Categoria: Riscos laborals

En qüestió de ràtios no ens prengueu el pèl!


Circular 260/2022

  • UOB Ensenyament contraargumenta les conclusions d’un article de premsa sobre les ràtios a les Illes Balears.
  • UOB rebutja l’ús d’estadśitiques parcials, incompletes i desprovistes de consideracions qualitatives, tot i ser veraces, per exterure’n conclusions esbiaixades i massa optimistes.
  • UOB denuncia una realitat educativa molt allunyada dels mínims acceptables, i la manca de voluntat de la Conselleria d’Educació tant per reconèixer el problema com per solventar-lo.
  • UOB exigeix que s’escolti els docents i que la reducció real de les ràtios es consideri la fita imprescindible per a la millora de la tasca educativa i les competències de l’alumnat.

La setmana passada es va publicar a un mitjà de premsa un article relatiu a les ràtios alumne / docent a l’educació reglada no universitària.

El text reflexiona sobre les ràtios de l’alumnat i la seva relació amb el nombre de docents. Tot i que el conseller March ens va dir fa poques setmanes que no estava gens clara la realació entre reducció de ràtios i millora de la qualitat educativa (ja sabeu que en Martí és sempre millor humorista que gestor de la cosa pública), la periodista que signa l’article fa una lloa de la gestió del Sr. March, i arriba a la conclusió que la contínua reducció de ràtios a les Illes Balears ha redundat en una millora dels resultats, sobretot per allò que fa a la disminució del nombre d’alumnes repetidors. Conclou amb la presumpció que la nova i flamant LOMLOE implicarà una millora encara més clara de l’educació a la nostra terra. No sabem, emperò, si el conseller d’Educació n’estaria d’acord perquè, com ja us hem explicat, segons ell no es pot demostrar la relació entre ambdues variables. Traducció al català de carrer: “Aquesta Administració no pensar gratar-se la butxaca en educació perquè té altres prioritats”.

L’escrit es fonamenta en dades oficials i verificades del Ministerio de Educación. I justament aquí rau el parany: l’estadística (sobretot si es fonamenta en mitjanes, com és el cas) és un instrument que no garanteix la comprensió de la realitat, tot i que s’usi contínuament per fer creure el contrari. Com sempre a UOB, argumentarem la nostra opinió, ben contrària a les conclusions del text citat i enllaçat.

Anem per parts:

10,8 alumnes per professor a les Illes Balears. Però a qui pretenen enganar?


Per començar, les xifres mitjanes mai reflecteixen els extrems, les excepcions, els cims i les valls de la sèrie estadística. I l’educació a ca nostra n’és un clar exemple. Els centres petits amb ràtios reduïdes conviuen amb centres massificats on els grups-classe depassen els límits d’allò que és raonable; sovint s’arrriba a l’extrem d’acaramullar alumnes a aules fśicament massa petites, cosa que agreuja el problema pedagògic. El mateix es pot dir respecte del nombre d’alumnes per professor: és una dada no gaire significativa, perquè els desdoblaments, les matèries optatives amb pocs matriculats i els grups de suport alteren una realitat poc discutible: a les aules ordinàries hi ha massa alumnes atesos per un sol docent: aquí grata-hi! 

Així les coses, aquesta dada s’hauria de donar desglosada per etapes i dins cada etapa s’hauria de circumscriure a nivell o especialitat. Només així podríem tenir una radiografia més acurada de quines són les ràtios mitjanes reals que ha d’assumir cada perfil docent en el seu dia a dia. 

96% dels grups per davall de les ràtios màximes. Simplement, trilerisme estadístic

D’altra banda, l’article explica que la gran majora de grups estan per sota la ràtio legal màxima. I tant, que sí! Resulta que els màxims legals estan molt per sobre d’allò que dicta el sentit comú i la necessitat pedagògica, i a més, es poden incrementar fins a un 10%. 

Arribats a n’aquest punt creiem convenient recordar quines són les ràtios màximes oficials per a Primària i Secundària, ja que dubtam molt de quines xifres s’han utilitzat a l’hora de calcular aquesta dada. El nombre màxim d’alumnes per aula d’acord amb l’Article 157.1 a) de la LOE és de 25 a Primària i 30 a ESO. No obstant, l’Article 87.2 de la LOE ja estableix el famós increment d’un 10% d’alumnes per aula quan les necessitats d’escolarització així ho requereixin. Així idò, aquesta dada què ha estat calculada en base a 25 alumnes/aula a Primària i 30 alumnes/aula a ESO o s’ha fet en base a 28 alumnes/aula a primària (25+10%=27’5, arrodonida a 28) i per 33 a ESO (30+10%=33)?

La cosa s’agreuja si es té present que la Conselleria defineix durant el mes de maig quins alumnes tendran la consideració de NEE o NESE de cara al curs vinent, i només aquests afecten la confecció de la quota, és a dir, la definició de la ràtio. Els alumnes NEE o NESE detectats o arribats després del mes de maig del curs anterior, que són la majoria, no impliquen la reducció dels grups, de manera que el compliment de les ràtios màximes legals és molt més una fal·làcia estadística que una realitat.

El nostre darrer argument per demostrar que les xifres no demostren cap realitat, és l’error, massa habitual, d’assumir les correlacions com a proves causals. Allò que volem dir és que no hi ha relació real entre la reducció de la ràtio mitjana o del nombre mitjà d’alumnes per mestre o professor i la millora de resultats mitjans, inclosa la minva del nombre de repetidors. Sabeu què fa falta per a millorar els resultats? Sí, els docents ho sabeu: basta prémer el botó que diu “aprovat” en avaluar un alumne que hauria d’estar suspès perquè no ha assolit ni les competències ni els objectius que marca la legislació vigent. També sabem per què passen aquestes coses: la Conselleria no atura de pressionar-nos per a aprovar tothom, amb o sense causa. Així, és confonen els resultats acadèmics –cada cop millors– amb els coneixements reals –cada cop pitjors–. Per cert, la LOMLOE dóna més armes a l’Administració per privar els docents d’autonomia i iniciativa real a l’hora d’avaluar, de manera que, com diu l’article, els resultats seguiran millorant… mentre l’ensenyament segueix devaluant-se!

UOB Ensenyament està cansada de mentides i demagògia. Exigim que es deixin de xifres manipulables i poc significatives, i ens demanin directament als docents quin és el dia a dia de les aules i de l’ensenyament, perquè nosaltres som els qui realment en sabem, d’educació, i coneixem la realitat educatvia. Allò que diguin o deixin de dir la Conselleria d’Educació, els seus dirigents i els seus clients, ens semblen vuits i nous i cartes que no lliguen. I els docents tenim la resposta: reduir les ràtios reals –no les mitjanes– millora la qualitat de la classe, allò que l’alumnat realment aprèn, més enllà del resultadisme estadístico-electoralista.

Concentració a la Conselleria d’Educació de la JPDnU

Avui, dijous 16 de juny, UOB Ensenyament ha participat a la concentració convocada per la Junta de Personal Docent no Universitari (JPDnU) de Mallorca davant la seu de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, en protesta per l’actitud poc negociadora del conseller, el retrocés en drets laborals i, en general, la manca d’empatia cap a les necessitats i voluntat de la comunitat docent. La concentració s’ha fet sota una pancarta comuna i un manifest compartit en forma de decàleg per tots els sindicats representats a la JPDnU.

Han intervengut davant els mitjans de comunicació el president de la JPDnU i un representant de cada un dels sindicats que hi són representats. Per part d’UOB Ensenyament ha intervengut na Magdalena Salom, que ha posat de relleu que durant aquesta legislatura no s’ha avançat gens, fins a l’extrem de no arribar a recuperar tots els drets perduts arran de la crisi i les retallades del 2010-12, un procés que s’havia iniciat a inicis del 2016 i que en teoria era el punt de partida de la passada legislatura o, com a mínim, de la present.

De forma paral·lela a l’acte, els representants de les JPDnU de Menorca i d’Eivissa i Formentera, que han decidit adherir-se a la mobilització, han fet entrega del manifest amb el decàleg compartit a les respectives Delegacions Territorials d’Educació a la mateixa hora de la concentració a Mallorca.

Companys, companyes, és arribada l’hora de les mobilitzacions! Per a la unitat d’acció sindical! Per als nostres drets! Per a una educació pública, de qualitat i en català!

Un nou capítol en les retallades

 

Ahir, dijous dia 09 de juny es va reunir la Mesa Sectorial d’Ensenyament en sessió extraordinària on es va presentar amb el següent ordre del dia:

  1. Modificació del Decret 15/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent

  2. Modificació de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Per part de l’administració hi van assistir, entre d’altres, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Alberto Flores.

Quant al primer punt de l’ordre del dia, sobre la modificació del Decret que regula els requisits lingüístics, el més important és que serà requisit l’acreditació del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) en els casos recollits a l’article 2 del Decret, incloent el de la participació als concursos oposició d’accés als cossos docents. Una altra novetat d’aquesta modificació és que als casos recollits a l’article 2 s’afegeix el dels concursos d’accés als cossos docents. S’equiparen així els requisits lingüístics als dels concursos de trasllats o al de l’interinatge.

A la ronda d’intervencions, la representant d’UOB Ensenyament ha demanat si aquesta circumstància contempla que en el proper concurs de mèrits ,la publicació de les bases del qual està prevista pel darrer trimestre d’aquest any 2022, s’exigirà el FOLC. La resposta per part de l’administració ha estat que aquesta modificació s’aplicarà en tots els processos selectius que es convoquin a partir del moment que aquesta s’aprovi com ara el proper concurs de mèrits que es convocarà durant el darrer trimestre d’aquest any, o les oposicions del 2023 i successives.

Per tant, a partir del curs 22-23, la possessió del FOLC serà requisit en qualsevol procés de selecció de personal docent. A la ronda de votacions, UOB Ensenyament va votar a favor.

Pel que fa al segon punt de l’ordre del dia, sobre la modificació d’aquella part del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic referida a la Selecció, nomenament i cessament de personal funcionari docent interí, que s’ha d’adaptar obligatòriament a la nova normativa estatal, els punts més importants són:

  • Causes de nomenament de personal docent funcionari interí: les vacants tindran l’obligació de ser convocades mitjançant els processos selectius com a màxim en els següents tres anys i seran ocupades per personal interí mentre no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera.
  • Causes de cessament de personal docent funcionari interí: 
  • Vacants: el personal interí que ocupi una vacant no serà cessat el 31 d’agost del mateix curs, sinó que continuarà amb el nomenament fins que la vacant sigui ocupada per un funcionari de carrera o, si és el cas, canviï la plantilla del centre i desapareixi la vacant, amb un termini màxim d’ocupació de tres anys.
  • Substitucions: No es poden estendre més enllà del temps estrictament necessari que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any.
     
  • Supressió de la indemnització del personal docent funcionari interí que no ocupi una vacant: es suprimeix la indemnització al personal funcionari interí que hagi cobert substitucions per un període superior a cinc mesos i mig.
  • Així les coses, la representant d’UOB Ensenyament va instar l’administració a canviar el redactat demanant que no es fes una transposició restrictiva de la normativa estatal i que es consideràs que el temps estrictament necessari que marca la llei de l’estat fos fins 31 de juliol i no 30 de juny, d’aquesta manera els interins substituts no perden drets, ja que la contractació durant el mes de juliol suposaria canviar la indemnització per un mes més de feina, amb la conseqüent percepció de salaris, cotització a la seguretat social i puntuació a les llistes, petició a la qual es van sumar la resta de sindicats. L’administració no va acceptar la petició.

    Ja acabada la Mesa, cap al vespre, rebérem comunicació de la Direcció General de Personal Docent en el sentit que suprimirien la frase «que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any», deixant oberta la possibilitat d’estendre el contracte fins més enllà del 30 de juny. Aquesta rectificació no és suficient per UOB Ensenyament, però obre la possibilitat a què no es facin els cessaments el 30 de juny tant sí com no. Estarem a l’aguait com es considera això de «temps estrictament  necessari».

    Aquesta modificació és un atemptat contra els drets sociolaborals dels funcionaris docents interins. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a la negació d’un dret adquirit com és el cobrament de la indemnització del mes de juliol o, en el seu cas, l’extensió del contracte i que suposa la vulneració de la dignitat d’aquesta part del col·lectiu que sembla que l’administració oblida que també són els seus treballadors.

    A la ronda de votacions, com no podia ser d’una altra manera, UOB Ensenyament va votar en contra.

    UOB Ensenyament mobilitza la Comissió de Fons social cap a un horitzó de millora de prestacions

    Avui, dijous dia 9, s’ha reunit, com cada mes, la Comissió de Fons social, de la qual en formen part representants de la Conselleria i dels diferents sindicats.

    Recordam que a aquestes sessions es presenta la documentació referida a:

    • Bestretes ordinàries i extraordinàries.
    • Llistat d’ajudes denegades (motiu de denegació)
    • Llistat d’ajudes concedides (tipus d’ajuda, data d’inici, import)

    UOB Ensenyament ha aprofitat el torn de paraula per demanar una vegada més i fer constar en acta que es revisi el decret de Fons social, que no s’ha tocat des del 2002, tant pel que fa a quanties econòmiques com a conceptes d’altres ajuts no reconeguts actualment.

    La revisió del decret està reclamada des de desembre de 2016 i la proposta d’actualització es va aprovar per unanimitat a la Mesa sectorial del 13/02/18. Funció pública continua donant la callada per resposta.

    A la petició d’UOB s’hi han afegit per unanimitat la resta de sindicats i Miquel Bujosa, cap de servei de Primària, tot i haver puntualitzat que es tractava d’una mesa tècnica, ha respost que es faria arribar l’acta a la directora general de Personal docent.

    UOB Ensenyament tracta amb el Servei de Riscos laborals el problema de la temperatura a les aules

    Avui, divendres 27 de maig de 2022, UOB Ensenyament s’ha reunit amb tècniques del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en relació al problema de la manca de compliment de la normativa sobre temperatures màximes i mínimes als espais de treball interiors, com ara un aulari.

    Els hem explicat que tenim cada cop més notícies de docents que tenen problemes de salut relacionats amb deshidratació, marejos i cops de calor. De vegades aquests problemes arriben a generar situacions d’Incapacitat Temporal (IT), sovint inferiors a 5 dies, de manera que al problema de salut s’hi afegeix una pèrdua dinerària.

    De tot d’una ens han dit que, donat que la temperatura és una variable que canvia molt, és freqüent que no detectin el problema en avaluar el risc laboral del lloc de treball, i que el que fan és anar al centre quan se’ls avisa; normalment l’avís el dóna un membre de l’equip directiu o el coordinador de riscos del centre. En tal cas, es presenten al centre, mesuren la temperatura, i proposen mesures per millorar les condicions del lloc de treball.

    Ara bé, UOB Ensenyament ha replicat que això li sembla insuficient per diverses raons. No es tracta d’un problema puntual, d’un dia o dos, sinó d’un problema estructural i creixent: el canvi climàtic allarga la calor canicular, augmenta la quantitat d’onades de calor, i això es combina amb un calendari escolar inflexible. A més, les millores, en cas d’aprovar-se, poden arribar a trigar molt a implantar-se. D’altra banda, UOB Ensenyament no estaria a favor d’una climatització massiva d’aularis si aquesta no és sostenible i, en tot cas, és ben conscient que, si arribàs a engegar-se, seria un projecte a llarg termini.

    Però el problema el tenim aquí i ara. La normativa és clara: no s’ha de treballar a espais per davall de 17º i per damunt de 27º (R.D. 486/1997, de 14 d’abril, Annex III, apartat 3a). UOB Ensenyament demana una cosa molt simple: que es compleixi la llei, no demà ni demà passat, sinó avui. Tampoc entenem que una cosa tan simple com comprovar la temperatura exigeixi una certificació externa, sigui d’un tècnic del Servei de Prevenció de Riscos (comprenem que no sempre poden estar disponibles) ni tan sols d’un membre de l’equip directiu.

    UOB Ensenyament considera que tot hauria de ser més fàcil i directe: de la mateix manera que el Pla de Contingència davant la Covid-19 ha permès que els docents puguin aturar la classe en observar que el mesurador de CO2 depassava el límit màxim, aquests mateixos docents han de ser autònoms per observar un simple termòmetre i tenir autoritat per aturar la classe quan es depassin els límits inferiors o superiors definits per la normativa vigent.

    Per això UOB Ensenyament ha demanat a les tècniques del Servei de Prevenció de Riscos l’elaboració d’unes instruccions que incloguin aquest senzill protocol d’actuació, i que especifiqui l’obligació dels equips directius d’atendre el problema en tenir-ne constància. Han pres nota de totes les nostres demandes i reflexions, ens han dit que les traslladaran al cap del servei, i que ens notificaran les seves conclusions.

    Mentre esperam una solució definitiva, només hi ha un camí: quan detecteu un problema de temperatura, podeu contactar directament amb el Servei de Prevenció de Riscos laborals docents (971176037), informar del problema i sol·licitar una intervenció dels seus tècnics, perquè ells sí tenen potestat per ordenar aturar la classe, si escau.

    Projecte d’Ordre d’organització i funcionament dels EAP, ben pensat però insuficient.

    Ahir, dijous 26 de maig, UOB Ensenyament va assistir a la Mesa Sectorial extraordinària amb un punt únic a l’ordre del dia: Propostes al Projecte d’ordre d’organització i funcionament dels equips d’atenció primerenca de les Illes Balears dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.

    En primer lloc lamentam la premura amb la qual se’ns va fer arribar la documentació i que ens va fer treballar a correcuita, la qual cosa s’està convertint en una costum de Conselleria independentment del tema que es tracti a Mesa. Ens hauria agradat tenir informació de primera mà dels equips d’atenció primerenca i poder contrastar així el contingut del Projecte amb la realitat.

    En segon lloc i encara que valoram de manera positiva la tasca realitzada pels equips d’atenció primerenca i totes les passes que es facin cap a la regulació i la millora de l’educació en l’etapa 0-3, consideram que manca una col.laboració més estreta entre Ajuntaments, altres institucions i Conselleria per arribar a tenir la partida econòmica realment necessària quant a recursos humans i materials. Aquest Projecte d’Ordre quedarà en no-res si no s’inverteix el que realment fa falta, perquè la situació a les escoletes 0-3 respecte als infants amb necessitats educatives és sagnant: manquen com ja hem dit molts recursos humans i més hores de dedicació dels membres de l’EAP.

    UOB Ensenyament, en una de les seves intervencions, va demanar que es dotàs del personal necessari per la tasca de suport, cosa que pensam és totalment imprescindible, perquè falten mans, i moltes, i si no es pot comptar amb més ATEs, aleshores que es contractin més educadores.

    Per acabar, UOB no aturarà de demanar que l’educació 0-3 sia universal, pública i gratuïta i que les contractacions es facin segons els principis de mèrit i capacitat del sistema públic.

    Ridículums d’ESO i Batxillerat: UOB Ensenyament obre escletxes a la murada



    Circular 257/2022

    • Reunió de la MSE per tractar molts temes importants en poc temps (currículums secundària, instruccions inici curs, horaris) i amb poca voluntat negociadora per part de Conselleria.
    • UOB Ensenyament capgira la truita i aconsegueix que la Mesa esdevengui un àmbit de negociació real: obtenim una sèrie d’éxit que us contam més avall.
    • Tanmateix la murada autoritària de la Conselleria d’Educació segueix dempeus: el nou model educatiu segueix la seva marxa sense comptar amb l’opinió del seus vertaders responsables: els docents.
    • UOB Ensenyament vol més força per seguir assolint fites, i per això convida tota la comunitat docent a unir-se a la seva lluita pels drets laborals i per a una educació pública, de qualitat i en català.

    El passat dimarts 24 de maig de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d’Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, i la cap del departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. L’ordre del dia era molt dens, en incloure la negociació tant del projecte de decret de currículum d’ESO, el de Batxillerat i, a més, les instruccions d’inici de curs 2022-23, que inclouen els criteris d’assignació d’horaris. 

    D’entrada, UOB Ensenyament quedà desagradablement sorpresa per dues raons:

    1. El format de la pròpia convocatòria és en sí mateix una declaració de principis: cada un dels punts de l’ordre del dia té densitat i extensió per sí mateix per a tractarse en Mesa per separat. Convocar els tres temes a una mateixa Mesa, i amb dos dies hàbils per preparar-la, denota que la voluntat implícita de la Conselleria era, com és malauradament habitual, transformar un àmbit de negociació en un pur tràmit burocràtic, una escenficació ritual però buida de contingut.
    2. Tant la presentació del director general d’Ordenació com la de la seva cap de departament no foren gens encoratjadores. El Sr. Morante va començar per animar-nos a no repetir les propostes que ja ens havien rebutjat al tràmit d’al·legacions, per estalviar temps, cosa que denota un nul·la voluntat de negociar res, com a mínim com a plantejament inicial. D’altra banda, en arribar el torn de la Sra. Serra, i en referir-se a les instruccions sobre l’horari, va exposar que no tenia intenció de canviar el document, perquè s’havia de revisar íntegrament, i això no passaria fins l’aprovació del nou ROC, ajornada fins el curs vinent.

    Aquesta no és la millor manera d’abordar un suposat procés negociador. Tanmateix a UOB Ensenyament ens decidírem a treure aigua de les pedres. Això sí, volem esser honrats i contar-vos-ho tot: el director general es va adreçar directament a nosaltres per posar de relleu l’enorme tasca d’UOB Ensenyament, en quantitat i qualitat. En efecte, UOB Ensenyament ella sola ha fet més esmenes que la resta de sindicats docent junts (només per a ESO, 95 esmenes front 28, que és la suma de la resta de sindicats representats a la Mesa; i pensau que algunes esmenes no es comptabilitzen al Portal de Transparència perquè no obtingueren resposta). Gairebé un terç d’aquestes al·legacions han estat acceptades, i moltes de les que no ho han estat, són esmenes que contradiuen la normativa bàsica estatal, que la Conselleria no pot modificar, una limitació que UOB Ensenyament, com a sindicat catalanista i anticolonialista ni accepta ni acceptarà mai.

    No us avorrirem amb el detall de cada al·legació (podeu consultar-la al Portal de transparència de la CAIB), però volem posar en valor els nostres èxits principals:

    • Hem assegurat l’autonomia dels docents per tal d’admetre o no l’alumnat a matèries optatives que impliquen continuïtat al llarg de distints cursos i que, en cas d’incorporació després del curs inicial, impliquen la necessitat d’haver adquirit coneixements previs.
    • Hem aconseguit la no discriminació entre centres que trien organitzar per àmbits els tres primers cursos de l’ESO i els que no ho fan, amb la supressió de l’assignació de més hores de coordinació docent als centres que acceptin els àmbits. De fet, el Sr. Morante ha canviat -si més no aparentment- la seva actitud respecte la qüestió dels àmbits: ara ja no li semblen la solució preferent, sinó “una simple opció que llirement decideix cada claustre”. Tanmateix, no hem aconseguit la supressió de les hores de lliure disposció als àmbits, ni blindar el principi d’especialitat del professorat de secundària, ni tampoc que la Conselleria aporti la famosa -i gairebé mítica- “abundant bibliografia científica que desmostra l’èxit de l’organització per àmbits”. Estam convençuts que la ferma oposició d’UOB Ensenyament als àmbits entesos com fins ara ha contribuït de manera decisiva -juntament amb la d’altres institucions- al canvi de cantet de la Direcció general d’Ordenació, suposant que sigui un canvi sincer, cosa que esperam i desitjam. En tot cas, UOB Ensenyament vol deixar clar que l’organització per àmbits no li sembla problemàtica sempre que aquests respectin els principis d’especialitat, codocència, supressió de les hores de lliure disposició, i importància dels departaments didàctics.
    • Ens han acceptat diverses esmenes de caire tècnic que afecten matèries concretes.
    • Respecte dels temps i la calendarització, creïm haver generat una escletxa a una murada fins ara infranquejable:
      • La premura, la urgència dels canvis -tot el contrari d’allò que exigiria una reforma educativa seriosa- és un dels nostres principals cavalls de batalla. Respecte de la qüestió, la Conselleria ha jugat des del principi un doble joc que consideram poc honest: d’una banda es lamenta de la manca de temps per tal de cercar complicitats entre la comunitat docent i els sindicats, presentant-se com a una víctima d’un calendari triat pel Gobierno Central i sobre el qual ella no en té el control, i d’altra banda té tanta pressa com els seus caps de Madrid, perquè prioritza l’oportunitat política sobre les necessitats educatives reals. El propi Sr. Morante va explicitar la conveniència de fer via en liquidar el currículum actual i imposar el nou -el seu, en definitiva- abans de les imminents eleccions.
      • És veritat que el Sr. Morante va dir ser ben conscient de la magnitud dels canvis, i va prometre que, durant el curs vinent, la inspecció educativa no actuarà com a fiscalitzadora dels docents, sinó com a simple acompanyant. Però les paraules se les enduu el vent, i a més el Sr. Morante també va afirmar que no creïa que a llarg termini el nou currículum implicàs augment, sinó més bé disminució, de la càrrega burocràtica; una afirmació que ens fa dubtar fins a quin punt és o no conscient de totes les implicacions de la reforma.
      • Davant això, UOB Ensenyament va fer notar que hi ha un camí intermedi: tot i acceptant que el calendari establert per la LOMLOE estatal és inalterable, i fins i tot acceptant que el model estratègic i educatiu que proposa la nova llei orgànica és compartit per l’actual Conselleria d’Educació (no per UOB Ensenyament, per cert, però aquesta és una altra història), es pot compatibilitzar l’establiment del nou currículum amb una ditada de mel per als docents. En efecte, els mestres i professors estam esgotats (fatiga pandèmica, sobrecàrrega laboral, tensió social iu política amb reflexes a l’escola, burocràcia inabarcable, estrés financer amb salaris no actualitzats i a la baixa, emergència lingüística) i necessitam una alenada, una bombolla d’oxígen, una ditada de mel. Com? Resposta breu: Annex 3. En efecte, l’Annex 3 del RD de currículum, tant a ESO com al Batxillerat, que defineix el model de les noves situacions d’aprenentatge, no té caràcter de normativa bàsica; això vol dir que el nostre Govern sí pot redefinir-lo. Idò bé, la proposta d’UOB Ensenyament és que l’Annex 3 contempli, si més no a títol provisional, durant un o dos cursos, un model de situació d’aprenentatge que difereixi molt poc de l’actual model d’unitat didàctica, i que sigui molt obert i flexible, de manera que els docents no ens vegem obligats a refer a corre-cuita totes les nostres programacions a partir d’un model nou, revolucionari, complexe, i pel qual no estam prou formats. Perquè tot canvi, bo o dolent, s’ha de poder pair per a què no resulti indigest. No demanam el cel: només una pausa per a cuidar la nostra salut mental.
      • Per a la nostra sorpresa, el Sr. Morante es va mostrar intrigat per la nostra proposta, i obert al diàleg. Ens va sobtar, perquè l’esmena ja l’havíem feta, i ens l’havien rebutjada, però ell va dir no ser-ne conscient. Semblava sincer; és possible, els oblits i errors són humans i existeixen. Ens quedam amb la part positiva: vam oferir-nos a reenviar l’esmena per correu (cosa que ja hem fet), i ells van prometre que l’estudiarien. No tenim res garantit, però valoram tota obertura al diàleg, i ens agrada tota actitud constructiva, incloent aquelles que parteixen de discrepàncies conceptuals. En tot cas, si finalment no acceptassin la nostra proposta, d’altra banda ben raonable, ho consideraríem una oportunitat perduda.
    • Pel que fa a les instruccions sobre horaris, i tot i l’afirmació inicial de la Sra. Serra en relació a la impossibilitat de modificar res de res, nosaltres vam insistir, perquè és la nostra vocació i la nostra obligació. I vam veure fruits: la Conselleria va acceptar garantir -i no només recomanar- el dret a una hora de lliure disposició per als mestres especialistes i professors de secundària amb més de 180 alumnes, i també va acceptar recomanar que els companys que fan torn de matí i horabaixa tenguin un horari tan compacte com sigui possible els dies que hagin de fer doble torn.

    Malauradament, no tot són flors i violes. En molts d’aspectes, els representants de Conselleria es mostraren inflexibles:

    • La seva aposta pel nou model, burocratitzat, suposadament orientat a valors i competències, però sense apreciar prou els continguts i l’avaluació realista, és decidida, amb independència de l’opinió d’aquells que l’hem de plasmar: per a les autoritats educatives els treballadors docents no som un capital humà amb qui comptar, sinó simples peons que ells dirigeixen.
    • No accepten la seva responsabilitat d’adaptar els sabers bàsics del currículum estatal a la realitat de les Illes Balears. S’excusen en l’autonomia de centres (l’argument que justifica qualsevol cosa) i, també, en la voluntat de no voler abrumar afegint més temari al ja existent. No es tracta d’afegir temari, sinó de fer nostre el currículum. Però no.
    • Al Batxillerat, no volen canviar la redacció de l’articulat corresponent a les mesures per al tractament de la diversitat. Tot i ser tècnicament correcta, la redacció actual podria donar lloc a equívocs i confusions sobre l’abast de les adaptacions curriculars a una etapa postobligatòria. Però ells insisteixen en la correcció tècnica de la redacció actual. Tant de bo tenguin raó.
    • Pel que fa al Treball de Recerca de Batxillerat -una de les grans novetats de la reforma- no accepten explicitar a la definició del mateix el binomi hipòtesi-conclusió, per tal d’assegurar que els treballs de recerca no esdevenguin simples treballs de síntesi o exposcions sobre l’estat d’una qüestió. És veritat que el model parla de mètode hipotètic-deductiu, i que en teoria el mètode inclou l’esmentat binomi però, un cop més, què els costaria canviar la redacció per tal d’evitar equívocs? Idò no, tampoc volgueren escoltar.
    • Respecte dels horaris, no es comprometeren a garantir confeccionar la quota per al curs vinent respectant l’orientació de les 18 hores lectives a secundària, un compromís que figura a l’acord marc vigent, però que no s’ha arribat a respectar des de la seva signatura. Tampoc accepten les 23 hores lectives a primària, tot i ser una directriu estatal, i mantenen les 25 hores lectives. Ni volen garantir que tot docent major de 55 anys pugui triar, si ho vol, la reducció de tres hores lectives, ni volen revisar el subterfugi que distingeix entre hores lectives de docència directa i sense docència directa, cosa que buida de contingut el propi concepte d’hora lectiva.
    • Tampoc s’avenen a eliminar les dispenses d’assistència a classe per a determinats alumnes en funció del calendari islàmic. Argumenten que és  una imposició legal que no poden fer més que obeir. Fins i tot si concedim que una administració ha d’obeir la llei, consideram que a Balears patim un marc legal força irracional i allunyat del principi democràtic de laïcitat.
    • També afirmen estar fermats per la normativa vigent per no pagar el complement de tutoria i el de cap de Departament als casos excepcionals on un mateix docent exerceixi ambdós càrrecs. Potser és veritat que no poden canviar dita normativa, però sí podrien pressionar altres instàncies per a fer-ho; no prendran tal iniciativa, és clar.
    • La Sra. Serra no comparteix el malestar que manifesten molts de tutors per haver d’afegir, a les seves múltiples tasques burocràtiques, la recollida de dades ISEC. Segons ella, no es tracta de burocràcia, sinó de recollida d’informació molt útil per a l’acció tutorial. Si això és veritat, perquè no confien en cada tutor i els deixen a ells la decissió de recollir o no dades tan útils, en comptes de fiscalitzar-los?
    • Per acabar, a la pròpia Mesa ens passaren una modificació de les instruccions per al curs vinent que inclouen l’obligació d’elaborar el Pla Digital de Centre (PDC). Males formes: la qüestió no figurava a la documentació prèvia, i la responsable, la directora general d’Innovació i Primera Infància no era present a la Mesa, de forma que no podíem negociar res directament amb ella, només transmetre missatges. I mal fons. UOB Ensenyament fou pioner en estudiar la qüestió i advertir sobre els seus perills, incloent la forma subreptícia d’introduir la qüestó per part de la Conselleria, com si fos un cavall de Tròia. Però UOB Ensenyament no davalla la guàrdia, i va ser l’únic sindicat dels presents en reaccionar: vam demanar que constàs formalment en acta la nostra protesta per la irregularitat que suposa obligar els centres a elaborar un PDC sense que prèviament l’administració educativa hagi elaborat el Pla Digital de les Illes Balears (PlaDigIb). Ja li havíem advertit informalment a la directora general, i ara ho oficialitzam: és inacceptable elaborar els PDC sense el marc de referència que, per normativa estatal, ha de representar el PlaDigIb. Basta d’arbitrarietats!

    Hem guanyat? Essent honests, no. La LOMLOE té prou suport polític -i malauradament, també d’altres sindicats- com per tirar endavant. I revertir les retallades -tant les velles com les noves- pel que fa a horaris, quotes i drets laborals costa i és un procés on amb molt d’esforç anam assolint petites victòries que sempre ens semblen minces per insuficients. Però a aquesta Mesa hem fet quelcom més que cridar i resistir: hem obert escletxes a una murada aparentment infranquejable. Aquesta és la notícia rellevant: UOB Ensenyament és més que una promesa o una emoció; és, a més, una eina útil de transformació i protecció del insteressos dels docents. Si ara, encara joves i minoritaris, obtenem resultats a cop d’esforç, constància, seny i unitat, què no podrem aconseguir si reunim més forces? Cada simpatitzant, cada nova afiliació, cada vot suma. Ja ho diuen a València: “tota pedra fa paret”. Juntem moltes pedres, i la nostra paret serà més alta que les murades del poder i de l’establishment. Companys, companyes, UOB Ensenyament és cada un de vosaltres. I si encara no hi sou, us hi convidam. Recuperem el protagonisme de l’ensenyament per a qui mai no l’hauria d’haver perdut: la comunitat docent!

    El termòmetre torna a pujar

     

    COMUNICAT DE PREMSA

    Immersos
    dins el tercer trimestre escolar i a un mes d’acabar el curs, UOB Ensenyament vol
    posar de manifest les altes temperatures que es viuen als centres.

    Sí,
    sabem que estem dins una onada de calor i que el canvi climàtic cada vegada és
    més evident
    . Per tant, ens demanem quin marge tenen els tècnics del Servei de Prevenció de Riscos per lluitar per tal de millorar les infraestructures dels centres. No és suficient la redacció d’unes instruccions marcant què s’ha de fer quan hi ha altes
    temperatures o alerta groga a la nostra Comunitat, si tanmateix no es compleixen. Comença a ser urgent actuar en conseqüència i respectar les
    condicions dels treballadors i treballadores de la comunitat educativa, sense
    deixar de banda, és clar, els nostres alumnes. UOB Ensenyament comença a tenir notícies d’afiliats amb problemes de deshidratació i situacions d’IT per cops de calor. Ja no és qüestió de fer classe amb poca comoditat, o que reti poc; no, és qüestió de salut pública.

    L’escenari és una tormenta perfecta: un canvi climàtic cada cop més acusat, la manca de flexibilitat del calendari escolar per adaptar-se a la climatologia cada cop més canviant, la nul·la adequació de la majoria d’aularis a les condicions de temperatures extremes. Exigim calendaris escolars flexibles que puguin adaptar-se a l’escenari climàtic mediterrani, aules climatitzades, però no amb sistemes d’aire condicionat tradicional, que agreugen l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i aprofundeixen l’arrel del problema, sinó sostenibles i, mentre aquest repte d’infraestructures no es completi, el compliment de la normativa vigent: la classe serà segura o no serà i, si s’ha d’aturar per males condicions termohigromètriques que posen en perill la salut del personal docent i de l’alumnat, que aquesta mesura es consideri atribució del centre al marc de la seva autonomia.

    UOB
    Ensenyament ha fet una petició de reunió al Servei de Prevenció
    per tal d’esbrinar quines pautes tenen pensades seguir amb l’alt increment de
    les temperatures.

    UOB
    Ensenyament recorda que fer classe per davall dels 17 graus i per damunt dels
    27 és il·legal
    , normativa marcada pel R.D. 486/1997, de 14 d’abril, Annex III,
    apartat 3a.

    Per a què tot això sigui possible, l‘Administració educativa ha de mostrar una sensibilitat cap a la salut de treballadors i alumnes, a més d’un interés per al compliment de la llei, que fins ara no s’observa. Necessitam uns responsables educatius menys autoritaris i més empàtics!

    Palma, 24 de maig de 2022

    Prou d’embulls! Flexibilització o calendarització estricta?

     

    Cap a finals d’abril la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres va publicar el document Mesures de flexibilització per a la planificació del curs 2022-2023 i posteriors. 

    Des d’UOB Ensenyament hem de reconèixer que, inicialment, vàrem pensar que a la fi, enlloc de l’obediència cega al que disposa el Ministerio, l’empatia envers els docents i equips directius que des de fa anys estan al peu del canó s’havia instal·lat dins els càrrecs orgànics i els ATD’s que treballen en aquesta direcció general. Fins i tot hi hagué qui pensà que, tal vegada, el vague record del personal docent d’aquesta direcció general dels seus temps com a professorat en actiu, havia activat qualque mecanisme de contenció davant la bogeria normativa que, una vegada més, s’imposa per part dels buròcrates i “experts en educació” d’esquena als docents. I tot això a cost zero, mateixes ràtios i mateixa càrrega lectiva, clar està.

    Res més lluny de la realitat. Queda confirmat, a UOB Ensenyament som uns ingenus. Una anàlisi detallada d’aquest document posa de manifest una vegada més que el paper tot ho sosté i que la ingenyeria del llenguatge tendenciós figura dins el llibre d’estil d’aquesta direcció general. Des d’UOB Ensenyament sostenim que la proposta que fa la Conselleria no és més que una calendarització que s’adapta al calendari d’implementació que estableix la LOMLOE, això és:

    • Implantació dels nous currículums LOMLOE el curs 2022-2023 per als cursos senars de Primària, Secundària i Batxillerat i per tot el segon cicle d’Educació Infantil (3-6)
    • Implantació dels nous currículums LOMLOE el curs 2023-2024 per als cursos parells de Primària, Secundària i Batxillerat.

    Així idò, aquesta iniciativa no és més que una calendarització i sinó anem a analitzar cada tasca en deteniment:

    Reglament del CFINFP-IB

    Ahir, dilluns dia 16 de maig es va reunir la Mesa Sectorial d’Ensenyament en sessió ordinària on es va presentar la proposta de Projecte de Decret pel qual s’estableix el règim d’organització i funcionament del Centre de Formació, Innovació i Desenvolupament de la Formació Professional de les Illes Balears.

    Per part de l’administració hi han assistit el director general de Formació Professional, el Sr. Antonio Baos, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, a més de la directora del CFINFP-IB i un assessor de la Direcció General d’FP

    Ja en el període d’exposició pública del passat mes d’abril, UOB Ensenyament va presentar al·legacions al projecte de Decret, de les quals s’han recollides, en el text presentat ahir, les següents:

    • Exigència d’un temps determinat de docència directa dins la FP (base segona de l’article 6)

    • Nomenament per un temps de dos anys del/de la secretari/secretària (base segona de l’article 7)

    • Nomenament dels/de les assessors/es en règim de comissió de serveis (base tercera de l’article 8)

    • Supressió de la necessitat que el nomenament del representant dels CIFP sigui a proposta de l’Associació de directors (punt (c) de la base primera de l’article 10)

    Altres esmenes i aportacions fetes per UOB Ensenyament

    • Respecte de la base (f) Article 3 (Funcions del CFINFP-IB de les Illes Balears), segons la qual una de les funcions del CFINFP-IB és «Col·laborar en matèria de formació tècnica del professorat de Formació Professional amb la Universitat de les Illes Balears, centres tecnològics, empreses, organitzacions sindicals, altres administracions i entitats formatives de Formació Professional», UOB Ensenyament ha demanat quin seria l’abast d’aquesta col·laboració amb les organitzacions sindicals, i si aquelles que formen part de la xarxa que organitza cursos homologats (amb ànim de lucre) emmarcats dins la formació permanent del professorat també faran formació tècnica de formació professional?

      No hi ha hagut resposta per part del senyor Baos, així com de la resta de representants sindicals.

    • També, des d’UOB Ensenyament, consideram que aquest centre no és el que hauria d’organitzar i desenvolupar les propostes curriculars, tot i que sí que hi podria col·laborar.
    • Pel que fa al nombre d’assessors de formació que han de formar part del centre hem demanat concretar un nombre o, almenys, fixar un mínim i un màxim. En aquests moments hi ha un total de quatre assessors, 4 a Mallorca, 1 a Menorca i 1 a Eivissa.
      El director general de Formació Professional, Antonio Baos ha dit que és millor deixar-ho obert per tal de no fer curt ni llarg. (sic)

    • Consideram que tant a la direcció com a les assessories de formació professional hi hauria de poder accedir només professorat dels cossos de professorat tècnic d’FP i de secundària en especialitats amb atribució docent a FP. També hem demanat que hi figuri com a requisit per accedir-hi l’acreditació de coneixements de llengua catalana. 
    • Quan a la durada del càrrec de director, sense concretar a l’esborrany, hem demanat que el nomenament del director o directora es faci per un període inicial de dos anys i que, prèvia avaluació positiva, es pugui renovar per un altre període de dos anys. Exactament la mateixa proposta s’ha fet per el nomenament dels assessors.
    • Que en el cas de nomenament provisional, per absència de candidats, la proposta sigui d’algú que compleixi els requisits exigits en la convocatòria.
    • La major part de les esmenes fetes han quedat sense resposta per part de l’administració. 

      Així les coses, UOB Ensenyament, encara que reconeix les esmenes incorporades abans de la Mesa i la feina feta pel CFINFP-IB quan a formació tècnica aquest curs, s’ha abstès a la votació.