Categoria: Circular

Sobre el certificat mèdic

Sobre el certificat mèdic si has aprovat oposicions

En aquesta infografia hi podreu veure tots aquells aspectes relacionats amb l’obtenció del certificat mèdic necessari després de superar els processos selectius.

Circular 290/2023

Vius i ungles amb l’aprovació dels criteris d’elaboració d’horaris!

Circular 289/2023

L’article 52 del nou Reglament Orgànic de Centres (Decret 4/2023) estableix com una de les competències del claustre:

f) Aprovar els criteris pedagògics per a l’atenció a la diversitat, orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat dins el marc normatiu, així com per a l’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat.

Què són els Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat?

És el document que regula les condicions que afecten la posterior elaboració dels horaris dels docents.

Què és el que ha d’incloure aquest document?

D’acord amb la lletra b) del punt 1 de l’apartat I de les Instruccions sobre l’horari general dels centres educatius de les Illes Balears (pàgina 1), aquest document ha de regular tota una sèrie de subapartats:

  1. Criteris de confecció de grups.
  2. Criteris d’atenció a la diversitat i codocència.
  3. Agrupació de les matèries per àmbits, si així ho ha decidit el centre (com a màxim fins a 3r d’ESO).
  4. Criteris d’assignació de tutories.
  5. Criteris de distribució de docència.
  6. Criteris d’organització de reunions de coordinació docent.
  7. Criteris d’assignació i organització de coordinacions.
  8. Criteris d’orientació.
  9. Criteris d’organització de l’avaluació i recuperació de l’alumnat d’acord amb el marc normatiu vigent.
  10. Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat.

Entre d’altres aspectes, serà dins els Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on els departaments poden fer propostes per definir els criteris de repartiment d’assignatures i assignació de grups. És important deixar clar que la normativa no diu que hi hagi d’haver un únic criteri de repartiment que afecti a tots els Departaments per igual. Serà el claustre qui decidirà si tots els departaments han de regir-se per un únic criteri o es poden respectar diferents criteris segons cada departament.

Així mateix, és també dins aquest document on es poden plantejar criteris d’assignació de guàrdies o també el fet d’haver d’anar al centre en horari d’horabaixa de manera regular.

Per al cas dels companys de Primària, serà aquest document el que reguli com i quan es fa l’hora de permanència popularment coneguda com “l’exclusiva”.

Qui i com s’elabora el document dels Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat?

Aquí és precisament on cal gratar. Resulta que la normativa no especifica com s’ha d’elaborar el document. L’únic que diu la normativa és qui l’ha d’elaborar (l’equip directiu) i qui l’ha d’aprovar (el claustre) però enlloc queda regulat com elaborarà aquest document l’equip directiu abans de sotmetre’l a l’aprovació del claustre.

Des d’UOB Ensenyament defensam una elaboració participativa del document per a que tot el professorat hi pugui participar de manera activa i l’aprovació (si escau) sigui el més conscient i compartida possible. Així les coses creiem que el procés d’elaboració hauria de ser:

  1. L’equip directiu que compartiria un primer esborrany a la CCP (en el cas dels CEIP a les reunions de coordinació de cicles) amb les línies generals per a un primer debat.
  2. Els diferents departaments tractarien l’esborrany i hi farien les aportacions que es considerassin oportunes.
  3. Les diferents propostes dels departaments es debatrien en un segon debat a la CCP per arribar a un consens i redactar l’esborrany.
  4. L’esborrany es sotmetria a l’aprovació del claustre.

La importància de conèixer bé l’horari laboral.

L’horari dels docents dels centres públics de secundària, de 37’5 hores setmanals, està dividit en:

  • 26 hores (que equivalen a 28 períodes de 55 min) amb horari fix en el centre.
  • 4 hores que no necessàriament han d’estar damunt l’horari setmanal i que s’activen per a reunions d’equips docents, claustres i sessions de seguiment/avaluació. És pràctica habitual algunes setmanes no fer aquestes hores per a poder compensar l’excés d’hores que es produeix les setmanes que hi ha sessions de seguiment/avaluació. Des d’UOB Ensenyament consideram que tots els centres haurien de seguir aquest modus operandi a fi de no sobrecarregar (encara més) els companys i companyes.
  • 7’5 hores que s’han de dedicar a activitats relacionades amb la docència i la formació permanent que poden no fer-se necessàriament al centre.

D’acord amb la configuració de l’horari setmanal dels docents de secundària, cal estar atents perquè és precisament en el document de Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on quedarà reflectit com, quan i a què es dedicaran aquestes 4 hores que no necessàriament han d’estar damunt horari fix.

Hores per a coordinacions: quantes i per què?

L’assignació d’hores per a coordinacions ve determinada pels Criteris per a la confecció d’unitats i quota. Aquestes hores venen assignades als centres en una bossa d’hores per a Altres coordinacions. Això vol dir que no hi ha preestablert un nombre d’hores per a cada coordinació i que és 100% decisió del claustre quantes hores s’assignarà a cada coordinació.

El nombre d’hores amb la qual es dota la bossa d’hores d’Altres coordinacions depèn de la tipologia de centre. Pots consultar la tipologia del teu centre en en següents enllaços:

Enllaç 1. Resolució del conseller d’Educació i Universitat de 24 de maig de 2018 per la qual es determina la tipologia dels centres docents públics no universitaris de les Illes Balears i el curs d’entrada en vigor de la nova tipologia (BOIB 31/5/2018, núm. 67).

Enllaç 2. Correcció d’errades en la Resolució del conseller d’Educació i Universitat de 24 de maig de 2018 per la qual es determina la tipologia dels centres docents públics no universitaris de les Illes Balears i el curs d’entrada en vigor de la nova tipologia (BOIB núm. 67, de 31 de maig).

Us adjuntam dues captures de pantalla de les graelles que apareixen al document de Criteris per a la confecció d’unitats i quota on queda estipulat el nombre d’hores de la bossa d’Altres coordinacions en funció de la tipologia de centre.

Des d’UOB Ensenyament sempre hem defensat l’empoderament dels claustres. Creiem que per assolir aquest objectiu és fonamental que tots els treballadors docents coneguin amb el major detall possible l’statu quo de la normativa que regula la quota dels centres.

Bàmbols! És a ca vostra on miren porno!

Bàmbols! És a ca vostra on miren porno!

Circular 288/2023 – Comunicat de premsa

UOB Ensenyament dona tot el suport al company de l’IES Porreres davant l’atac de l’extrema dreta catòlica. Com a primera acció hem oferit la nostra assessoria jurídica al company en qüestió. Convençuts que només el respecte a la llibertat de càtedra ens farà més forts com a treballadors, posam a l’abast del professorat de secundària i batxillerat un enllaç on es pot trobar el còmic per si el volen treballar a classe.

Podeu consultar el còmic AQUÍ.

També aprofitam per recomanar a l’extrema dreta, a la família que ha iniciat aquesta persecució i a tota persona que amb el seu silenci sigui còmplice de l’atac la lectura de l’estudi publicat el passat desembre per un equip d’investigadors de la UIB Pornografia a les Illes Balears. Accés i impacte sobre l’adolescència, dret internacional i nacional aplicable i solucions tecnològiques de control i bloqueig.

Podeu consultar l’estudi AQUÍ.

Les dades sobre l’accés al porno entre els adolescents són esfereïdores. No només això sinó que van a l’alça, especialment entre les adolescents. Com ens fan veure les dades de l’estudi: el 90,5% d’adolescents d’entre 13 i 18 anys, reconeix que en els darrers anys ha mirat pornografia. Això significa que la presència de la pornografia és molt majoritària en l’adolescència i que ha augmentat. A Espanya la prevalença del consum de pornografia en línia en adolescents i joves l’any 2018 (12-18 anys) era del 70,7%, amb un 86,9% pel que fa als homes i un 54,8% pel que fa a les dones. L’increment, pel que fa a Balears, ha estat de quasi 15 punts entre les adolescents i de 8 punts entre els adolescents. (pàgina 252).

Educar en les diferents sexualitats (en el sentit més ampli del terme) des de l’escola és l’arma més potent per combatre la xacra de la pornografia i les repercussions que pot tenir cap a la perpetuació d’actituds d’abús o fòbiques cap a determinats col·lectius.

Ara i sempre a UOB Ensenyament ens trobareu al costat dels companys i davant qualsevol atac a la nostra feina!

Concurs de trasllats post estabilització (IV). La solució: adjudicació en 2 torns.

Es compleixen les previsions fetes per UOB Ensenyament i 133 companys i companyes del cos de mestres que varen obtenir la condició de funcionaris a les oposicions de juny-juliol de 2022 veuran com molts dels nous funcionaris provinents del concurs de mèrits els passen davant a l’hora d’obtenir la seva primera destinació definitiva.

Circular 286/2023

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que s’ha posat al capdavant d’una reivindicació que bull als centres educatius però que curiosament no te cap ressò ni a nivell sindical ni a nivell de l’administració.

Ho vàrem treure a rotlle en una circular enviada a tots els centres dia 16 de desembre de 2022 (I), conscients que era un tema que començava a preocupar als docents. Després de tornar de les vacances de Nadal vàrem decidir moure fitxa per fer veure a la conselleria de la importància de fer alguna cosa al respecte. Per aquest motiu vàrem mantenir una reunió bilateral amb la Direcció General de Personal Docent dia 26 de gener de 2023 (II) on els vàrem traslladar la preocupació dels actuals funcionaris de carrera i dels efectes que es podien derivar si no s’actuava de cara al proper concurs de trasllats. Paral·lelament a n’aquestes accions vàrem enviar una instància al Ministerio de Educación y FP on vàrem voler indagar sobre quin era el marge de maniobra que tenia la conselleria d’educació a nivell autonòmic pel que fa al proper concurs general de trasllats que se celebrarà dins el proper curs 23-24 (concurs de trasllats autonòmic). La resposta obtinguda per part del Ministerio dia 13 de març (III) ens va confirmar que, efectivament, la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears te marge de maniobra a nivell normatiu pel que fa a la propera convocatòria de concurs de trasllats del curs 23-24 que serà d’àmbit autonòmic.

Així les coses, la proposta inicial que férem de d’UOB Ensenyament va ser que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursassin amb zero punts, només amb la nota del procés selectiu, de la mateixa manera que ho han fet tots els nous funcionaris cada vegada que han concursat per primera vegada.

Tota manera, entenem que aquesta proposta que férem seria contrària a la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022 que estableix que a partir del curs 22-23 als funcionaris se’ls ha de comptar l’experiència com a interins dins l’experiència en el cos del barem del concurs de trasllats.

Així les coses, per estar segurs que aconseguim evitar el greuge comparatiu que pot causar el proper concurs de trasllats, des d’UOB Ensenyament plantejam una segona proposta que sigui jurídicament viable.

La proposta consisteix en adjudicar el concurs de trasllats de caràcter autonòmic del proper curs 23-24 en dos torns:

  • 1r torn: funcionaris que han ingressat en el cos abans del 2023.
  • 2n torn: funcionaris que han ingressat en el cos durant el 2023.

Des d’UOB Ensenyament no deixarem de pitjar fins aconseguir que es materialitzi aquesta reivindicació. Consideram que el greuge comparatiu que pot generar el fet de no actuar no te cap justificació racional ni meritocràtica que el sostengui.

UOB reclama amb urgència una llista d’interinitats per a la pública i una altra per a la concertada

Igualtat d'accés pública i concertada

Si les escoles concertades es financien amb doblers públics, seria lògic que hi hagués dues llistes públiques. 

3 d’abril de 2023

Circular 283/2023

«Els centres concertats tenen els seus propis criteris de selecció i no segueixen l’ordre de prelació establert a la convocatòria d’interins de centres públics», aquesta és la frase que resumeix millor una injustícia més que han de suportar els i les interines que treballen per a la Conselleria d’Educació i Formació Professional de les Illes Balears.

L’escola concertada, que va néixer durant el primer Govern de Felipe González l’any 1985 amb la LODE, s’entenia com una figura temporal, és a dir, un model a extingir, per permetre garantir les expectatives quant a escolarització, aprofitant una xarxa que ja existia i funcionava d’escoles privades, racionalitzant les subvencions que es donaven als centres privats a canvi d’adoptar un funcionament públic que fos gratuït i no segregat pel que feia a l’admissió. Res més allunyat del que vivim avui dia:  L’Estat espanyol és el tercer país de la Unió Europea amb el percentatge més alt d’escola concertada. Una quarta part de l’alumnat s’escolaritza en centres de titularitat privada que se sostenen en part amb fons públics. Podem comparar amb models educatius que gaudeixen d’un rendiment acadèmic alt, com el finlandès, en el qual el 97% de l’alumnat es troba escolaritzat a la pública.

A Balears l’escola concertada acaba de signar el seu propi Acord Marc. A més a més, té la seva pròpia Mesa Social, que a la pràctica funciona a manera de junta, en la qual no participa la Conselleria d’Educació i sí les patronals, cooperatives i sindicats. En aquest acord les nòmines del professorat dels models públic i concertat s’equiparen, la qual cosa sempre és ben rebuda per a qualsevol que defensi el col·lectiu en general. 

Totes aquestes qüestions fan que de cada vegada, escola pública i concertada s’assemblin més en retribucions; només queda una diferència substancial: una escola pagada amb doblers públics no utilitza les llistes públiques (on els interins esperen que, per puntuació, arribi el seu moment de fer feina) i continua col·locant els seus treballadors «a dit».

UOB ja va denunciar l’any 2021 que molts professors de l’escola concertada havien pogut apuntar-se a les llistes de la pública i reconèixer la seva experiència; això va provocar que treballassin abans que molts companys de la pública que havien fet substitucions ben lluny de casa. Si des de la concertada es pot fer aquest canvi, ens demanam per què no hi ha dues llistes d’interinitats, i obligatòriament des d’aquestes i per ordre de puntuació, s’ha de contractar el professorat.

Atès que, a partir del curs 23-24 ens trobarem amb una interinitat que haurà de ser un màxim d’un 8%, demanam a la Conselleria d’Educació i Formació Professional un nou model en el qual totes les places pagades amb doblers públics hagin de passar per dues llistes en les quals no hi hagi col·locacions arbitràries: una llista d’interinitats d’escola pública i una de concertada, on els companys i companyes puguin triar si volen accedir a un o l’altre model d’escola o a ambdós. Cada una amb la seva baremació, però que permeti les mateixes oportunitats a tots els i les docents. UOB farà aquesta petició a la propera Mesa d’interins.

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Concurs de trasllats post estabilització (III). El Ministerio ens dona la raó, el marge de maniobra és possible.

Circular concurs de trasllats

Més d’un centenar dels actuals funcionaris del cos de mestres quedaran relegats durant anys a l’expectativa de destinació si la Conselleria no escolta la reivindicació d’UOB Ensenyament.

Circular 282/2023 – Comunicat de premsa
El Ministerio de Educación y FP dona la raó a UOB Ensenyament quant al marge de maniobra que te la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears perquè a l’hora d’organitzar el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del curs 2023-2024 pugui establir que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursin per primera vegada amb 0 punts, només amb la nota del procés selectiu.

L’argumentació jurídica que defensam des d’UOB Ensenyament, que ha estat avalada per la resposta escrita que hem obtingut per part del Ministerio de Educación y FP, és que el Reial Decret 1364/2010 que regula els concursos de trasllats d’àmbit estatal no estableix cap obligació a les Comunitats Autònomes quant a les bases i l’organització dels concursos d’àmbit autonòmic que es puguin convocar els anys que no es convoquen concursos d’àmbit estatal.

Paràgraf final de la resposta a la instància enviada al Ministerio. Consulta el text sencer.


Com ja hem explicat en més d’una ocasió aquesta reivindicació se centra en un escenari post resolució del concurs de mèrits i el que cercam evitar són dues coses:

  1. La limitació del dret a la mobilitat a tota una sèrie de companys i companyes que actualment ja són funcionaris de carrera i que quan varen obtenir la condició de funcionaris de carrera, després d’haver superat unes oposicions, les seves possibilitats de mobilitat no preveien el daltabaix que provocarà l’estabilització via concurs de mèrits ni el fet que a partir del curs actual a l’hora de participar en un concurs de trasllats es reconeguin també els anys d’experiència com a interí.
  2. Un greuge comparatiu amb tots els funcionaris de carrera de la Història que sempre que han participat per primera vegada en un concurs de trasllats (per mirar d’obtenir la seva primera destinació definitiva) ho han fet d’acord amb la nota del procés selectiu (oposicions).

Com ja vàrem denunciar amb la Circular 278/2022 enviada als centres dia 16 de desembre de 2022 i com vàrem posar damunt la taula a la reunió bilateral mantinguda el passat 26 de gener amb la Direcció General de Personal Docent en el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic que es durà a terme durant el proper curs 2023-2024 es generarà una gran problemàtica als funcionaris de carrera actuals per la confluència de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:

  • a) Que els funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits NO hauran de fer fase de pràctiques i per tant concursaran amb tot el barem de mèrits, no com els funcionaris en pràctiques que concursen per primera vegada amb la nota del procés d’oposicions que els ha permès guanyar la plaça.
  • b) Que a partir del curs actual 2022-2023 en els concursos de trasllats també es té en compte l’experiència com a interí arran de la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022.

Concretament, aquells perfils que poden veure limitades les seves possibilitats de mobilitat són:

  • Funcionaris de carrera que el curs 2023-2024 es trobin en situació d’expectativa de destinació.
    A les llistes d’adjudicació provisionals del cos de mestres del concurs de trallats d’àmbit estatal que actualment hi ha en curs ja hi ha 132 companys i companyes que han quedat en expectativa de destinació. A l’espera de veure com es resol finalment el concurs de trasllats actual (llistes d’adjudicació definitives) ja és de preveure que molts d’aquests companys i companyes quedaran en expectativa de destinació per al curs 2023-2024 i en el proper concurs de trasllats veuran com molts dels nous funcionaris provinents del concurs de mèrits els passen davant mentre ells segueixen quedant relegats a l’expectativa de destinació.
  • Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació i que al curs 2023-2024 poden concursar (generalment els que es troben en la seva primera destinació definitiva).
    Aquest és sens dubte el col·lectiu més perjudicat ja que de cop i volta han vist reduïdes les possibilitats de mobilitat que fins fa menys d’un any tenien.
    Dins aquesta casuística hi trobam molts de funcionaris que varen superar les oposicions el 2021 i que després de complir amb els 3 cursos de permanència mínima dins la seva primera destinació definitiva aspiren a fer un canvi, en molts casos d’illa. No fa falta dir que aquest canvi d’illa es pot ajornar durant molts d’anys en funció de cada especialitat.
  • Funcionaris de carrera amb destinació definitiva però actualment en comissió de serveis per motius personals dins la mateixa illa.
    Sota aquest perfil hi trobam funcionaris de carrera que varen aprovar les oposicions el 2021 i que a la seva primera destinació definitiva els va tocar una plaça que els dificultava la conciliació familiar. Com que la resolució de la convocatòria de comissions de serveis sí que permet demanar una comissió de serveis dins la mateixa illa han pogut obtenir-la per al curs actual 2022-2023 però difícilment podran obtenir-la per al proper curs que per altra banda seria el curs que ja podrien concursar deprés de complir amb els 2 cursos de permanència per obtenir un canvi de destinació que els facilités la conciliació familiar.

A UOB Ensenyament som molt caparruts. Hem advertit de la situació amb més d’un any d’antelació i seguirem repicant fins al darrer alè.

UOB Ensenyament no es conforma amb la integració al grup d’A1 de només certs docents d’FP: cos únic docent

Igual feina, igual salari

Circular 281/2023


Ens oposem a l’existència de categories de docents. Per això, emprenem mesures per aquells docents d’FP que no poden fer el transvasament a A1 i denunciem que no s’hagi inclòs als Mestres d’infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny.

Ja és conegut que UOB Ensenyament és partidària d’un cos únic de docents i, en conseqüència, es mostra a favor de tota acció encaminada a fer-ho possible. Aquesta és i serà, una de les nostres prioritats fins que no aconseguim acabar amb l’existència de categories de docents.

Celebram la passa que s’està fent amb la integració dels docents de Formació Professional, del grup A2, fins a fer-se efectiva aquesta integració, al grup A1. No obstant això, no deixarem de reivindicar un cos únic fins que tots els docents, independentment del cos i situació administrativa, tenguin les mateixes condicions salarials i de cotització.

L’esmentada integració, en curs, ha fet que, aquesta reivindicació històrica d’UOB, últimament s’hagi centrat especialment en el col·lectiu d’FP. I és que, des d’UOB Ensenyament hem vist necessari posar en relleu el greuge comparatiu que es produeix de no fer-se efectiva la integració i, el conseqüent, reconeixement amb efectes retroactius des del 19 de gener de 2021 (data d’entrada en vigència de la LOMLOE, la qual obliga a la integració dels docents funcionaris d’FP amb titulació universitària al cos de secundària) dels drets administratius i econòmics, també, dels interins i funcionaris en pràctiques, fins al moment, exclosos d’aquest tràmit. És per això, que posem a la disposició dels afectats (interins i funcionaris en pràctiques) dues instàncies per reclamar a la Conselleria d’Educació i FP de Balears que compensi la diferència salarial que existeix entre el cos A1 i A2, amb efectes retroactius des de la data d’entrada en vigor de la citada llei i fins que es faci efectiva la seva integració al cos A1. Així mateix, també, recordar-vos que s’ha forçat a la Conselleria a introduir en el nou Acord Marc la necessitat d’estudiar la situació de dos perfils singulars de professorat de formació professional: la d’aquells funcionaris que van ingressar al cos amb el requisit exigit en el seu moment, però que no disposen de titulació universitària que els permeti accedir al cos A1, i la d’un col·lectiu d’interins que en el seu moment, també, van accedir a la funció docent amb la titulació requerida, però que s’han vist al carrer per no tenir ara la titulació exigida, tot i disposar d’ampla experiència en l’exercici de la docència. 

Per tant, tot i que celebram l’avanç amb els companys d’FP, volem deixar clara la nostra postura: volem acabar amb les categories de docents. I això implica integrar al grup A1, també, als Mestres d’Infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. UOB Ensenyament denuncia que, igual que s’ha fet amb el professorat d’FP, des de l’Estat no s’hagin inclòs als mestres en el transvasament al cos A1 i en, conseqüent, se’ls privi del gaudi de les mateixes condicions salarials i de cotització que als seus companys de secundària. La titulació ha deixat de ser-ne l’excusa i és que ara tots els mestres han de fer un grau de 4 anys (i no una diplomatura de 3) per accedir a la professió.

Enganats i estafats!

Circulars
Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Circular 280/2023

A finals de gener de 2023 hem rebut una nòmina, on sembla que ens han apujat el sou un 2,5%, i també sembla que ens tornen els doblers robats als pressupostos de 2020 i 2021. És mentida. Repetim: és mentida.

  1. L’any 2020 ens minvaren el Complement Específic de Comunitat Autònoma i ens congelaren la resta de retribucions complementàries (tot excepte el sou i els triennis), en comptes d’apujar-los un 2%, tal com deia la llei.
  2. L’any 2021 ens congelaren totes les retribucions complementàries (tot excepte sou i triennis), que per llei haurien d’haver apujat un 0,9%.
  3. Això és robar. Per tant, tenim un Govern que ens pren allò que és nostre.
  4. El Govern trampós, per por de perdre vots, va prometre que restabliria les nostres nòmines i ens tornarien el 2% i el 0,9% robats durant el 2020 i el 2021 a la nòmina de gener de 2023.
  5. Quan vegeu la vostra nòmina de 2023, creureu que han complit, perquè tots els conceptes retributius hauran apujat un 2,5%. I el Complement Específic de Comunitat Autònoma, un poc més i tot.
  6. Però només és fum. Aquestes apujades corresponen als augments d’un 2,5% anual ordenats pel Gobierno Central per al 2023, més la recuperació de la minva del 2020 del Complement Específic de Comunitat Autònoma.
  7. Però tot allò que es va congelar el 2020 i el 2021 seguirà congelat. I ens havien promès el contrari. Mentre prometien recuperar-ho tot, feien un Acord de Govern amb poca publicitat on només es comprometien a restablir els conceptes minvats, però no els congelats.
  8. Per a posar-ho en xifres, clar i català: la pujada total corresponent al període 2020-21 hauria d’haver estat d’un 2,9% i s’ha quedat, per als docents, en un miserable 1,2%. Ens han fotut un 1,7% del nostre sou!
  9. Si penses que un 1,7% no és tan greu, et posam dos exemples: un docent que cobra devers 35.000 € anuals n’hauria de cobrar 35.600. I un que en cobra devers 45.000 n’hauria de cobrar uns 45.800. En altres paraules, en funció del teu cos i antiguitat, el Govern s’està apropiant indegudament d’entre 500 i 1.000 € que són teus! Com et quedes?
  10. Qui fa el contrari d’allò que promet, és un mentider. Govern mentider.
  11. El Decret 118/2002, vigent, diu, a l’article 5: La quantitat total, especificada a l’article anterior, que constitueix el denominat “complement específic de comunitat autònoma” s’ha d’incrementar anualment en el mateix percentatge que la corresponent Llei de pressuposts generals de cada any determini per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
  12. UOB ha exigit per escrit, i per dues vegades, el compliment de l’article 5 al Govern amb caràcter retroactiu des de 2020. Ens han respost que no tres vegades, totes per escrit.
  13. La democràcia és l’imperi de la llei. Qui no compleix la llei, no és un demòcrata. Govern antidemocràtic.
  14. El sector sanitari amenaçà amb vagues per a inicis del 2023 si el Govern no els apujava el sou. El Govern, en any electoral, i sempre covard, ha apujat el sou dels sanitaris.
  15. I tu, docent a qui han robat i enganat, què creus que hem de fer davant el Govern de covards que ens pren allò que ens pertany, que ens menteix, i que menysté la democràcia? NO CREUS QUE EL MOMENT DE LA MOBILITZACIÓ ÉS ARRIBAT? NO CREUS QUE MENTRE NO MOSSEGUEM, ELLS CONTINUARAN FOTENT-NOS?

Concurs de trasllats post estabilització (II). No afluixam!

Reunió bilateral Personal Docent UOB Ensenyament

Circular 279/2023

El passat 16 de desembre ja vàrem enviar una circular a tots els centres de les Illes Balears posant damunt la taula la qüestió del concurs de trasllats post estabilització. Paral·lelament a l’enviament de la circular vàrem registrar dues instàncies adreçades a la Direcció General de Personal Docent i al Ministerio de Educación y FP perquè tenguessin per escrit la reivindicació d’UOB Ensenyament.

A petició d’UOB Ensenyament, el passat dimarts 24 de gener vàrem mantenir una reunió bilateral amb representants de la Direcció General de Personal Docent per fer explícita la gran preocupació que hi ha entre bona part del col·lectiu docent pel que fa al concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del proper curs 2023-2024.
Aquest concurs servirà perquè bona part dels nous funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits aconsegueixin (o intentin aconseguir) la seva primera destinació definitiva, sempre en funció de la disponibilitat de places orgàniques vacants de cada especialitat.
Els nostres temors quant a l’alteració de les possibilitats de mobilitat de bona part dels funcionaris de carrera actuals es varen confirmar arran de la publicació de la disponibilitat de places orgàniques vacants el passat 21 de gener. El cas és que si feim el sumatori de les places buides d’una determinada especialitat (de cada un dels centres d’una illa) i al total li restam el nombre de places d’aquesta especialitat que es varen convocar a les oposicions passades (2022) i també li restam el nombre de places que aproximadament podrien correspondre a cada illa que s’han convocades en el Concurs excepcional de mèrits (recordem que s’han convocat a nivell de Balears i desconeixem la distribució per illes) la previsió és que hi hagi un gran nombre de professors i mestres en expectativa de destinació.
Us adjuntam l’enllaç directe al BOIB per consultar l’estat de les plantilles orgàniques del cos de mestres i del cos de professors de cada centre. S’ha de consultar l’Annex.
El fet que hi hagi mestres i professors en situació d’expectativa de destinació no representaria cap anomalia especialment greu en el procés del concurs de trasllats si no fos perquè hi ha la conjunció de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:

  • a) Que els funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits NO hauran de fer fase de pràctiques i per tant concursaran amb tot el barem de mèrits, no com els funcionaris en pràctiques que concursen per primera vegada amb la nota del procés d’oposicions que els ha permès guanyar la plaça.
  • b) Que a partir del curs actual 2022-2023 en els concursos de trasllats també es té en compte l’experiència com a interí arran de la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022.

Aquesta conjunció de factors farà que s’alterin notablement les previsions/opcions de mobilitat que tenien molts de funcionaris, dificultant o fins i tot impossibilitant la mobilitat per la irrupció en el concurs de trasllats d’un gran gruix de nous funcionaris molts d’ells amb molts d’anys d’experiència com a interins que no hauran de realitzar la fase de pràctiques i, per tant, concursaran amb tots els punts meritables per barem.
Concretament, aquells perfils que poden veure alterades les seves possibilitats de mobilitat són:

  • Funcionaris de carrera que el curs 2023-2024 es trobin en situació d’expectativa de destinació.
    Si bé amb l’ampliació de plantilla orgànica que hi ha hagut a la darrera revisió a la majoria d’especialitats serà difícil que per al curs 2023-2024 hi hagi molts companys en expectativa de destinació, encara podríem trobar certes especialitats amb funcionaris provinents de les oposicions del 2021 o del 2022 en expectativa de destinació.
  • Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació i que al curs 2023-2024 poden concursar (generalment els que es troben en la seva primera destinació definitiva).
    Aquest és sens dubte el col·lectiu més perjudicat ja que de cop i volta han vist reduïdes les possibilitats de mobilitat que fins fa menys d’un any tenien.
    Dins aquesta casuística hi trobam molts de funcionaris que varen superar les oposicions el 2021 i que després de complir amb els 3 cursos de permanència mínima dins la seva primera destinació definitiva aspiren a fer un canvi, en molts casos d’illa.
  • Funcionaris de carrera amb destinació definitiva però actualment en comissió de serveis per motius personals dins la mateixa illa.
    Sota aquest perfil hi trobam funcionaris de carrera que varen aprovar les oposicions el 2021 i que a la seva primera destinació definitiva els va tocar una plaça que els dificultava la conciliació familiar. Com que la resolució de la convocatòria de comissions de serveis sí que permet demanar una comissió de serveis dins la mateixa illa han pogut obtenir-la per al curs actual 2022-2023 però difícilment podran obtenir-la per al proper curs que per altra banda seria el curs que ja podrien concursar deprés de complir amb els 2 cursos de permanència per obtenir un canvi de destinació que els facilités la conciliació familiar.

Des d’UOB Ensenyament no entram a valorar la qüestió de la resolució judicial ni tan sols la manera com s’ha concretat el Concurs excepcional de mèrits. Simplement, el que demanam és que s’apliqui la mateixa normativa que històricament s’ha aplicat als nous funcionaris, això és, que la primera vegada que participin d’un concurs de trasllats ho facin amb zero punts i d’acord amb la nota del procés selectiu a fi de competir entre els de la seva “promoció” per aconseguir la primera destinació definitiva.

El futur negre de la mobilitat per comissions de servei per motius personals

Una altra conseqüència que es pot viure durant el proper curs 2023-2024 (si no s’hi posa remei) serà la dificultat per aconseguir una comissió de serveis per motius personals. Això es deurà a la manca de places buides que hi haurà per mor de l’estabilització. El que passarà serà que tot i que molts professors tenguin dret a una comissió de serveis perquè compleixin les condicions de la convocatòria, a l’hora de fer l’adjudicació no hi haurà places buides i, per tant, tot i tenir-hi el dret, la mobilitat per comissió de servei no es farà efectiva.

Per aquest motiu, la demanda històrica d’UOB Ensenyament de donar prioritat a les comissions de servei per motius personals és més que mai, indiscutible.
El problema que tenim, ara per ara, és que l’ordre d’adjudicació de les places de destinacions provisionals és el següent:
1- Comissions de serveis a Camps d’Aprenentatge, IEDIB, Assessors Tècnics Docents i Centres de Professorat.
2- Comissions de serveis per formar part d’equips directius.
3- Funcionaris que han vist suprimit el seu lloc de feina.
4- Funcionaris desplaçats per manca d’horari.
5- Funcionaris en expectativa de destinació definitiva.
6- Funcionaris que han sol·licitat el reingrés.
7- Comissions de serveis per raons de servei en un centre (projectes de centre).
8- Comissions de serveis per motius personals: conciliació familiar i atenció a familiars de 1r grau.
9- Comissions de serveis dins la mateixa illa, tant per equips directius com per motius familiars (aquesta condició s’aplica als funcionaris que s’han presentat a les oposicions per una determinada illa).
10- Funcionaris de carrera que han adjuntat la capacitació lingüística (FOLC) durant el darrer curs.
11- Comissions de serveis per a funcionaris de carrera d’altres comunitats autònomes per a motius familiars i per a reagrupament familiar.
12- Funcionaris de carrera en pràctiques.

Com que els funcionaris provinents del concurs excepcional de mèrits no realitzaran fase de pràctiques, això farà que tots aquests funcionaris tenguin la consideració de funcionaris en expectativa de destinació definitiva per al curs 2023-2024 i exhaureixin totes les places abans que s’arribi a l’adjudicació de places a aquells docents que compleixin amb els motius que els permeten demanar una comissió de serveis.
Davant aquesta situació, més que mai defensarem la reivindicació històrica d’UOB amb el següent ordre d’adjudicació:
1- Comissions de serveis a Camps d’Aprenentatge, IEDIB, Assessors Tècnics Docents i Centres de Professorat.
2- Comissions de serveis per formar part d’equips directius.
3- Funcionaris que han vist suprimit el seu lloc de feina.
4- Funcionaris desplaçats per manca d’horari.
5- Comissions de serveis per motius personals: conciliació familiar i atenció a familiars de 1r grau.
6- Funcionaris en expectativa de destinació definitiva.
(…)

Seguirem informant davant qualsevol novetat en aquest assumpte. No afluixarem!