UOB Ensenyament vol posar de manifest el seu malestar després d’haver assistit a la mesa tècnica de condicions sociolaborals. Una de les propostes de l’Acord Marc és la dotació progressiva en el termini de 4 anys als centres d’infantil i primària de personal docent addicional per tendir a la reducció de la jornada lectiva del personal docent. Ens han dit que aquest increment de recursos farà referència a dotar d’una figura de +1 a cada centre i com sabem, això no és suficient. Exigim que no s’ajorni ni un curs més la dotació de personal docent, ja que la situació que viuen els mestres és insostenible. Un altre factor important és la sobrecàrrega burocràtica. El temps que es dedica a la paperassa és temps que es perd pel procés d’ensenyament – aprenentatge. Afegir també que UOB ha tornat a fer la petició de minvar les ràtios màximes actuals, i complir les establertes en 18 i 23 alumnes al segon cicle d’Infantil i Primària, respectivament. La reducció progressiva de ràtios en el termini de 4 anys és a un període massa llarg, ha de ser més immediat.
UOB Ensenyament no signarà cap Acord Marc que no suposi la reducció d’hores lectives pel curs 2023-2024 a 24 hores i pel curs 2024-2025 a 23 hores del personal docent d’infantil i primària.
Actualment, la resolució de la convocatòria d’interins que s’aplica per al curs 22-23 inclou en el barem de puntuació un apartat reservat al fet d’haver aprovat convocatòries d’oposicions i haver quedat sense plaça. Aquest apartat del barem es troba separat dels apartats corresponents a l’experiència i la formació i es preveuen 5 punts per cada convocatòria aprovada sense plaça. Malauradament, la Conselleria d’Educació va establir aquest mèrit només per aquelles convocatòries aprovades sense plaça des del 2018.
Recordar que aquesta puntuació que es va aconseguir va ser gràcies a la lluita d’UOB Ensenyament i davant la manca de fermesa de la majoria de sindicats per reconèixer aquest mèrit i alterar l’statu quo com es pot comprovar amb l’acta de la Mesa Sectorial d’Educació.
Aquesta defensa va ser presa per l’assemblea d’UOB Ensenyament que es va posicionar a favor de la defensa d’aquells companys aprovats sense plaça i arran dels grans canvis que està patint el col·lectiu interí, creiem que és de justícia refermar el nostre compromís amb els aprovats sense plaça. Sobretot, amb un futur pròxim on cada vegada serà més difícil aconseguir una vacant o una substitució arran de la reducció imminent de la taxa d’interinitat derivada dels diferents processos d’estabilització que haurien de culminar al llarg d’aquest curs.
Per aquest motiu des d’UOB Ensenyament defensarem que:
Que els interins no tutoritzats que hagin aprovat una oposició i hagin quedat sense plaça adquireixin la condició de tutoritzats.
Que es tenguin en compte totes les convocatòries d’oposicions aprovades sense plaça. A mateix esforç, mateixos drets.
Que només es tenguin en compte les convocatòries aprovades sense plaça amb les fases eliminatòries.
Que s’augmenti de 5 punts a 6’5 punts la convocatòria aprovada sense plaça.
Aquestes reivindicacions es posaran damunt la taula a la propera mesa d’interinitats que es preveu que es convoqui el mes de gener de 2023, un cop passades les eleccions sindicals del proper 1 de desembre. A més, des d’UOB Ensenyament, proposarem a l’afiliació tornar a tractar aquest assumpte una vegada resolts els processos d’estabilització per veure si cal definir un nou posicionament davant l’horitzó de la reducció imminent de la interinitat.
La funció de les coordinacions TIC dels centres educatius consisteixen en organitzar i coordinar l’ús didàctic de les tecnologies de la informació, compaginant aquesta coordinació amb la funció docent. Des de la creació d’aquesta figura, les realitats social, pedagògica i tecnològica han canviat força, el que s’ha traduït en una llarga llista de tasques sobrevingudes com ara el manteniment dels ordinadors, cablejat, miniordinadors de l’alumnat, infraestructura de xarxa, impressores, telefonia i megafonia, d’equipaments d’aula, etc.; la gestió de plataformes informàtiques i d’usuaris/àries i credencials per a professorat, alumnat i famílies, tasca agreujada per la situació de la COVID que implica hores extres setmanals no reconegudes; o la d’haver de donar suport a la resta de professors en l’ús de les TIC. Durant el present curs, a més, s’hi ha afegit la càrrega de col·laborar en l’elaboració del Pla de Digitalització de Centre (PDC).
La feina de les persones responsables de les coordinacions TIC ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats. Cal una revisió de les responsabilitats d’aquestes coordinacions i la creació d’un cos de persones tècniques informàtiques per cobrir totes les funcions que surtin de l’abast de la docència i de la pedagogia digital.
El que ha reivindicat històricament UOB Ensenyament per a la figura de la coordinació TIC, ha estat el següent:
– Augment de les hores de reducció lectiva -molt especialment a Educació Primària-.
– Assignació d’un segon coordinador/a per als centres mitjans i grans.
– Creació de la figura del coordinador/a de zona per al manteniment dels centres de primària.
– Oferta formativa més àmplia.
– Actualització de competències.
– Cobrament d’un complement específic.
UOB Ensenyament exigeix la creació de places no docents de tècnic/a informàtic directament assignades als centres, per tal d’assegurar que la dotació informàtica dels col·legis i instituts funcioni sempre correctament. I així, alliberar el valuós recurs que representen les persones coordinadores TIC perquè puguin dedicar-se a la seva autèntica funció en condicions que assegurin, tant el bon servei, com la seva salut mental com a treballadors i treballadores.
L’any 2019 UOB Ensenyament va registrar una instància reclamant la creació dels departaments d’informàtica -encara no hi ha hagut resposta -.
UOB Ensenyament ha registrat una nova instància demanant a la Direcció General de Personal Docent la creació de places no docents de persones tècniques informàtiques directament assignades als centres i en funció del nombre d’alumnes i d’equipament informàtic.
UOB Ensenyament seguirà lluitant per la millora del sistema educatiu, així com per la defensa dels drets sociolaborals de les persones responsables de les coordinacions TIC, així com pels de tot el col·lectiu en general.
La Conselleria d’Educació i Formació Professional ofereix, quan manquen sis mesos per a les eleccions autonòmiques, obrir un procés de negociació per a un possible nou acord marc sobre mesures sociolaborals i de polítiques educatives, i ha presentat un esborrany com a punt de partida.
UOB Ensenyament celebra qualsevol iniciativa negociadora que procuri la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents de les nostres illes. Ara bé, UOB vol posar en relleu algunes qüestions que li sobten.
Primerament, crida l’atenció el moment triat: l’anterior acord marc data del 2015 i, com reconeix el mateix esborrany de la Conselleria, no s’ha aplicat completament. La lògica dictaria acabar de desplegar l’acord vigent (han tengut set anys per fer-ho!) i, en iniciar la legislatura vinent, i en cas de romandre al Govern, iniciar un nou projecte estratègic, sobretot a un context de desplegament de la nova LOMLOE que implica tal càrrega de treball que fa que qualsevol proposta anterior hagi quedat obsoleta. Però en comptes d’això, engeguen aquest procés quan manca poc per a les eleccions. Sembla pur electoralisme.
D’altra banda, i sense entrar a valorar l’esborrany en si mateix, també és curiós, si més no, que vàries de les propostes que s’hi recullen siguin simples obligacions legals de l’Administració, com ara la reducció de les places d’interinitats a un màxim del 8% o la integració dels professors tècnics de formació professional al cos de secundària.
També ens inquieta que l’esborrany comenci amb una suposada proposta de millora salarial que, ben llegit, podria implicar donar per escrit un permís tàcit per a què l’Administració autonòmica continuï amb la mala praxi de fer enginyeria comptable, i així garantir les apujades salarials només per a les retribucions bàsiques, però no per a les complementàries. UOB s’oposarà a aquest robatori encobert als docents, ja prou espoliats.
Finalment, UOB Ensenyament no pot sentir més que incredulitat en llegir la introducció de l’esborrany, que parla d’una Conselleria d’Educació que té com a objectiu prioritari la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents al context d’una aposta decidida per al sector públic i una recuperació del diàleg social com a font d’acords.
Perquè la realitat percebuda pel nostre sindicat està molt allunyada d’aquesta Arcàdia feliç, una realitat bastida amb la contínua degradació de la funció docent, marcada per la burocratització, l’insuportable increment de la càrrega laboral, i l’empobriment dels docents, a més d’un riu de finançament per a l’ensenyament concertat que eixuga i esgota les fonts públiques. Una realitat construïda i desitjada per una Conselleria d’Educació autoritària i que intenta reduir els àmbits de negociació amb els sindicats a simples reunions informatives de les seves directrius. Una realitat que UOB no deixarà de denunciar, a més d’oposar-s’hi amb totes les seves forces.
UOB Ensenyament no es cansa de posar de manifest la manca de recursos per atendre a la diversitat d’alumnat dels centres educatius de les nostres illes.
La Conselleria no deixa d’omplir-se la boca de l’esforç que està fent en la millora de la qualitat educativa, el que indiscutiblement implica augmentar, entre d’altres, els recursos per atendre a la diversitat d’alumnat. No obstant això, la realitat és que els recursos són cada vegada menors donat, entre d’altres, l’augment demogràfic de les Balears. Atendre a la diversitat implica augmentar els recursos humans, tant d’especialistes (mestres de pedagogia terapèutica, audició i llenguatge, orientació, serveis a la comunitat) com de docents, en general, i és que aquest ha de ser el punt de partida de la renovació del sistema. És cert que les ràtios no són l’única variable que influeixen en els resultats, però sí que són una de les més destacables i la resta, en moltes ocasions, depenen d’aquesta. És, per exemple, el cas del canvi metodològic plantejat per la nova llei educativa. Aquest no és possible sense una major dotació de recursos que permeti, entre d’altres, oferir una atenció més individualitzada i exercir l’acció tutorial correctament. A tot això cal afegir-hi que amb la nova llei educativa l’allau burocràtica és encara major i això minva la necessària dedicació directa a l’alumnat.
UOB Ensenyament no deixarà de reclamar el necessari increment de recursos per a què l’atenció a la diversitat sigui una realitat i no només una promesa. Volem que les quotes de docents es calculin en funció de les necessitats reals dels centres i no dins el despatx del polític de torn.
UOB Ensenyament vol posar de manifest la necessitat de revisar la injusta incompatibilitat dels complements salarials dels docents que exerceixen algun càrrec addicional als centres educatius.
La Conselleria d’Educació de les Illes Balears té establert que els diferents complements (tutoria, cap de departament, membre equip directiu…) són incompatibles, de manera que només es cobra el de major quantia. A més, una tasca tan important i feixuga com és la de coordinació TIC no es veu recompensada amb cap complement específic.
Així mateix, no volem deixar de recordar el desfasament econòmic de molts d’aquests complements. Només per posar un exemple, el complement de tutoria (establert avui en dia en 32,31€) ha augmentat sols en 2,31 € des de l’any 2007. I a això cal sumar-hi que, en cas de fer mitja jornada, només es cobra la meitat del complement. És que només s’atén a la meitat del grup?
Des del 2019 estem reclamant que es posi solució a aquesta situació i la voluntat ha estat nul·la. Aquesta sobrecàrrega de feina mal pagada dels docents va en detriment de la qualitat del sistema educatiu.
Per un augment real i compatible dels complements salarials!
Sovint els nostres polítics i polítiques s’omplen la boca amb aquesta frase en les seves compareixences: la conciliació familiar no és un luxe, és una necessitat. Així és, una necessitat, i és una necessitat, especialment, si volem arribar a una igualtat real entre homes i dones i acabar amb la bretxa de gènere. A UOB ensenyament ho tenim clar, però no volem que només sigui una declaració d’intencions i quedi en paper banyat.
També sentim al carrer que els mestres i les mestres ho tenim més fàcil a l’hora de compaginar la feina amb la vida familiar: bon horari, vacances… Potser és cert, nosaltres ho tenim millor que altres persones, no ens hem d’enganar però, tot i així, seguim tenint problemes de conciliació laboral i familiar, perquè, encara que de vegades algú se n’oblidi els mestres i les mestres tenim família, som mares i pares, tenim persones majors a càrrec nostre i de vegades estam malalts. A més a més, UOB pot donar fe que trobam molts entrebancs a l’hora d’acollir-nos a la normativa establerta en màteria de conciliació, article 34.8 de l’Estatut dels treballadors, per adaptar, per exemple, la durada i distribució de la jornada: tenir un horari flexible o altres maneres d’organitzar el temps de treball i descans.
Cert que s’ha avançat molt en matèria de conciliació aquests darrers anys, igualment dins l’àmbit de l’educació, però també és cert que ens queda molt camí per recórrer. S’ha de reconèixer el paper que han tengut els sindicats en aquesta lluita i ara, que és moment de retre comptes, volem posar damunt la taula la feina que ha fet UOB Ensenyament en aquest sentit, que no és poca. Què hem aconseguit?
Passar de 3 a 6 i després a 12 anys l’edat màxima dels menors per demanar comissions.
La possibilitat que puguin sol·licitar la comissió de serveis els dos membres de la parella per poder col·laborar a parts iguals en la criança dels infants o la gestió de la llar.
L’ampliació de les situacions per escurçar la fase de pràctiques (conciliació, violència de gènere, risc durant l’embaràs…) i que aquesta es pugui fer en tres mesos.
Queda molt per fer i seguirem reivindicant altres mesures que afavoreixin una veritable conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels docents i del conjunt dels treballadors i treballadores. Així reclamam millores en:
Les comissions de serveis.
La situació del personal interí.
Les condicions dels permisos.
La reducció de jornada voluntària.
La distribució horària.
Consideram que en la concessió d’alguns permisos s’ha d’anar una passa més enllà i han de ser remunerats, en cas contrari, no es pot parlar de conciliació en sentit estricte.
UOB Ensenyament també ha defensat sempre que s’han de cercar mesures de conciliació familiar i laboral més enllà de l’escola, en altres instàncies públiques i no convertir els centres en aparcament d’infants. Ho férem especialment durant la pandèmia quan vàrem recordar a l’administració i altres entitats, a l’hora d’adoptar mesures adaptatives i de prevenció, que aquesta no era competència només de l’escola sinó de l’administració.
Demanam, per tant, al govern actual i al que vendrà, com ho duim fent de manera històrica, un vertader pla de conciliació, amb polítiques pròpies de l’Estat del benestar i acompanyat de la inversió necessària que beneficiï no només els mestres i les mestres sinó també la societat d’aquestes illes en general.
UOB Ensenyament posa de manifest la manca de negociació de la Conselleria d’Educació i FP de les IB per recuperar o establir alguns permisos i llicències que permetin la flexibilització i conciliació de la vida laboral amb la personal.
En primer lloc, demanem establir que el funcionariat de carrera pugui optar a fer feina a mitja jornada sense haver d’al·legar cap motiu (ara només poden fer-ho els que tenen descendents menors o més de 55 anys). A més, el col·lectiu docent interí també pateix discriminacions perquè no pot gaudir de dies personals sense retribució. Tot això no fa més que dificultar la conciliació i fomentar el descontentament i l’esgotament.
A les anteriors reivindicacions cal sumar-hi, també, la necessària necessitat de recuperar, així com ja s’ha fet amb la resta de funcionariat de la CAIB, les diferents llicències per estudis (retribuïdes o no, depenent de les diferents modalitats) que van desaparèixer amb l’inici de les retallades del 2012. La formació del professorat ha de ser un objectiu prioritari de la política educativa, com a factor de millora de la qualitat educativa i com un element indispensable per al desenvolupament personal i professional. No deixem que la formació del professorat es limiti a una carrera per fer punts amb cursets de més que dubtosa utilitat i que, a més, s’han convertit per a alguna organització en una màquina de fer doblers.
Finalment, no volem deixar de banda la possibilitat de regular el gaudi d’un any de permís parcialment retribuït sense prestació de serveis. Companys/es docents d’almenys 8 comunitats autònomes tenen regulada la llicència parcialment retribuïda per interès personal des de fa anys, per exemple el País Basc des del 2004. En aquestes comunitats hi ha una convocatòria anual per poder gaudir de les llicències que abasten un total de 5 cursos: els 4 primers fent feina i el cinquè de descans. Cadascun dels 5 cursos es perceben les retribucions reduïdes en, aproximadament, un 15%. No es requereix una justificació de motius i administrativament, es roman en servei actiu (la plaça de destí es reserva) i cada any computa a efectes d’antiguitat i de cotització.
Per això, UOB Ensenyament demana que es negociïn ja en Mesa Sectorial les característiques, condicions, requisits i criteris de selecció de tots aquests permisos i llicències.
UOB Ensenyament posa de manifest la situació de precarietat en què es troben tots aquells docents que treballen a mitja jornada i se’ls obliga a anar al centre els 5 dies.
La normativa actual referent a Instruccions horàries estableix que els horaris dels professors a mitja jornada hauran de ser tan compactes com sigui possible, de manera que en cap cas els centres estan obligats al fet que sigui així.
L’opció de mitges jornades a 5 dies hauria de ser per a casos molt excepcionals, però amb l’inici del nou curs, UOB Ensenyament ha detectat un creixent increment de docents que han de treballar els 5 dies i, per tant, podem afirmar que aquesta forma d’organització horària s’està convertint en la forma de procedir actual.
Donat l’excés de temps dedicat al desplaçament i l’abusiu percentatge del sou destinat al carburant, volem recordar a la Conselleria d’Educació el seu compromís i obligació a contribuir a la sostenibilitat. És per això que li demanam que estableixi als centres l’obligació de compactar les mitges jornades en 3 dies.
Davant la publicació precipitada i no consensuada per part de Conselleria de les instruccions per a l’avaluació per aquest curs 22-23, UOB Ensenyament ha decidit plantar-se a la mesa convocada per avui mateix per tractar altres temes.
Prèviament a l’inici de la Mesa, UOB ha demanat la retirada de les instruccions d’avaluació publicades aquest dissabte i la convocatòria d’una mesa específica per tractar aquestes instruccions i poder-les negociar amb la comunitat docent.
Si havien anunciat que aquest curs es mostrarien flexibles en la implantació de la LOMLOE no anam per bon camí.
Amb l’amenaça d’aixecar-se de la Mesa, a Martí March no li ha quedat més remei que comprometre’s a la convocatòria d’una mesa tècnica per la setmana vinent per tractar-ho i modificar les instruccions si així s’acorda.
.png)
.jpg)
.jpg)
