UOB Ensenyament fou l’únic sindicat que a la Mesa Sectorial d’Ensenyament de dimarts 10/7/18 votà en contra del fals cobrament de l’estiu per part del interins i ho férem així per les següents raons:
- Tot i haver treballat 5,5 mesos, no es percebran les nòmines de juliol i agost.
- Els interins afectats deixaran de cotitzar dos mesos a la Seguretat Social amb els conseqüents perjudicis sobre la prestació de l’atur i la jubilació.
- Sense saber si seran adjudicats a l’agost o a principis de setembre amb una nova plaça, es veuran obligats a demanar l’atur dins el mes de juliol i per tant, gastar una part de la possible prestació sense importar-hi.
- Tampoc puntuaran per antiguitat laboral deixant de sumar 1,084 punts al barem de les borses d’interins i 60 dies per al còmput de triennis i sexennis.
- Tot això suposa un nou incompliment de l’Acord Marc (que els docents ja rebutjaren en referèndum per minso i insuficient), segons el qual la Conselleria fa trenta-tres mesos que es comprometé a pagar aquests dos mesos complets als interins que haguessin acumulat els 5,5, mesos.
- La Conselleria deixà en mans del Govern la negociació d’aquest punt, no participà de la redacció de la Llei 6/2018 i, per tant, no es dugué a la Mesa Sectorial d’Ensenyament la negociació de la indemnització aprovada aquest dimarts.
- Aquest pagat queda així de manera indefinida i no se sap a quin any
es podrà recuperar el dret adquirit al 1994 de cobrar íntegrament els
mesos de juliol i agost.
Com queda doncs la situació?
- La Conselleria pagarà una indemnització equivalent a un poc menys d’un mes de sou als interins que hagin treballat 5,5 mesos (165 dies) continus o discontinus, que hagin estat nomenats per cobrir substitucions durant el curs 17-18 i que hagin estat cessats per finalització de contracte o per incorporació del titular de la plaça. Aquesta indemnització es pagarà a finals de juliol.
- A tal efecte, la Conselleria ha redactat unes instruccions que no es publicaran a la seva web ni al BOIB i l’esborrany de les quals podeu consultar AQUÍ.
Conclusió: el pes de les retallades continua esclafant l’escola i els docents de l’educació pública i la lluita és tan necessària com en el temps en què el Govern actual prengué possessió gràcies a la mobilització verda de l’Assemblea de Docents, a la Taula reivindicativa de la qual ja figurava aquest punt al 2013.