UOB denuncia que la Conselleria d’Educació incompleix la Llei de llibertat sindical

Avui dematí els representants d’Unió Obrera Balear han oferit una roda de premsa a la seu de la Conselleria d’Educació per denunciar que aquesta incompleix la Llei de llibertat sindical, en no cedir un local a la secció d’Ensenyament del sindicat.

Així mateix, ha informat que la Conselleria no facilita dades respecte als alliberats de què oficialment disposa cada sindicat arran de les eleccions de desembre de 2014.

La roda de premsa ha tingut lloc a les dependències de la Conselleria del carrer Alfons el Magnànim, on UOB ha instal·lat unes oficines simbòliques per denunciar la manca del local al qual té dret per llei.

Tot seguit transcrivim el comunicat on s’informa amb detall del contingut del que s’ha explicat a la roda de premsa.

COMUNICAT DE PREMSA

1. Un any després de les
eleccions sindicals d’educació, la Conselleria continua sense
complir la Llei de llibertat sindical.

Segons la Llei orgànica 11/1985 de 2 d’agost de llibertat
sindical
(BOE núm. 189, de 8 d’agost) al Títol IV, Article 8,
punt 2. c), les seccions sindicals dels sindicats més representatius
tenen el dret «a
utilitzar un local adequat en què puguin desenvolupar les seves
activitats en les empreses o en els centres de treball amb més de
250 treballadors
»

UOB Ensenyament lluita des de fa pràcticament un any per a què
la Conselleria d’Educació compleixi aquesta llei i, en conseqüència,
posi a la disposició del sindicat un local adequat on poder
treballar amb dignitat i privadesa.

La lluita començà el gener de 2015 amb la primera de tantes
visites al Servei de Provisió Educativa, ocasió en què la
representant de l’administració al·legà ignorància de la Llei.

El 30/01/15, després de reiterades visites al Servei de
Provisió, UOB Ensenyament presentà, al registre de la
Conselleria d’Educació
, la sol·licitud formal d’un local
adequat on desenvolupar les seves activitats.

Durant el mes de febrer i març, UOB Ensenyament repetí les
consultes personals al Servei de Provisió obtenint sempre la
mateixa resposta: que aconseguir un local era complicat i que havíem
de tenir paciència, que feien el que podien. En definitiva, feia ja
tres mesos que l’administració ens passava amb cançons i romanços.

El dia 1/03/15, UOB presentà una instància a Inspecció
de Treball
sol·licitant que instàs la Conselleria d’Educació
al compliment de la Llei. No fou fins el 24/03/15 que el
Director General de Treball i Salut laboral traslladà el
nostre escrit a la Direcció General d’Educació.

Mentre tant, els representants de UOB Ensenyament continuàvem les
nostres visites al Servei de Provisió sense cap novetat en la
resposta obtinguda. Continuava, doncs, la burla vergonyosa als drets
sindicals.

El 2/06/15 rebem resposta a la instància presentada quatre
mesos abans a Direcció General deTreball: se’ns
comunica que han traslladat el nostre escrit a la Conselleria
d’Educació i que, per mitjà de contactes telefònics, se’ls ha
informat que estan en procés de recerca del local. Torna-m’hi,
torna-hi! Mig any després de les eleccions sindicals, el govern
sortint en funcions no ha estat capaç de donar cap resposta més
enllà de l’exasperant «ho estam mirant».

El 2/07/15, UOB Ensenyament torna a dirigir-se a Direcció
General de Treball
sol·licitant que reiteri a Educació el seu
deure i estableixi, a més, un termini perquè es compleixi la Llei
de llibertat sindical. A dia d’avui, encara no hem rebut resposta a
aquesta sol·licitud.

Exigim també el compliment de la llei en la reunió bilateral a què
UOB assistí el mes de juliol amb el nou conseller Martí
March
. «Ho mirarem», fou la seva resposta. La reunió
dels representants de UOB amb la nova Directora General de
Personal Docent
seguí exactament el mateix esquema:
«Acabam d’entrar i ho hem de mirar»

Se’ns explica, al mes d’agost, que des del Servei de
Provisió Educativa
s’ha de presentar un projecte a la Secretaria
General d’Educació
amb propostes de possibles locals, material
d’equipament necessari i preu de lloguer, suposant que la Conselleria
d’Educació no disposi de cap espai en propietat disponible per a què
el sindicat que representa la tercera força en educació pugui
exercir els seus drets, cosa que han d’estudiar. Se’ns convida, el
mes de setembre, després d’algunes visites reivindicatives
més, a presentar propostes si sabem d’algun espai disponible, cosa
que UOB Ensenyament duu a terme dins el mes de setembre sense deixar
de banda les visites als despatxos de l’administració per a fer el
seguiment de l’estat de la situació.

Ja al mes d’octubre, a Direcció General de Personal Docent
i al Servei de Provisió Educativa ens expliquen que han
redactat el seu projecte, incloent-hi les propostes d’espais
presentades per UOB, i l’han fet arribar a Secretaria General
d’Educació
; a partir d’aquest moment, ens diuen, hem de dirigir
les nostres reclamacions a la Secretaria General.

Ens dirigim, doncs, a Secretaria General per parlar amb Francisco J.
Gálvez Capellá, el Secretari General. Quina no és la
sorpresa de UOB quan el Secretari General no ens rep i la seva
secretària particular ens torna a remetre a Provisió Educativa.
Arribats a aquest punt, la situació ja és denigrant, ens han
marejat fent-nos anar d’un despatx a l’altre. Tornam a Provisió
Educativa
i ens tornen a remetre al Secretari General;
ells, diuen, ja no poden fer res més. Demanam per segona vegada que
el Secretari General ens rebi però ens asseguren que està
molt ocupat i necessiten com a mínim una setmana per a poder saber
quan ens podrà rebre. Sembla que se’n riuen de nosaltres. Quinze
dies més tard d’haver-ho sol·licitat formalment, i ni tan sols a
dia d’avui, cap funcionari de la Secretaria General d’Educació
s’ha posat en contacte amb UOB. 

El 17/11/15 UOB Ensenyament rep un correu electrònic en què
se’ns convoca per a l’endemà a les 11 hores del matí per anar a
visitar tres locals disponibles. A la fi! Sembla que a menys d’un mes
de complir-se l’any de les eleccions sindicals i després de més de
mig any després que el nou govern guanyés les eleccions, s’entreveu
una possibilitat de poder treballar en un espai que, esperam, estigui
en condicions.

Dia 18/11/15, el dia de la visita tan esperada, una hora i
mitja abans de la cita, que encara no sabem on s’ha de produir, rebem
una telefonada del Cap del Servei de Provisió dient que s’ha
d’anular la visita als possibles locals. Com?! La Llei de llibertat
sindical és un joc per al govern de torn? On és la serietat
professional? Així funciona la Conselleria d’Educació? Dos dels
tres locals que s’havien de visitar eren ocupats per una associació
que fa dos anys que no els utilitza però abans de mostrar-nos-els
han de verificar que aquesta associació no hi continua interessada.
Ara se n’adonen?Interessada? Després de dos anys de tenir dos locals
inutilitzats? Aquesta fou la gota que feu vessar el tassó de UOB
Ensenyament. «Si podeu esperar a finals de la setmana que ve, ens
faríeu un favor
» fou la darrera resposta que rebérem del
Servei de Provisió. I a 9 de desembre, encara no sabem res de
nou. UOB Ensenyament no es presentà a les eleccions sindicals per a
fer favors ni per a que l’administració faci befa de la legislació
vigent.

La situació, doncs, ha esdevingut insostenible, vergonyosa,
inacceptable, indignant i ens aboca a prendre mesures desesperades
com la d’avui. Vergonya, cavallers, vergonya!

2. La Conselleria no
informa sobre els alliberats que corresponen a cada sindicat

Per altra banda, avui fa exactament un mes que demanàrem per escrit
a la Conselleria quin crèdit horari corresponen a
cada sindicat i quant
s alliberats ha sol·licitat
cadascun d’ells
, i encara no tenim cap resposta.

Pel que fa a UOB sabem que ens corresponen per llei 3,21
alliberats.
Ho demanàrem el 9 de febrer i la Conselleria ens
comunicà oficialment la xifra el 15 de març. Aquesta xifra es
calcula
matemàticament en funció del percentatge
de vot
a les eleccions, que en nostre cas va ser l’11,63%.

Ens hem trobat, emperò, que a les diferents reunions convocades per
la Conselleria s’hi han anat presentant, en nom de sindicats menys
votats que UOB, més representants que
els
alliberats que ens corresponen a nosaltres.

Tenim dret a saber, per tant, si totes aquestes persones són
oficialment alliberats sindicals
o no. La millor manera
d’esvair el dubte és que la Conselleria contesti la nostra pregunta,
cosa que, tornam a dir, encara no ha fet al cap d’un mes.