Etiqueta: Finançament

UOB denuncia la imposició del nou CIFP a Es Castell

COMUNICAT DE PREMSA

El sindicat Unió Obrera Balear, sectorial Ensenyament, denuncia que la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears ha pres la decisió d’ubicar el nou Centre Integrat de Formació Professional (CIFP) de Menorca  al municipi des Castell de manera unilateral. La Conselleria ha passat per alt l’anunci de diàleg i consens que va prometre que mantindria amb la comunitat educativa el passat mes de novembre i, finalment, va resoldre de manera impositiva quin seria el lloc on el nou CIFP s’ha d’ubicar.

Des del sindicat ens feim ressò de les demandes de diàleg i de les consideracions que des de la comunitat educativa s’han intentat traslladar a Conselleria, fins ara sense èxit. Volem que una sèrie de qüestions es tenguin en compte i s’obri un debat real sobre el tema. Un centre integrat d’FP, que afecta i millora el panorama educatiu de manera tan significativa, necessita que totes les veus siguin escoltades i que la planificació es dugui a terme de la millor manera possible.

Tots els avantatges d’un centre integrat de Formació Professional com la creació de sinèrgies que un sol espai facilita entre els estudis, la possibilitat d’augment de famílies professionals o d’alumnat queden eclipsades per l’elecció d’un lloc, els quarters des Castell, que ja anuncia Conselleria que no podrà acollir totes les especialitats. Segons les dades aportades per la pròpia Conselleria, s’ha de passar dels 8 centres actuals on s’imparteixen estudis d’FP repartits a tota l’illa, a 4 ó 6 centres. Des d’Unió Obrera Balear ens demanam: respon això a l’objectiu fonamental d’integrar els estudis d’FP en un sol centre? La resposta és rotundament negativa.

En aquest sentit, demanam que s’obri el debat, que la planificació de la ubicació tengui en compte les necessitats globals del nou mapa escolar i que es puguin valorar altres opcions plantejades com, per exemple, la localització del nou centre en zones més grans i més ben connectades com Bintaufa, la reconversió d’un institut en centre integrat, etc.

El futur de Menorca passa per una vertadera gestió i planificació de l’oferta educativa de l’illa. Sostenim amb els nostres companys i companyes, mestres i professorat en general, que els criteris pedagògics són fonamentals i que és un gran error deixar-los de banda, un error que haurem de pagar engreixant el ja ben conegut panorama de fracàs escolar de les Illes Balears i en concret de Menorca. En definitiva, el nou CIFP és una oportunitat per revertir el panorama educatiu i millorar la realitat socioeconòmica de l’illa  i s’ha de fer des de polítiques ben planificades de debat i consens.

Maó, a 11 de febrer de 2020

Recull de premsa:

Diari Menorca 12/2/20

Diari Menorca  13/2/20

UOB reclama l’equiparació salarial dels professors tècnics de FP

Circular 164/2020

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear ha reclamat a Educació l’equiparació salarial dels professors tècnics de FP, amb base a la sentència 950/2019 del Tribunal suprem, que reconeix la discriminació de sou respecte al cos de Secundària. Arran d’aquesta sentència, que té el seu origen en una demanda de l’Associació de Professors de FP d’Andalusia, la Consejería de Educación andalusa ha anunciat que igualarà els sous dels dos cossos l’any 2021. UOB ha reclamat igualment que s’hi equipari el salari del cos de mestres, segons el principi de igual feina, igual remuneració.

UOB denuncia que mentre comunitats autònomes com Andalusia es permeten anunciar millores com aquesta, a les Balears ens hem d’enfrontar a les retallades dels fons dels centres, ràtios il·legals, horaris lectius abusius, barracons, ajuts socials de tercera, etc. Mentre Andalusia destina a educació un 20,6% del pressupost autonòmic, que suposa 8.575 euros per alumne, les Balears hi inverteix només el 17,34%, és a dir 5.979 euros per alumne. Cal tenir en compte també que segons les balances fiscals publicades pel Ministerio de hacienda, Andalusia hi surt guanyant amb el finançament estatal i té un saldo positiu del 4,53% del PIB, mentre que les Balears pateix un espoli del 14,20% del PIB i a més a més ha de suportar el major increment de població de l’Estat i el sobrecost de la insularitat.

UOB acusa el PSOE d’asfixiar l’ensenyament públic

Circular 163/2020

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear considera que les retallades dels fons dels centres educatius, a través de la requisa de romanents de l’exercici anterior, són un botó de mostra sagnant de la manca de finançament de l’ensenyament públic a les Balears i del desinterès del PSOE per aconseguir un ensenyament de qualitat.

Si bé l’avantprojecte de llei educativa, que el conseller March ha presentat avui a la mesa sectorial, afirma tenir com a objectiu la qualitat de l’ensenyament i promet arribar a invertir un 5% del PIB en vuit anys, cal recordar que el programa electoral del PSOE de 2015 ja deia que s’arribaria progressivament a aquesta xifra durant la legislatura anterior, i en canvi continuam estancats en el 3%. Per pujar fins al 5% del PIB, és a dir uns 1.627 milions d’euros prenent com a referència el PIB de 2018, s’hauria d’augmentar el pressupost educatiu 76 milions més cada any, mentre que enguany l’increment ha estat només de 18 milions. I això a costa del pressupost per a infraestructures, que ha davallat de 35 a 31,5 milions mentre continuam amb més de cent barracons.

Som víctimes de l’espoli fiscal i de la manca de finançament estatal, i el propi conseller ha declarat que si la Conselleria funciona és gràcies a l’ecotaxa. Però també hi ha una responsabilitat política del Govern, perquè el Pacte de progrés de 2007 va acabar invertint el 22,42% del pressupost total autonòmic, mentre que els 1.018 milions d’euros d’enguany representen només el 17,34%.

Amb aquests pressuposts continuam condemnats a les ràtios il·legals, als barracons, a la manca de docents i als horaris lectius abusius. De la gratuïtat del transport escolar, que està garantida a autonomies com Extremadura, aquí ni se’n parla. Juntament amb l’increment poblacional, cada vegada ens situarem més enfora de la qualitat educativa. Tot plegat fa que l’avantprojecte de llei no tingui credibilitat en matèria d’inversió, i per aquest motiu, a més d’altres línies vermelles que també s’hi traspassen, com l’afebliment de l’escola en català o la possibilitat que els directors dissenyin places docents a mida, Unió Obrera Balear s’oposa frontalment al seu redactat.

Palma, 13 de gener de 2020

AraBalears:

Diario de Mallorca:

UOB denuncia les condicions laborals dels docents coordinadors TIC

Circular 160/2019

COMUNICAT DE PREMSA

Segons una enquesta d’Unió Obrera Balear, el 67% dels docents
coordinadors informàtics (coordinadors TIC) es veuen obligats a assumir més tasques de
les que els corresponen
. Si bé la seva funció és organitzar
i coordinar l’ús didàctic dels equipaments, les necessitats del centre fan que també s’ocupin del manteniment dels ordinadors, cablejat,
miniordinadors dels alumnes, telefonia i megafonia, del muntatge i
trasllats de les pissarres electròniques i de la gestió de
plataformes informàtiques, que implica hores extra
setmanals no reconegudes. La feina dels coordinadors ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats.

El 74,5% dels enquestats opina que ha
de fer tasques per a les quals no se’ls ha preparat, mentre que el 88,3%
s’ha d’enfrontar sovint a situacions estressants
, com l’excés de feina
(87%), accions delicades que poden afectar el funcionament del centre (53%), les relacions amb els companys (31%)
o l’entorn físic de treball (17%). En el 69% dels casos tota la feina recau en una sola persona.

Pel que fa a la
formació el 57% no ha tingut ocasió de fer el curs bàsic de coordinació
TIC
, que és l’únic que ofereix la conselleria i no prepara de forma suficient, i el 48% considera que la
seva especialitat docent no és prou compatible amb les competències que
se li assignen.

La coordinació TIC no està remunerada,
a diferència d’altres funcions, i el 62% considera que no
té hores de reducció lectives suficients per dur endavant la feina.

Tot i que la Conselleria
ha contractat una empresa per al manteniment
dels equips, el servei s’ha demostrat insuficient i el 46% del centres
encara recorre a una empresa externa. La despesa addicional en
manteniment o compra d’equipament suposa més de 1000€ anuals en el 36%
dels casos, i en altres se superen els 2000 € i 5000 €. Per
fer front a aquesta despesa el 52% de centres recorren al finançament de tercers, les AMIPA
en la meitat de casos
.

Han contestat l’enquesta 94 docents coordinadors TIC sobre un total d’uns 300.

Unió
Obrera Balear reclama
un mínim d’hores lectives per als coordinadors en
funció del nombre d’alumnes i equipaments; l’assignació d’un segon
coordinador per als centres mitjans i grossos; coordinadors de zona per
al
manteniment dels centres de primària; una oferta formativa més àmplia;
l’actualització de competències i el cobrament d’un complement
específic. Pel que fa als equipaments dels centres, reclamam la renovació de
les dotacions obsoletes i partides extra per a manteniment i
nous equips, a fi de no haver de recórrer a les AMIPA.

Palma, 27 de novembre de 2019

Pressupost educatiu i nòmines, sota mínims!

Circular 158/2019

A la reunió de divendres passat el conseller Martí March també es va referir al
pressupost educatiu. Es va remetre a la nota de premsa publicada per la Conselleria, que
podeu veure AQUÍ.
Pel que fa a la davallada del pressupost per a infraestructures, de 35 a
31,5 milions, va destacar que han pogut arribar a aquesta quantitat
gràcies als 13 milions de l’ecotaxa. És evident que amb aquests doblers
ens esperen barracons, horaris lectius abusius, ràtios disparades i
il·legals, fons social de tercera, etc., per estona.

Pel
que fa a la pujada d’un 2% dels salaris, acordada l’any passat pels
sindicats estatals i el Govern espanyol, queda per veure si apareixerà
als pressuposts estatals pendents d’aprovar. La Conselleria diu que
tampoc no poden actualitzar els complements de tutoria, cap de
departament, equips directius, etc. mentre no sàpiguen de quins doblers
disposaran.

Recordem que els increments salarials
que hem tornat a percebre des de 2016 només empaten amb prou feines amb l’IPC des de l’any passat, i de cap manera compensen el cost de la
insularitat en habitatge, transport, productes bàsic de consum, etc.:

(1) Ministerio de
Hacienda (2) ine.es (3) Gener-novembre

(4) Previsió Acord 2018
govern espanyol i sindicats estatals.

Recordem també que segons les balances fiscals del Ministerio de Hacienda, el 14,20% del PIB balear se’n va cap a Madrid via imposts i ja no torna. Amb les dades actuals del PIB, això suposa uns 4.200 milions d’euros anuals!

L’Associació Professional de Docents d’Eivissa denuncia la manca de pressupost educatiu per a 2020

Comunicat respecte dels pressuposts de les Illes Balears per a l’any 2020
 

Posted 11 novembre, 2019 

Davant la presentació dels pressuposts de les Illes Balears
per l’any 2020, des de l’Associació Professional de Docents d’Eivissa
(APDE) rebutjam totalment la quantitat destinada a educació i reclamam
un augment seriós i suficient per revertir la difícil situació educativa
quant a pressuposts que vivim des de ja fa massa anys a les nostres
illes, i més concretament a l’illa d’Eivissa. Aquests pressuposts suposa
mantenir i no revertir una situació que condicionarà l’educació, la
capacitació i per tant, el futur de la nostra terra. Per què?

  • El pressupost d’educació només augmenta un 0’5%, insuficient de per si, i més si tenim en compte que ja partim d’una situació deficitària, i que a més aquest augment no és tal, si consideram que la Conselleria d’Educació ha assumit les àrees d’investigació i política lingüística, que no tenia a l’anterior legislatura.
  • A més, el pressupost per l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC) que no s’inclou al d’Educació, també s’ha vist minvat dins l’apartat d’inversions, dels 35 milions de l’anterior pressupost als 22 prevists pel 2020. Aquest fet es contradiu amb el que s’afirma en la pàgina 179 dels pressupostos de la CAIB, on diu textualment:
  • “Des del 2015 la tendència de la despesa de l’IBISEC ha estat a l’alça. Aquest fet, que té l’origen en l’actual Pla d’Infraestructures de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, fa augmentar notablement les actuacions als centres educatius de les Illes Balears i, “conseqüentment, requerirà que es mantingui el nivell inversor d’exercicis anteriors”.
  • Això és dramàtic per Eivissa, que ja pateix un dèficit històric, amb una mancança de centres educatius, amb problemes en la renovació d’infraestructures, amb centres que es planifiquen gràcies a la col·laboració dels ajuntaments i amb un continuat augment de l’alumnat que arriben a les nostres aules (aquest curs, només fora de termini de matrícula ordinària han arribat 233 alumnes). Això implica ràtios elevades, nova creació de grups, habilitació d’aules en espais no adequats o que lleven els espais als centres del tot necessaris (aules de música, de psicomotricitat, per realitzar espais d’aprenentatge…). I per altra banda, tal com han posat de manifest docents i equips directius de diferents centres, fa molt difícil treballar amb metodologies actives centrades en l’aprenent que necessiten d’espais adients per a un bon desenvolupament.
  • Mentre l’augment dels pressupost global per l’any 2020 és del 8%, en educació només augmenta un 0,5%, fet que demostra que les paraules tant de la presidenta del Govern com del Conseller Martí March on afirmen reiteredament la importància de l’educació, són totalment buides i mancades d’argumentació. Tots sabem que la llei de pressupostos és on queden reflectides les prioritats d’un govern, i aquesta prioritat per l’educació no es veu reflectida en els pressupostos com aquesta dada demostra.
  • Aquesta dada és més sagnant quan hem vist que aquesta pèrdua de pes del pressupost d’educació sobre el global ha estat un continu en tota la legislatura. L’augment des del 2015 del pressupost general ha estat d’un 31,5%, mentre a educació només ha estat del 29,6%, (dada que s’agreuja quan ja partiem, a l’inici de l’anterior legislatura d’una situació molt compromesa en l’àmbit educatiu).
  • I encara més arguments, ja que podem afegir que el pes d’educació sobre el percentatge total del pressupost se situa en el 17,52%, quan per exemple, l’anterior pacte de progrés (any 2007) va acabar invertint un 22,4% del total del pressupost. Per tant, ens trobem amb una disminució de 5 punts respecte al 2007.
  • Hem de tenir en compte que el pressupost es fa amb el major nombre d’alumnat que ha hagut en la història de les IB (2228 més que el curs passat), una altra dada que no deixa en bon lloc aquests pressuposts.
  • A més, hi ha 4 centres que veuran executats projectes gràcies a l’anomenat impost turístic o ECOTAXA, que en un principi havia d’estar destinat a invertir-se en aspectes relacionats amb el medi ambient, però que ara sembla que servirà per tot. Aquí a Eivissa serà l’ampliació de l’IES Isidor Macabich per a la Formació Professional. I això també confirma més la disminució del pressupost, ja que s’executen projectes educatius gràcies a altres partides econòmiques.
  • Com ja hem dit en reiterades ocasions, seguim estancats en un miserable i insuficient 3,1% del PIB, quant al conjunt de l’estat espanyol se situa en un 4,5% (que ja de per si es pobre), la mitjana a Europa se situa en 5,1% i la UNESCO reclama un 7%. Així mateix, el Consell Escolar de l’Estat al seu darrer informe sobre l’estat de l’educació, demana també dedicar el 7 % del PIB a Educació.
  • I per últim, el continuat incompliment del programa electoral dels diferents partits que formen o recolzen al Govern, que en tots els casos diuen que faran una inversió determinada en educació, però que en la realitat mai acaben complint-ho.

Per tot això, demanam:

  • La rectificació i el posterior augment del pressupost en
    educació per obtenir una aportació econòmica que es correspongui amb les
    necessitats que hi ha a les IB, i unes mitjanes més properes a les
    dades del nostre entorn a les que hem fet referència anteriorment.

  • Si no és així, que el Conseller March i la presidenta del
    Govern expliquin el perquè d’aquest menyspreu per l’educació en forma
    d’unes inversions insuficients, i que deixin de dir una cosa i fer la
    contrària.

  • Un acord majoritari entre els diferents partits del
    parlament per un augment adequat, seriós i progressiu, que ens posi en
    unes mitjanes corresponents a la dels països d’Europa, independentment
    del Govern i de les situacions del context.

No podem deixar per més temps que l’educació balear estigui
en precari, que la major part dels aspectes de millora depenguin del
sobreesforç de les famílies, dels docents i dels centres, i que
s’aprofiti l’actual conjuntura d’innovació i millora que estem vivint a
les illes per recolzar el gran treball que s’està fent en els nostres
centres educatius, per tal de poder oferir una millor preparació als
nostres infants i joves.

APDE

El pressupost educatiu només pujarà un 0,5%. Idò!

El pressupost educatiu pujarà només un 0,5% respecte al 2019: 1005,34 milions d’euros que representen el 17,06% del total autonòmic (5.893,1 milions). Recordem que l’anterior Pacte de progrés va acabar invertint el 22,42%.

Pel que fa al PIB, continuam estancats al voltant del 3%, lluny del 5% promès pel PSOE el 2015.

En resum, ens podem remetre a la circular de 6 de juny passat: “Educació continua carregant la manca de pressupost a l’esquena dels docents”.

Diario de Mallorca

AraBalears:

UOB acusa Educació de prendre el pèl amb les ràtios i els nous centres

Foto: Última Hora

Circular 149/2019 (1)

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, acusa la Conselleria d’Educació de prendre el pèl a la comunitat educativa reincidint en ocultar les ràtios d’aula i prometent centres nous sense doblers per construir-los.

Fa un any vam sol·licitar les dades de les ràtios dels curs passat i encara no les hem rebudes, tot i la nostra insistència. Acabam de fer extensiva la petició a les dades del curs actual, i hem advertit que si continua el silenci per resposta tornarem a denunciar els fets a la Direcció General de Transparència, com ja vam haver de fer el curs 17-18 perquè ens facilitassin la informació. Recordam que aleshores es va demostrar que un de cada cinc grups de Primària tenia més de 25 alumnes, una proporció que per força va augmentar el curs passat amb els 2.444 alumnes nous que s’hi van incorporar.

Atès que s’anuncien 2.000 alumnes més per a aquest curs, i que l’única manera de reduir ràtios és amb més aules i docents, exigim al conseller Martí March i al director general de Planificació, Antonio Morante, que expliquin com i quan construiran els quinze centres i ampliaran els catorze que es preveuen al Pla d’infraestructures en vuit anys. Si en tota una legislatura només han construït el CEIP de Son Macià i l’IES Santa Maria, que substituïa un edifici obsolet, aquestes promeses no tenen cap credibilitat, més encara tenint en compte que el pressupost d’Educació ha quedat estancat en el 18,32% del total autonòmic, quan l’anterior Pacte de progrés va acabar
invertint el 22,42%. Els mil milions d’euros d’enguany han estat del tot
insuficients, com es demostra amb les ràtios desbordades, mancances d’espai a escoles com la de Ca’n Picafort i projectes d’escoles senceres de barracons com la de Sa Pobla.

Des d’UOB exigim a Educació més honestedat i realisme a l’hora de planificar, i al Govern més contundència davant l’espoli fiscal i la manca de finançament a què ens sotmet l’Estat espanyol, així com una major inversió educativa perquè les mancances actuals no continuïn repercutint en la salut dels docents i la qualitat de l’ensenyament.

Palma, 4 de setembre de 2019

Diari de Balears:

AraBalears:

Última Hora, 5.9.2019:

UOB reclama la millora urgent de les infraestructures educatives a Menorca

Circular 148/2019

COMUNICAT DE PREMSA

El sindicat Unió Obrera Balear, Sectorial d’Ensenyament, se suma a les demandes de la comunitat educativa de Menorca pel que fa a la millora de les infraestructures d’escoles i instituts. Les mancances actuals dificulten l’activitat lectiva dels centres, ja sigui per la manca d’espai a l’hora d’afrontar l’increment del nombre d’alumnes o bé per les demores en el tràmit d’obres.

És imprescindible tenir en compte que la despesa educativa de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears és només del 3 % del PIB, un percentatge per sota de la mitjana de les comunitats autònomes i del total de l’Estat, i lluny del 6 % reclamat pel Consell Escolar de les Illes Balears.

Les intervencions als centres de Menorca durant la passada legislatura no han bastat i molts edificis encara presenten greus deficiències. Per exemple, l’institut Cap de Llevant de Maó, que des de la seva creació ha duplicat el nombre d’alumnes, només ha ha estat objecte d’una mínima ampliació l’any 2005, quan s’hi van construir tres aules. Una altra demanda històrica és la nova escola d’Es Mercadal, que continua ajornada per problemes de sòl.

Les obres de manteniment són un altre greu problema. L’institut Pasqual Calbó ha hagut d’esperar un any per acabar la reforma del gimnàs i ja presenta problemes amb el terra. El centre no té doblers per reparar les goteres de les aules d’informàtica, que ja vam denunciar des d’UOB i segons IBISEC ha d’assumir el pressupost del centre, i la porta d’accés exterior continua precintada pel perill de despreniments.

El CEIP Mare de Déu de Gràcia, després d’anys de reclamar l’eliminació de barreres arquitectòniques, han estat tot el curs sense poder emprar la instal·lació per manca de permisos, amb la conseqüència de no poder emprar algunes aules ni l’únic bany que hi ha per als docents.

El CEIP Àngel Ruiz i Pablo fa anys que espera uns banys per a infantil i encara no saben quan els tindran. L’escola Sa Garriga de Sant Lluís, tot i tractar-se d’una escola relativament nova, construïda fa vuit anys, presenta problemes de filtracions i goteres, i la manca d’una cuina obliga els alumnes a traslladar-se a un altre centre si volen el servei de menjador.

Moltes d’aquestes obres imprescindibles queden desertes per la manca d’empreses a l’illa. Necessitam un nou model de gestió d’infraestructures transparent, consistent i de qualitat, amb garanties que l’obra s’enllestirà a temps i amb la qualitat pressuposada.

Reclamam una vegada més la descentralització de l’IBISEC, i que es reactivin les reunions amb el Delegat d’Educació de Menorca sobre infraestructures, unes reunions que enguany s’han deixat de fer i que consideram essencials per tenir informació i gestionar les obres de manera transparent, i assegurar, al cap i a la fi, que tota educació finançada amb diner públic compleixi tots els principis de qualitat i equitat.

Maó, 10 de juny de 2019

Diari de Balears:

Menorca – Es diari:

 

menorcaaldia.com:

Educació continua carregant la manca de pressupost a l’esquena dels docents

Circular 147/2019

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, acusa la Conselleria d’Educació de continuar carregant a l’esquena dels docents la manca de pressupost educatiu.

A la mesa sectorial d’ahir dimecres, Educació va prendre la decisió unilateral de prorrogar els criteris d’assignació de docents del curs actual, que contenen dues mesures que incompleixen la llei: permeten grups de primària amb 28 alumnes, que suposen un 12% més de la ràtio màxima quan legalment no es pot superar el 10%, i consenten que se sobrepassin els 25 alumnes en matrícula ordinària el mes de juny, quan legalment només es pot fer per necessitats extraordinàries d’escolarització d’alumnes incorporació tardana. Per altra banda, la resolució dels criteris del curs actual, signada pel conseller Martí March, no ha arribat a aparèixer al BOIB, tot i que el propi text indicava que s’hi publicaria i s’obriria un període per recórrer. Per tot plegat ara mateix hi ha una demanda als jutjats contra la Conselleria.

A més de les il·legalitats assenyalades, la Conselleria continua sense garantir el retorn a les 18 hores a secundària, ni les reduccions horàries dels interins majors de 55 anys, ni la disminució de les hores lectives a primària. No desdoblarà català a secundària, a diferència de l’anglès i tot i que acaba de reconèixer que el 45,3% dels alumnes de 6è de Primària té un nivell baix o molt baix d’expressió oral en català, ni tampoc les matèries amb major càrrega d’alumnes.

Cal recordar que el curs passat un de cada cinc grups d’infantil i primària superava la ràtio màxima de 25 alumnes. La Direcció General de Planificació no ens ha facilitat les ràtios del curs actual, que tenim demanades des del 25 de setembre, previsiblement desbordades tenint en compte els 2.444 nous alumnes que ja hi havia a principi de curs. El curs passat vam haver de recórrer a la Direcció General de Transparència per aconseguir-les.

El 2015 el PSOE va prometre que destinaria Educació el 5% del PIB a final de legislatura i només ha arribat al 3,1%, que representa el 18,32% del total autonòmic, quan l’anterior Pacte de progrés va acabar invertint el 22,42%. Els mil milions d’euros han estat del tot insuficients, com es demostra cada dia amb la manca de centres i docents i acabam de veure amb les deficiències de les escoles de Ca’n Picafort i Sa Pobla. Exigim al nou govern una inversió de xoc per a 2019 i que no torni a fer repercutir un pressupost magre i esquifit en la salut dels docents i la qualitat educativa.

Palma, 6 de juny de 2019