Categoria: Acció sindical

La història es repeteix: el feixisme contra els sindicats

El totalitarisme comença amb l’extermini dels agents socials. Una de les dèries recurrents del partit neonazi VOX és criticar la tasca dels sindicats docents, sindicats que han obtingut els seus representants a través d’unes eleccions lliures i democràtiques. Avui la diputada feixista Manuela Cañadas ha acusat UOB Ensenyament de suplantar la comunitat educativa, de marcar la política lingüística del govern i de ser mereixedora d’una denúncia davant inspecció educativa, fent gala d’una verbositat emètica com poques vegades s’ha vist al Parlament balear.

A la senyora Cañadas no li agrada que els agents socials, tenguin molta o poca representació, siguin contestataris amb el poder, per això el seu partit pretén eliminar-los. VOX té un deler insà pel poder absolut i per la uniformització lingüística, territorial i ideològica, per això li costa tant acceptar la diversitat de llengües i d’ideologies. A VOX, el partit hipòcrita que vol acabar amb les autonomies, però es presenta a les eleccions autonòmiques, no li agrada com UOB Ensenyament desenvolupa la seva tasca, i això és un motiu d’orgull pel sindicat.

A la sessió parlamentària d’avui de matí, Cañadas ha interpel·lat al conseller Vera amb la següent pregunta: Creu que els sindicats docents han de dirigir la política lingüística del govern? [en castellà, evidentment]. El conseller Vera, lluny de donar una resposta digna del seu càrrec, ha embolicat la troca amb paraules vàcues i proclames tèbies, i ha acabat alabant la tasca de VOX i agraint servilment el seu suport parlamentari.

Cada dia que suma Marga Prohens al govern és un dia de vergonya, un dia en què es fa més palesa la presència del totalitarisme a les institucions d’autogovern de les Illes Balears i un dia més a prop de la mort de la llengua catalana.

Per la seva banda, UOB Ensenyament continuarà defensant allò que sempre ha defensat: la llibertat de càtedra enfront el pensament únic promogut per VOX. UOB Ensenyament mantindrà la seva lluita contra vent i marea, a pesar dels intents reaccionaris per suprimir la dissidència. No silenciaran la nostra obstinada ploma.

Podeu veure aquí les declaracions de la diputada de VOX, Manuela Cañadas, sobre UOB Ensenyament

Palma, 20 de febrer 2024

24 hores NON-STOP: Cansats dels abusos salarials!

Circular 302/2024

Una docent de les Illes Balears se’n va tres dies de viatge d’estudis a Barcelona amb el seu grup. Aquests tres dies ha de contractar a una persona perquè li cuidi els seus fills de 4 i 6 anys, ja que la seva parella treballa i no se’n pot fer càrrec a les tardes. La docent se’n va de casa 72 hores, 18 de les quals formen part de la seva jornada laboral. Què passa amb aquestes 54 hores extraordinàries que fa la docent? Seran compensades? Com? Podria objectar-se que la participació en viatges d’estudis és voluntària. Tècnicament, així és. Però cal no oblidar que, per sentit de la responsabilitat, sovint molts docents sentim l’obligació moral d’acompanyar els nostres alumnes en un aspecte important de la seva formació. Molts cops aquesta pressió és més forta que els nostres interessos personals, inclosa la conciliació familiar.

UOB Ensenyament es demana si el conseller d’Educació i Universitats aniria de viatge d’estudis si no percep cap gratificació econòmica per aquest concepte. Per la totalitat dels docents de les Illes Balears, la resposta és senzilla: on el centre i/o l’alumnat elegís. També ens demanem si s’és conscient que els docents som funcionaris de la Conselleria d’Educació i Universitats i podem recordar el que perceben, amb total mereixement, els funcionaris de la sanitat pública per realitzar hores extraordinàries. Per què aquestes diferències tan abismals? 

La LEIB anima a promocionar activitats educatives, culturals i esportives, així com a establir ajuts en relació amb activitats complementàries i extraescolars.  També està marcat a la legislació que els docents han de ser indemnitzats si participen en activitats fora del seu horari lectiu, de caràcter voluntari, com per exemple, als viatges d’estudis, però el ROC marca que serà cada centre qui decidirà com fer aquesta gestió. Els docents ens mereixem aquestes incongruències? Són justes aquestes diferències entre personal de l’Administració de les Illes? Doncs, el Decret 85/1990, de 20 de setembre, a l’article 2.5.4, estableix que la realització de serveis extraordinaris s’ha de compensar (…) cada hora realitzada fora de la jornada normal de treball com una hora i mitja de descans addicional. Per cada hora de servei extraordinari prestada en horari nocturn o jornada festiva, el temps de descans addicional és de dues hores. Així doncs, no hauríem de conformar-nos amb l’almoina d’un parell d’hores, pot ser que fins a un dia de compensació si la directiva del centre és “benevolent”, quan partim a acompanyar els nostres alumnes, perquè a la mestra de l’exemple li pertocaria més d’un dia de compensació. 

Perquè, amb el nou ROC (al que UOB Ensenyament, i totes les forces sindicals presents a la Mesa Sectorial d’Educació s’hi van oposar) les gratificacions marcades (respecte a l’horari) a penes compensen la despesa que fan els docents als viatges d’estudis i a més aquest marca que serà la direcció del centre qui autoritzarà la compensació corresponent. A UOB Ensenyament demanem una unificació de gratificacions i/o compensacions marcades al ROC perquè tots els docents tinguin les mateixes condicions sociolaborals.  

El problema no és banal. En realitat, estam discutint quina és la natura de la funció docent. Estam cansats que, de manera explícita o implícita, l’Administració ens continuï tractant com a monjos que només treballen per vocació i a canvi d’almoina. La vocació és una virtut, però els docents som, abans de res, treballadors. Un treballador pot tenir vocació, però allò que ha de tenir en tot cas, és professionalitat. I la professionalitat va lligada a una remuneració acord amb la responsabilitat que s’assumeix i la qualitat del treball. D’altra banda, l’Administració no dubta a tractar el seu personal docent com a personal dels serveis generals de la CAIB quan es tracta de retallar-li sou o drets laborals (retallades del 2020-21, marcatges, dret a emmalaltir), menystenint així l’especificitat de la funció docent. 

Per què, aleshores, aquest personal docent cada cop més assimilat a la resta de personal CAIB no ha de gaudir de les mateixes dietes i gratificacions? Recordem que el personal que atén comissions per raó del servei percep una dieta diària de 91,83 €  quan aquesta implica una pernoctació fora de la residència habitual. UOB Ensenyament no acceptarà més excuses per mantenir-nos mal pagats. Que fins ara els docents ens haguem contingut per sentit de la responsabilitat, no vol dir que no estem cansats d’abusos salarials!

UOB Ensenyament ja plantejà la qüestió Mesa Sectorial  i ha enregistrat una instància adreçada a l’Administració perquè aquest aspecte es pugui regular i que l’esforç que es fa en acompanyar els alumnes es vegi compensat de manera adequada, és a dir, tant en horari, com econòmicament.

Palma, 15 de febrer de 2024

Argumentari per a la defensa del català de la Xarxa Educativa per la Llengua

Des de Xarxa Educativa per la Llengua, entitat de la qual UOB Ensenyament en forma part, s’ha elaborat un argumentari legal tant per mares i pares com pel col·lectiu docent per reduir l’impacte de les polítiques agressores contra el català amb la finalitat d’oferir-los arguments jurídics, pedagògics i tècnics. Defensar la presència del català a l’escola i rebatre’n els discursos hostils contra el model actual és una necessitat.

Podeu consultar l’argumentari docent aquí

Podeu consultar el document per a les famílies aquí.

Paraules buides per a un projecte inútil

Avui, 8 de febrer de 2024, el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, ha comparegut al Parlament de les Illes Balears per explicar els detalls del pla pilot de segregació lingüística. El senyor Vera ha oferit una vegada més allò que ja té per costum: paraules buides i retòrica inútil.

Les explicacions del conseller han estat lamentables, rònegues i reaccionàries. És lamentable veure com un representant dels ciutadans balears defensa a peu i a cavall un sistema d’apartheid lingüístic ideològicament orquestrat per un partit d’extrema dreta; són rònegues unes explicacions que no detallen com s’adaptaran les infraestructures, plantilles i recursos per a l’execució d’aquest ignominiós pla d’extermini lingüístic; és reaccionari que, davant una llengua que està en perill d’extinció, el conseller es dediqui a atacar-la amb experiments grotescos. Per si no n’hi hagués prou, aquest deliri pútrid ha costat als contribuents 20 milions d’euros per un únic trimestre escolar.

El senyor Vera i la senyora Prohens han claudicat davant un grup parlamentari vesànic que, imbuït d’odi i rancúnia, s’ha dedicat a bescanviar pressupostos i sostres de despesa per atacs letals a la llengua pròpia de les Illes Balears, i que ha forçat l’ampliació de la plantilla d’inspectors educatius amb l’objectiu explícit de controlar, com una GESTAPO matussera, el pensament dels docents.

Que la llengua materna de la presidenta Prohens sigui el català no li hi ha impedit trair-la i vendre-la a canvi de mantenir-se en el poder mentre un conseller llicenciat en filologia catalana s’ha dedicat a perseguir el català sense descans.

UOB Ensenyament insta una vegada més al govern de la senyora Prohens a abandonar aquesta deriva política demencial i promoure, tal com dicta la llei, l’ús i la protecció del català. Així mateix, des d’UOB Ensenyament encoratgem no només a la comunitat educativa, sinó a tota la societat balear, a oposar-se a aquest despropòsit i a defensar la llengua pròpia d’aquestes illes amb determinació i vehemència.

Palma, 8 de febrer de 2024

Pioners del cos únic: mateixa feina, mateix salari!

Circular 301/2024

UOB Ensenyament és un dels dos sindicats docents que poden considerar-se hereus directes del llegat de l’Assemblea de Docents. L’Assemblea de Docents va reivindicar el cos únic, i UOB Ensenyament va fer seva aquesta reivindicació des del seu naixement, que fou ratificada en assemblea.

Així diu un dels nostres documents fundacionals, intitulat Què és UOB Ensenyament:

  • Presa d’acords per via assembleària. No a les cúpules autocràtiques.
  • Alliberats totals i parcials per un temps determinat. No a la perpetuació en el càrrec.
  • Defensa a ultrança de les reivindicacions dels docents organitzats en Assemblea.
  • Representativitat de tots els cossos als òrgans de Govern i reivindicació del cos únic.
  • Defensa d’una educació de qualitat i en català.
  • Bel·ligerància davant les agressions a afiliats i afiliades i al col·lectiu docent en general. Cap agressió sense resposta!
  • Lluita per unes retribucions i condicions laborals dignes i per la llibertat d’expressió i de càtedra.

Des d’aleshores UOB Ensenyament ha repetit la demanda fins al dia d’avui; sense ànim de ser exhaustius, us convidam a llegir les nostres circulars de 19 de gener de 2021 (“Una passa cap al cos únic”), de 22 de gener de 2021, o de 26 de març de 2021, i veureu com, en un breu període de temps, la reivindicació del cos únic és un leitmotiv del discurs i de l’acció sindical d’UOB.

Per tant, només els dos sindicats esmentats (UOB Ensenyament i Alternativa Docent) poden presumir d’una trajectòria històrica consagrada a la consecució del cos únic docent.

UOB celebra que d’altres sindicats de docents s’afegeixin a la lluita. Els donam la benvinguda, però els pregam que recordin el passat i que actuïn amb la prudència i cortesia que hom pot esperar de qualsevol nouvingut a una causa.

Palma, 8 de febrer de 2024

El col·lectiu de jubilats s’adhereix a la iniciativa La llengua no es toca.

UOB Ensenyament agraeix a tots els docents jubilats que s’han adherit a la iniciativa La llengua no es toca. Ara és el moment d’unir forces, lluitar per la nostra llengua i cultura i fer entendre als polítics la importància de comprometre’s amb el català.

Amb aquest petit gest, el col·lectiu de jubilats referma el seu compromís ja manifestat al llarg de la seva trajectòria professional. 

Des d’UOB Ensenyament continuarem promovent i reivindicant actes com aquest per tal de sumar forces contra la segregació lingüística.

En passat, en present i en futur: La llengua no es toca!


Palma, 7 de febrer de 2024.

UOB Ensenyament reivindica la gratificació econòmica de sortides extraescolars, acampades i viatges d’estudi

Avui, 6 de febrer de 2024, s’ha reunit en sessió extraordinària la Mesa Sectorial d’Educació. Es va comptar amb la presència de, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, el senyor Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, el senyor Ismael Alonso; i la directora general de la Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, la senyora Neus Riera. L’ordre del dia era el següent:

  1. Proposta de modificació de la Resolució de 16 de gener de 2024 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants del cos de mestres.
  2. Proposta de modificació de la Resolució de 16 de gener de 224 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants dels cossos de catedràtics i de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques, de professors d’arts plàstiques i disseny, i de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny.
  3. Proposta d’acord pel qual es modifica l’Acord del Consell de Govern de 17 d’abril de 2015 en relació amb les despeses de personal corresponents al complement de productivitat i a les gratificacions al personal funcionari docent al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret 85/1990.

El primer i segon punts de l’ordre del dia consistien en algunes modificacions en les plantilles orgàniques dels cossos de primària i secundària, respectivament.UOB Ensenyament ha demanat a l’Administració sobre aquests canvis pocs dies després d’haver publicat les relacions definitives. L’Administració ha manifestat que aquests canvis han estat provocats per tres raons:

  • L’inici del procés d’elaboració de la relació de llocs de treball té un component que no està informatitzat i, per tant, és habitual que hi hagi alguna errada o imprecisió.
  • Totes aquelles jubilacions que s’han notificat des de l’1 de gener i la redacció de l’esborrany, i d’altres d’anteriors que, per qualsevol motiu no s’haguessin inclòs a la resolució de plantilles.
  • El problema de l’homologació del títol de l’Escola de Marina Mercant. UOB Ensenyament ha demanat explicacions sobre aquestes places, que incorporen com a requisit estar en possessió del Títol professional de la Marina Mercant, d’acord amb la normativa d’aplicació: RD 269/2022, de 12 d’abril, i la nova directiva europea. Aquest nou requisit farà que alguns docents, que han estabilitzat per aquestes places, ara no compleixin els requisits i no puguin optar a una destinació definitiva. Quina serà la situació d’aquests docents? L’Administració ha manifestat que aquestes persones podran quedar en expectativa de destinació, podran optar a altres funcions de navegació que no requereixin l’homologació europea, places d’àmbit científico-tècnic, o places de suport a l’àrea de ciències.


Per altra banda, UOB Ensenyament ha mostrat la seva preocupació quant a places que s’han publicat, però que en realitat no formen part de les plantilles orgàniques, sinó que són d’equip directius, fet que farà que alguns docents, pensant que accedeixen a una plaça definitiva, es trobin a curt termini que la seva plaça s’amortitza. Igualment, s’han detectat algunes places que no apareixen a la relació de places de plantilla orgànica i que s’hi haurien d’incloure. L’Administració va prendre nota i va afirmar que revisaria aquests casos i que notificarien els resultats d’aquesta revisió.

El tercer punt de l’ordre del dia feia referència a les despeses de personal corresponent a les gratificacions del personal funcionari docent quant a serveis extraordinaris fora de l’horari habitual per a tasques relacionades amb el menjador escolar, l’elaboració i correcció de proves d’avaluació, la gestió del PAE, tasques administratives extraordinàries, etc. UOB Ensenyament ha demanat que aquests serveis extraordinaris incloguin activitats que comporten un alt grau de responsabilitat per part dels docents i que es duen a terme fora de l’horari ordinari, com ara sortides extraescolars, acampades, viatges d’estudi, entre d’altres. L’Administració va prendre nota d’aquesta petició però no es va comprometre a res.

A més, UOB Ensenyament ha volgut saber amb quin import es cobraran aquestes hores. L’Administració va contestar que, com en el cas de les hores extres que es varen haver de fer durant el procés d’estabilització, aquestes quantitats són les que estan publicades al portal de transparència.

A més, l’Administració va informar que pròximament es convocarà la Mesa sectorial per a negociar el pla de desburocratització de la tasca docent i, amb posterioritat a aquesta, se’n convocarà una altra per tractar el tema de la competència digital dels docents. Així mateix, aviat es convocarà la Mesa d’insularitat a Menorca. Finalment, el conseller va informar que a inicis del mes de març es publicarà el Pla d’Infraestructures educatives.

UOB Ensenyament continuarà lluitant pels drets sociolaborals del col·lectiu docent i no defallirà davant l’immobilisme i el tarannà conservador de la Conselleria.

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest. 

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions. 

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats. 

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Fita històrica de UOB Ensenyament en el barem d’interins

Dimecres 24 de gener de 2024 es reuní, amb caràcter ordinari, la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de la recentment implantada Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Alonso, i la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Sra. Ginart.

Els punts a destacar de l’ordre del dia eren la proposta d’instruccions per regular l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius de les Illes Balears i la proposta de convocatòria d’interins pel curs 2024-2025.

Quant a la proposta d’instruccions per regular l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, la senyora Ginart indicà que des de Madrid ja hi ha unes directrius proposades, que són la prohibició total a primària i l’ús del mòbil de manera excepcional a secundària. Per poder desenvolupar la normativa, la nostra comunitat autònoma haurà de fer-ho via decret per incloure tant l’escola pública com la concertada. Aquest decret està en procés d’elaboració i, per tant, no hi vam votar en cap sentit.

A l’esborrany presentat per l’Administració, destacam un seguit d’aspectes:

  • Límit a l’ús del telèfon mòbil durant la jornada escolar a alumnes i docents.
  • Que sigui el centre qui incorpori aquesta regulació a les normes d’organització i funcionament.
  • Una mesura correctora: que es necessitin tres persones per retirar un dispositiu, entre elles dues de l’equip directiu.
  • Formació en seguretat i privadesa digital únicament als docents.

UOB Ensenyament considera que aquest esborrany presentat, una vegada més, és del tot insuficient i suposa un augment en la càrrega de treball del professorat, i per tot això exigeix una sèrie de mesures que va exposar a l’Administració:

  • Prohibir als alumnes l’ús dels dispositius electrònics personals durant tota la jornada escolar.
  • Que l’Administració no es basi en l’autonomia de centre per eludir la seva responsabilitat, és hora que faci una passa endavant i marqui unes directrius clares.
  • Que el docent tingui l’autoritat per poder retirar un telèfon sense necessitat que hi hagi dos membres de l’equip directiu, ja que això suposa implicar més agents, més responsabilitats i més pèrdua de temps.
  • No només formar als docents, sinó formar també tant famílies com alumnes, perquè és imprescindible que els pares siguin conscients de tot el que comporta fer un mal ús del telèfon mòbil.

Pel que fa a l’esborrany de convocatòria d’interins pel curs 2024-2025, UOB Ensenyament hi va votar a favor. De la proposta de resolució, que es va treballar a tres meses tècniques prèvies, UOB Ensenyament va aconseguir algunes fites històriques que es llisten a continuació:

Les activitats de formació permanent passen a comptar 30 punts del màxim de 75 que corresponen als quatre darrers, i a la fi no serà necessari invertir en cursos de formació pagant per arribar a la puntuació màxima.

  • Incorporació de titulacions de Formació Professional dins el barem de mèrits.
  • Inclusió d’una excepció transitòria pels 17 companys d’especialitats d’FP sense el requisit de la titulació universitària, que reconeix la seva capacitat professional i els permet acabar la seva vida laboral dins la docència. UOB reclamava des del 2017 incloure per la seva experiència aquests professors que quedaven exclosos.
  • Creació d’una comissió tècnica per avaluar les titulacions que s’afegeixen i s’eliminen de l’Annex 4. UOB Ensenyament així ho sol·licitava des dels seus inicis: s’ha de fer una revisió exhaustiva d’aquest annex.

Per acabar, hi ha reivindicacions que l’Administració no ens ha acceptat i consideram del tot necessàries per incloure en la següent convocatòria i que continuarem reclamant:

  • Mateixa puntuació de qualsevol titulació del C2 de català, independentment de l’organisme que el certifiqui (6,5 punts).
  • Puntuació al barem pels coordinadors de cicle de primària, de la mateixa manera que puntuen els caps de departament de secundària. Mateixa feina, mateix reconeixement al barem.

UOB Ensenyament posa a la vostra disposició:

En el torn obert de paraula UOB Ensenyament ha fet una reivindicació totalment necessària pels docents de la pública: que puguin sol·licitar la jubilació parcial, un greuge comparatiu amb la concertada. També ha demanat la retribució del nou permís parental de vuit setmanes, tal com mana la Directiva europea i si ja hi ha novetats respecte les Comissions de Servei Escola 4.0. L’administració ens ha contestat que la retribució del permís està pendent de normativa estatal i, respecte la segona qüestió, que a partir de la propera setmana es reuniran i ens informaran en aquest sentit.

UOB Ensenyament valora positivament les fites aconseguides en aquesta Mesa, però continuarà lluitant sense descans per la millora dels drets sociolaborals del col·lectiu docent i per la protecció de la llengua enfront del genocidi lingüístic. Ni una passa enrere!

Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg

Circular 299/2024

Demà, 24 de gener, se’ns ha convocat a la Mesa Sectorial d’Educació per a tractar i fer aportacions a les instruccions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius. La coincidència amb la mesa de directors dels centres el mateix dia per a informar-los de la seva implementació ens fa sospitar que la conselleria no té cap intenció d’escoltar les nostres aportacions ni d’iniciar un veritable procés de negociació.

En aquest context, UOB Ensenyament fa una crida categòrica a no només limitar, sinó prohibir l’ús personal de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics als centres educatius sempre que no respongui a una necessitat o activitat pedagògica.

Una vegada més, la Conselleria fa tard. UOB Ensenyament ja va posar de manifest totes les conseqüències negatives d’abusar dels telèfons mòbils als centres escolars, així com dels plans de digitalització precipitats i sense rigor pedagògic.

El posicionament d’UOB Ensenyament, definit per assemblea en el seu moment (curs 19-20), va ser la de treure els dispositius mòbils personals dels centres educatius de primària i secundària fins a finalitzar el primer cicle d’ESO, iniciativa capdavantera a l’estat en promoure la regulació de l’ús de mòbils personals a l’aula.

La manca d’acció i iniciativa de la Conselleria durant aquests darrers anys s’ha traduït en el fet que ara se’ns presenta un recull de normes que els centres han anat introduint discrecionalment sobre la marxa per gestionar una problemàtica que de cada any s’ha anat fent més grossa.

Lamentam que aquesta no sigui l’oportunitat perquè l’Administració prengui un paper protagonista en aquest assumpte transcendent per a l’educació. La Conselleria ens vol vendre la idea de llibertat  a l’autonomia que donen als centres o claustres a l’hora de redactar les instruccions i normes. Des d’UOB Ensenyament entenem que donar flexibilitat als centres educatius significa més responsabilitat i feina que recau damunt les directives i els claustres. Serà responsabilitat de la coordinació TIC, de la comissió de convivència, d’una nova comissió o de la directiva? No ens equivoquem: això es diu passar la patata calenta, no voler enfrontar-se al problema i desmarcar-se de tenir aquesta problemàtica.

El que demanem no és una simple restricció com la presentada, sinó una involucració real de l’Administració educativa. L’escola requereix una resposta valenta de les autoritats per contrarestar les conseqüències negatives que l’ús no controlat d’aquests dispositius ha demostrat tenir en la qualitat educativa i la gestió quotidiana dels centres. Dades objectives revelen un augment alarmant de la dependència dels estudiants als telèfons mòbils, amb un impacte negatiu en el temps dedicat als estudis i les interaccions socials.  

A més, permetre i normalitzar l’ús dels telèfons mòbils als centres ha comportat un augment dels casos de ciberassetjament, de les addiccions, les disputes, pèrdues i robatoris que han generat infinitat de conflictes la resolució dels quals ha recaigut sempre sobre les espatlles dels docents, especialment de les tutories. Per si no fos prou, la Policia Nacional de les Illes Balears ha constatat els últims mesos que els alumnes d’avui tenen el llindar de violència molt per sobre del que era habitual, una conseqüència més de l’abús de pantalles i que té un impacte nociu en la convivència dins les aules (insults, agressions, faltes de respecte, etc.).

Convidam el lector a reflexionar sobre aquest tema, que no afecta només els alumnes, sinó també les famílies i els docents. Aquests últims han vist com l’entrada massiva de les pantalles a les aules ha suposat una forta càrrega addicional de feina, amb un impacte negatiu sobre el seu dia a dia al centre. Veiem una evident desprotecció del professorat i un desconeixement per part de les famílies. Per això, volem destacar el paper fonamental que ha de recobrar aquesta figura, essencial dins la comunitat educativa.

En consonància amb el publicat la setmana passada, pensem que la normativa ha d’anar més enllà dels mòbils i dispositius electrònics personals: és imperatiu regular l’ús de les pantalles en general. I el que s’ha disposat a reglamentar la nostra Conselleria és només la punta de l’iceberg del problema. 

Per part d’UOB Ensenyament demanem que no només hi hagi formació cap als docents i famílies, sinó que també proporcionin xerrades informatives per a tot l’alumnat de les Illes. A dies d’avui, són els equips d’orientació qui concreten aquestes xerrades amb diversos especialistes, però des d’UOB Ensenyament vegem necessari que sigui la Conselleria d’Educació qui tramiti i ofereixi aquesta formació. 

Ensenyar als alumnes a gestionar el seu telèfon mòbil no ha de suposar una feina extra per als docents, sinó que són les famílies les que s’han de conscienciar i responsabilitzar d’aquest fet, i les que han d’impedir que els seus fills facin un mal ús dels mòbils. Els docents ja tenen prou feina per afegir-los sobre l’esquena tota la responsabilitat que implica educar en el bon ús de les noves tecnologies.

Palma, 23 de gener de 2024