 |
| Barracons a l’IES Santa Maria |
FAPA s’ha sumat amb un comunicat a les crítiques d’altres entitats com l’Assemblea de Docents i Illes per un Pacte al pressupost d’Educació 2016. Vegeu recull de premsa al final:
NO SÓN ELS PRESSUPOSTS QUE ENS ESPERÀVEM
FAPA Mallorca 10 novembre 2015
Des de l’arribada del nou govern, l’executiu ha impulsat iniciatives
amb la finalitat de revertir els anys de retallades i també de fer
visible aquesta intenció renovadora, però és obvi que situacions tan
complexes com la que viu la nostra comunitat no es resolen de la nit al
dia.
És per això que, més enllà de les primeres passes, estàvem esperant
la presentació dels Pressupostos de la nostra comunitat, atesa la
declaració política que representen i el compromís que determinarà la
limitació econòmica a que es sotmet cada Conselleria.
Des de FAPA representam famílies i potser no tenim la mateixa
capacitat d’anàlisi que tenen els gurús econòmics de torn per fer-nos
veure la “veritat” però, després de llegir i estudiar el pressupost de
la Conselleria d’Educació, veim al davant uns pressupostos amb llacunes
importants i fins i tot incompliments electorals.
Potser per a la Conselleria d’Educació tampoc no són els números
ideals i molt possiblement han fet esforços per ajustar-los i així
impulsar algunes de les accions que s’han reivindicat els darrers anys,
com ara el rellançament de l’IAQSE, l’Institut per a la Convivència i
l’èxit escolar, l’atenció a l’escola de 0 a 3 anys, la incorporació de
més de 300 mestres, la millora de la partida per menjadors escolars o
del programa de reutilització de llibres… Reconeixem aquesta feina,
igual que reconeixem que les persones al capdavant de la conselleria no
estan de mans plegades, però per més que facem una interpretació de
pressupostos amb els ulls posats a l’horitzó d’una legislatura aquests
no són els pressupostos que ens esperàvem, perquè la inversió és encara
insuficient i perquè es deixen de banda aspectes que no es poden
ignorar, com per exemple l’estat de les infraestructures educatives o
una veritable atenció a la diversitat.
De forma global, sense entrar en batalles de nombres, cal recordar
novament l’alegre compromís que tots els partits adquireixen als
programes electorals, algun dia ens ho hem de fer mirar. Uns i altres
havien parlat de percentatges d’inversió del PIB que es movien entre el
4,5% i el 7%. En xifres absolutes passaríem dels 817 milions d’euros (3%
PIB) proposats actualment, als 1.208 o 1.879 milions (4,5 i 7% PIB,
respectivament).
Podríem justificar la nostra postura dient que als pressupostos no hi
ha subvencions per a les APIMA, que no n’hi ha des del 2010, però també
nosaltres entenem que hi ha prioritats i això és clau. Ara bé, per
fer-nos una idea, només l’augment al 3,5% del PIB (939 milions) en
educació ens permetria percebre la “progressió pressupostària” de què
parlaven els programes electorals. No obstant, així com es planteja el
marc econòmic, les famílies tenim la sensació que segueix sense haver
“llençol per tapar tothom” en aquelles qüestions essencials que tant hem
reivindicat i el tímid augment pressupostari, 42 milions en valors
absoluts, no deixa de ser simbòlic.
No volem ser injustos en aquestes manifestacions i potser és cert que
la culpa és del finançament de l’estat perquè és discriminatori amb la
nostra comunitat i si l’hem de lluitar aquí estan les nostres mans, però
potser, també aquí a Balears s’han de reestudiar els números i revisar
prioritats, més enllà de partides imposades per “acords de
governabilitat”. O pot ser ha de caure un sostre al cap d’algú?
Caldrà treball, valentia i responsabilitat a l’hora imaginar
solucions però si no es mantenen els compromisos és que algú ens ha
enganat o, el que és pitjor, s’ha enganat a ell/a mateix/a.
Millorar el pressupost de cara a les famílies no és sols augmentar
beques i ajudes, o donar subvencions a federacions d’associacions. Les
Famílies miram per la globalitat de les accions que se duran a terme.
L’estat de les aules i del centre, la seguretat, el comfort, les ràtios,
els programes de reforç, les substitucions de docents… tot això és
també el que preocupa a les famílies. La millora del sistema en la seva
totalitat.
Les famílies no podem esperar un any més el miracle d’un nou
finançament estatal perquè quan arribin a la Moncloa, sigui qui sigui,
diran que la cosa econòmica no està gaire bé i amb aquesta cançó, al
menys a les famílies, se’ns passa l’arròs i als nostres fills i filles
se’ls escapa el futur com l’aigua entre els dits.
Ara Balears
Diario de Mallorca