All posts by Unió Obrera Balear

Rebuig i lluita: Pla Pilot de Llengua i les comissions de serveis

4 d'abril de 2024
by Unió Obrera Balear

Avui, dijous 4 d’abril de 2024, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el Conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores i el cap de servei de Secundària, Sr. Marco Alarcón.

La Mesa va ser posposada per parlar de dos punts ben importants:

  • Pla Pilot Voluntari de Llengua

El conseller Vera ha explicat de forma minsa, com ja és habitual, els pilars bàsics del Pla Pilot Voluntari de Llengua: autonomia de centre, voluntariat i respecte absolut a la normativa lingüística. Per altra banda, és un pla que està pensat per 3 anys i està previst dur a terme  una avaluació al principi i una altra al final. Els centres que s’hi vulguin adherir hauran de modificar el PEC i haurà de tenir el vistiplau d’Inspecció Educativa. Finalment, l’Administració ha explicat que per poder adherir-se al pla els centres hauran de comptar amb, com a mínim, un 20% de l’alumnat matriculat a cada nivell i etapa i que l’únic requisit de caire lingüístic serà que el 50% de les matèries s’hauran d’impartir en català.
UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció recalcant que la defensa del català és un dels pilars bàsics del sindicat i que, en conseqüència, rebutja aquest pla pilot en la seva totalitat i n’exigeix la retirada immediata. Seguidament, UOB Ensenyament ha denunciat que el pla pilot és un xantatge de l’Administració, atès que s’ofereixen recursos econòmics per aquells centres que s’hi adhereixin, i ha posat de manifest la contradicció que suposa que el pla pretengui “garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris”: si això només s’ha de garantir als centres on s’apliqui el pla pilot, és discriminatori; si s’ha de garantir a tots els centres educatius, el pla pilot és inútil. Així mateix, des de UOB Ensenyament hem demanat que es concretin els requisits de participació quant a infraestructures, així com les mesures organitzatives i metodològiques que hauran de complir els centres que vulguin adherir-se al pla.

L’Administració ha vengut a bé a eliminar dels fonaments de dret l’article 27.3 de la Constitució Espanyola referent al dret de les famílies a què els seus fills rebin una educació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions. Per altra banda, les explicacions del conseller han estat, com era previsible, insatisfactòries: ha reiterat la voluntarietat, la importància de l’autonomia de centre i el respecte a la legislació vigent. Davant això, UOB Ensenyament ha reiterat la seva postura amb fermesa i ha recordat a l’Administració la seva obligació legal no només de defensar sinó també de promocionar el català, la llengua pròpia de les Illes Balears. 

  • Proposta de resolució per a la convocatòria de comissions de servei curs 2024-2025

UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció recordant el punt 11 de l’Acord Marc: Assoliment en el curs 2024-2025 de les 23 h de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària. Si ens assegurem d’aquest compliment, hi haurà un augment d’uns 700 mestres i, per tant, ajudaria, no només a millorar la qualitat de l’educació, sinó també al fet que els docents en expectativa i els sol·licitants de Comissions de Serveis puguin ocupar una plaça a la seva illa de residència, evitant així desplaçaments entre illes. 

Les demandes, algunes d’històriques, fetes per part d’UOB Ensenyament, en aquest procés de negociació de les comissions de serveis amb meses tècniques anteriors, han estat:

  • Eliminar l’obligatorietat de concursar al Concurs de Trasllats per poder participar en les Comissions de Serveis. UOB Ensenyament demana que els docents puguin adherir-se a una CS sense obligatorietat d’haver participat en el CT per determinades causes familiars. La Conselleria d’Educació només accepta comissionar sense haver concursat per causes sobrevingudes degudament acreditades i per formar part d’equips directius o per projectes.
  • Que els docents que han obtingut la seva primera destinació definitiva el curs 2023-24 o 2024-25 (col·lectiu 2) puguin demanar comissió de servei a una illa diferent de la qual van superar el procediment selectiu. En aquest mateix sentit, que els funcionaris del col·lectiu 3 no hagin d’estar dos anys a poder demanar comissió a una altra comunitat autònoma. 
  • Reclamar que les distàncies entre el domicili habitual del docent i els centres als quals es demana la destinació de CS sigui la mateixa per a totes les illes i no hi hagi diferències quilomètriques entre les illes. Ens han dit que igualaran les distàncies per a totes les illes a 20 km.
  • Poder demanar una Comissió de Serveis per reagrupament familiar per tots els funcionaris de carrera que poden comissionar. UOB Ensenyament no entén com un docent d’una altra CA ho pot fer, i els de les illes, no. Aquesta premissa no l’accepten.
  • Que tots els docents, de qualsevol col·lectiu, puguin canviar de centre per poder formar part d’un equip directiu, amb independència de què suposi un canvi d’illa. 
  • Que els docents del col·lectiu 3, complint les distàncies quilomètriques establertes, puguin demanar comissió de servei dintre de la mateixa illa per motius de conciliació familiar. Ens han dit que ho estudiaran però ho veuen poc probable.

Quant a l’ordre d’adjudicació, hem insistit en:

  • Baixar el motiu de “places a altres illes” (causa 3) a després dels motius de conciliació, per a tots els col·lectius. En cap cas podem admetre que les dificultats de Conselleria per cobrir determinades places passin per davant de les necessitats de conciliació familiar dels docents (causa 4).
  • El fet que els projectes de coordinació (punt 4. c i e) també s’adjudiquin una vegada adjudicades les causes de conciliació.

Ens han dit que no canviaran l’ordre d’adjudicació i que el fet d’ocupar places a altres illes farà que hi hagi moviment a les illes petites i, de facto, es creïn places a Mallorca. Sí, emperò, que modificaran la prelació del motiu de projectes de coordinació (punt 4.c i e) però sense saber quin ordre.

Per altra banda, hem demanat explicacions sobre la causa 1.e i és que no entenem per què haver format part d’un equip directiu, sense continuar fent-ho, ha de ser motiu de comissió de servei. UOB Ensenyament ho considera un privilegi. La resposta de Conselleria ha estat que es contempla a l’Ordre 5/2024.

Finalment, remarcar la fita aconseguida per UOB Ensenyament quant als criteris de desempat del col·lectiu 3 (estabilitzats per concurs de mèrits i opositors de 2023). En un primer esborrany, el primer criteri era l’antiguitat com a funcionari de carrera, criteri que deixava en total desavantatge als opositors, atès que aquests han hagut de fer un any de pràctiques i, en conseqüència, el seu any d’ingrés és el 2023, quan el dels estabilitzats per mèrits és el 2022. És per aquest motiu, que vam proposar crear un nou col·lectiu per diferenciar aquests dos procediments d’accés. Tot i que el plantejament no va ser acceptat, sí que s’ha canviat l’ordre dels criteris de desempat i la nota del procediment selectiu (ponderada, per tots, sobre 10) en serà el primer.

També, ens han dit que afegiran les places d’orientació (PROA+), places de substitució exprés,

  • Torn obert de paraula

En el torn obert de paraules UOB Ensenyament ha aprofitat per fer diverses demandes però volem destacar:

  1. Quan es publicaran el llistat definitiu del Concurs de Trasllats? Ens han dit que es preveuen de cara a la setmana del 15 d’abril.
  2. Hem exigit que es compti la quota d’Infantil i de Primària a 23 hores el curs 24/25.
  3. Quan es podrà negociar el complement salarial pels funcionaris de carrera docents del cos a extingir de professors tècnics, que hauria d’estar ja damunt la taula? Ens convocaran d’aquí a poc temps a Mesa.
  4. Demanam la reducció de jornada per motius particulars extensiva a tot el personal docent, no només als funcionaris de carrera, tal com està recollit a l’Acord Marc, així com dies sense sou per interins i manca la regulació dels permisos retribuïts per assumptes propis.
  5. Reiteram la calendarització de negociació a MSE de les llicències per estudis. Ens convocaran a Mesa pròximament.

Palma, 4 d’abril de 2024

Elegància sindical

4 de març de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 304/2024

Ho avisàvem fa manco d’un mes arran de la reivindicació del cos únic i, tot i que ho lamentam, hem de tornar-hi: malauradament, d’altres sindicats docents s’atribueixen mèrits que corresponen a UOB Ensenyament. Ara, el cavall de batalla han estat les acreditacions digitals. En efecte, UOB no només va ser pionera a analitzar el problema quan la resta de sindicats docents no se n’havien ni adonat de la seva existència, sinó que va proposar i defensar en solitari l’acreditació digital d’ofici per a tots els docents que havien oferit servei durant el confinament o el següent curs, marcat per la semipresencialitat. Per a sorpresa nostra, la resta de sindicats romangueren indiferents o fins i tot contraris a la nostra proposta. I ara que l’Administració ens ha donat la raó sense reconèixer-ho explícitament, alguns d’aquests sindicats es congratulen de l’assoliment d’una iniciativa que, segons ells, era seva.

Ens sap greu, però no ho podem admetre. UOB Ensenyament duu molt de temps demanant i fent passes cap a la unitat d’acció sindical. Però aquestes actituds no ajuden gens a avançar cap a aquest camí. Per honestedat i solidaritat, només demanam una cosa als altres sindicats docents: elegància. Res més.

Palma, 4 de març de 2024

Maquillada com a prova específica, UOB Ensenyament aconsegueix la proposta d’acreditació digital defensada.

28 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

Ahir, dimarts 27 de febrer de 2024, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació, en el format de Mesa Extraordinària, convocada per la Conselleria d’Educació i Universitats. Hi varen assistir, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso, el director general de Formació Permanent, Sr. Rafel Maura; i la cap de Servei de Tecnologies de la Informació en Educació, Silvia Silva.

Novament, s’ha tractat els procediments per a l’acreditació digital, aquesta vegada clarificant com seran les proves, els terminis i convocatòries que s’establiran i els tràmits que s’hauran de realitzar per aportar les evidències. UOB Ensenyament celebra que s’acabi per fi la incertesa que s’està vivint als centres quant a l’assoliment de la competència digital i que s’obrin altres vies d’acreditació digital (titulació, prova específica, observació de l’acompliment i anàlisi i validació d’evidències), tal com ja va sol·licitar a la circular 303/24.

A la fi, després de dos cursos d’improvisació per part de l’Administració, s’acredita el nivell de competència digital bàsica A1 per als docents a través d’una autoavaluació telemàtica on s’han de marcar els indicadors que desenvolupen en el seu dia a dia (sense necessitat de presentar documentació i pel simple fet de tenir GESTIB). Tot i que arriba tard, fent el registre telemàtic d’aquesta proposta, es valida la reclamació d’UOB Ensenyament d’acreditar d’ofici el nivell A1 per als docents que treballaren durant la pandèmia. 

Per a acreditar el nivell A2 (a través de la prova específica) a més del formulari d’autoavaluació s’hauran d’enviar captures de pantalla i enllaços a través dels quals l’Administració certificarà que els descriptors marcats s’hagin assolit. Per al nivell B1, es convocaran proves escrites anuals, però encara no tenen el model o tipologia totalment definit.

UOB Ensenyament celebra que s’obrin noves vies d’acreditació, però denuncia que això s’ha fet tard i ha condemnat a centenars de docents a fer cursos de formació per acreditar la competència digital (entre 54 i 60 hores) i ara veuran com els hi hauria bastat fer un simple formulari d’autoavaluació. A més, UOB Ensenyament ha denunciat que els formadors d’IBSTEAM no es nomenin a través d’un concurs públic i transparent, privant a molts docents d’acreditar nivells superiors.

També s’ha tractat a la Mesa el tema del programa Escola 4.0. Aquest programa (que abans es gestionava a través de Comissions de Servei) s’ha convertit en un concurs de centres mentors, els quals assignaran el docent mentor escollit. UOB Ensenyament ha manifestat la preocupació pels docents que varen sol·licitar la Comissió de Serveis i ara han vist tirada l’anterior resolució, sense que l’Administració els asseguri poder formar part d’un centre mentor. L’Administració no contemplava aquest fet i no ens ha donat resposta, tot i que els hi havíem remarcat en les darreres meses.

UOB valora positivament que aquesta nova versió de l’Escola 4.0 acompanyi més al professor mentor i contempli activitats desconnectades, treballant el pensament computacional sense pantalles. A més, UOB ha mostrat la necessitat d’incorporar en les funcions del docent mentor tallers de bones pràctiques de ciutadania digital als alumnes del darrer cicle de Primària. Celebram que l’Administració i els altres sindicats hagin vist amb bons ulls aquesta proposta. 

Finalment, el darrer punt de l’ODD s’ha posat damunt la taula el Pla Pilot IBEDUCACIÓ.EU. Es tracta d’un pla pilot de Microsoft que dota 3000 llicències M365 A3 per educació per millorar la seguretat i privacitat de tota la comunitat educativa (Administració, docents i alumnes). Per contra, això implica una migració de l’actual sistema de Google (Chromebooks, Classroom, Drive) que predomina dins l’aula a un altre (TEAMS), la qual requereix una nova formació pels docents (nova aula virtual, ONE DRIVE, eines Microsoft).

UOB Ensenyament considera que aquest nou Pla Pilot IBEDUCACIÓ.EU és un subterfugi per a enriquir multinacionals i suposa un malbaratament ingent de recursos públics, a més d’una càrrega extra de feina per al col·lectiu docent.

Palma, 28 de febrer de 2024

Basta de mercadejar amb la formació dels docents!

27 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

Ahir, dia 26 de febrer, l’Administració va convocar formalment UOB Ensenyament a la Reunió sobre Homologació d’activitats formatives. Un cop començada la reunió, i davant la sospita que l’únic punt a tractar era l’enriquiment dels sindicats que fan negoci amb la formació dels docents, els representants d’UOB Ensenyament varen informar  l’Administració que abandonaven la sala. Un dels principis fundacionals d’UOB Ensenyament és no mercadejar amb la formació dels companys ni aprofitar que l’oferta formativa que ofereix la Conselleria d’Educació i Universitats és rònega i atrotinada per guanyar diners a costa de l’esforç dels docents. 

Una vegada més, UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a ampliar el ventall de formacions: volem formació per especialitats i formacions de diferents durades (no només de format curt), que permetin fer competència als sindicats amb ànim de lucre. UOB Ensenyament defensa i defensarà sempre que la formació permanent del professorat ha de ser variada, de qualitat i gratuïta.

Palma, 27 de febrer de 2024

NO tots els camins duen a l’acreditació digital

22 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 303/2024

En la MSE 20 d’abril de 2023 es va tractar, després de temps de rumors i molts interrogants, el procediment, registre i acreditació de la competència digital docent. Podeu consultar el resum de Mesa.

Tot i que inicialment teníem de termini fins al juliol de 2024 (i previsiblement s’ha endarrerit a juliol de 2025),  hem de recordar que, ara per ara, no és obligatori acreditar-se digitalment, però tampoc sabem si en un futur pot repercutir negativament. No obstant això, i com si el col·lectiu docent no en tingués ja prou, aquesta falta de claredat ha generat encara més confusió i ansietat. 

Suposadament, com queda palès a la Resolució reguladora, els procediments d’acreditació digitals possibles són: 

  • Certificació de la formació 
  • Títols oficials universitaris
  • Superació de la prova específica
  • Avaluació a través de l’observació d’exercici
  • Anàlisi i validació d’evidències.

Deim suposadament perquè, fins al moment, l’acreditació per formació ha sigut l’única opció a l’abast de tot el professorat. Un únic fi més beneficiós per uns i més esclau per altres.

Des de llavors, tot i haver-ho reclamat en més d’una ocasió, no s’han proporcionat detalls d’altres vies d’acreditació, diferents de la primera. UOB Ensenyament advoca perquè aquest, com tot altre procediment, sigui transparent i exigeix explicacions i demana clarificacions sobre el desenvolupament tardà d’aquestes altres vies. No sabem exactament el perquè d’aquesta opacitat; potser assumeixen que els docents disposem d’abundant temps lliure o que estem motivats únicament per motius financers. Això no fa sinó erosionar i desgastar el professorat. A més, ens ensumem que el 2025 no serà el final de recorregut, ja que perquè tingui tirada haurem de continuar batallant fins a obtenir un nivell superior.

Doncs bé, una de les opcions establertes és la superació d’una prova específica, com es detalla a l’annex 5 de la Resolució. No obstant l’anterior, aquesta prova, que hauria de tenir caràcter anual, encara no s’ha convocat, provocant que els docents inverteixin temps en formacions per acreditar-se, quan aquesta qüestió podria haver quedat resolta si la prova s’hagués convocat des d’un inici 

L’acreditació per titulació,  modalitat que permet adquirir els nivells A1 o A2 mitjançant títols oficials que habiliten per a la professió docent, junt amb un document emès per la Universitat corresponent on se certifiqui els indicadors d’assoliment del MRCDD tampoc està, com era d’esperar, disponible. 

Una quarta via és, i segons descriu l’annex 6 de la mateixa Resolució, l’avaluació de l’observació de la tasca docent o l’anàlisi i la validació d’evidències especifica. Aquesta via permet als docents aportar evidències documentades que els permetin donar per assolides determinades àrees de competència i/o sol·licitar l’observació directa de la seva pràctica. Us sorprèn que al web posi que aquest tràmit està en construcció? A nosaltres, no. UOB Ensenyament continuarà evidenciant les ganes que té el sistema de complicar la vida del docent. Però no acaba aquí la cosa: aquesta via té un cop amagat i no disponible per a tothom, ja que, en cas de tenir la sort de ser l'”escollit” (triat ponent en activitats relacionades amb la competència digital, en un mínim de 70 hores) se t’acredita automàticament un C1 o C2. Sabem que ha estat una formació massiva, on molts docents volien obtenir el certificat, però UOB Ensenyament no combrega amb un model que selecciona els ponents d’una formació a dit i que no és de concurrència pública.

Per acabar, els representants d’UOB Ensenyament volem tornar a deixar palesa, per un costat, que es tracta d’una qüestió política i, per l’altre, reiterar la nostra postura: la necessitat d’acreditar automàticament, amb un nivell A1, a  qualsevol docent que hagi exercit la docència durant almenys un mes i hagi avaluat, com a mínim, una avaluació durant l’època de confinament. Hi ha millor evidència tangible de competència digital bàsica (nivell A1) que haver ensenyat i avaluat en circumstàncies tan exigents com el confinament?

Palma, 22 de febrer de 2024

La història es repeteix: el feixisme contra els sindicats

20 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

El totalitarisme comença amb l’extermini dels agents socials. Una de les dèries recurrents del partit neonazi VOX és criticar la tasca dels sindicats docents, sindicats que han obtingut els seus representants a través d’unes eleccions lliures i democràtiques. Avui la diputada feixista Manuela Cañadas ha acusat UOB Ensenyament de suplantar la comunitat educativa, de marcar la política lingüística del govern i de ser mereixedora d’una denúncia davant inspecció educativa, fent gala d’una verbositat emètica com poques vegades s’ha vist al Parlament balear.

A la senyora Cañadas no li agrada que els agents socials, tenguin molta o poca representació, siguin contestataris amb el poder, per això el seu partit pretén eliminar-los. VOX té un deler insà pel poder absolut i per la uniformització lingüística, territorial i ideològica, per això li costa tant acceptar la diversitat de llengües i d’ideologies. A VOX, el partit hipòcrita que vol acabar amb les autonomies, però es presenta a les eleccions autonòmiques, no li agrada com UOB Ensenyament desenvolupa la seva tasca, i això és un motiu d’orgull pel sindicat.

A la sessió parlamentària d’avui de matí, Cañadas ha interpel·lat al conseller Vera amb la següent pregunta: Creu que els sindicats docents han de dirigir la política lingüística del govern? [en castellà, evidentment]. El conseller Vera, lluny de donar una resposta digna del seu càrrec, ha embolicat la troca amb paraules vàcues i proclames tèbies, i ha acabat alabant la tasca de VOX i agraint servilment el seu suport parlamentari.

Cada dia que suma Marga Prohens al govern és un dia de vergonya, un dia en què es fa més palesa la presència del totalitarisme a les institucions d’autogovern de les Illes Balears i un dia més a prop de la mort de la llengua catalana.

Per la seva banda, UOB Ensenyament continuarà defensant allò que sempre ha defensat: la llibertat de càtedra enfront el pensament únic promogut per VOX. UOB Ensenyament mantindrà la seva lluita contra vent i marea, a pesar dels intents reaccionaris per suprimir la dissidència. No silenciaran la nostra obstinada ploma.

Podeu veure aquí les declaracions de la diputada de VOX, Manuela Cañadas, sobre UOB Ensenyament

Palma, 20 de febrer 2024

24 hores NON-STOP: Cansats dels abusos salarials!

15 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 302/2024

Una docent de les Illes Balears se’n va tres dies de viatge d’estudis a Barcelona amb el seu grup. Aquests tres dies ha de contractar a una persona perquè li cuidi els seus fills de 4 i 6 anys, ja que la seva parella treballa i no se’n pot fer càrrec a les tardes. La docent se’n va de casa 72 hores, 18 de les quals formen part de la seva jornada laboral. Què passa amb aquestes 54 hores extraordinàries que fa la docent? Seran compensades? Com? Podria objectar-se que la participació en viatges d’estudis és voluntària. Tècnicament, així és. Però cal no oblidar que, per sentit de la responsabilitat, sovint molts docents sentim l’obligació moral d’acompanyar els nostres alumnes en un aspecte important de la seva formació. Molts cops aquesta pressió és més forta que els nostres interessos personals, inclosa la conciliació familiar.

UOB Ensenyament es demana si el conseller d’Educació i Universitats aniria de viatge d’estudis si no percep cap gratificació econòmica per aquest concepte. Per la totalitat dels docents de les Illes Balears, la resposta és senzilla: on el centre i/o l’alumnat elegís. També ens demanem si s’és conscient que els docents som funcionaris de la Conselleria d’Educació i Universitats i podem recordar el que perceben, amb total mereixement, els funcionaris de la sanitat pública per realitzar hores extraordinàries. Per què aquestes diferències tan abismals? 

La LEIB anima a promocionar activitats educatives, culturals i esportives, així com a establir ajuts en relació amb activitats complementàries i extraescolars.  També està marcat a la legislació que els docents han de ser indemnitzats si participen en activitats fora del seu horari lectiu, de caràcter voluntari, com per exemple, als viatges d’estudis, però el ROC marca que serà cada centre qui decidirà com fer aquesta gestió. Els docents ens mereixem aquestes incongruències? Són justes aquestes diferències entre personal de l’Administració de les Illes? Doncs, el Decret 85/1990, de 20 de setembre, a l’article 2.5.4, estableix que la realització de serveis extraordinaris s’ha de compensar (…) cada hora realitzada fora de la jornada normal de treball com una hora i mitja de descans addicional. Per cada hora de servei extraordinari prestada en horari nocturn o jornada festiva, el temps de descans addicional és de dues hores. Així doncs, no hauríem de conformar-nos amb l’almoina d’un parell d’hores, pot ser que fins a un dia de compensació si la directiva del centre és “benevolent”, quan partim a acompanyar els nostres alumnes, perquè a la mestra de l’exemple li pertocaria més d’un dia de compensació. 

Perquè, amb el nou ROC (al que UOB Ensenyament, i totes les forces sindicals presents a la Mesa Sectorial d’Educació s’hi van oposar) les gratificacions marcades (respecte a l’horari) a penes compensen la despesa que fan els docents als viatges d’estudis i a més aquest marca que serà la direcció del centre qui autoritzarà la compensació corresponent. A UOB Ensenyament demanem una unificació de gratificacions i/o compensacions marcades al ROC perquè tots els docents tinguin les mateixes condicions sociolaborals.  

El problema no és banal. En realitat, estam discutint quina és la natura de la funció docent. Estam cansats que, de manera explícita o implícita, l’Administració ens continuï tractant com a monjos que només treballen per vocació i a canvi d’almoina. La vocació és una virtut, però els docents som, abans de res, treballadors. Un treballador pot tenir vocació, però allò que ha de tenir en tot cas, és professionalitat. I la professionalitat va lligada a una remuneració acord amb la responsabilitat que s’assumeix i la qualitat del treball. D’altra banda, l’Administració no dubta a tractar el seu personal docent com a personal dels serveis generals de la CAIB quan es tracta de retallar-li sou o drets laborals (retallades del 2020-21, marcatges, dret a emmalaltir), menystenint així l’especificitat de la funció docent. 

Per què, aleshores, aquest personal docent cada cop més assimilat a la resta de personal CAIB no ha de gaudir de les mateixes dietes i gratificacions? Recordem que el personal que atén comissions per raó del servei percep una dieta diària de 91,83 €  quan aquesta implica una pernoctació fora de la residència habitual. UOB Ensenyament no acceptarà més excuses per mantenir-nos mal pagats. Que fins ara els docents ens haguem contingut per sentit de la responsabilitat, no vol dir que no estem cansats d’abusos salarials!

UOB Ensenyament ja plantejà la qüestió Mesa Sectorial  i ha enregistrat una instància adreçada a l’Administració perquè aquest aspecte es pugui regular i que l’esforç que es fa en acompanyar els alumnes es vegi compensat de manera adequada, és a dir, tant en horari, com econòmicament.

Palma, 15 de febrer de 2024

Argumentari per a la defensa del català de la Xarxa Educativa per la Llengua

13 de febrer de 2024
by Unió Obrera Balear

Des de Xarxa Educativa per la Llengua, entitat de la qual UOB Ensenyament en forma part, s’ha elaborat un argumentari legal tant per mares i pares com pel col·lectiu docent per reduir l’impacte de les polítiques agressores contra el català amb la finalitat d’oferir-los arguments jurídics, pedagògics i tècnics. Defensar la presència del català a l’escola i rebatre’n els discursos hostils contra el model actual és una necessitat.

Podeu consultar l’argumentari docent aquí

Podeu consultar el document per a les famílies aquí.