Any rere any són moltes les reivindicacions que arriben a UOB Ensenyament des dels diversos col·lectius docents. I en diem col·lectius, no amb l’ànim de diferenciar-los o excloure’ls entre sí -al capdavall hom està en el mateix sac- sinó perquè n’hi ha alguns que presenten circumstàncies excepcionals. I és aquí on rau la naturalesa del nostre sindicat, des d’on en tenim molta cura en donar veu a tothom que en tingui la necessitat i fins a hores d’ara, no hagin estat escoltades les seves reivindicacions. El poeta libanès, Khalil Gibran, deia que «alguns senten amb les orelles, alguns amb l’estómac, alguns amb la butxaca i alguns no senten en absolut». I és en aquest darrer punt on es troba la Conselleria, qui fins avui no ha fet cas a la demanda que avui en tornem a fer ressò.
D’aquestes reivindicacions que ens arriben cada any, algunes en són noves, però n’hi ha d’altres com la que ens concerneix ara, que des d’UOB les reclamam cada curs en les diferents meses sectorials com si fossin un mantra.
Que es baremi l’experiència docent a les escoles municipals de música no és una reclamació d’ara, sinó que UOB ho ve plantejant d’ençà fa estona en les meses, a la par d’altres a les que gràcies a UOB s’han aconseguit, com per exemple, el reconeixement de l’experiència docent a escoletes d’infantil de 0 a 3 anys. A imatge i semblança del que ocorregué amb aquest assoliment nostre, des d’UOB ho tornarem a defensar davant Conselleria, amb l’esperança que per al curs 22-23 es pugui fer efectiva.
Per aquest motiu, ja em donat la primera passa i en data d’11 d’octubre de 2021 hem presentat una instància davant la Conselleria d’Educació i Formació Professional en la que sol·licitem el reconeixement de l’experiència docent en les escoles municipals de música com a mèrit en la baremació de la convocatòria pública per formar la borsa d’aspirants a funcionaris interins i interines docents.
No volem pas finalitzar sense citar-los als i a les que regenten la Conselleria que «la música és l’art més directe, entra per l’oïda i va al cor» (Magdalena Martínez), llavors els i les recomanam escoltar aquesta reivindicació, i perquè no, que facin sonar la flauta de bon de veres.