Pacte educatiu: UOB Ensenyament s’oposa que els directors seleccionin els docents

COMUNICAT DE PREMSA

Palma, 27 de gener de 2015

PROPOSTES D’UOB SOBRE LA SELECCIÓ, FACULTATS I FUNCIONS DELS DIRECTORS (I)

Arran del document «Pacte per l’Educació de les Illes Balears», des del
sindicat UOB volem una sèrie d’observacions i de propostes que hem
resumit en una sèrie de punts.

1. L’equip directiu d’un centre hauria d’estar format per funcionaris amb plaça al mateix centre.

2. Volem que l’equip directiu sigui
votat per part del Consell Escolar (representant de tota la comunitat
escolar). I no que el triï una comissió on pesi tant l’Administració com
la resta de sectors.

3. L’equip directiu hauria de mantenir
hores de docència directa; seria millor i tot que impartissin de manera
rotatòria els diferents nivells i etapes educatives del seu centre.

4. Els directors no haurien d’intervenir de cap manera en la selecció
del personal d’un centre públic (ni en places de concurs, ni de
comissions de servei, ni d’interins).

5. Consideram que
s’haurien de limitar els càrrecs directius a un màxim de 8 anys. La
funció directiva hauria ser sobretot de servei públic en el marc de la
funció docent, no hauria d’estar professionalitzada.

6. Per
això mateix, després d’ocupar un càrrec directiu, s’hauria de tornar a
la docència directa i no cobrar cap complement salarial de consolidació.

7. El model de centre educatiu que volem parteix de l’autonomia,
l’horitzontalitat i de la feina en equip, i no de la verticalitat i del
personalisme.

 

Reproduïm tot seguit el comunicat complet:

PACTE PER L’EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS
OBSERVACIONS I PROPOSTES D’UOB. Circular núm. I
Document per al debat.
SELECCIÓ, FACULTATS I FUNCIONS DELS DIRECTORS

En referència a les propostes que fa el “Pacte per l’Educació de les
Illes Balears” (Gener, 2015), i tenint en compte també les imposicions
de la LOMQE, des del sindicat UOB volem fer les següents consideracions:

Quant a la SELECCIÓ i AVALUACIÓ del director:

Ser professor del centre no hauria de ser només un mèrit, com proposa
el “Pacte per l’Educació”. Un projecte directiu d’èxit ha d’arrencar de
forma necessària des del propi centre. Consideram que el director ha ser
un company amb destinació definitiva al centre, llevat de casos
excepcionals i temporals. La funció directiva ha d’estar suficientment
valorada i ha de ser suficientment atractiva perquè es trobin candidats.
No trobar candidats a director és la prova més evident del desprestigi
actual de la funció directiva.

El Claustre i el Consell Escolar
han de tenir un paper i una veu decisius a l’hora de donar el vistiplau
al projecte de direcció. L’Administració s’hauria de limitar a
certificar que el professor que vol ser candidat a director reuneixi els
requisits necessaris quant a experiència i capacitació. No compartim,
per tant, allò que planteja el “Pacte per l’Educació” quan diu que “la
comissió de selecció ha de ser equilibrada entre els tres sectors de la
comunitat educativa: docents, famílies i “forces socials-administració”
de manera que cap d’elles pugui vetar les decisions de les altres dues”.

Cal que el director tengui el suport amb la majoria de vots del Consell
Escolar i que, per tant, el claustre i la resta de la comunitat
educativa tenguin un paper decisiu a l’hora de seleccionar un projecte
realment innovador i il·lusionant. La democràcia real passa pel vots,
no per criteris i baremacions burocràtics, polititzats i suposadament
objectius.
Sense la implicació de tots els membres que formen part d’un centre educatiu, qualsevol projecte quedarà en paper banyat.

Sorprèn que la proposta del “Pacte per l’Educació” coincideixi en bona
part amb allò que vol imposar la LOMQE, quan a l’apartat 2 de l’article
135 parla d’una “comissió constituïda, per un costat, per representats
de les Administracions educatives, i per altra banda, en una proporció
major del trenta i menor del cinquanta per cent, per representants del
centre corresponent.”

Quant a les FACULTATS i TASQUES del director:

No consideram admissible la proposta del “Pacte per l’Educació” quan
afirma que el director intervendrà “en els procediments de provisió de
places per concurs específic i de provisió especial en comissió de
serveis” i en “les propostes de nomenament del personal docent no
estable”. En un model d’escola pública i de qualitat, no és acceptable
que el director intervengui en el procés de provisió de places. Això no
entra en contradicció amb el fet que les places de cada centre
s’ajustin al seu projecte educatiu.
Torna a sorprendre, a més, que
aquesta proposta coincideix amb la LOMQE quan estableix les facultats
del director a l’article 122 bis, punt 4.

És imprescindible que
el director mantengui hores de docència directa amb alumnes. Aquestes
hores, a més, haurien de ser rotatòries, de manera que cada curs sigui
amb grups de nivells diferents a l’anterior perquè hom conegui la
realitat del centre de primera mà. És important que el director no
tengui una visió parcial del funcionament del centre. S’ha de procurar
que les responsabilitats es distribueixin entre el màxim nombre possible
de persones i d’òrgans col·legiats. Només des de l’horitzontalitat es
podrà arribar a l’èxit del projecte directiu.

Quant al MANDAT i AVALUACIÓ dels directors:

Consideram necessari establir que la permanència màxima en el càrrec
sigui de vuit anys i que s’hagi de renovar per reelecció democràtica al
quart any, la qual cosa significaria la millor manera possible d’avaluar
la tasca portada a terme per la direcció. D’aquesta manera no tan sols
s’evita la burocratització i l’acomodament, sinó que es promouen noves
propostes, nous projectes i nous objectius.
El “Pacte per l’Educació” només estableix que la permanència en el càrrec hauria de ser d’un mínim de quatre anys.

Caldria que durant els quatre anys següents a haver ocupat el càrrec,
hom es comprometi a tornar a la docència directa. S’ha d’evitar que
l’accés al càrrec de director es transformi en una porta giratòria o
trampolí per aconseguir tenir càrrecs en l’Administració o per perpetuar
privilegis.

També s’hauran de limitar els complements
salarials als anys en què efectivament s’ocupi el càrrec, sense que es
puguin arribar a consolidar de manera permanent. La funció directiva ha
d’estar degudament reconeguda a través de complements salarials, però ha
de ser considerada com un servei vocacional i de servei públic.

Quant al MODEL de direcció:

La direcció d’un centre educatiu ha de coordinar, impulsar i
dinamitzar, però sempre des de l’horitzontalitat i des de la
col·laboració permanent i real amb la resta de la comunitat educativa.
El model presentat en el “Pacte per l’Educació” potencia un perfil
directiu vertical i personalista que s’ha mostrat caduc i que no es
correspon amb models de gestió democràtics.
En aquest sentit, pensam
que de cada vegada s’ha de donar més poder als òrgans col·legiats i,
sobretot, al Consell Escolar, el qual -en tant que representant de tota
la comunitat educativa- hauria de ser la clau de volta que perfili i
garanteixi l’autonomia de cada centre.

CONTINUARÀ!