Etiqueta: Català

Notícia ARA BALEARS 13/06/2013 – Enric Borràs Abelló

Tan sols una editorial rebrà 25.000 euros per fer manuals. La major part dels 75.000 euros de la convocatòria quedaran deserts

La polèmica subvenció que va anunciar a l’abril el llavors conseller d’Educació Rafel Bosch per editar llibres de text en les «modalitats lingüístiques balears» quedarà en ben poca cosa. Si es confirma la proposta de resolució de l’Institut d’Estudis Baleàrics només una editorial, Anaya, acabarà rebent 25.000 dels 75.000 euros pressupostats; i és difícil que ho faci amb cap material didàctic que no respecti el registre estàndard.

Bosch, durant un ple del Parlament, va anunciar als periodistes que hi havia set editorials interessades i que els materials serien en «lèxic específic de les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes». El llavors conseller d’Educació i ara assessor d’Economia va fer les declaracions anunciant la polèmica subvenció just l’endemà d’una reunió del president, José Ramón Bauzá, amb membres del grup espanyolista Círculo Balear als qui, segons va admetre, ja s’havia informat de la convocatòria.

La proposta de resolució de l’Institut d’Estudis Baleàrics sobre aquesta subvenció detalla que només s’hi varen presentar cinc projectes i tan sols se n’han aprovat dos i només un d’una editorial, el d’Anaya, per fer materials de l’assignatura de coneixement del medi per a estudiants de cinquè i sisè de primària. L’altre és el de l’Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears, que podria rebre 7.242 euros per fer un «Animalari de les Illes», un llibre-joc que respectarà escrupolosament l’estàndard tradicional, tal com han confirmat fonts relacionades amb l’entitat.

Adaptats a la realitat lingüística

Aquest diari es va posar ahir en contacte amb Anaya, però l’editorial no va aclarir les característiques del projecte subvencionat. De totes maneres la convocatòria de la subvenció és prou laxa perquè els llibres no hagin de vulnerar el registre estàndard. Demana que els materials estiguin escrits en català «respectant les modalitats balears per fer propera la llengua als infants i joves en edat escolar» i que s’adaptin «a la realitat lingüística, cultural i patrimonial» de l’arxipèlag. També és difícil que l’empresa vulgui començar una polèmica que pugui dur professors i centres de tot el territori lingüístic català a rebutjar els seus llibres o fer-hi cap mena de boicot.

L’editorial Vicens Vives i la Fundació Col·legi Sant Josep Obrer-Corpus Christi també s’havien presentat a la convocatòria de subvenció però, tal com consta a la proposta de resolució de l’Institut d’Estudis Baleàrics, hi varen renunciar. Cal tenir en compte que l’Institut va acordar convocar les subvencions el mes de febrer i que Bosch no va fer les seves polèmiques declaracions fins al mes d’abril.

Un cinquè projecte, el de l’eivissenca Balàfia Postals, ha quedat fora de la convocatòria perquè no ha aconseguit la puntuació mínima exigida. Pretenia fer dos llibres de contes.

Els projectes aprovats no rebran doblers equivalents al pressupost total que havien presentat, el d’Anaya té una previsó de despesa de 36.286 euros i el llibre de l’associació d’ambientòlegs n’ha de costar 9.053. En quedaran deserts 42.758, perquè la dotació de la convocatòria era de 75.000 euros.

Una convocatòria molt criticada

El llavors conseller Rafel Bosch va anunciar la convocatòria de subvenció en un dels punts àlgids de la polèmica per les mesures en contra del català que ha pres el Govern Bauzá. Va despertar veus crítiques a de la Universitat de les Illes Balears -que se sent ignorada en qüestions lingüístiques tot i que és la màxima autoritat en aquest àmbit, segons l’Estatut-, a sindicats com la UGT i l’STEI-i i a la major part del sector educatiu.

Només el Círculo Balear es va alegrar de la subvenció. De fet, després de reunir-se amb Bauzá el grup ultra va explicar en un comunicat que el curs vinent els llibres de text ja serien «en balear, amb les seves variants mallorquines, menorquines i eivissenques, eliminant la pancatalanització dels llibres de text».

Notícia ARA BALEARS 14/06/2013 – Ander Zurimendi

La consellera Joana Maria Camps comprèn que els alumnes denunciïn els mestres.

De fet, la consellera mostrà comprensió cap als alumnes (o pares i mares) que vulguin interposar una denúncia contra els docents. “No en tingueu dubte, la Conselleria actuarà”, advertí la consellera, tot adreçant-se als diputats de l’oposició d’esquerres.

La nova responsable tenia el suport de la portaveu d’Educació del PP al Parlament, Ana María Aguiló, qui fou encara més incisiva en la denúncia contra el professorat. “L’esquerra ha fet de l’escola la seva eina; d’aquí la gran politització i adoctrinament que es viu a les aules”, atacà Aguiló. Posà diversos exemples del suposat assetjament catalanista que estarien patint els infants de les Illes: «L’antic director general d’Educació amb el Pacte, el senyor Perelló, reuní els infants l’altre dia al pati de l’escola i els demanà a veure si havien sentit gaire la paraula crisi» (sic). El segon cas també és molt gràfic: «En un poble de la Tramuntana em vaig trobar una nina de 8 anys que duia el llaç quadribarrat. Quan li vaig demanar per què el tenia penjat, em va respondre: ‘Perquè si no la profe s’enfada».

Estampeta de Francinaina
El diputat Antoni Alorda, de la coalició MÉS, respongué tot d’una entre la sorpresa: «Si una nina rep una estampeta de Francinaina Cirer de la seva mestra, també és adoctrinament? Perquè en conec un munt de casos!». Alorda, a més a més, acusà Educació de perseguir el centre Ponent d’Inca, destacat per la defensa del català. La consellera Camps negà tot d’una que s’hagin aplicat «persecucions o criminalitzacions».

En els darrers dies, s’ha intensificat el debat parlamentari al voltant de si existeix un presumpte «adoctrinament» a les aules (sempre per part dels suposats mestres catalanistes), que el PP denuncia i que l’oposició i la comunitat educativa neguen. Segons la consellera Joana Maria Camps, «no ho són tots, perquè només surten els que més criden», en subtil referència a la plataforma Crida. Camps, així mateix, instà l’oposició que «s’atribueixi la defensa exclusiva de la llengua pròpia». Afegí: «Jo he rallat des de petita la meva llengua».

El mur de Berlín
Ara bé, «som en el segle XXI», recordà, i cal abandonar «posicionaments provincians», perquè «ja fa 24 anys que caigué el mur de Berlín i ha arribat la globalització».

Finalment, Ana María Aguiló (PP) insistí en l’assenyalament dels professors i argumentà que «no tots els mestres adoctrinen, però existeix un grupuscle que ho fa». Prova d’això seria el naixement «d’una associació de joves estudiants contra l’adoctrinament», amb referència a les recentment nascudes joventuts de Círculo Balear.

De fet, el Círculo tornà a protagonitzar l’estira-i-arronsa verbal entre PP i oposició. Cristina Rita, portaveu parlamentària d’Educació del PSIB, acusà la consellera Camps «de fer molt de cas al Círculo Balear i ignorar els reconeguts filòlegs que han presentat el darrer manifest».

Camps replicà que rep el «Cercle Balear» com rep qualsevol entitat que li ho demana, mentre que Aguiló posà el crit al cel i es demanà, airada, per què no s’havia de reunir amb el Círculo i el seu president.