats col·lectius.
Ara i sempre a UOB Ensenyament ens trobareu al costat dels companys i davant qualsevol atac a la nostra feina!
Des d’UOB Ensenyament volem deixar clar al Partit Popular quines seran les dues línies vermelles que el sindicat no deixarà traspassar durant la propera legislatura:
Cap retrocés en el model lingüístic actual i els recursos assignats.
Compliment fil per randa del segon acord marc segons el calendari previst.
Seria bo que la Sra. Prohens tingués ben clares aquestes dues màximes des d’avui mateix a l’hora de prendre qualsevol decisió en matèria educativa. Estarem vigilants a qualsevol iniciativa, prests per a la negociació i llests per a la mobilització. Qui avisa no és traïdor.
UOB Ensenyament defensa en solitari l’acreditació (quasi) universal en competència digital docent front la incomprensió de la Direcció General d’Innovació
Comunicat de premsa
El dia 20 d’abril de 2023 quedarà registrada com a una data trista. A la Mesa Sectorial sobre acreditacions de competència digital docent, UOB Ensenyament ha fet una proposta tan justa com revolucionària: acreditar, és a dir, reconèixer la competència digital docent, de tots aquells mestres i professors que vam participar activament del procés d’ensenyament-aprenentatge i la seva consegüent avaluació durant el període del confinament, i també durant el curs 2020-21, on la majoria de centres educatius impartiren ensenyaments en modalitat semipresencial. És just, perquè aquell miracle que férem entre tots no hauria estat possible sense disposar de la competència digital mínima no només per transmetre informació als alumnes, sinó també per assegurar una transferència digital amb ells que permetés avaluar-los. És necessari, perquè després d’aquell immens esforç, culminat amb èxit, l’única recompensa per als docents fou un copet a l’esquena i un congelament del sou durant dos anys que mai no s’ha recuperat. Resposta a la proposta d’UOB: NO.
UOB no ha estat massa ambiciosa: no hem demanat una acreditació de nivell B1 fonamentada en evidències (volem ser justos, i sabem que no tots els docents que participàrem d’aquella aventura tenim un nivell tan alt), només hem demanat una mica d’imaginació i flexibilitat a la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Sra. Amanda Fernández. En efecte, als docents se’ns recorda contínuament que una prova d’avaluació no ha de ser necessàriament un examen clàssic. Esperàvem que això ho podria entendre millor que ningú una directora general d’Innovació educativa. És molt senzill: donat que el nivell A1 es pot reconèixer amb una prova d’avaluació, basta reconèixer un fet evident, i és que tot docent que hagi treballat i avaluat usant mitjans digitals durant el confinament i l’època de la semipresencialitat ha demostrat competència digital docent bàsica, suficient per gaudir del reconeixement d’ofici de nivell A1. És raonable, és real, és una ditada de mel, i no costa doblers. De fet, permet estalviar doblers per dedicar-los a d’altres qüestions més urgents, com ara la infradotació de mitjans digitals que pateixen massa centres educatius de les nostres illes.
“NO”. Quan es pren una decisió, ben igual que quan s’avalua, es pot fer en positiu, millor que en negatiu. Es pot mirar l’actiu abans que el passiu. Es poden cercar solucions en comptes de posar pegues. Tot el procés d’acreditació de competència digital està tintat amb aquesta dialèctica: no s’ha consensuat un any de partida a nivell estatal per homologar formacions anteriors, no totes les comunitats autònomes filen prim amb cada àrea de cada nivell competencial, i tothom és conscient que gairebé cap acreditació de cap àrea de cap nivell podrà complir el 100% dels indicadors requerits. I és que la clau hauria de ser la valoració general de la competència digital docent, i no la recerca d’una perfecció impossible.
Malauradament, la Sra. Fernández s’ha estimat més escoltar les pegues i dificultats de caire tècnic que li plantejaven els seus assessors, que prendre una decisió política valenta i justa. Han arribat a argumentar la necessitat de consensuar proves d’avaluació a nivell estatal, cosa del tot incoherent amb la incapacitat -perjudicial per als docents- que han mostrat les comunitats autònomes per pactar un any de partida per homologar formacions prèvies a la publicació del Marc de Competència digital docent del 2022. L’anàlisi dels tècnics és necessària, i UOB la valora en la seva justa mesura, però la síntesi política final que es faci després ha de transcendir els tecnicismes i respondre a una cosmovisió global de la realitat d’uns docents que duim massa temps donant molt de nosaltres mateixos, demostrant competència -també digital- i rebent massa poc a canvi.
UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat present a la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic que ha votat en contra de la intransigència, la manca d’empatia, i la manca de visió política de n’Amanda Fernández. No ho hem fet amb ràbia, sinó amb tristor. Perquè dia 20 d’abril de 2023, tothom ha perdut. I no era necessari, perquè hi podríem haver guanyat tots.
Més d’un centenar dels actuals funcionaris del cos de mestres quedaran relegats durant anys a l’expectativa de destinació si la Conselleria no escolta la reivindicació d’UOB Ensenyament.
Circular 282/2023– Comunicat de premsa El Ministerio de Educación y FP dona la raó a UOB Ensenyament quant al marge de maniobra que te la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears perquè a l’hora d’organitzar el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del curs 2023-2024 pugui establir que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursin per primera vegada amb 0 punts, només amb la nota del procés selectiu.
L’argumentació jurídica que defensam des d’UOB Ensenyament, que ha estat avalada per la resposta escrita que hem obtingut per part del Ministerio de Educación y FP, és que el Reial Decret 1364/2010 que regula els concursos de trasllats d’àmbit estatal no estableix cap obligació a les Comunitats Autònomes quant a les bases i l’organització dels concursos d’àmbit autonòmic que es puguin convocar els anys que no es convoquen concursos d’àmbit estatal.
Com ja hem explicat en més d’una ocasió aquesta reivindicació se centra en un escenari post resolució del concurs de mèrits i el que cercam evitar són dues coses:
La limitació del dret a la mobilitat a tota una sèrie de companys i companyes que actualment ja són funcionaris de carrera i que quan varen obtenir la condició de funcionaris de carrera, després d’haver superat unes oposicions, les seves possibilitats de mobilitat no preveien el daltabaix que provocarà l’estabilització via concurs de mèrits ni el fet que a partir del curs actual a l’hora de participar en un concurs de trasllats es reconeguin també els anys d’experiència com a interí.
Un greuge comparatiu amb tots els funcionaris de carrera de la Història que sempre que han participat per primera vegada en un concurs de trasllats (per mirar d’obtenir la seva primera destinació definitiva) ho han fet d’acord amb la nota del procés selectiu (oposicions).
Com ja vàrem denunciar amb la Circular 278/2022 enviada als centres dia 16 de desembre de 2022 i com vàrem posar damunt la taula a la reunió bilateral mantinguda el passat 26 de gener amb la Direcció General de Personal Docent en el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic que es durà a terme durant el proper curs 2023-2024 es generarà una gran problemàtica als funcionaris de carrera actuals per la confluència de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:
a) Que els funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits NO hauran de fer fase de pràctiques i per tant concursaran amb tot el barem de mèrits, no com els funcionaris en pràctiques que concursen per primera vegada amb la nota del procés d’oposicions que els ha permès guanyar la plaça.
b) Que a partir del curs actual 2022-2023 en els concursos de trasllats també es té en compte l’experiència com a interí arran de la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022.
Concretament, aquells perfils que poden veure limitades les seves possibilitats de mobilitat són:
Funcionaris de carrera que el curs 2023-2024 es trobin en situació d’expectativa de destinació. A les llistes d’adjudicació provisionals del cos de mestres del concurs de trallats d’àmbit estatal que actualment hi ha en curs ja hi ha 132 companys i companyes que han quedat en expectativa de destinació. A l’espera de veure com es resol finalment el concurs de trasllats actual (llistes d’adjudicació definitives) ja és de preveure que molts d’aquests companys i companyes quedaran en expectativa de destinació per al curs 2023-2024 i en el proper concurs de trasllats veuran com molts dels nous funcionaris provinents del concurs de mèrits els passen davant mentre ells segueixen quedant relegats a l’expectativa de destinació.
Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació i que al curs 2023-2024 poden concursar (generalment els que es troben en la seva primera destinació definitiva). Aquest és sens dubte el col·lectiu més perjudicat ja que de cop i volta han vist reduïdes les possibilitats de mobilitat que fins fa menys d’un any tenien. Dins aquesta casuística hi trobam molts de funcionaris que varen superar les oposicions el 2021 i que després de complir amb els 3 cursos de permanència mínima dins la seva primera destinació definitiva aspiren a fer un canvi, en molts casos d’illa. No fa falta dir que aquest canvi d’illa es pot ajornar durant molts d’anys en funció de cada especialitat.
Funcionaris de carrera amb destinació definitiva però actualment en comissió de serveis per motius personals dins la mateixa illa. Sota aquest perfil hi trobam funcionaris de carrera que varen aprovar les oposicions el 2021 i que a la seva primera destinació definitiva els va tocar una plaça que els dificultava la conciliació familiar. Com que la resolució de la convocatòria de comissions de serveis sí que permet demanar una comissió de serveis dins la mateixa illa han pogut obtenir-la per al curs actual 2022-2023 però difícilment podran obtenir-la per al proper curs que per altra banda seria el curs que ja podrien concursar deprés de complir amb els 2 cursos de permanència per obtenir un canvi de destinació que els facilités la conciliació familiar.
A UOB Ensenyament som molt caparruts. Hem advertit de la situació amb més d’un any d’antelació i seguirem repicant fins al darrer alè.
Ens oposem a l’existència de categories de docents. Per això, emprenem mesures per aquells docents d’FP que no poden fer el transvasament a A1 i denunciem que no s’hagi inclòs als Mestres d’infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny.
Celebram la passa que s’està fent amb la integració dels docents de Formació Professional, del grup A2, fins a fer-se efectiva aquesta integració, al grup A1. No obstant això, no deixarem de reivindicar un cos únic fins que tots els docents, independentment del cos i situació administrativa, tenguin les mateixes condicions salarials i de cotització.
L’esmentada integració, en curs, ha fet que, aquesta reivindicació històrica d’UOB, últimament s’hagi centrat especialment en el col·lectiu d’FP. I és que, des d’UOB Ensenyament hem vist necessari posar en relleu el greuge comparatiu que es produeix de no fer-se efectiva la integració i, el conseqüent, reconeixement amb efectes retroactius des del 19 de gener de 2021 (data d’entrada en vigència de la LOMLOE, la qual obliga a la integració dels docents funcionaris d’FP amb titulació universitària al cos de secundària) dels drets administratius i econòmics, també, dels interins i funcionaris en pràctiques, fins al moment, exclosos d’aquest tràmit. És per això, que posem a la disposició dels afectats (interins i funcionaris en pràctiques) dues instàncies per reclamar a la Conselleria d’Educació i FP de Balears que compensi la diferència salarial que existeix entre el cos A1 i A2, amb efectes retroactius des de la data d’entrada en vigor de la citada llei i fins que es faci efectiva la seva integració al cos A1. Així mateix, també, recordar-vos que s’ha forçat a la Conselleria a introduir en el nou Acord Marc la necessitat d’estudiar la situació de dos perfils singulars de professorat de formació professional: la d’aquells funcionaris que van ingressar al cos amb el requisit exigit en el seu moment, però que no disposen de titulació universitària que els permeti accedir al cos A1, i la d’un col·lectiu d’interins que en el seu moment, també, van accedir a la funció docent amb la titulació requerida, però que s’han vist al carrer per no tenir ara la titulació exigida, tot i disposar d’ampla experiència en l’exercici de la docència.
Per tant, tot i que celebram l’avanç amb els companys d’FP, volem deixar clara la nostra postura: volem acabar amb les categories de docents. I això implica integrar al grup A1, també, als Mestres d’Infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. UOB Ensenyament denuncia que, igual que s’ha fet amb el professorat d’FP, des de l’Estat no s’hagin inclòs als mestres en el transvasament al cos A1 i en, conseqüent, se’ls privi del gaudi de les mateixes condicions salarials i de cotització que als seus companys de secundària. La titulació ha deixat de ser-ne l’excusa i és que ara tots els mestres han de fer un grau de 4 anys (i no una diplomatura de 3) per accedir a la professió.
El Govern Armengol ha romput la seva promesa i no ha recuperat els conceptes congelats durant els anys 2020 i 2021
Comunicat de premsa
El 2020 la Comunitat autònoma de les Illes Balears congelà la nòmina dels seus treballadors, amb l’excusa de la crisi pressupostària provocada per la covid. Deim ‘excusa’, perquè la resta d’administracions de l’Estat espanyol (Estat central, ajuntaments i resta de Comunitats autònomes), no ho feren. Al límit de la legalitat constitucional, el Govern Armengol feu una mangarrufa comptable per justificar allò que no té justificació.
El 2021 el Govern balear repetí la maniobra, però aquest cop de manera més moderada.
Aquestes malifetes es disfressaren de solidaritat amb les víctimes de la pandèmia i anaren acompanyades de la promesa de recuperació del poder adquisitiu dels servidors públics tan prest com la situació ho permetés. Finalment, concretaren el moment: gener del 2023, una data sospitosament propera a la cita electoral autonòmica.
Tres són els grans col·lectius afectats: els treballadors dels serveis generals de la CAIB, que han compensat amb escreix la minva retributiva gràcies a una generosa carrera professional -que és, a la pràctica, una apujada de sou universal-; els sanitaris, que, molt enfadats -UOB ho entén-, amenaçaren amb vagues a inicis del 2023 si el Govern no comprava la pau laboral al sector amb un increment salarial que compensàs altres mancances intolerables a la sanitat pública; i els docents que, innocentment, acceptàrem tot sacrifici i creguérem les falses promeses del Govern Armengol.
El fet és que a la nòmina de gener de 2023… només s’ha compensat el component retributiu minvat el 2020 (concretament, el Complement Específic de Comunitat Autònoma), però no s’ha recuperat ni un cèntim de la resta de retribucions complementàries congelades! Havien promès per activa i per passiva que es recuperaria el poder adquisitiu dels docents perdut amb la pandèmia. Mentida. L’excusa oficial: un discretament publicitat Acord de Govern de 4 de gener de 2021 que es compromet només a recuperar les retribucions minvades, però a res més. Legal, però immoral.
UOB posa xifres a la infàmia: allò que hauria d’haver estat un augment total del 2,9% per al bienni 2020-21, s’ha quedat en un 1,2%. La resta promesa, un 1,7%, s’ha perdut com a llàgrimes sota la pluja. Si ho miram amb perspectiva històrica, el desgavell esdevé film de terror: des del gener de 2010 al desembre de 2022 l’IPC acumulat a l’Estat espanyol ha estat del 27,6%. Al mateix període, el salari dels treballadors docents de les Illes Balears ha augmentat un 7,45%. Això implica un 20,15% de pèrdua de poder adquisitiu en 12 anys. És un escàndol!
UOB Ensenyament acusa:
La Presidenta Armengol, per hipocresia, en demanar apujades de sou al sector privat mentre condemna els seus docents a la misèria.
La Consellera de Funció Pública Garrido, per discriminar entre col·lectius de treballadors públics.
La Consellera d’Hisenda Sánchez, per actuar amb crueltat explotadora en comptes de procedir d’acord amb l’humanisme socialdemòcrata, per tal de reduir el Capítol I dels Pressupostos generals a qualsevol preu, arribant a la immoralitat.
El Conseller d’Educació March, per no moure un dit per defensar els docents de les Balears.
Els sindicats majoritaris presents a la Mesa de Funció Pública que signaren l’acord de la infàmia, que venia el col·lectiu docent a canvi d’acontentar d’altres sectors.
El Govern Balear en conjunt, per quedar-se doblers que són dels mestres i professors, i per enganar-los amb falses promeses.
UOB Ensenyament convida el col·lectiu docent a reflexionar sobre la necessitat de mobilitzar-se per allò que mou tot treballador de manera primària a fer feina cada dia, més enllà de la vocació de servei: guanyar-se la vida digna i honradament. Els companys i companyes del sector sanitari ens han mostrat el camí: si mossegam en any electoral, farem por i ens tornaran allò que és nostre. Si no feim res, o només ens queixam, continuaran rient-se del col·lectiu. De moment, la rialla li ha costat a cada docent entre 500 i 1.000 € anuals, en funció del seu cos i antiguitat.
UOB Ensenyament denúncia l’escàndol salarial que afecta els docents de les Illes Balears. El punt de partida a escala estatal és prou dolent: entre 2010 i 2021 els treballadors públics hem vist increments salarials del 4,5% per a una inflació acumulada de 20,7%, el que representa un 16,2% de pèrdua de poder adquisitiu. Aquest problema no està generat per l’actual espiral inflacionària, sinó que és anterior. En efecte, el mateix càlcul des del 2010, però actualitzat a agost de 2022, dona un increment de sou del 6,5% contra una inflació acumulada del 28%, per a una pèrdua total de poder adquisitiu del 21,5% durant els darrers dotze anys. El recentment publicat Reial Decret que intenta compensar aquest desgavell amb una pujada de l’1,5% amb efectes retroactius des de gener de 2022 és una simple gota d’aigua a un desert.
Perquè per al Govern Balear, aquest empobriment no és suficient: la nostra Administració autonòmica va ignorar les directrius establertes pels pressupostos generals de l’Estat del 2020 i 2021 amb una enginyeria comptable de dubtosa legalitat, per aconseguir una retallada extra de l’entorn del 2,5%. L’excusa fou que els treballadors públics de la CAIB havien rebut augments del 12% durant el mateix període.
Sí, tots, excepte els docents. Els docents de les Illes Balears no ens beneficiam dels increments salarials autonòmics perquè som funcionaris de l’Estat, però rebem les retallades de sou dels treballadors autonòmics perquè som dependents de la CAIB. Sempre hi perdem.
Per acabar-ho d’adobar, UOB ha reclamat per via oficial posar fi a les irregularitats administratives relatives al pagament del Complement Específic de Comunitat Autònoma. La resposta de la Direcció General de Personal Docent ha estat tardana, negativa, i desproveïda d’arguments. UOB està insistint en el compliment efectiu de la llei, cosa a què la Conselleria d’Educació no sembla disposada.
Finalment, la proposta de model carrera professional docent, encara en fase embrionària, que la Conselleria no gosa ni tan sols posar per escrit, és del tot insuficient i discriminatòria respecte de la resta de funcionaris de la CAIB.
Resultat: el col·lectiu docent ha estat el més castigat per les retallades, amb el vistiplau de les autoritats de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, que no només es mostren indolents davant l’empobriment dels cossos docents, sinó que, a més, el complementen amb una insaciable demanda de noves càrregues laborals.
El problema de fons és la negativa de les nostres autoritats educatives a reconèixer la dignitat professional dels cossos docents, als quals s’acusa de manca de vocació cada cop que demanen millores salarials: És imprescindible comprendre i fer comprendre que els docents no som ni monjos ni esclaus, sinó treballadors que tenim dret a rebre un sou d’acord amb la qualitat i importància del servei que oferim.
UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport a la companya del Col·legi La Salle que està essent víctima de l’assetjament agressiu per part de l’extrema dreta a través de les xarxes i tots els mitjans de comunicació afins a l’extrema dreta espanyolista.
La campanya d’assetjament, iniciada el passat divendres, està travessant totes les línies vermelles, amb amenaces de mort a la companya i a la seva família, de la qual se n’han difós les seves dades personals i fotografies.
Des d’UOB Ensenyament oferim a la companya i a tota la comunitat educativa del seu centre el nostre suport i assessorament per defensar-se d’aquesta persecució. Així mateix, instam a la Conselleria d’Educació i al Departament d’Inspecció Educativa a iniciar les mesures legals per denunciar aquest atac d’odi cap a una docent i no deixar-se endur per la pressió mediàtica de la caverna espanyolista.
El passat divendres, 18 de novembre, la Conselleria d’Educació i Formació Professional convocà una Mesa Tècnica sobre retribucions en el context de la negociació d’un nou acord marc per als funcionaris docents de les Illes Balears, presidida pel secretari general de la Conselleria, el Sr. Tomeu Barceló.
La clau de volta de la Mesa fou la presentació del model de futura carrera professional docent, proposat per la Conselleria. Un model que els representants d’Educació es neguen a posar per escrit i que es presenta com l’únic possible, perquè per a la Conselleria la seva acceptació prèvia per part dels sindicats és una condició sine qua non per encetar el procés de negociació. Finalment, els dits representants donaren als sindicats el termini d’una setmana per donar una resposta escrita en relació amb la seva acceptació o no d’un model que, insistim, no han volgut posar per escrit.
Sense entrar al contingut del model, UOB Ensenyament, sempre oberta a tota negociació transparent i sincera, vol mostrar el seu rebuig frontal davant el tarannà negociador dels dirigents de la Conselleria. És inacceptable exigir respostes escrites quan no es proporcionen documents de treball. És inacceptable presentar ultimàtums amb amenaces implícites de deixar sense carrera professional el col·lectiu docent si els seus representants sindicals no accepten un model establert de manera unilateral i sense negociació prèvia. És inacceptable aquest tarannà autoritari i inflexible. Tot plegat, UOB Ensenyament ho interpreta com a un menyspreu als docents de les Illes Balears.
UOB Ensenyament, que representa un altre model institucional, i que té una altra manera de comprendre el concepte de negociació, proposarà un model de carrera professional a l’alçada d’allò que mereixen els docents de les nostres illes, i que permeti engegar el procés negociador amb esperit constructiu.
UOB Ensenyament vol posar de manifest el seu malestar després d’haver assistit a la mesa tècnica de condicions sociolaborals. Una de les propostes de l’Acord Marc és la dotació progressiva en el termini de 4 anys als centres d’infantil i primària de personal docent addicional per tendir a la reducció de la jornada lectiva del personal docent. Ens han dit que aquest increment de recursos farà referència a dotar d’una figura de +1 a cada centre i com sabem, això no és suficient. Exigim que no s’ajorni ni un curs més la dotació de personal docent, ja que la situació que viuen els mestres és insostenible. Un altre factor important és la sobrecàrrega burocràtica. El temps que es dedica a la paperassa és temps que es perd pel procés d’ensenyament – aprenentatge. Afegir també que UOB ha tornat a fer la petició de minvar les ràtios màximes actuals, i complir les establertes en 18 i 23 alumnes al segon cicle d’Infantil i Primària, respectivament. La reducció progressiva de ràtios en el termini de 4 anys és a un període massa llarg, ha de ser més immediat.
UOB Ensenyament no signarà cap Acord Marc que no suposi la reducció d’hores lectives pel curs 2023-2024 a 24 hores i pel curs 2024-2025 a 23 hores del personal docent d’infantil i primària.
.jpg)
