COMUNICAT DE PREMSA
Els 882,58 milions anunciats per a Educació queden lluny, finalment, dels mil milions que reclamaven el Consell Escolar de les Illes Balears, Illes per un pacte, FAPA i l’Assemblea de Docents. Mil milions que haurien suposat un 3,58% del PIB, encara lluny del 5% al qual s’havia compromès a arribar el PSOE de forma progressiva al seu programa electoral, però que ens hi haurien acostat molt més.
Aquests 882,58 milionstampoc
compleixen l’Acord de governabilitat, que es comprometia a la
“Recuperació dels pressuposts d’Educació i increment progressiu durant
la legislatura”, perquè representen el 18,91% del pressupost total autonòmic davant el 22,42% que suposaven els 759 milions de 2011, un cop descomptada la seixantena de milions que aleshores anaven a Cultura, Política lingüística i Joventut.
És evident que amb aquestes xifres paupèrrimes no es pot fer front als 107 barracons que hi ha a les Balears, quan Extremadura no en té cap, a la reducció efectiva del 31,6% d’interins davant el 19% de mitjana estatal, a la manca d’aules i centres educatius, als 1.800 nouvinguts, al 14,4% d’alumnat immigrant devora el 8,8% de la mitjana estatal, a les ràtios disparades, a l’atenció d’alumnat amb necessitats educatives, etc.
No hi ha dubte que Madrid ens té a pa i aigua i que el 48% dels imposts que pagam se n’hi van i no tornen, però el Govern s’equivocarà si replica a la comunitat educativa que no protesti ni faci “catastrofisme” perquè amb en Bauzá estàvem pitjor, o que sanitat i serveis socials també s’han de finançar, cosa que ningú no discuteix. O bé els nostres governants passen de les paraules als fets i planten cara de bondeveres al govern espanyol, o és previsible que la indignació vagi en augment i ho acabin pagant a les urnes.