Ahir, dia 27 d’abril de 2025, Última Hora publicava una entrevista a la senyora Catalina Ginard, directora general de Planificació i Gestió Educativa, en la qual afirmava que El modelo de inmersión lingüística no funciona y eso nos tiene que hacer reflexionar. Se supone que este modelo tendría que evitar que se registraran estos datos. […] son fruto de años de inmersión lingüística, y se supone que a estas alturas no debería de registrarse ese nivel tan bajo en catalán.
No dilucidam exactament quina és la reflexió que proposa la senyora Ginard, tenint en compte que l’únic que ha fet la Conselleria d’Educació i Universitats quant a llengua és implantar un Pla de Segregació Lingüística que minva encara més la presència del català al sistema educatiu. Que la llengua catalana estigui en retrocés a pràcticament tots els àmbits de la societat balear no li dona una pista a la senyora Ginard que, tal vegada, els nefastos resultats de les proves IAQSE no són fruit del model d’immersió lingüística, sinó de processos demogràfics, socials i culturals molt més complexos?
UOB Ensenyament, des de la seva fundació, ha exigit a l’Administració una aposta clara per a la defensa i la potenciació de la llengua catalana en el sistema educatiu. UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a fer campanyes per augmentar el prestigi de la llengua catalana, així com a fomentar els estudis de Grau de Llengua i Literatura Catalanes. Per altra banda, l’Administració hauria d’incrementar el nombre de convocatòries de les proves que permeten acreditar els coneixements de llengua catalana, així com acréixer l’oferta de cursos que possibilitin als docents acabats d’arribar a les Illes Balears accedir a formacions per aprendre la nostra llengua.
Reflexions, se’n poden fer moltes, però també hi ha d’haver voluntat política. Aturar el procés de desaparició de la llengua catalana és una responsabilitat de tots, també de la Conselleria d’Educació i Universitats. UOB Ensenyament insta totes les administracions a engegar propostes valentes i clares en favor de la llengua catalana; així mateix, encoratja tota la societat a defensar-la i a usar-la en tots els àmbits.
El passat 12 d’abril es publicà al BOIB l’Ordre per la qual es regula l’admissió i la matrícula als ensenyaments de formació professional del sistema educatiu de les Illes Balears. A priori, aquest fet no sembla que sigui d’interès cabdal, si no fos pel fet que amaga la modificació d’una altra Ordre que res té a veure amb els ensenyaments d’FP, sinó amb l’elecció de llengua als centres educatius.
Des de UOB Ensenyament no qüestionem la legalitat de la maniobra feta per la Conselleria d’Educació, però sí la forma en la qual se cerquen procediments que en res ajuden la promoció i normalització de la nostra llengua, la catalana, en l’àmbit educatiu.
Amb un subtil canvi de redactat, l’Administració comença a obviar l’autonomia de centres —en la qual tant s’escuda quan li interessa— i obliga els centres educatius “a oferir l’opció de la selecció de la llengua del primer ensenyament en el procediment de formalització de la matrícula”. Aquest fet, com ja hem remarcat, contraria l’autonomia pedagògica, d’organització i de gestió dels centres educatius pel que respecta a la redacció dels seus projectes lingüístics. Els esforços de la Conselleria perquè les famílies elegeixin el castellà estan a l’altura de les pel·lícules del celebèrrim arqueòleg de Hollywood.
Aquest fet ja va ser detectat per UOB Ensenyament a la Mesa Sectorial d’Educació de 22 de gener, quan va retreure a la Conselleria d’Educació i Centres Concertats que la modificació proposada només obria la porta a interpretacions que ofeguen, encara més, el català com a llengua vehicular del sistema educatiu.
I, com és ja habitual, amb excuses de mal pagador, l’administració s’escudà en la immediatesa de l’inici del procés d’escolarització i que considerà necessari, per motiu d’oportunitat i necessitat, incloure aquesta modificació. Sí, oportunitat i necessitat de trobar més adeptes al fracassat pla pilot de segregació lingüística. Després de l’estrepitós resultat d’aquest pla, que només comptà amb 11 centres adherits —cap d’ells públic—, ara la Conselleria cerca vies camuflades per tal d’entrebancar, encara més, la normalització de la nostra llengua.
Ahir, 14 d’abril de 2024, es commemorà a Palma la proclamació de la II República, esdevinguda ara fa 94 anys. Com a membre integrant de la Plataforma per la Memòria Democràtica, UOB va concórrer ahir a la manifestació on es va llegir un manifest en defensa dels valors republicans, del reconeixement de les víctimes de la repressió durant la guerra i la dictadura, i en rebuig de la ideologia feixista.
Els valors democràtics i els drets civils estan en perill. L’extrema dreta pren força cada dia, tant a les institucions com als mitjans de comunicació i al carrer. Unió Obrera Balear lluitarà contra el feixisme sense descans i en qualsevol àmbit. Si no volem veure com es limiten els drets civils, com empitjoren les condicions sociolaborals i com les institucions democràtiques pereixen, la lluita és més necessària que mai. Unió Obrera Balear insta la societat a rebutjar el feixisme i a defensar els drets civils i laborals, així com a exigir a l’Administració a aplicar i desenvolupar la llei de memòria democràtica.
Avui, 9 d’abril de 2025, representants dels agents socials s’han manifestat davant la Conselleria d’Educació i Universitats per mostrar el seu rebuig al Pla de Segregació Lingüística. A pesar de les pobres explicacions oferides pel senyor conseller, Antoni Vera, i els seus fatus intents de justificació en afirmar que la conselleria no segrega per motius lingüístics, UOB Ensenyament no cessa en la defensa a ultrança de la llengua catalana. UOB Ensenyament lluitarà a la Mesa Sectorial, lluitarà al costat d’aquells que defensin el català, lluitarà al carrer i lluitarà on faci falta.
El 28 de maig de 2024, UOB Ensenyament celebrava una victòria històrica del sindicat: la fi de l’obligatorietat de gaudir l’Excedència voluntària per a la cura d’un fill menor de tres anys per trimestres escolars: després de la pressió exercida per UOB Ensenyament, alguns docents varen poder demanar el reingrés amb data 30 de juny i no 31 de juliol. Podeu llegir-ne els detalls aquí.
Pareix lògic que, un cop acceptat el canvi, s’hauria d’haver modificat, dins un termini raonable —un mes, dos mesos, un trimestre…— les instruccions que regulen aquesta excedència perquè els docents poguessin disposar de la informació correcta i actuar en conseqüència. Però estam parlant de la Conselleria, on els moviments, pel que sembla, es produeixen a ritme geològic.
UOB Ensenyament, fent ús del torn obert de paraula de la Mesa Sectorial d’Educació, ha demanat l’actualització d’aquestes instruccions en les següents ocasions:
Aquesta situació exposada té tres conseqüències funestes per diferents motius:
Els docents no tenen la informació actualitzada a mà perquè la Conselleria, després de gairebé un any des de l’acceptació dels primers casos, no s’ha dignat a modificar les instruccions pertinents.
La Conselleria d’Educació i Universitats atorga a la Mesa Sectorial una importància nul·la i, tal com ha denunciat UOB Ensenyament (ho podeu llegir aquí i aquí), l’està transmutant en una Mesa informativa que perd, a poc a poc, qualsevol tarannà negociador.
UOB Ensenyament no ha cessat ni cessarà en la consecució del seu objectiu prioritari: pressionar l’Administració per millorar les condicions sociolaborals dels docents.
Ara mateix, un docent que es troba en situació d’excedència per cura d’infants té tres opcions:
Sol·licitar el reingrés amb data 28 d’abril, dia que comença el tercer trimestre del curs 2024-2025.
No fer res i, en cas de ser funcionari de carrera, serà declarat d’ofici en situació d’excedència voluntària per interès particular.
Demanar la perllongació de l’excedència i, en cas de tenir la intenció de fer feina el curs 2025-2026, demanar el reingrés amb data 30 de juny (el termini és fins a l’11 d’abril de 2025)
Per a la situació c), si un docent segueix les instruccions que la Conselleria té publicades a la seva pàgina web, hauria de demanar el reingrés amb data 31 de juliol, i perdria així les retribucions pertinents al mes de juliol.
L’Administració intenta amagar la informació per perjudicar els docents, però UOB Ensenyament roman vigilant per evitar-ho.
Avui, dilluns 7 d’abril de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament, Sr. Albert J. Flores Clemente; la cap de servei d’Innovació Educativa, Sra. Vanesa Alonso Crespo; el director de Convivèxit, Sr. Antoni Vich Coll i la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera Estarellas.
Després de la introducció que ha fet la Sra. Vanesa Alonso Crespo, en què ha explicat alguna de les novetats que hi ha en la convocatòria, UOB Ensenyament ha demanat una modificació pel que fa a un dels requisits de les persones sol·licitants, que especifica que l’experiència docent ha de ser d’un mínim de cinc anys. UOB Ensenyament considera que seria suficient que aquesta experiència fos de tres anys.
La Conselleria ha respost que es va valorar aquesta qüestió, però que pel fet que en els darrers anys s’ha volgut fomentar que s’obrin els camps a totes les etapes i que per això la mateixa activitat s’ha de graduar a diferents nivells educatius, és important que els docents que ocupin aquestes places tinguin com a mínim cinc anys de servei actiu i que hagin estat en contacte amb alumnes dins les aules per tal de desenvolupar aquesta tasca de manera satisfactòria.
Per altra banda, UOB Ensenyament ha reclamat que pel que fa a les condicions generals del lloc de feina s’hauria d’especificar el temps que el docent haurà de romandre al seu lloc de feina i amb quin horari, atès que en convocatòries anteriors això quedava clar. A més, és important que els docents que vulguin comissionar en una d’aquestes places tenguin totes les dades que els permetran prendre la decisió de manera conscient i informada.
La resposta de la Conselleria ha estat que l’horari i el temps de permanència dependrà de cada camp d’aprenentatge i de les activitats que s’hi desenvolupin. La data del 31 d’agost és la finalització de la comissió de serveis i, com a norma general, la permanència ha de ser fins dia 15 de juliol. Ara bé, es podria donar el cas que s’hagin de fer tasques puntuals de gestió documental i manteniment de les instal·lacions més enllà d’aquestes dates.
Un altre punt sobre el qual ha demanat explicacions UOB Ensenyament ha estat la raó per la qual a la baremació han afegit puntuació pel fet d’haver ocupat un càrrec dins un equip directiu: La Conselleria ha afirmat que pensen que s’ha de valorar perquè el docent d’un camp ha de fer la seva pròpia gestió econòmica i també tots els tràmits documentals del centre. L’experiència prèvia d’aquests professionals en equips directius pot suposar un plus en el desenvolupament d’aquestes tasques.
Finalment, UOB Ensenyament també ha volgut saber si la comissió de seguiment per avaluar el docent serà cada any o cada dos com en les convocatòries anteriors.
La Conselleria ha afirmat que, tot i que la idea d’aquestes comissions és que tenguin continuïtat en el temps, hi ha dos moments d’avaluació per als docents que han comissionat en un camp d’aprenentatge. La primera és l’avaluació anual en què es revisen juntament amb Inspecció Educativa, entre altres qüestions, la PGA i el desenvolupament del curs. La segona és l’avaluació del projecte presentat, que es fa cada dos cursos per tal de valorar si la comissió continua dos anys més.
Informació psicòlegs educatius.
L’Administració ens ha informat de l’estat de la qüestió pel que fa a la implantació en els centres de secundària de la figura del psicòleg educatiu durant aquest curs 24-25. En la seva intervenció, el director de Convivèxit, el Sr. Antoni Vich Coll, ha presentat un informe sobre la valoració del psicòleg educatiu, la col·legiació dels professionals que desenvolupen aquesta funció i la seva tutorització.
El mes de febrer es va passar una enquesta a unes 12.000 persones: departaments d’orientació, equips directius, docents, famílies i alumnat. S’han compromès a presentar el document que han elaborat, però en línies generals la informació que se n’ha extret reflecteix que, a grans trets, la valoració és positiva.
Així mateix, hi ha aspectes que s’han de millorar:
Que augmenti el nombre de professionals i les hores d’atenció en els centres per tal d’incrementar la disponibilitat per fer més prevenció i detecció de casos.
Que hi hagi una difusió eficaç del servei a tota la comunitat educativa, especialment a les famílies.
Que no es trepitgin les tasques dels equips d’orientació i les dels psicòlegs.
UOB Ensenyament ha volgut saber si tenen la intenció d’introduir la figura del psicòleg educatiu a primària. En aquesta etapa hi ha una necessitat de cada vegada més recurrent de treballar la salut emocional, tasca que recau principalment en la figura del tutor.
La Conselleria ens ha dit que de moment no contemplen aquesta possibilitat, tot i que hi ha moltes demandes i són conscients de les necessitats actuals en els centres de primària. Primer voler tenir ben establerta aquesta figura en les etapes de secundària i ensenyaments postobligatoris abans de fer-la extensiva a altres etapes.
En aquest punt, que ha estat merament informatiu, UOB Ensenyament no ha fet cap aportació.
Torn obert de paraula
En el torn obert de paraula, UOB Ensenyament ha tractat els temes següents:
A l’anterior MSE UOB Ensenyament ja havia demanat les implicacions que suposaria l’Informe final amb la proposta de marc de competències professionals docents. En la Mesa d’avui ha tornat a demanar si ens podien donar algun tipus d’informació al respecte.
La Conselleria ha dit que han demanat aquesta informació i que en tenir-la ens la faran arribar
També ha demanat per la previsió que tenen per convocar una MSE per tractar les llicències per estudis.
Sobre aquesta qüestió, la Conselleria ha afirmat que no tenen data perquè la situació és de pròrroga de pressupostos.
UOB Ensenyament, en el torn obert, també ha demanat informació referent a l’acord signat el 27 de febrer a la Mesa General d’Empleats Públics, que inclou l’increment del plus d’insularitat, on també es van negociar qüestions com ara la jubilació parcial o la reducció de la jornada laboral a 35 hores. Ha volgut saber si ja hi ha alguna previsió de calendari, quanties, etc.
La resposta ha estat que està previst que l’acord se signi dia 9 d’abril i que, tot i que la Direcció General de Personal Docent no hi ha participat, ens explicaran com ens afecta com a docents.
Finalment, UOB Ensenyament, pioners en aquesta reivindicació, ha insistit, una vegada més, en la creació del cos únic que estigui format pels cossos de totes les etapes educatives, fins a aconseguir fer real el principi d’igual feina, igual salari.
Ahir, dia 3 d’abril de 2025, es va reunir la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de les Illes Balears per deliberar, entre d’altres, una proposició no de llei (núm. 5053/25, presentada pel Grup Parlamentari Socialista), relativa a recuperar hores lectives de valors cívics i ètics.
No pareix raonable que algú pugui oposar-se a un hipotètic retorn de les hores que fa poc es varen llevar a l’àrea d’educació en valors cívics i ètics, tradicionalment maltractada en favor d’altres disciplines i, tal com va denunciar UOB Ensenyament, una vegada més menystinguda per l’Administració.
Doncs bé, la diputada de VOX Manuela Cañadas, lluny de debatre amb arguments i raonaments que serien d’esperar en una representant pública, va vagar per carrerades ofegoses repletes de deliris, feixisme i paranoia, alhora que esputava manques de respecte envers els docents que imparteixen aquesta matèria. La senyora Cañadas, en un discurs que hauria enorgullit José María Pemán, afirmà: bajo el disfraz de las palabras bonitas: valores, civismo, ética, digitalización… pero si algo hemos aprendido estos años es que cuando la izquierda habla de valores, lo que quiere decir es adoctrinamiento, cuando habla de ética quiere decir control de pensamiento; y ya cuando habla de civismo habla de imponer su modelo de sociedad y arrinconar a aquellos que no se someten a sus dogmas. […] Ustedes quieren más horas de ideología […] la asignatura de valores cívicos y éticos, una materia que ha servido como caballo de Troya del pensamiento único en las aulas […] Esto es lo que ustedes llaman Valores, una asignatura construida para moldear conciencias.
La senyora Cañadas —mentre els seus companys de partit parlen de «cruzada de liberación» per fer referència a un cop d’estat feixista, o es dediquen a celebrar l’1 d’abril com a dia de la victòria o es dediquen a rompre fotografies de represaliades per la dictadura— es permet el luxe no només d’acusar els altres de voler imposar ideologies, sinó que falta al respecte als docents que imparteixen l’assignatura de Valors cívics i ètics i que lluiten diàriament a capa i espasa mentre l’Administració els menysprea retallant-los hores de docència.
UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a retornar les hores manllevades a l’assignatura d’educació en valors cívics i ètics i tota la societat balear a rebutjar i combatre el feixisme.
El conseller d’Educació, el senyor Antoni Vera, afirmava ahir al Parlament que mai ha segregat alumnes. UOB Ensenyament no és d’aquest parer. No és només que la Conselleria d’Educació i Universitats segregui per llengua a través de l’ ignominiós Pla de Segregació Lingüística, tal com ha denunciat UOB Ensenyament infinitat de vegades, sinó que també segrega per classe social, fomentant l’escola concertada en detriment de la pública: línies d’ESO que desapareixen al Politècnic i apareixen per art de màgia a conegudes escoles concertades —hi haurà qui dirà que és un miracle, però per a UOB Ensenyament és un frau, una desviació dels diners dels contribuents que serveixen per pagar els privilegis d’alguns—, i punts per antic alumne, a l’estil Antic Règim.
La Conselleria d’Educació i Universitats demostra tossuderia a intentar mantenir —i ampliar a secundària— un Pla que ha fracassat estrepitosament i que, fora del govern, només té el suport d’aquelles escoles privades, però mantingudes amb fons públics que en poden treure un bon grapat de milers d’euros extra i de diputats feixistes que celebren el dia 1 d’abril com a dia de la victòria.
UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitat a posar fi, d’una vegada per totes, al despropòsit del Pla de Segregació, a rompre qualsevol negociació amb partits feixistes i a protegir i potenciar l’escola pública, que cada dia que passa s’enfonsa més dins la misèria per culpa de la deixadesa i incapacitat de l’Administració.
La millora de les condicions sociolaborals dels treballadors és un dels objectius més importants del sindicalisme. UOB Ensenyament, des de la seva fundació, lluita per aconseguir que els docents de les Illes Balears puguin desenvolupar la seva tasca en unes circumstàncies laborals i socials que afavoreixin poder dedicar els seus esforços a ensenyar, feina primera de tot educador.
La Conselleria d’Educació va publicar fa dues setmanes que ha complit la majoria dels punts del Segon Acord Marc, signat el 2023. Des de UOB Ensenyament consideram que queda molta feina per fer respecte a la millora de les condicions sociolaborals del personal docent i volem parlar d’una sèrie de mancances que fan que el col·lectiu docent, precisament, no sigui un exemple quant a l’equilibri entre la vida personal i laboral.
De fet, podríem considerar que existeix un incompliment de l’article 14 de l’EBEP sobre els drets individuals dels empleats públics, concretament l’apartat referit a les mesures de conciliació. Efectivament, la Conselleria no ha desenvolupat íntegrament el marc jurídic per exercir de forma plena i amb garanties el dret a l’adopció de mesures que afavoreixen la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
En primer lloc, i si ens centrem en la conciliació familiar, malgrat que el partit del govern es presenta com a referent en aquesta matèria, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. Per exemple, quan un docent de les Balears té un infant malalt, no té cap mena de permís per quedar a casa, a diferència d’altres comunitats com ara Madrid, on hi ha un permís retribuït al 50% per cuidar els menors de setze anys malalts fins a quatre dies consecutius. Una altra mostra n’és el cas de Castella i la Manxa, on existeix un permís per fer l’adaptació escolar del fill. Aquest permís permet la flexibilització horària de la jornada per acomodar l’inici escalonat de fills per primera vegada a l’etapa infantil. També podem anomenar el cas de Catalunya, que té reconegut el permís sense retribució per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un període mínim de 10 dies i un màxim de 3 mesos, prorrogable excepcionalment fins a 3 mesos més.
A propòsit del permís parental de 8 setmanes, cal tenir present que Espanya està incomplint, des del 2 d’agost de 2024, la directiva europea de conciliació que obliga a retribuir almenys 4 setmanes de les 8 d’aquest permís.Per aquest motiu, UOB Ensenyament continua pressionant al govern autonòmic, tal com ha fet anteriorment, per tal que faci arribar a Madrid la necessitat urgent de la retribució d’aquest permís. Mentrestant, això suposa un greuge econòmic per les famílies que tenen la necessitat de gaudir-lo ara i no en el futur.
S’ha de recordar també que UOB Ensenyament ha reivindicat des del curs 2022-23 l’obligatorietat de compactar els horaris dels docents a mitja jornada i que es puguin concentrar en 3 dies. És innegable que el temps, la despesa econòmica i la petjada ecològica són massa elevats. Ara per ara, això encara no és així, ja que hi continua havent docents a mitja jornada que han de treballar 4 o, fins i tot, 5 dies.
Finalment, per tancar aquest bloc, cal fer referència al punt 25 de l’Acord Marc que regula els dies d’assumptes propis. En aquest punt, UOB Ensenyament reivindica dues qüestions que encara estan pendents de resoldre. D’una banda, la regulació del permís retribuït per assumptes particulars per a tot el personal docent i, d’altra banda, eliminar l’exclusió del personal interí del gaudi de dies sense sou.
Quant al primer punt, cal remarcar que l’article 48 de l’EBEP reconeix el dret a sis dies de permís sense excloure el professorat, i l’article 2.3 confirma que el personal docent es regeix per la seva legislació específica i per l’EBEP en allò no expressament exclòs. A més, actualment, almenys dotze comunitats autònomes ja han fet efectiu aquest dret per al seu professorat, i a les Illes Balears altres sectors públics ja el tenen reconegut. Aquesta situació genera un greuge comparatiu i una desigualtat de tracte que contravé les garanties de l’EBEP. Per això, UOB Ensenyament insta la Conselleria a publicar amb caràcter immediat la normativa que reguli aquest permís per al curs 2024-2025, garantint-ne l’aplicació efectiva per a tot el col·lectiu docent, interins inclosos.
En relació amb el segon punt, UOB Ensenyament ha denunciat en diverses ocasions que el col·lectiu interí en continua exclòs, incomplint així una vegada més l’acord del Consell de Govern. Aquesta exclusió no té fonament normatiu, ja que l’EBEP no prohibeix aquestes llicències i altres comunitats autònomes, com Catalunya, ja han fet efectiu aquest dret. Reconeixent aquest permís, no es crea cap privilegi ni es genera un cost per a l’Administració, sinó que s’afavoreix la conciliació i es corregeix una desigualtat. La mateixa Llei 3/2007 de la Funció Pública Balear pot ser adaptada per garantir que el personal interí tingui el mateix dret que els funcionaris de carrera, sense alterar les necessitats del servei. Per això, UOB Ensenyament insta l’Administració a modificar o adaptar aquesta norma per a garantir la inclusió del col·lectiu docent interí.
UOB Ensenyament també creu molt necessari fer referència a les millores sociolaborals que incideixen directament en la pràctica educativa.
Així, des de UOB Ensenyament, denunciam la inacció en la implementació de l’acord per a la reducció progressiva de ràtios als centres públics. Aquest compromís, signat per millorar la qualitat educativa i garantir una atenció més individualitzada a l’alumnat, no pot quedar en una promesa incomplerta. Per això, UOB Ensenyament exigeix el compliment sense dilacions del calendari de reducció de ràtios, la contractació immediata de més docents per garantir la reducció de ràtios i l’establiment dels mecanismes de seguiment i transparència promesos a l’Acord Marc, com n’és la comissió de seguiment durant el 2n trimestre de cada curs escolar.
Quant al Pla de simplificació burocràtica (punt 33 de l’Acord Marc), el qual considerem que és la clau per alleugerir les intenses jornades que dediquen els docents a casa, UOB Ensenyament ha denunciat que és un punt que s’ha anat posposant des de l’assignatura de l’Acord Marc.
UOB Ensenyament ja va enviar les propostes per simplificar la càrrega burocràtica i ha exigit incansablement que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla. No obstant l’anterior, sembla que per part de la Conselleria no és una qüestió primordial per posar-li més èmfasi i començar a treballar-hi de veres.
Pel que fa al restabliment de les llicències per estudis, que s’havien d’implantar a partir del curs 2023-24, UOB Ensenyament vol recordar que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en el Títol III dona una atenció prioritària a la formació inicial i permanent dels docents. La formació constitueix no solament un dret i una obligació de tot el professorat, sinó també una responsabilitat de les administracions educatives. On és la responsabilitat del govern de les Illes Balears, que posposa una vegada més la negociació de les llicències per estudis? Podem titllar com a anecdòtic —o vergonyós— el fet que a la Mesa Sectorial d’Educació de dia 24 de març de 2025, a l’hora de negociar l’esborrany de les llicències per estudis i un cop UOB Ensenyament intervingué exposant les diverses esmenes, l’Administració reculà i reconegué que l’esborrany presentat s’havia de refer.
Una altra de les mesures que UOB Ensenyament considera inajornable, pel fet que repercutiria directament en la millora de la qualitat de l’ensenyament, de les condicions laborals i de salut del professorat, així com a combatre l’esgotament emocional dels docents i, en últim lloc, afavoriria també la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, és la negociació d’un any sabàtic retribuït de lliure disposició.
Finalment, un altre dels assumptes importants a tractar és el retorn a les 35 hores setmanals; dret que els empleats públics vàrem perdre el 2012. En la sessió de 27 de febrer de la Mesa General d’Empleats Públics es va signar, per unanimitat, l’Acord que inclou una sèrie de millores per als anys vinents, d’entre les quals es recupera la jornada de 35 hores setmanals per a tothom. Aquest acord dona llum al punt 26 de l’Acord Marc, que estableix la implementació en la professió docent de les 35 hores de jornada laboral, però UOB Ensenyament romandrà vigilant perquè aquesta mesura s’apliqui reduint en la proporció adequada les hores de presència als centres, les hores lectives i/o les complementàries.
A tall de conclusió, des de UOB Ensenyament volem posar de manifest que l’anàlisi anterior sobre la realitat de les condicions sociolaborals dels docents, projecta un balanç negatiu i poc adequat per a les necessitats del col·lectiu docent. Si a l’anterior hi afegim l’estat precari en què es troba el Servei de Prevenció de Riscos Laborals, com ja es va denunciar en un comunicat, i el fet que l’Administració no ho considera un servei públic essencial, de cap de les maneres el col·lectiu docent podrà ser ben atès. Això repercutirà, en última instància, de forma perjudicial en les condicions en què els docents desenvolupen la tasca educativa. Per tot això, UOB Ensenyament exigeix una resposta envers la gran quantitat de docents que han iniciat el Protocol d’Agressions, el desenvolupament d’un Pla d’Igualtat i Conciliació que reculli objectius específics —cultura d’igualtat i bon govern, accés, promoció, retribució i empoderament de les dones, conciliació i corresponsabilitat, situacions d’especial protecció i salut i riscs laborals— i la revisió pendent del catàleg de malalties professionals.
El roll de notícies i informacions que es fan públiques on el Partit Popular de les Balears perjudica el català és incessant. UOB Ensenyament ha denunciat en diverses ocasions que l’objectiu últim de la política lingüística del govern de la senyora Margalida Prohens és hereu del calamitós TIL impulsat pel govern Bauzá: minoritzar el català fins a fer-lo desaparèixer.
Però no és només el govern, sinó que també el Consell de Mallorca s’esforça en aquesta indigna campanya: segons informava la premsa, la institució va eliminar per error el requisit del català a quatre llocs de feina en la Fundació Mallorca Turisme. No hi ha dubte que errar és propi d’humans, però en aquest cas hi ha una iteració d’errors que, si més no, resulta sospitosa, atès que aquest mateix error ja el va cometre el govern balear fa pocs mesos.
No és ja que la Conselleria d’Educació i Universitats usi normatives del món educatiu per atacar el català —especialment ominós va ser l’intent que es feu a través de l’ordre d’admissió als estudis d’FP, tal com va denunciarUOB Ensenyament— i s’entesti a intentar revitalitzar el cadàver pútrid del Pla de Segregació Lingüística —reconvertit finalment en Pla de Finançament de l’Escola Concertada—, és que el govern balear usa qualsevol llei o excusa per danyar la llengua pròpia d’aquesta terra. La darrera ocurrència no ha estat altra que incloure —a instàncies de VOX— esmenes contra el català dins la popularment coneguda com a ‘Llei de Pollastres’ que impedeix la construcció d’una macrogranja al terme municipal de Sineu. Ni els pollastres s’estalvien les dèries catalanofòbiques de l’Administració.
UOB Ensenyament insta —una vegada més— l’Administració no només a cessar els seus evidents intents de minorització de la llengua catalana, sinó a protegir-la i fomentar-ne l’ús, tal com marca la legislació vigent.
