POSICIONAMENT SOBRE L’AVANTPROJECTE DE LA LLEI D’EDUCACIÓ DE
LES ILLES BALEARS.
JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DE MALLORCA
La Junta de personal docent de Mallorca demana al conseller la suspensió de la
tramitació d’aquest Avantprojecte de la Llei d’educació de les Illes Balears i insta la
Conselleria a dedicar el màxim d’esforços possibles a la derogació de la LOMCE i
recuperar al màxim les competències pròpies de les Illes Balears. Al mateix temps,
demana a la Conselleria la redacció d’un nou text que reculli íntegrament els punts
que a continuació s’exposen:
Arraconament del català a l’educació
L’Avantprojecte no garanteix l’ensenyament en català tal com ho preveu el Decret de
mínims. Si s’aprova aquesta Llei, es deixarà sense vigència el Decret de mínims del
català, una mesura consensuada en el procés de normalització de la nostra llengua.
No es pot admetre cap passa enrere ni cap rebaixa en relació amb aquesta qüestió.
Sistema gerencial i pràctiques neoliberals (carrera professional lligada a
l’avaluació i sistema de provisió)
L’Avantprojecte deixa en mans dels directors l’elecció de docents que s’han
d’incorporar als centres a través de l’entrevista personal així com la perfilació i/o
requisits de les places.
Aquest instrument de selecció és subjectiu i, per tant, en aquest sentit no es
garanteix el principi de mèrit, igualtat, capacitat i publicitat.
La redacció actual assumeix com a propis alguns articles de la LOMCE pel que fa a
la selecció dels professors i tampoc fa cap passa per recuperar les competències i
atribucions que els claustres varen perdre quan s’hi aplicà.
No estam d’acord amb una carrera professional que suposi la implementació
d’incentius de productivitat i fomenti la competitivitat en lloc del treball cooperatiu
entre els docents. La carrera professional afecta les condicions sociolaborals dels
docents i s’ha de negociar a la Mesa Sectorial d’Educació.
Nous àmbits de negociació que contraresten la representació de la part social
dels docents. Blindatge de les competències de la mesa sectorial per garantir
una educació democràtica
L’Avantprojecte buida de competències i continguts una Mesa Sectorial en què s’hi
representen els interessos i drets de tot el professorat. Alhora, estableix altres
fórmules per negociar aspectes que són propis de la Mesa Sectorial, tal com és
acudir a associacions corporativistes amb les quals pretén negociar els interessos
de tot el sector docent.
Reivindicam que la Mesa Sectorial d’Educació, la legitimitat de la qual prové del
resultat d’unes eleccions sindicals, mantingui la seva capacitat d’àmbit de negociació
de totes aquelles qüestions que afecten les condicions sociolaborals del col·lectiu i la
millora de l’ensenyament públic i que no es buidin de contingut les seves atribucions
(en aquests moments, ja prou malmeses).
Finançament amb uns terminis i un percentatge del tot insuficient
El document no compromet cap partida pressupostària per dur-se a terme, quan el
mateix partit polític que presenta aquest avantprojecte es va comprometre a arribar a
un pressupost d’educació del 5% del PIB.
És significatiu que no reflecteixi cap quantia econòmica, fet que deixa palès que no
persegueix la qualitat educativa sinó la implantació de mesures neoliberals i
pràctiques pròpies de l’empresa privada.
Més compromís en les mesures de l’escolarització equilibrada amb la intenció
d’evitar que certs centres concentrin d’una manera totalment desproporcionada la
majoria d’alumnes amb necessitats o amb un major desavantatge social, un fet que
dona lloc a la creació de centres «gueto» i que fa molt difícil la igualtat d’oportunitats
per a tot el nostre alumnat, de manera que s’haurien d’establir mesures per fer un
repartiment igualitari entre els centres públics i els privats-concertats.
Ensenyament públic com a eix vertebrador del sistema educatiu
Cal que l’augment de l’oferta de places correspongui a l’escola pública, que
garanteix l’accés de tots els alumnes a l’ensenyament en condicions d’igualtat i
equitat social i que compensa les desigualtats com a instrument dinamitzador d’una
societat més justa i respectuosa amb la diversitat i d’una convivència pacífica,
tolerant i integradora.
L’articulat de l’Avantprojecte parla del dret de la lliure elecció de centre i hom
considera que no hi hauria d’aparèixer. S’ha d’intentar l’equilibri en l’admissió
d’alumnes amb criteris clars per garantir la igualtat d’oportunitats i d’accés bo i
arbitrant mesures tendents a l’escolarització universal amb aplicació de barems
objectius que facin compatible el dret a l’educació amb la planificació en
l’escolarització.
Recuperació de la democràcia en els centres públics i concertats
La
democràcia recau en els claustres
Cal que l’escola pública i concertada recuperin totes aquelles atribucions que se li
varen suprimir amb la posada en marxa de la LOMCE. Tant els claustres com els
consells escolars són els òrgans de decisió efectius en totes aquelles qüestions que
els afecten. No s’ha de deixar aquesta atribució només en mans dels directors i
directores i de la Conselleria, com ha passat recentment amb el sistema de
marcatge horari.
Desenvolupament i regularització de l’etapa educativa 0-3
El desenvolupament i la regularització de l’etapa 0-3 ha de ser des de l’oferta pública
i hauria de ser íntegrament de gestió pública directa, gratuïta i homogènia per
protegir millor els drets dels infants i dels treballadors i treballadores d’aquest sector.
S’hi han d’involucrar totes les administracions.
Reducció de ràtios i d’hores lectives; un camí cap a la millora educativa
L’horari lectiu hauria de ser de 23 hores per a infantil i primària i de 18 hores lectives
en la resta dels ensenyaments. És urgent una reducció de ràtios en tots els
ensenyaments, tal com recomana la Llei 4/2019.
Palma, 5 de febrer de 2020