Mes: febrer de 2020

UOB denuncia la imposició del nou CIFP a Es Castell

COMUNICAT DE PREMSA

El sindicat Unió Obrera Balear, sectorial Ensenyament, denuncia que la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears ha pres la decisió d’ubicar el nou Centre Integrat de Formació Professional (CIFP) de Menorca  al municipi des Castell de manera unilateral. La Conselleria ha passat per alt l’anunci de diàleg i consens que va prometre que mantindria amb la comunitat educativa el passat mes de novembre i, finalment, va resoldre de manera impositiva quin seria el lloc on el nou CIFP s’ha d’ubicar.

Des del sindicat ens feim ressò de les demandes de diàleg i de les consideracions que des de la comunitat educativa s’han intentat traslladar a Conselleria, fins ara sense èxit. Volem que una sèrie de qüestions es tenguin en compte i s’obri un debat real sobre el tema. Un centre integrat d’FP, que afecta i millora el panorama educatiu de manera tan significativa, necessita que totes les veus siguin escoltades i que la planificació es dugui a terme de la millor manera possible.

Tots els avantatges d’un centre integrat de Formació Professional com la creació de sinèrgies que un sol espai facilita entre els estudis, la possibilitat d’augment de famílies professionals o d’alumnat queden eclipsades per l’elecció d’un lloc, els quarters des Castell, que ja anuncia Conselleria que no podrà acollir totes les especialitats. Segons les dades aportades per la pròpia Conselleria, s’ha de passar dels 8 centres actuals on s’imparteixen estudis d’FP repartits a tota l’illa, a 4 ó 6 centres. Des d’Unió Obrera Balear ens demanam: respon això a l’objectiu fonamental d’integrar els estudis d’FP en un sol centre? La resposta és rotundament negativa.

En aquest sentit, demanam que s’obri el debat, que la planificació de la ubicació tengui en compte les necessitats globals del nou mapa escolar i que es puguin valorar altres opcions plantejades com, per exemple, la localització del nou centre en zones més grans i més ben connectades com Bintaufa, la reconversió d’un institut en centre integrat, etc.

El futur de Menorca passa per una vertadera gestió i planificació de l’oferta educativa de l’illa. Sostenim amb els nostres companys i companyes, mestres i professorat en general, que els criteris pedagògics són fonamentals i que és un gran error deixar-los de banda, un error que haurem de pagar engreixant el ja ben conegut panorama de fracàs escolar de les Illes Balears i en concret de Menorca. En definitiva, el nou CIFP és una oportunitat per revertir el panorama educatiu i millorar la realitat socioeconòmica de l’illa  i s’ha de fer des de polítiques ben planificades de debat i consens.

Maó, a 11 de febrer de 2020

Recull de premsa:

Diari Menorca 12/2/20

Diari Menorca  13/2/20

La Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca rebutja per unanimitat l’Avantprojecte de la Llei d’Educació de les Illes Balears

POSICIONAMENT SOBRE L’AVANTPROJECTE DE LA LLEI D’EDUCACIÓ DE
LES ILLES BALEARS.
JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DE MALLORCA

La Junta de personal docent de Mallorca demana al conseller la suspensió de la
tramitació d’aquest Avantprojecte de la Llei d’educació de les Illes Balears i insta la
Conselleria a dedicar el màxim d’esforços possibles a la derogació de la LOMCE i
recuperar al màxim les competències pròpies de les Illes Balears. Al mateix temps,
demana a la Conselleria la redacció d’un nou text que reculli íntegrament els punts
que a continuació s’exposen:

Arraconament del català a l’educació 



L’Avantprojecte no garanteix l’ensenyament en català tal com ho preveu el Decret de
mínims. Si s’aprova aquesta Llei, es deixarà sense vigència el Decret de mínims del
català, una mesura consensuada en el procés de normalització de la nostra llengua.
No es pot admetre cap passa enrere ni cap rebaixa en relació amb aquesta qüestió.

Sistema gerencial i pràctiques neoliberals (carrera professional lligada a
l’avaluació i sistema de provisió)



 L’Avantprojecte deixa en mans dels directors l’elecció de docents que s’han
d’incorporar als centres a través de l’entrevista personal així com la perfilació i/o
requisits de les places.
Aquest instrument de selecció és subjectiu i, per tant, en aquest sentit no es
garanteix el principi de mèrit, igualtat, capacitat i publicitat.
La redacció actual assumeix com a propis alguns articles de la LOMCE pel que fa a
la selecció dels professors i tampoc fa cap passa per recuperar les competències i
atribucions que els claustres varen perdre quan s’hi aplicà.
No estam d’acord amb una carrera professional que suposi la implementació
d’incentius de productivitat i fomenti la competitivitat en lloc del treball cooperatiu
entre els docents. La carrera professional afecta les condicions sociolaborals dels
docents i s’ha de negociar a la Mesa Sectorial d’Educació.

Nous àmbits de negociació que contraresten la representació de la part social
dels docents. Blindatge de les competències de la mesa sectorial per garantir
una educació democràtica 



L’Avantprojecte buida de competències i continguts una Mesa Sectorial en què s’hi
representen els interessos i drets de tot el professorat. Alhora, estableix altres
fórmules per negociar aspectes que són propis de la Mesa Sectorial, tal com és
acudir a associacions corporativistes amb les quals pretén negociar els interessos
de tot el sector docent.
Reivindicam que la Mesa Sectorial d’Educació, la legitimitat de la qual prové del
resultat d’unes eleccions sindicals, mantingui la seva capacitat d’àmbit de negociació
de totes aquelles qüestions que afecten les condicions sociolaborals del col·lectiu i la
millora de l’ensenyament públic i que no es buidin de contingut les seves atribucions
(en aquests moments, ja prou malmeses).

Finançament amb uns terminis i un percentatge del tot insuficient 



El document no compromet cap partida pressupostària per dur-se a terme, quan el
mateix partit polític que presenta aquest avantprojecte es va comprometre a arribar a
un pressupost d’educació del 5% del PIB.
És significatiu que no reflecteixi cap quantia econòmica, fet que deixa palès que no
persegueix la qualitat educativa sinó la implantació de mesures neoliberals i
pràctiques pròpies de l’empresa privada.
Més compromís en les mesures de l’escolarització equilibrada amb la intenció
d’evitar que certs centres concentrin d’una manera totalment desproporcionada la
majoria d’alumnes amb necessitats o amb un major desavantatge social, un fet que
dona lloc a la creació de centres «gueto» i que fa molt difícil la igualtat d’oportunitats
per a tot el nostre alumnat, de manera que s’haurien d’establir mesures per fer un
repartiment igualitari entre els centres públics i els privats-concertats.



Ensenyament públic com a eix vertebrador del sistema educatiu



Cal que l’augment de l’oferta de places correspongui a l’escola pública, que
garanteix l’accés de tots els alumnes a l’ensenyament en condicions d’igualtat i
equitat social i que compensa les desigualtats com a instrument dinamitzador d’una
societat més justa i respectuosa amb la diversitat i d’una convivència pacífica,
tolerant i integradora.
L’articulat de l’Avantprojecte parla del dret de la lliure elecció de centre i hom
considera que no hi hauria d’aparèixer. S’ha d’intentar l’equilibri en l’admissió
d’alumnes amb criteris clars per garantir la igualtat d’oportunitats i d’accés bo i
arbitrant mesures tendents a l’escolarització universal amb aplicació de barems
objectius que facin compatible el dret a l’educació amb la planificació en
l’escolarització.

Recuperació de la democràcia en els centres públics i concertats 



La
democràcia recau en els claustres
Cal que l’escola pública i concertada recuperin totes aquelles atribucions que se li
varen suprimir amb la posada en marxa de la LOMCE. Tant els claustres com els
consells escolars són els òrgans de decisió efectius en totes aquelles qüestions que
els afecten. No s’ha de deixar aquesta atribució només en mans dels directors i
directores i de la Conselleria, com ha passat recentment amb el sistema de
marcatge horari.




Desenvolupament i regularització de l’etapa educativa 0-3

El desenvolupament i la regularització de l’etapa 0-3 ha de ser des de l’oferta pública
i hauria de ser íntegrament de gestió pública directa, gratuïta i homogènia per
protegir millor els drets dels infants i dels treballadors i treballadores d’aquest sector.
S’hi han d’involucrar totes les administracions.



Reducció de ràtios i d’hores lectives; un camí cap a la millora educativa

L’horari lectiu hauria de ser de 23 hores per a infantil i primària i de 18 hores lectives
en la resta dels ensenyaments. És urgent una reducció de ràtios en tots els
ensenyaments, tal com recomana la Llei 4/2019.

Palma, 5 de febrer de 2020

Increment del 2% a la nòmina

Segons va informar Personal Docent a la mesa sectorial, l’increment del 2% aprovat pel Consejo de ministros el 21 de gener es podria veure reflectit a la nòmina de febrer o de març.

Unió Obrera Balear recorda que els increments salarials
que hem tornat a percebre des de 2016 només empaten amb prou feines amb
l’IPC des de l’any passat, i de cap manera compensen el cost de la
insularitat en habitatge, transport, productes bàsic de consum, etc., com vam explicar en una circular.

Mesa sectorial oposicions 2020

Ahir 4 de febrer va tenir lloc a la Conselleria d’Educació la mesa sectorial on es va presentar l’esborrany de convocatòria d’oposicions d’enguany, que podeu veure AQUÍ. El nombre total de places és de 1.144. Podeu veure també els esborranys d’annexos referents a:

NOTA sobre la part pràctica: Personal Docent ha publicat supòsits de proves pràctiques de les oposicions de 2019. Els trobareu AQUÍ, dins el menú Opositors.

Novetats destacables de la convocatòria:

  • La programació didàctica es lliurarà per via telemàtica en PDF després de la primera prova.
  • El sorteig dels vocals dels tribunals es farà numèricament i no per lletra.
  • Les reclamacions als tribunals també es presentaran de forma telemàtica amb l’aplicació.

Personal docent va dir que mantenen la intenció de continuar convocant oposicions els propers anys. No serien massives com aquests darrers tres anys i la quantitat de places dependrà de si el Govern espanyol manté o no la limitació de la taxa de reposició, que només permet treure tantes places com vacants es generin per jubilacions, trasllats, etc.

UOB continua reivindicant un model d’oposicions que prioritzi la capacitat didàctica, així com competències plenes en ensenyament per poder decidir el model a les Balears. Recordem que tant la condició de prova eliminatòria, entre molts altres aspectes de la convocatòria, com la quantitat de places a convocar, venen imposades des de Madrid.

Informam tot seguit de les aportacions que vam presentar a la mesa:

1. RECLAMACIONS DE CARÀCTER GENÈRIC

  • 1) DESCENTRALITZACIÓ. Reclamam tribunals a totes les illes. A més del perjudici que suposar haver de desplaçar-se, les proves pràctiques de més d’un dia afecten els aspirants d’altres illes que han d’aportar mitjans voluminosos o persones col·laboradores.
  • 2) PROVA DE LLENGUA CATALANA. Insistim a reclamar que es modifiqui el Decret 115/2001, que va eliminar la possibilitat de la prova prèvia de català des de gener de 2004, que es manté a Catalunya i País Valencià.

2. ESMENES I PREGUNTES A L’ESBORRANY DE CONVOCATÒRIA

1) Places convocades

  • Sobre els canvis a les xifres previstes en algunes especialitats, Personal docent va contestar que es deuen als moviments posteriors al concurs de trasllats i a les variacions de places a la plantilla orgànica.
  • Van admetre que les places orgàniques, definides en principi per les resolucions de criteris de plantilla, es poden veure modificades per les negociacions amb els equips directius. A la nostra pregunta de si es comprova que les demandes dels equips directius estiguin justificades, per evitar favoritismes, van contestar que és feina dels inspectors. Directors i inspectors, per tant, tenen la darrera paraula a l’hora de decidir quines places es consoliden. 

2) Places i especialitats del cos de professors d’ensenyament secundari

  • Vam reclamar que a Menorca i Eivissa es convoquin places d’Organització i gestió comercial. L’any passat van quedar desertes i a Eivissa s’imparteix la matèria des de 2003 i no hi ha cap funcionari de carrera. Van contestar que es veuen limitats pel nombre de tribunals que es poden constituir cada any i que no descarten que es convoquin el 2021.

3) Places del procediment d’accés

  • El percentatge reservat per a a aquest procediment, que ha passat del 12% al 9%, és global i l’han rebaixat amb base a la demanda que han observat a convocatòries anteriors.

4) Requisit de domini del català

  • Vam demanar que a la frase «les titulacions que s’especifiquen en la normativa vigent» afegeixin «establerta a l’Ordre de 21 de febrer de 2013», atès que és la normativa que apliquen i on s’indiquen els Títols, diplomes i certificats equivalents al certificat de nivell C1.

5) Designació dels membres dels tribunals

  • Van admetre la reclamació que es faci un sistema de sorteig equitatiu i no a partir de la lletra del llinatge.
  • Vam reclamar que es limiti el nombre de nomenaments consecutius de president de tribunal a una mateixa persona, que es garanteixi la competència lingüística en català de tots els membres del tribunal i no només de la majoria, i que s’afegeixin a les causes d’abstenció haver estat membre del tribunal en un o més dels tres cursos anteriors, i haver estat nomenat alguna vegada a partir dels 55 anys.

6) Constitució i actuació dels tribunals

  • Insistim a reclamar que s’especifiqui que la convocatòria dels membres es faci de manera oficial i amb comprovant de rebut signat.

7) Funcions de la comissió de selecció

  • Reclamam que a l’apartat c), «Determinar i homogeneïtzar els criteris d’actuació dels tribunals», s’hi afegeixi la paraula «publicar», per tal d’assegurar la coherència de les actuacions dels tribunals.

8) Inici de les proves

  • Reclamam que les proves comencin a tot estirar el dilluns 22 de juny i no el dissabte 20 de juny.

9) Criteris generals de valoració de la fase d’oposició

  • Vam reclamar que els criteris específics de valoració i qualificació de cada tribunal es publiquin amb un mínim de quinze dies d’antelació.

10) Proves de la fase d’oposició

  • Reclamam que la prova d’Unitat didàctica i Programació es faci en primer lloc. Ho descarten.
  • Reclamam que es puguin llegir les parts escrites de la primera prova en veu alta davant el tribunal de forma voluntària. Ho descarten.
  • Per garantir l’anonimat, vam proposar afegir aquest paràgraf : «Per a les proves escrites es donaran dos sobres als aspirants. Un d’ells contindrà les dades del nom i DNI i s’introduirà dins l’altre sobre, que durà indicat el codi. No s’obrirà el sobre amb les dades personals fins que les puntuacions estiguin posades.» Justificació: En algun tribunal van donar un codi el primer dia en mà i el segon dia imprès. Això significa que van revisar els exercicis fets amb els codis de cada un i el nom, per poder assignar el mateix codi a cada persona, cosa que vulnera el principi d’anonimat.
  • Reclamam que al paràgraf referent a la primera prova s’afegeixi la frase: «La part escrita de la prova es farà en paper autocopiatiu.», a fi d’assegurar que ho compliran tots els tribunals.
  • Reclamam que s’hi indiqui que el temps mínim de la prova pràctica serà de tres hores, que la prova pràctica serà la mateixa a totes les illes, que les opcions A i B seran significativament diferents, i que la prova advertirà si cal respondre totes les preguntes i cada pregunta indicarà la puntuació que li correspon.
  • Reclamam que a l’apartat sobre Publicació de la llista de la puntuació obtinguda en la primera prova, s’afegeixi al primer apartat: «Els tribunals publicaran els enunciats i la solució correcta».
  • Insistim que la primera prova no sigui eliminatòria (obligat per reglament estatal) i que es pugui reclamar just després de la publicació de la puntuació.

11) Programació i unitat didàctica

  • Reclamam que l’Administració es comprometi a esborrar els arxius amb les programacions quan hagi acabat tot el procés d’oposició i concurs, inclòs el període de presentar reclamacions i recursos.
  • Reclamam que es mantengui la indicació que els marges de la programació siguin de 2 cm.  
  • Reclamam que s’especifiqui que el guió es pot dur fet i que l’exemplar de la programació aportat per l’aspirant podrà estar subratllat.
  • Reclamam que per a la preparació de la segona prova es permeti la utilització d’ordinadors amb connexió amb l’exterior, i que l’Administració es responsabilitzi dels mitjans tècnics i electrònics, no l’aspirant, i que posi a disposició una pantalla electrònica.

12) Full de barem. Experiència docent prèvia

  • Reclamam que es valorin els serveis prestats com a directora o educadora a les escoles infantils.

13) Prova pràctica, especialitat Perruqueria

  • Sol·licitam que s’especifiqui que l’aspirant, si vol, pot aportar una persona per actuar de model.

3. INDICACIONS ALS TRIBUNALS

1) Reclamam que s’insisteixi als tribunals que el procés selectiu ha de ser un veritable concurs oposició i s’ha d’aprovar tots els aspirants que ho mereixin, i no per sistema tants com places hi hagi convocades

2) Reclamam que l’Administració doni unes pautes clares als tribunals per garantir que les dones que estan properes a parir, alleten o tenen previst el part durant els dies de les proves no siguin discriminades. No deixar a la lliure decisió de cada tribunal si s’adapta el calendari o no.

3) Reclamam que s’indiqui als tribunals que tinguin en compte els aspirants que es desplacen des d’altres illes quan convoquen per a la prova següent. Amb només vint-i-quatre hores d’antelació no hi ha garanties de trobar bitllet d’avió.

4) Pregunta: per què s’ha indicar l’hora de lliurament de les proves escrites? És suficient indicar la franja horària, per evitar possibles prejudicis contra els aspirants que acaben més aviat.

5) Especialitats de llengua: Reclamam que se’ls indiqui que a la part pràctica s’evitin ambigüitats en els enunciats, com no especificar el tipus de text argumentatiu que es demana, en cas que així sigui.

6) En l’especialitat de Llengua Anglesa, el tribunal s’hauria de dirigir als aspirants en anglès i no en castellà com va passar en la darrera convocatòria.

8) En el cas d’Eivissa i Formentera, no s’haurien de separar els sobres dels aspirants per illes.

Nota de premsa de la Conselleria, AQUÍ.

Surt una plaça d’inspector a Menorca per cobrir en comissió de serveis

A la Mesa Sectorial de dimarts, 4/2/20 es va tractar la Resolució de convocatòria  per proveir mitjançant comissió de serveis una plaça d‘inspector a Menorca. D’aquesta manera es passaria de dos a tres inspectors a l’illa, amb la qual cosa quedaria coberta la quota prevista per al Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca.

El procediment selectiu és molt semblant al de les darreres convocatòries i consta de dues fases:

  • Concurs de mèrits puntuable fins a 10 punts
  • Projecte i entrevista amb una puntuació màxima conjunta de 5 punts

La durada de la comissió seria d’un any prorrogable a un altre.

Els sindicats representats en la Mesa Sectorial d’Educació podran fer d’observadors a les sessions de la fase de concurs.

UOB Ensenyament reclama que es convoqui en dia, hora i lloc, les organitzacions sindicals per a la fase d’entrevista, tal com ja s’esdevingué en la convocatòria de 2015. 

AQUÍ trobareu l’esborrany de la convocatòria.

Capacitació de català: UOB s’oposa a la supressió del FOLC

Dimecres 29/1/20 tengué lloc la Mesa Sectorial Extraordinària per tractar la proposta d’esborrany d’un nou decret per a regular l’acreditació de la competència lingüística en català dels personal docent.

Aquest esborrany ja havia estat tractat a la reunió de la Comissió Tècnica d’assessorament per a l’ensenyament de i en Llengua Catalana (CTAELC) de dilluns 27/1/20 en la qual els representants de la UIB, de la D.G. de Política lingüística i de UOB havíem estat contundents a l’hora de demanar-ne la retirada.

Just a l’inici de la Mesa de dimecres, la Conselleria informà que, després de les posicions exposades a la reunió de dilluns, retirava l’esborrany i presentava la proposta de crear un grup de treball format per la Conselleria, els sindicats, la UIB i la D.G. de Política lingüística entre altres per tal de:

  • Analitzar el funcionament de les capacitacions lingüístiques en les altres comunitats autònomes que també tenen llengua pròpia oficial.
  • Estudiar les anomalies o mancances que pugui presentar l’actual FOLC.
  • Acordar mesures sense rebaixar els requisits de català per a la funció docent.

Després d’expressar la nostra satisfacció per la retirada de l’esborrany i pel fet que la Conselleria es comprometés a no rebaixar els requisits, recordàrem alguns dels arguments principals que UOB ja exposà el 27/1/20 a la Comissió Tècnica:

  • Sense assolir la normalització lingüística del català, és inacceptable que l’Administració rebaixi els requisits d’acreditació de competència i capacitació lingüística en llengua catalana.
  • La Conselleria no ha explicat en cap moment la necessitat d’eliminar el requisit de la capacitació ni quin objectiu pretenia assolir. Que el sistema actual de capacitació pugui necessitar certes revisions no implica ni justifica una rebaixa dels requisits de català.
  • L’esborrany retirat, a més, reflectia que la Conselleria no distingeix entre el que és una acreditació de nivell de coneixements generals segons el MERC, sistema pensat per a acreditar el nivell de competència lingüística en una llengua estrangera, i el que és la necessitat que el personal docent acrediti la seva capacitació per a l’ensenyament en català (amb el coneixement de la terminologia específica, els diferents registres d’ús, les produccions orals i escrites de qualitat excel·lent…), qüestions que no representen el mateix. És imprescindible una formació específica de català per a docents si de veritat es vol millorar la qualitat de l’ensenyament.
  • Només demanar com a requisit de català un C1 i renunciar a la formació específica com a docents, implicaria que el nivell de català del professorat de les Illes seria només le mateix que el d’un alumne de segon de Batxiller que aprova l’assignatura de català amb una nota d’entre 8 i 10.
  • Si se suprimís el requisit del FOLC, el pla d’estudis del qual ja s’inclou al pla d’estudis de Magisteri i del Màster del Professorat de la UIB, es crearia un greuge comparatiu entre els docents formats a la UIB, que comptaria amb la formació que dona la capacitació, i els docents formats en altres territoris, que no haurien cursat aquests continguts.

També remarcàrem la nostra demanda d’esmenar l’anomalia que representa que els titulats d’altres territoris de parla catalana hagin de complir el requisit del FOLC, si n’acompleixen l’equivalent de la zona d’origen (Catalunya o País valencià). La nostra postura és que en el grup de treball que s’ha de constituir es plantegin i s’estudiïn solucions per a aquests casos.

Igualment s’haurien de tenir en compte els estudiants de les Illes Balears que fan els estudis universitaris fora de les Illes per tal que no es vegin obligats a haver d’esperar un any a inscriure’s al FOLC.

Si us interessa, podeu trobar més informació sobre el FOLC clicant AQUÍ.