Assistim a la creació d’un món individualitzat, on cada persona desenvolupa la seva tasca i la seva vida a través d’unes relacions amb altres humans que tendeixen a la mínima expressió: el teletreball, les xarxes socials, les plataformes audiovisuals són noves formes d’aïllament.
El neoliberalisme econòmic imperant a escala global ens pretén fer creure que ens hem de fer a nosaltres mateixos, que si ens esforçam serem rics i que, si no ens va bé a la vida, nosaltres en som els únics responsables. Diuen sovint que el temps tot ho cura, però hi ha coses que els obrers del segle XIX tenien molt més clares que nosaltres: per una banda, que la unió fa la força; per l’altra, que cap privilegiat renuncia als seus privilegis de forma voluntària. La conseqüència il·lativa d’això és clara: no hi ha drets sense lluita.
En aquest nou món infeliç, controlat per algoritmes, hiperindividualitzat i on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres, l’existència dels sindicats és més necessària que mai.
Unió Obrera Balear va néixer el 1881 per defensar els drets de les obreres i obrers, per formar-los i per fomentar la solidaritat de classe. El 1989 es va posar la primera pedra de la refundació sindical en el marc de Sa Nostra Caixa de Balears, després BMN, … després Bankia i, després, CaixaBank. Per altra banda, el maig de 2013 es va crear la Sectorial d’Ensenyament.
En un context convuls, amb atacs constants i rotunds contra la llengua catalana revestits de trilingüisme, els inicis de UOB Ensenyament no varen ser fàcils, però amb feina i dedicació, va aconseguir representació a la Mesa Sectorial d’Educació a les eleccions de 2014, fita que també repetiria el 2018 i 2022.
Amb uns principis clars i innegociables, l’objectiu últim de UOB Ensenyament és que l’educació sigui pública, de qualitat i en català, així com la defensa a ultrança del col·lectiu docent i la lluita permanent per la millora de les seves condicions sociolaborals.
Els atacs contra el català no han acabat, només s’han adaptat als nous temps a través de suposats Plans d’Elecció de Llengua; la consideració social dels docents, gràcies a alguns mitjans de comunicació i a l’Administració, ha caigut en picat; durant les darreres dècades, el poder adquisitiu dels docents ha minvant dràsticament alhora que s’han retallat drets. UOB Ensenyament ha continuat batallant en favor de la llengua d’aquesta terra; ha lluitat per la dignificació dels docents i ha reivindicat millores de forma constant. UOB Ensenyament no ha descansat.
UOB Ensenyament no competeix en igualtat de condicions: no fa negoci amb els cursos dels companys, no compra vots amb berenars ni cedeix davant l’Administració a canvi de prebendes. UOB Ensenyament existeix i sobreviu gràcies a la seva determinació i a la feina ben feta.
La inacció és una malaltia, l’anestèsia de la classe treballadora ha d’acabar: proletaris del món, uniu-vos!
UOB Ensenyament
Lloseta, 21 de març de 2025