Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB El Govern Armengol ha romput la seva promesa i no ha recuperat els conceptes congelats durant els anys 2020 i 2021
Comunicat de premsa
El 2020 la Comunitat autònoma de les Illes Balears congelà la nòmina dels seus treballadors, amb l’excusa de la crisi pressupostària provocada per la covid. Deim ‘excusa’, perquè la resta d’administracions de l’Estat espanyol (Estat central, ajuntaments i resta de Comunitats autònomes), no ho feren. Al límit de la legalitat constitucional, el Govern Armengol feu una mangarrufa comptable per justificar allò que no té justificació.
El 2021 el Govern balear repetí la maniobra, però aquest cop de manera més moderada.
Aquestes malifetes es disfressaren de solidaritat amb les víctimes de la pandèmia i anaren acompanyades de la promesa de recuperació del poder adquisitiu dels servidors públics tan prest com la situació ho permetés. Finalment, concretaren el moment: gener del 2023, una data sospitosament propera a la cita electoral autonòmica.
Tres són els grans col·lectius afectats: els treballadors dels serveis generals de la CAIB, que han compensat amb escreix la minva retributiva gràcies a una generosa carrera professional -que és, a la pràctica, una apujada de sou universal-; els sanitaris, que, molt enfadats -UOB ho entén-, amenaçaren amb vagues a inicis del 2023 si el Govern no comprava la pau laboral al sector amb un increment salarial que compensàs altres mancances intolerables a la sanitat pública; i els docents que, innocentment, acceptàrem tot sacrifici i creguérem les falses promeses del Govern Armengol.
El fet és que a la nòmina de gener de 2023… només s’ha compensat el component retributiu minvat el 2020 (concretament, el Complement Específic de Comunitat Autònoma), però no s’ha recuperat ni un cèntim de la resta de retribucions complementàries congelades! Havien promès per activa i per passiva que es recuperaria el poder adquisitiu dels docents perdut amb la pandèmia. Mentida. L’excusa oficial: un discretament publicitat Acord de Govern de 4 de gener de 2021 que es compromet només a recuperar les retribucions minvades, però a res més. Legal, però immoral.
UOB posa xifres a la infàmia: allò que hauria d’haver estat un augment total del 2,9% per al bienni 2020-21, s’ha quedat en un 1,2%. La resta promesa, un 1,7%, s’ha perdut com a llàgrimes sota la pluja. Si ho miram amb perspectiva històrica, el desgavell esdevé film de terror: des del gener de 2010 al desembre de 2022 l’IPC acumulat a l’Estat espanyol ha estat del 27,6%. Al mateix període, el salari dels treballadors docents de les Illes Balears ha augmentat un 7,45%. Això implica un 20,15% de pèrdua de poder adquisitiu en 12 anys. És un escàndol!
UOB Ensenyament acusa:
- La Presidenta Armengol, per hipocresia, en demanar apujades de sou al sector privat mentre condemna els seus docents a la misèria.
- La Consellera de Funció Pública Garrido, per discriminar entre col·lectius de treballadors públics.
- La Consellera d’Hisenda Sánchez, per actuar amb crueltat explotadora en comptes de procedir d’acord amb l’humanisme socialdemòcrata, per tal de reduir el Capítol I dels Pressupostos generals a qualsevol preu, arribant a la immoralitat.
- El Conseller d’Educació March, per no moure un dit per defensar els docents de les Balears.
- Els sindicats majoritaris presents a la Mesa de Funció Pública que signaren l’acord de la infàmia, que venia el col·lectiu docent a canvi d’acontentar d’altres sectors.
- El Govern Balear en conjunt, per quedar-se doblers que són dels mestres i professors, i per enganar-los amb falses promeses.
UOB Ensenyament convida el col·lectiu docent a reflexionar sobre la necessitat de mobilitzar-se per allò que mou tot treballador de manera primària a fer feina cada dia, més enllà de la vocació de servei: guanyar-se la vida digna i honradament. Els companys i companyes del sector sanitari ens han mostrat el camí: si mossegam en any electoral, farem por i ens tornaran allò que és nostre. Si no feim res, o només ens queixam, continuaran rient-se del col·lectiu. De moment, la rialla li ha costat a cada docent entre 500 i 1.000 € anuals, en funció del seu cos i antiguitat.
Unitat sindical i mobilització!